Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Història de Roma i el seu Llegat a Hispània

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,82 KB

Conceptes Clau de la Roma Antiga

Atri
Pati interior al voltant del qual s'organitzaven les diferents dependències d'una domus.
Guerres Púniques
Conflictes entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani occidental durant el segle III a.C.
Aqüeducte
Construcció que permetia el proveïment d'aigua a la població.
Triclinium
Menjador dels senyors de la domus romana.
Romanització
Procés d'assimilació dels diferents elements culturals romans com la llengua, la religió, els costums i el dret romà.
Amfiteatre
Lloc on se celebraven combats de gladiadors i espectacles públics.
Impluvium
Servia per recollir l'aigua de la pluja i estava situat enmig de l'atri.
Termes
Complex higiènic-esportiu on els romans es netejaven, feien gimnàstica o es relaxaven xerrant
... Continuar leyendo "Història de Roma i el seu Llegat a Hispània" »

Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,04 KB

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint... Continuar leyendo "Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització" »

La dinastia Antonina i els cinc emperadors bons

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB

La dinastia Antonina

Donà lloc al moment de màxima esplendor de Roma. Alguns li diuen la dinastia dels 'emperadors adoptius', d'altres la dinastia 'dels cinc emperadors bons'. Actualment hi ha un nou nom que és el de dinastia Úlpio-Aelia.

Nerva (96 - 98)

Nerva era un senador ja ancià quan el Senat l'escollí com a emperador, l'any 96. Havia dedicat tota la seva vida al servei imperial, sota emperadors diversos.

La seva administració estigué marcada pels problemes financers i per topades contínues amb els pretorians.

Trajà (98 - 117)

Marc Ulpi Trajà nasqué a Itàlica, actual Santiponce. Es tracta del primer emperador d'origen no itàlic. Aquest fet és una prova fefaent del grau de romanització que tenien les pronvíncies hispàniques... Continuar leyendo "La dinastia Antonina i els cinc emperadors bons" »

Emèrita Augusta i Tàrraco: Joies de la Hispània Romana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,99 KB

El Mausoleu de Centcelles

El mausoleu de Centcelles, inicialment una vil·la romana i posteriorment un monument funerari, destaca per la seva estructura circular de 13 metres d'alçada. La seva cúpula, revestida amb mosaics, presenta diverses escenes de caça, bíbliques i figures de les quatre estacions.

Museus Arqueològics de Tarragona

Tarragona compta amb tres museus que exposen les troballes arqueològiques de la ciutat antiga:

  • Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

    Recull i exposa els testimonis arqueològics de l'antiga Tàrraco.

  • Museu d'Història de Tarragona

    Ubicat al Pretori romà, recull l'evolució històrica de la ciutat des de l'època romana fins a la fi de l'Edat Mitjana.

  • Museu i Necròpolis Paleocristiana

    Amb més de 2.000 inhumacions

... Continuar leyendo "Emèrita Augusta i Tàrraco: Joies de la Hispània Romana" »

Literatura Llatina: Oratòria, Filosofia i Poesia a Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 20,95 KB

Finals de la República

Des del 81 aC fins que Octavi (August) obté el poder el 31 aC. Període de gran inestabilitat política, cada vegada més són les classes altes que es dediquen a les lletres.

Oratòria tardorepublicana

Per triomfar en política no n'hi havia prou amb ser de bona família, ara calia també tenir cultura i talent oratori. Els joves benestants en les escoles retòriques conreaven un estil propi:

  • L'estil àtic, ensenyat a Atenes, sobri, sense èmfasi. Juli Cèsar.
  • L'estil asianista, de l'Àsia Menor, era abundant i florit. Hortensi, rival de Ciceró.
  • L'estil rodi, propi de l'illa de Rodes, era a mig camí de la sequedat àtica i la sobreabundància asianista. Ciceró.

Ciceró, l'orador: Discursos

  • Verrines (In Verres): Els sicilians
... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Oratòria, Filosofia i Poesia a Roma" »

Les Tribus Ibèriques a les Terres Valencianes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,74 KB

Les tribus ibèriques localitzades en terres valencianes eren tres (quatre si incloem els òlcades a l’àrea de Kelin): ilercavons, edetans i contestans.

Zona E

de l’àrea ibera: influenciada per colonitzacions i cultura dels Camps d’Urnes.

Zona del S

on va intervenir la civilització de Tartessos, grecs, fenicis i púnics.

Segle VI aC: revitalització del SE i Llevant, en la qual exerceix influència la cultura grega.

