Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Isabel de Villena

Va néixer a València el 1430 i va morir el 1490. Una de les seves obres més conegudes és Vita Christi; va ser escrit en un català molt acurat, amb molta vivesa i plasticitat, amb tocs de realisme i amb un fort sentit emotiu. Es destaquen sobretot els episodis evangèlics i cal dir que és la figura femenina més important de la literatura catalana medieval i es pot considerar la primera dona que va escriure en català.

Una Nova Mentalitat: L'Humanisme

Els segles XIII i XIV presenten una crisi de valors que anuncia la cloenda d'una etapa de la història (l'Edat Mitjana), i comença l'Edat Moderna en què es tracta de l'Humanisme, un corrent ideològic que impregnà una nova etapa històrica: el Renaixement. El teocentrisme... Continuar leyendo "Isabel de Villena, Humanisme i Renaixement a la Corona d'Aragó" »

Lusofonia

O portugués, xunto co galego, naceu dunha mesma lingua, da lingua galego-portuguesa que se falou na antiga Gallaecia romana desde o século IV ata o século XIV.

A diverxente evolución sociopolítica deu lugar a dous idiomas semellantes pero ben diferenciados que comparten unha orixe en común.

Conxunto de países que teñen o portugués como lingua oficial:

• Brasil
• Portugal
• Mozambique
• Guinea-Bissau
• San Tomé e Príncipe
• Timor Leste
• Guinea Ecuatorial

O galego moderno

No século XIX produciuse o Rexurdimento literario da lingua galega. As ideas do romanticismo, que en toda Europa exaltaban os trazos diferenciadores dos pobos e nacións, favorecendo o desenvolvemento dunha ideoloxía galeguista, que tiña como obxectivo fundamental a defensa de... Continuar leyendo "Raíces da Lingua Galega e Protagonistas do Rexurdimento Literario" »

La filosofía presocrática y el problema del ser y el devenir

La filosofía presocrática centró su esfuerzo en descubrir el principio o esencia de la physis (naturaleza). El problema del ser y el devenir era el esquema sobre el que se llevaba a cabo esta reflexión. Para los filósofos presocráticos, comprender los cambios que observaban en la naturaleza y sus causas fue uno de los debates más importantes en el nacimiento de la filosofía.

Se dieron numerosas soluciones a este debate en torno al arché o principio que estaba detrás del devenir de la naturaleza. El debate llegó a un punto de desencuentro con Heráclito y Parménides. Mientras que Heráclito postulaba que los cambios son la verdadera esencia de la naturaleza y que estos... Continuar leyendo "El dualismo ontológico de Platón: El mundo sensible y el mundo inteligible" »

Les Cròniques Medievals Catalanes: Característiques i Obres Clau

Les quatre grans cròniques medievals catalanes comparteixen una sèrie de característiques fonamentals que les defineixen com a documents històrics i literaris de gran valor:

• Deixar constància d'uns fets històrics: Aquests fets són sovint idealitzats, i el narrador, que sol ser el protagonista o hi té una gran proximitat, els relata des de la seva perspectiva.
• To heroic: S'hi entreveuen sentiments personals, tant del narrador com dels monarques, que contribueixen a la construcció d'una imatge heroica.
• Intenció propagandística: Les cròniques pretenen justificar les polítiques i les decisions reials, actuant com a eina de legitimació del poder.
• Entusiasme patriòtic: Mostren

Oracións Subordinadas

• Oración Subordinada Substantiva: Funcións da frase nominal.
• Oración Subordinada Adxectiva: Funcións da frase adxectiva.
  • Adxectiva Especificativa: Limita, precisa ou especifica o valor expresado polo antecedente, non vai entre comas.
  • Adxectiva Explicativa: Explica ou engade unha nova información asociada ao antecedente, sen limitar ou especificar o seu valor, vai necesariamente entre comas.
• Oración Subordinada Adverbial: Funcións da frase adverbial.
  • Adverbiais Propias:
    1. Lugar: onde, onde queira que.
    2. Tempo: cando, mentres, apenas, antes de que, despois de que, entre tanto.
    3. Modo: como, segundo, conforme, tal e como, coma se, coma quen.
  • Adverbiais Impropias:
    1. Causais: porque, como, pois, xa que, posto que, visto que, dado que.
    2. Consecutivas:

