Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Glossari de termes llatins i mites clàssics

Moneda i unitats

• Aes rude o infectum: monedes sense marcar; valen el seu pes.
• Aes signatum: monedes amb pes fix.
• As: la moneda més simple (base).
• Sesterci: 2 asos (plata).
• Salari: conservant.
• Pecunia: bestiar (moneda).
• Denari: 10 asos (plata).
• Aureus: 25 denaris (or).

Termes mèdics i sanitaris

• Hospital: hostes.
• Bacteri: bastó.
• Virus: verinós.
• Vacuna: vaca.
• Cesària: tall.
• Malaltia venèria: de transmissió sexual.

Suports d'escriptura i manuscrits

• Epigrafia: estudi de les inscripcions.
• Papir: planta que creix a Egipte. Amb el tronc de la planta se’n feien làmines i, en deixar-les eixugar, s’hi podia escriure.
• Volum: rotlles de paper.
• Pergamí: pell d’un animal; en assecar-se queda com un paper però resistent.

La Monarquía Romana

Clases Sociales

• Patricios: Descendientes de los fundadores de Roma, se dedicaban a la agricultura, el sacerdocio y la vida militar.
• Plebeyos: Descendientes de los itálicos, etruscos y griegos, se dedicaban al comercio y la industria.
• Clientes: Avecindados en Roma, estaban a la sombra de algún patricio.
• Esclavos: Eran producto de las guerras y se dedicaban a los trabajos más pesados.

Instituciones de la Monarquía

El Rey

• Fue la primera institución de Roma y era vitalicio, no hereditario.
• El rey ejercía funciones administrativas, militares y judiciales.
• Era jefe del poder judicial, de los ejércitos y de la religión.
• La monarquía era electiva.

El Senado o Consejo: Jefe de las Gens

• El Senado correspondía al cuerpo consultivo; estaba

Rizki eta Aitona Luzianoren Abenturak

Hasierako Nahasteak

Nola deitzen diote?

“Bai, bai... baina ez” deitzen diote.

Zergatik geratu ziren?

Doña Kamilak taberna irekita egongo zela esan zuelako, eta jateko momentuan dena itxita zegoen.

Nola konturatu ziren?

Beste jubilatu batzuekin erosketara joan zenean, Joan Kruz (Kalimaren senarra), mutila eta aitonarekin joan zen, eta ez zen isildu momentu batean ere.

Zergatik joan zen?

Agatha Christieren nobela asko gustatzen zaizkiolako, eta horietan gertatzen direlako istorioak.

Sherlock Holmes eta Trena

Zer gogoratu zuen?

Askotan gogoratu zitzaion Sherlock Holmes detektibeak bere zain izaten zuen Doktor Watson ezaguna.

Zeintzuk ziren arazoak trenean?

Ez zegoen berogailurik, ingelesa ulertzeko zailtasunak zituen,... Continuar leyendo "Rizki eta Aitona Londresen: Misterioak eta Despistak" »

ALEMANIA

Friedrich Schiller

Schiller

Olerki ez narratiboa: Himnoak, odak, abestiak

• Liberalagoa, erromantikoa baino.
• Antzerkigilea, poeta baino.
• Askatasunaren alde, hasieran politika eta gizartean, gero mundu pertsonalean.
• Goetheren klasizismoaren eragina amaieran.
• Hölderlinen tonu indartsuaren eragina.
• Pozaren ereserkia → Himnoa.

Johann Wolfgang von Goethe

Goethe

Olerkigintza narratiboa

• Bertsozalea (drametan adibidez), baina lirika gutxi.
• Arrantzalea: Balada (ahozko olerki narratiboa, dramatismoz betea, sentimenduak adierazteko).
• Gaztetako lana.
• Haltzen errege / Elfoen erregea: Balada.

Olerki ez narratiboa

Elegia (Eresia)

• Erromatar elegiak eta Veneziako epigramak.
• Sentiberatasuna eta erotismoa lehenengoan; sarkasmoa bigarrenean.
• Italiako bidaiaren eragina.

