Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Diferències Socials a l'Antiga Roma

A l'antiga Roma, la societat estava fortament estratificada. Els homes lliures, aquells que no eren esclaus, tenien drets i deures, però no tots eren iguals. Hi havia dos grans grups socials:

• Patricis: Descendents de les famílies fundadores de Roma, eren la classe alta i tenien tots els privilegis.
• Plebeus: Descendents de famílies que es van instal·lar a Roma posteriorment, inicialment considerats estrangers, no tenien ni drets ni deures. Amb el temps, van anar creixent en nombre i van lluitar pels seus drets.

Dins dels plebeus, hi havia els clients, que es posaven sota la protecció d'un patrici, anomenat patronus. Cada matí, el client es presentava a casa del patronus per retre-li obediència i respecte,... Continuar leyendo "Societat i Vida a l'Antiga Roma: Classes, Costums i Mites" »

El Nacimiento de Rómulo y Remo: El Mito Fundacional de Roma

La narración del nacimiento de Rómulo y Remo es el mito fundacional romano. El nacimiento del fundador se ajusta al tipo del "nacimiento del príncipe expósito", conocido en todas las civilizaciones del mundo antiguo: un parto no deseado por pesar sobre él un tabú. La exposición del recién nacido a una muerte cierta, su salvación milagrosa gracias a la intervención de animales más o menos salvajes, su crianza entre pastores y su reconocimiento como príncipes llegado el momento, son elementos recurrentes. Casos similares serían los de Moisés o Ciro. Aparte de las versiones de Cicerón, ya aludida, y la de Tito Livio, la más conocida, o la del griego Plutarco en sus Vidas

Orfeu era fill de la musa Calíope i del déu de la música, Apol, qui li va regalar la lira.

Orfeu era fill d'Apol, déu de la música i de les arts, i de Calíope o Clío, musa de la poesia. Gràcies a aquestes dues combinacions, Orfeu va rebre un do molt especial: la música. El cant de Orfeu tenia el gran do de la bellesa i el poder d'embelesar i hechizar als déus, homes i a la naturalesa mateixa. Gràcies a la música, va enamorar a Eurídice, a qui estimava profundament. Temps després es van casar.

Eurídice era una nimfa auloníade de Tràcia que acostumava passejar amb les nàiades, nimfes d'aigua dolça. Temps després de casar-se, Eurídice va morir per la picada d'una serp mentre fugia d'un intent de segrest per part d'Aristeu, un... Continuar leyendo "Orfeu i Eurídice: La llegenda de l'amor perdut" »

DIVINIDADES EN GRUPO BENEFICIOSAS

Las musas

Son nueve hijas de Zeus y de Mnemósine (diosa de la memoria). Son las inspiradoras de la poesía, las artes, la música y las ciencias.

Las Cárites o Gracias

Hijas de Zeus y de Eurínome. Son las diosas del encanto y la belleza.

Las Horas

Hijas de Zeus y de Temis (diosa de la justicia divina). Representan las horas del día y las estaciones y velan por las cosechas y los frutos del campo.

Acompañaban el carro de Helios.

Las Ninfas

Representan la fecundidad de la Naturaleza. Vivían asociadas a los bosques, los arroyos, los manantiales, donde moran y a los que protegen. Asociadas a otros dioses como Apolo o Baco, fueron el objetivo de los Sátiros.

Pan

Dios protector de los pastores y rebaños. Era representado... Continuar leyendo "Divinidades y héroes en la mitología griega" »

Retórica y Oratoria (Cicerón y Quintiliano)

Definición

Oratoria: Arte de hablar con elocuencia (discursos).

Retórica: La técnica, el conjunto de procedimientos para hablar bien.