Quins referents o elements de la realitat trobes

Trobem l'al·lusió a la ciutat de València com a marc espacial on s'ubica el poemari. Els poemes recreen i poetitzen molts indrets i llocs emblemàtics de la ciutat amb la intenció d'elaborar una crònica de la capital valenciana durant la postguerra. L'autor mostra quotidinitat així com topònims referits a la ciutat i a la seua comarca. També trobem referències a altres poetes contemporanis i també medievals. És una literatura testimonial amb elements referits a la realitat de l'època, que podem percebre ja als títols. Aquesta poesia és símbol i senya d'identitat d'un poble.

Quina temàtica pròpia de l'obra

La quotidianitat de la València de postguerra, tant col·lectiva com personal,... Continuar leyendo "Poesia i assaig a la postguerra: Anàlisi de Llibre de Meravelles i Diccionari per a ociosos" »

Romanticisme

Moviment d'arrel nacionalista (Anglaterra, Alemanya - Europa, segles XVIII-XIX)

Recupera les tradicions populars com a representatives de "L'ànima del poble".

• Rebuig dels cànons clàssics i l'estètica neoclàssica del segle XVIII.
• Predomini del sentiment sobre la raó: Introspecció, subjectivitat i individualisme.
• Exaltació del sentiment patriota, relacionada amb la recuperació de tradicions i llegendes de la literatura popular.
• Interès per l'irracionalisme, la imaginació, l'exotisme i l'aventura.
• Intensa relació de l'ésser humà amb la natura.

El Romanticisme Català

Els temes romàntics es vinculen amb el sentiment, la presència del nacionalisme i la nostàlgia del passat medieval. Autors com Victor Hugo i Alexandre Dumas van... Continuar leyendo "Romanticisme, Realisme i Renaixença a Catalunya: Moviments Literaris Clau" »

Anàlisi del Realisme Màgic i la Narrativa

L'estabilitat inicial (situació de conformitat, harmonia, rutina), una mena de determinisme sobrenatural, l'escenari quotidià, es veu trasbalsat. Els personatges són caricatures humanes que mostren inseguretat davant els imprevistos, fet que es deu a la seva incapacitat de conseqüència. Aquest fet trasbalsador es troba a través de quatre camins:

• Realització d'un assaig.
• Intervenció d'elements fantàstics.
• Esdeveniments espontanis de fets en contradicció a les lleis físiques o naturals.
• Distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments.

Elements Estructurals i Narratius

1. Contexto Histórico e Situación Sociolingüística (1936-1975)

O Franquismo e a Guerra Civil (1936-1939) marcaron profundamente a nosa historia. En Galicia, o réxime franquista instaurouse rapidamente, polo que todos os organismos, institucións e editoriais que triunfaran no primeiro terzo do século XX chegaron ao seu fin (A Nosa Terra, Nós...), excepto a Real Academia Galega. A guerra interrompeu todos os movementos políticos e culturais galeguistas; algúns dos seus protagonistas foron asasinados, outros exiliáronse e os que sobreviviron permaneceron silenciados.

1.1. O Labor da Editorial Galaxia

A Editorial Galaxia fundouse en 1950 e foi a primeira exclusivamente en galego. Constituíu a saída cultural do galeguismo e tomou protagonismo... Continuar leyendo "A Recuperación da Lingua Galega: Do Franquismo á Normativización (1936-1975)" »

L'obra literària de Ramon Llull

Obres Narratives

Dues novel·les escrites en català: Llibre d'Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles. Llull protagonitza les històries amb herois de ficció, que li permeten transmetre el seu pensament de manera més amena i comprensible. Per a ell, la tècnica literària ha d'estar al servei de la difusió de l'Art.

Llibre d'Evast e Blanquerna

Narra la vida d'un home (Blanquerna) que, des de jove, es proposa viure per un ideal cristià. Renuncia al món i busca la perfecció cristiana. En aquest trajecte, Blanquerna passa per diferents graons de la jerarquia eclesiàstica, mentre va introduint reformes en les institucions religioses. Un cop ha reformat l'Església, renuncia al papat per passar a ser ermità... Continuar leyendo "Ramon Llull: Obra Literària, Narrativa, Poètica i Filosòfica" »