Himnoak,

Fenómenos Fonéticos y Morfológicos del Latín

• Diptongos y Monoptongos: En ciertos contextos, los diptongos pueden monoptongarse, donde las vocales cerradas como i o u se abren a e u o al cerrarse el diptongo.
• Sonorización: Las consonantes oclusivas sordas p, c, t pueden sonorizarse.
• Aspiración: La f inicial evoluciona a h.
• Palatalización: Los grupos consonánticos mn, gn, nn palatalizan en ñ.
• Yodización: El grupo ll + vocal se transforma en j.
• Palatalización: Los grupos ni, ne palatalizan en ñ.
• Fricatización: El grupo ti + vocal fricatiza, evolucionando a sonidos como c o zi.
• Metátesis: El grupo er sufre metátesis a re.
• Asimilación y Palatalización: El grupo ct asimila a cc y luego palataliza a ch.
• Fricatización: Los grupos c, t + e fricatizan

La Oratoria Romana: Concepto y Fundamentos

La oratoria se definía como el arte de la persuasión a través de la palabra. Un buen orador poseía una poderosa arma política, y su dominio era imprescindible en las causas judiciales.

La Oratoria Republicana Pre-Cicerón

Se conoce por escasos fragmentos y referencias indirectas. El primer discurso del que se tiene noticia fue pronunciado por Apio Claudio el Ciego (siglo IV a.C.) con motivo de la guerra contra Pirro.

Técnicas y Escuelas de Oratoria Romana

Eran enseñadas en las escuelas por los rétores. Las principales escuelas de retórica se encontraban en Grecia (Atenas, Rodas). Se distinguían tres tipos de escuelas:

• Neo-Ática: espontánea, carente de artificio y sin excesivos adornos. Su finalidad

Llatinismes més freqüents

Aquí teniu una llista dels llatinismes més utilitzats, amb una breu explicació del seu significat:

• Accèssit: Reconeixement immediatament inferior al premi en un certamen.
• Memoràndum: Memòria escrita.
• Addenda: Afegit al final d'un escrit.
• Plus: Quantitat afegida.
• Àlies: Sobrenom.
• Postdata: Informació afegida al final d'una carta.
• Alter ego: L'altre jo.
• Quid: Punt essencial d'una qüestió.
• Esnob: Persona que imita amb afectació les maneres dels que considera distingits.
• Quòrum: Nombre mínim de membres presents per a la validesa d'un acord.
• Ex-libris: Segell que indica la propietat d'un llibre.
• Rictus: Ganyota.
• Lapsus: Error involuntari.
• Súmmum: El grau més alt.
• Maremagnum: Gran confusió.
• Vis còmica: Capacitat de fer

Els Espectacles i Jocs a l'Antiga Roma

Moltes persones que no treballaven rebien aliments de l'Estat i dedicaven gran part dels seus dies als espectacles, organitzats per magistrats i emperadors. August sabia que els jocs eren un gran suport a la seva política interior. Per això, sempre anava a tot tipus d'espectacle amb la seva família i aparentava interès per tot el que passava. Tots els emperadors que van regnar després van seguir el seu exemple.

Tipus de Jocs Romans

• Els jocs romans eren principalment jocs de circ i curses de carros. Tenien lloc als circs, de forma rectangular i amb un mur al centre que separava la pista on corrien els carros. Els vehicles estaven comandats per un auriga que feia córrer els cavalls (2, 4 o 6 cavalls).

Derecho preclásico y clásico: ius gentium e ius honorarium

A partir de mediados de la República va imponiéndose el Ius Gentium, el derecho de gentes, más elástico y abierto que el Ius Civile y no solo para los ciudadanos romanos, junto con el Ius Honorarium, el derecho que crea el pretor. El Ius civile se aplicaba exclusivamente a los ciudadanos romanos, lo que excluía de la órbita jurídica romana a los extranjeros (peregrini). Esta situación se mantuvo mientras Roma era una comunidad de dimensiones reducidas; sin embargo, tras las guerras púnicas se intensificaron las relaciones comerciales por el Mediterráneo. Esto propició la creación de un pretor con la facultad de declarar el derecho (iurisdictio) entre los romanos y extranjeros

L'art de l'Antiga Grècia

Els grecs consideraven que l'home era la mesura de totes les coses. Per exemple, els edificis estaven fets a la mida de les persones, creant espais on es poguessin sentir a gust. En l'escultura, els grecs es van preocupar especialment per la representació idealitzada del cos humà.

Arquitectura grega

L'edifici més important era el temple. La seva funció era ser un lloc de culte, un espai per adorar els déus, i al seu interior es trobava l'escultura de la divinitat a la qual estava dedicat.

L'arquitectura grega utilitza un sistema arquitravat, la qual cosa significa que els elements verticals (columnes) sostenen els elements horitzontals (llindes).

Existien tres ordres arquitectònics principals:

• Ordre dòric: Es caracteritza