Características

La elocuencia requiere un terreno propicio para poder desarrollarse y no es otro que un sistema político que respete fundamentalmente la libertad de expresión. La oratoria fue un instrumento muy preciado para influir sobre la opinión pública en la lucha política. Dado su enorme valor, la clase dirigente durante la época republicana la utilizó y se sirvió de ella de una manera casi excluyente como medio de ejercer el poder. Pero con la llegada del principado y con la concentración de la autoridad en sus manos, la oratoria perdió su importancia... Continuar leyendo "Retórica y Oratoria en la Antigua Roma: Cicerón y Quintiliano" »

La Romanització de la Península Ibèrica

Les primeres tropes romanes van desembarcar a la península a Empòrion (Empúries), des d'on van anar baixant cap a l'Ebre i van fundar la ciutat de Tàrraco (Tarragona), com un important assentament a la costa. Roma es limitava a causar problemes als cartaginesos a la rereguarda, ja que el conflicte principal es desenvolupava en terres italianes. Però després d'algunes desfetes al sud de la península, Roma va començar a obtenir clares victòries amb un dels seus militars més competents, Publi Corneli Escipió. Cartago Nova va ser presa, i la mateixa Gades (Cadis) es va lliurar als romans el 206 aC, data que es pren com a final de la presència cartaginesa a la península i el començament de... Continuar leyendo "La Romanització de la Península Ibèrica: Conquesta i Impacte Cultural" »

Aquest document recull una sèrie d'anècdotes i relats singulars que il·lustren la vida i els personatges d'una comunitat.

L'Incident del Barril de Sabó Moll

En Pere Camps, patró d'un llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sabó que hi havia al port. Per fer-ho, va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que portés el barril a la botiga d'Adelaida. El barril de sabó havia xocat al bar d'Alexandre i s'havia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenci el barril.

La Plaga de la Ribera: Plans i Delinqüència

Volien enderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova. Havien de buidar l'edifici, així que van fer lots amb tot el que hi havia dins i els van anar repartint entre els regidors... Continuar leyendo "Històries i Anècdotes de la Ribera: Relats Locals Inoblidables" »

Teatre d'Epidaure: Origen i Funció

Al segle IV a.C. sorgeix el culte a Dionís, déu del teatre, el vi i la festa. Lligada a aquest culte, emergeix la tragicomèdia, que donarà lloc a la construcció de nombrosos teatres per representar les obres tràgiques. Serà a partir del segle IV a.C. que es començarà a generalitzar la construcció de teatres. El Teatre d'Epidaure, en particular, va ser construït a prop del santuari d'Esculapi (Esclepi), el déu de la medicina, representat amb la serp. Aquest emplaçament estratègic assegurava una gran afluència de públic, ja que molta gent visitava el santuari per curar-se. En aquest teatre es representaven les millors tragicomèdies de Sòfocles, Eurípides, Èsquil i Aristòfanes.

Parts Generals

1.- L'EVOLUCIÓ DEL LLATÍ:

1.1.- DEL LLATÍ A LES LLENGÜES ROMÀNIQUES:

El llatí col·loquial era el que es parlava a casa, carrer, exèrcit... I va evolucionar de forma molt diferent al llatí culte, que es va mantenir sense massa canvis. Hi havia diferències entre el llatí d'un zona i el llatí d'una altra zona, i van anar augmentant amb el temps, i com que l'Imperi Romà s'havia desestructurat, alguns territoris van ser colonitzats per pobles bàrbars, que van aportar influències de la seva llengua. És per això que la desaparició i transformació del llatí és diferent segons la situació i la història. Podríem dir: 1.- En alguns llocs va desaparèixer sense deixar rastre (Nord-Àfrica i Orient Pròxim), 2.- En altres zones va... Continuar leyendo "Etim llati" »

El Arte Romano: Orígenes, Historia y Manifestaciones

A finales del siglo VIII a.C., la península Itálica estaba habitada por diferentes pueblos: los ligures, los umbros, los etruscos, los samnitas, los sabinos y los latinos. Estos dos últimos fundaron, en el año 753 a.C., un poblado, Roma, que con el tiempo se convertiría en la capital de uno de los imperios más poderosos. Sus orígenes fundacionales son confusos, y en ellos se mezclan historia y leyenda, atribuyendo su creación a los hermanos Rómulo y Remo.

Periodos Históricos de Roma

A partir de su fundación, la historia del Imperio romano se divide en tres grandes periodos:

• Monarquía (753-509 a.C.): Etapa oscura gobernada por reyes, de los cuales los tres últimos eran de origen