Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

La Conferencia de Berlín y el camino hacia la Primera Guerra Mundial

La Conferencia de Berlín (1885)

Foto Afrique: Esta imagen hace referencia a la Conferencia de Berlín de 1885, convocada por Otto Von Bismarck para evitar tensiones entre las potencias europeas por el control del continente africano. Los 14 países europeos que participaron establecieron principios que regularían la ocupación de los territorios africanos. Uno de los acuerdos firmados en 1885 establecía que ningún país podía reclamar la posesión de un territorio sin haberlo ocupado previamente.

La Primera Guerra Mundial: Una Guerra Total

Pregunta test: La Primera Guerra Mundial tuvo unas características especiales por las que fue denominada "guerra total". Señala la... Continuar leyendo "Análisis histórico de las Guerras Mundiales y el periodo de entreguerras" »

Maite Kantuak

"Amodioa zein den zoroa"

"Lili bat ikusi dut"

"Eperra" / "Maitiak galde egin zautan"

Metafora

Kopla Zaharra

"Egun da santimamina"

"Agate deunaren kopla"

Bertsolaritza

Julio Soto, Maialen Lujanbio, Nerea Ibartzabal, Amets Arzallus

Ahozko Literatura

XX. Mendeko Poesia

"Kontxesirentzat" - Bilintx

"Gazte gaztetikan" / "Agur Euskal Herrira" - Iparragirre

"Ikusten duzu goizean" - Elizanburu

Sinbolismoa

Lauxeta - "Mendigoixaliarrena" / "Amaiur gaztelu baltza"

Lizardi - "Uste giroak ere begian IV ondorengarri aroko lehena"

Poesia Soziala

Gabriel Aresti - "Nire aitaren etxea" / "Egia bat esategatik"

Amaia Lasa - "Nereak ez diren hauetatik"

Abanguardia

Ez dok amairu, Laboa, Lertxundi, Artze, Amaia Zubiria

J.A. Artze - "Txoriak txori" / "Txori txiki"

Subrealismoa

Bernardo... Continuar leyendo "Euskal Literatura: Kantuak, Poesia eta Bertsolaritza" »

A Literatura Galega no Exilio (1936-1976)

Cando se produciu o alzamento militar contra a República, comezou unha represión brutal: xuízos sumarísimos, paseos, depuracións... Algúns optaron pola fuxida cara a Portugal, outros pola resistencia armada: a guerrilla. Durante a guerra, os fuxidos perseguían a supervivencia. Despois (ata 1950), esta fuxida converteuse nunha auténtica resistencia ao franquismo, organizándose en grupos dirixidos por militantes.

O galeguismo político foi marxinado e perseguido pola ditadura. O Partido Galeguista mantivo actividade nos anos 40 con Ramón Piñeiro como enlace interno e co exterior. Da súa man, desapareceu en 1950 para dar paso ao galeguismo cultural de Galaxia. Tamén no exilio mantivo a súa... Continuar leyendo "Literatura Galega no Exilio (1936-1976): Autores e Obras Clave" »

El Text Jurídic

Els textos jurídics responen a la necessitat que la societat civil té de governar-se i gestionar-se adientment, tasca que fa l'administració pública. Característiques:

• Terminologia i fraseologia pròpies de la llei, llengua oficial objecte de la llei, derogació.
• Predomini de cultismes acabats en [ió] (administració, corporació).
• Ús d'un llenguatge no sexista (ciutadans i ciutadanes, no "els ciutadans").
• Ús del present per a donar atemporalitat al text. Per exemple: "El català és la llengua pròpia de Catalunya".
• Estructuració del text en llei, capítols, articles.
• Precisió semàntica (la llengua preferentment emprada).
• Llenguatge concís i referencial (frases breus, poca adjectivació).
• Repeticions per a deixar clar el

Vicent Andrés Estellés i El llibre de les meravelles

Vicent Andrés Estellés va escriure El llibre de les meravelles durant el franquisme, un període marcat per la repressió cultural i política a Espanya. La censura afectava especialment la llengua catalana, relegada a l'àmbit privat. Tot i això, als anys 60 i 70 començava una tímida recuperació cultural gràcies a la resistència intel·lectual. L'obra d'Estellés reflecteix tant la vida quotidiana com l'ànim de denúncia i reivindicació de la llengua i la identitat valenciana.

