Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

L'Assaig: Definició i Orígens

L'assaig és un gènere que convida a la reflexió sobre un o diversos temes. A més, et fa plantejar-te preguntes sobre un tema que creies tenir clar i et fa replantejar allò que penses. L'assagista té unes idees que es barregen amb el que ja sap i et fa dubtar de les teves pròpies opinions, a partir d’una informació que ell et proporciona.

Fundadors i Precursors de l'Assaig

El fundador de l'assaig és Michel de Montaigne. Els seus escrits, anomenats «els seus intents» (essais), eren diversos. S'interrogava a si mateix i provava de despertar la curiositat dels altres. Precursors de l'assaig foren els humanistes com Erasme de Rotterdam i el valencià Joan Lluís Vives. També l'impulsaren els pensadors de... Continuar leyendo "L'Assaig Català dels Segles XX i XXI: Autors i Temes Clau" »

A Era da Guerra Total: Violencia, Embrutecemento, Xenocidio

III. Xenocidios

O termo “xenocidio” é discutido e non goza de consenso, fóra do ámbito dos genocide studies. Hai historiadores que discuten a pertinencia do seu uso. Para Timothy Snyder (Tierras de sangre): o concepto simplifica a realidade a priori, xulga pero non explica. Na súa dimensión xurídica: os grupos de vítimas de calquera atrocidade loitan por vérense recoñecidas. Nas ONG’s, o termo xenocidio lexitima intervencións humanitarias. Para Christian Gerlach: a maioría dos que usan o termo “xenocidio”, fano para reivindicar memorias étnicas/nacionais, polo que atopamos unha excesiva “nacionalización” do concepto. Dan Stone di que o nivel de debate amosa... Continuar leyendo "Guerra Total, Xenocidio e Memoria: Unha Exploración Histórica" »

1. Context Històric i Cultural

La narrativa medieval es desenvolupa durant l'Edat Mitjana (segles V-XV), marcada per una forta influència de l'Església. Les històries s'originen en la tradició oral i es transmeten principalment a través de manuscrits. El narrador sovint es dirigeix directament al públic que escolta.

2. Tipologies de la Narrativa Medieval

• Epopeies i Cançons de Gesta: Les epopeies són més genèriques, mentre que les cançons de gesta posen èmfasi en qui escolta la història. El públic d'aquesta època gaudia de les lluites entre bàndols i eren històries dirigides a un públic heterogeni.
• Romanços Asturics i Novel·la Cortesana: Ambientades en un entorn cortesà, sovint amb el mite artúric com a base. Estaven dirigides

O Reino de Galicia e a Dinastía Asturleonesa (910-1037)

Despois de Afonso III, deixamos de falar do Reino de Asturias e pasamos a falar do reino asturleonés, leonés ou galaico-leonés (a capital trasládase a León). O protagonismo da aristocracia galega está en aumento, xa que cada vez vai gañando máis poder e riqueza debido a esta nova expansión territorial.

A Partición do Reino e a Estirpe dos Ordóñez

A partición do reino prodúcese en vida de Afonso III, o cal delega o goberno nos tres fillos:

• García recibiu Castela.
• Ordoño (II) recibiu Galicia e Portugal.
• Froila recibiu Asturias.

Tras a súa morte, o reino quedará diferenciado en tres gobernos: García será rei de León, mentres que Ordoño e Froila serán reis de Galicia e Asturias.... Continuar leyendo "A Monarquía e a Igrexa na Galicia Altomedieval (Séculos X-XI)" »

Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil

Emissor, Destinatari, Producte i Institució

Emissor: El concepte d'autor és complex. No només és qui escriu el text original, sinó també qui el transcriu i adapta. A l'edat mitjana, autors eren transcriptors, editors, comentaristes, etc. L'obra literària no sempre és fruit d'una creació individual.

Destinatari: Segons Itamar Even-Zohar, el consum no és sinònim de lectura. Durant segles, la difusió literària ha estat oral. Sovint accedim a textos sense haver-los llegit (consum indirecte).