  • Est: procés de consolidació de la cultura ibera caracteritzat per la metal·lúrgia del ferro (armes i ferramentes) i ús de torn de terrisser per a la ceràmica.
  • Les transformacions no s’entenen sense contactes amb fenicis, púnics i grecs.

En el s. V aC tenen origen ciutats que superen 10 ha com Edeta (Llíria), Arse (Sagunt)... Continuar leyendo "Les Tribus Ibèriques a les Terres Valencianes" »

Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae | Estructura i Vida Quotidiana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,43 KB

Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae

Els lloguers eren cars i sovint se sotarrendava alguna cambra, amb la qual cosa les vivendes estaven ocupades per moltes persones.

Les insulae estaven construïdes al voltant d’un pati interior que permetia la ventilació i la il·luminació de les habitacions que no donaven al carrer.

Normalment no disposaven d’aigua i calia anar a buscar-la a la font pública. Tampoc disposaven de comuna i havien d’utilitzar les comunes públiques.

Els patricis romans, famílies de nivell social i econòmic alt, solien viure en domus, cases unifamiliars.

El model primitiu era d'origen etrusc, de planta rectangular dividida en tres zones: l'entrada, un cos central i un jardí en la part posterior.

En contacte amb... Continuar leyendo "Habitatges a l'Antiga Roma: Domus i Insulae | Estructura i Vida Quotidiana" »

Análisis de la Obra Teatral Julio César de William Shakespeare

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,2 KB

Acto II

  1. Según Metelo ¿Por qué sería útil contar con el apoyo de Cicerón? ¿Qué opina Bruto al respecto?

Metelo dice que Cicerón daría una buena opinión y conseguiría voces para realzar los hechos. Además, se diría que las manos de los asesinos fueron guiadas por él. En cambio, Bruto se opone porque dice que Cicerón nunca se uniría a algo empezado por otro.

  1. ¿Quién se suma al plan al final de la escena? ¿Por qué lo hace?

Se une Cayo Ligario por idea de Metelo. Él se une porque está Bruto en el plan.

  1. Al final de la escena I ¿Quiénes se han unido al plan?

Se han unido al plan: Bruto, Casio, Casca, Cina, Metelo, Trebonio, Ligario y Decio.

Escena II

  1. ¿A dónde se traslada la acción?

La acción se traslada al palacio de César.

  1. ¿Qué

... Continuar leyendo "Análisis de la Obra Teatral Julio César de William Shakespeare" »

Etapas de la Prehistoria en la Península Ibérica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,08 KB

El Paleolítico

El Paleolítico, que abarca un 99% de la Prehistoria, comenzó en África hace unos 2,5 millones de años y finalizó hace unos 10.000 años aproximadamente. Durante esta etapa tuvo lugar el proceso de "Hominización" y se sucedieron las diferentes especies del género Homo. En el caso de la Península Ibérica serían Homo antecessor, Homo heidelbergensis, Hombre de Neandertal y Homo sapiens. Eran nómadas, vivían en cuevas o al aire libre, su densidad de población era muy baja y su economía tuvo un carácter depredador.

El Mesolítico

Cuando terminó la última glaciación, el frío comenzó a remitir hace unos 10.000 años. Esto supuso el cambio de los paisajes y la desaparición de la mayor parte de los grandes herbívoros,... Continuar leyendo "Etapas de la Prehistoria en la Península Ibérica" »

Análisis de la Turba en Julio César de Shakespeare: Influencia y Manipulación

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 1,66 KB

Pregunta 28

Tras el parlamento de Bruto, Antonio se dirige a la misma gente. ¿Qué les dice? ¿Cómo reacciona ahora la turba?

Marco Antonio dice que César era un amigo leal y sincero. Que si era ambicioso, pagó por ello. También repite a menudo que Bruto dice que César era ambicioso, y que Bruto era un hombre honrado. Marco Antonio recibe el apoyo del pueblo.

Pregunta 29

De la reacción ante Bruto y luego ante Marco Antonio, ¿qué se puede decir de las multitudes? ¿Qué quiere mostrarnos Shakespeare?

Se puede decir que las multitudes son muy influenciables y que solo hacían lo último que se les decía. Shakespeare nos quiere mostrar que las personas no pensaban y siempre seguían a personas como Marco Antonio y Bruto.

Escena III

Pregunta

... Continuar leyendo "Análisis de la Turba en Julio César de Shakespeare: Influencia y Manipulación" »