Autors coetanis d'Estellés

Dos autors coetanis de Vicent Andrés Estellés són Enric Valor i Manuel de Pedrolo.

• Enric Valor, amb Sense la terra promesa, tracta la lluita per la dignitat i les dificultats

Focalització Cinematogràfica: Què Sap l'Espectador?

La focalització cinematogràfica és la relació entre el que sap el personatge i el que sap l’espectador. Aquesta pot ser de 3 tipus:

1. Focalització Espectatorial

   L’espectador sap més que el personatge. Un exemple és la famosa escena de la dutxa a la pel·lícula Psycho (1960). Marion Crane no és conscient que Norman Bates es troba dins de la dutxa amb un ganivet disposat a assassinar-la, però l’espectador sí que ho sap. D'aquesta manera es genera una tensió narrativa que ens manté enganxats.

2. Focalització Interna

   L’espectador sap el mateix que el personatge. Un exemple és l'escena a la pel·lícula Atonement (2007) on veiem una escena entre un home i una dona a través del

A Narrativa Galega de Fins do Século XX e Comezos do XXI

Temas, Autores e Prosistas Actuais Máis Relevantes

1. Causas do aumento na produción narrativa en galego

A aparición de novas editoriais, a introdución da lingua galega no ensino e a proliferación de premios literarios.

2. Cambios principais que afectan á narrativa neste período

O punto de vista, o tempo, a forma, os personaxes e a intriga.

3. Tendencias salientables na narrativa deste período

A literatura de quiosco e a literatura autóctona.

4. Autores destacados da narrativa infantil ou xuvenil

Agustín Fernández Paz, Aleixandre e Suso de Toro.

5. Clasificación dos narradores desta época

A data de nacemento e a data de produción das súas obras.

6. Características comúns aos autores

Context Històric i Social (1868-1883)

L'acció de la novel·la La Bogeria transcorre entre 1868 i 1883, un període d'alternances al govern i marcat per les tres guerres carlines. L'obra té la finalitat de mostrar la realitat social de l'època, incorporant nombroses referències a fets històrics, socials i culturals. Un exemple és la presència del General Prim, personatge històric rellevant en la novel·la.

Context Literari i Cultural

A la primera meitat del segle XIX, sorgeix la Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. La narrativa catalana, que havia estat en declivi, es recupera amb l'obra de Narcís Oller. La Renaixença, tot i que és un moviment propi de la llengua catalana, s'emmarca dins... Continuar leyendo "Narcís Oller i La Bogeria: Naturalisme i Romanticisme" »

Axular: Bizitza eta Obra Nagusia

Biografia eta Ibilbidea

Pedro Agerre, Axular izenez ezaguna, 1556an jaio zen Urdazubin (Nafarroa) eta 1644an hil zen Saran (Lapurdi). Iruñean Teologia ikasketak egin zituen eta Donibane Lohizunen bizi izan zen. Bere libururik ospetsuena Gero da, 1643an argitaratua. Axular izengoitia bere baserriaren izenetik hartu zuen.

Testuinguru Soziopolitiko eta Kulturala

Axular XVII. mendean bizi izan zen, euskararentzat garai zail batean, non idazle gutxik erabiltzen zuten euskara idazlanetan. Kristautasuna oso garrantzitsua zen, eta Elizak eragin handia zuen pertsonen bizitzan eta kulturan. Erlijioa gai nagusienetako bat zen garai hartako literaturan.

Jorratutako Gai Nagusiak

• Bizitzaren zentzua eta betebeharra: Axularrek gizakiaren

Els Jocs Florals i la Renaixença

Els Jocs Florals, reinstal·lats des de l'Edat Mitjana, van ser un concurs basat en el lema "Pàtria, Fe i Amor". Van contribuir a la normalització de la cultura catalana:

• Creació d'un públic lector.
• Aparició d'infraestructures editorials en català.
• Prestigi social per a la literatura catalana.
• Desenvolupament d'una poètica romàntica i aparició de nous poetes i prosistes (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Apel·les Mestres...).

Romanticisme vs. Renaixença

Romanticisme: Moviment estètic europeu (finals del segle XVIII i principis del XIX) que exaltava la imaginació i el sentiment de l'artista.

Renaixença: Moviment de recuperació de la identitat nacional catalana i de la llengua literària.... Continuar leyendo "Jocs Florals, Romanticisme i Renaixença" »