Producte: No només els textos, sinó el que transmeten. Apareixen categories com "llibre infantil" o "llibre d'adults" segons l'argument i la complexitat. També els gèneres i classificacions temàtiques... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Infantil i Juvenil: una Perspectiva Històrica" »

Narrativa de Ficció al Segle XV: La Novel·la Cavalleresca

1. Antecedents

Al segle XII, a França, trobem narrativa en vers:

• Narrativa de cavalleria o narrativa en vers que se centra en la cort de Camelot i tracta sobre històries amoroses o històries de gestes.
• Chrétien de Troyes: Autor més important de la narrativa de cavalleria. Les seves obres pertanyen al cicle artúric i al mite de Bretanya, és a dir, aventures del rei Artús.
• Narrativa popular: Lais curts escrits en vers, de temàtica amorosa i fets fantàstics. L'autora més important és Marie de France, que escrivia petits contes anomenats Lais.

2. Característiques de la Literatura de Cavalleries (Invencions)

• Personatges: Segueixen un model, són plans, no tenen febleses i tenen virtuts

Autors destacats de la postguerra catalana

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983): Narradora de la postguerra, amb un estil íntim i poètic. Les seves protagonistes són femenines i utilitza símbols com flors i jardins. El seu casament amb el seu oncle va ser un trauma. Va rebutjar quatre novel·les. Va ser comissària de propaganda durant la Guerra Civil. Exiliada a França i Ginebra. Les seves obres més destacades són La plaça del Diamant (1962), Mirall trencat (1974) i Vint-i-dos contes (1958). Va tornar a Catalunya el 1972, després de la mort d'Obiols.

Pere Calders (Barcelona, 1912-1994): Mestre del conte, amb humor, imaginació i absurd. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts. Va ser periodista, dibuixant i voluntari... Continuar leyendo "Autors clau de la postguerra catalana i dialectes" »

Contexto Político, Social y Cultural del Teatro Gallego en el Primer Tercio del Siglo XX

1. Contexto Político

• Restauración Borbónica (1874-1930): Período que se inicia tras la desaparición de la Primera República, marcado por el retorno de la dinastía borbónica. Incluye la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
• II República (1931-1936): Etapa de gran libertad social y política en España. Se permite la formación del Partido Galeguista y se aprueba el Estatuto Gallego (aunque no entra en vigor).
• Guerra Civil (1936-1939): Conduce a la dictadura franquista.

2. Contexto Social, Cultural y Económico

Galicia experimentaba un atraso social, cultural y económico significativo. La emigración se convirtió en la principal vía de escape... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Gallego: Desde las Irmandades da Fala hasta las Vanguardias" »

Definicions Clau

Humanisme

Moviment cultural del Renaixement que posa l’ésser humà al centre del pensament.

Crònica

Tipus de text narratiu que relata fets en ordre cronològic, generalment amb un estil clar i detallat. Pot ser periodística, històrica o literària, segons el propòsit i l’enfocament de l’autor.

Cancelleria Reial

Organisme administratiu de la Corona d’Aragó que s’encarregava de la correspondència i de l’arxiu de tota la paperassa burocràtica.

Didactisme

La voluntat de fer comprensibles aquests valors ètics i morals, així com la doctrina religiosa de la qual deriven.

Eximpli

Conte que il·lustra una lliçó moral a un altre personatge; faula o una narració similar.

Sermó

Text argumentatiu oral sobre preceptes morals... Continuar leyendo "Prosa i Cròniques Medievals Catalanes" »

Determinismo y Libertad: Dos Perspectivas Filosóficas

El debate entre determinismo y libertad ha sido central en la filosofía a lo largo de la historia. Podemos distinguir, *grosso modo*, dos posturas:

• Determinismo: Filósofos como Laplace o Spinoza sostienen que todo evento en el universo está predeterminado. Nada ocurre de manera diferente a como debe suceder. Aplicado a los seres humanos, esto implica que nuestros cuerpos, al ser entidades físicas, están sujetos a las mismas leyes causales que el resto de los objetos. La libertad, desde esta perspectiva, es una ilusión. Si alguien conociera todas las causas que influyen en nuestras elecciones, nuestro comportamiento sería completamente predecible.
• Libertad: Filósofos como Agustín