Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Les divisions provincials romanes a Hispània

Segle II aC: Dues províncies inicials

Quan va acabar la Segona Guerra Púnica, es van establir dues províncies:

• Hispània Citerior: amb capital a Tarraco.
• Hispània Ulterior: amb capital a Corduba i, eventualment, a Gades.

Segle I aC: La reforma d'August

En època de l'emperador August, un cop conquerit tot el territori, Hispània es va reorganitzar en tres províncies per facilitar-ne l'administració, ja que la Hispània Ulterior era molt extensa. La nova divisió va ser:

• Tarraconensis: amb capital a Tarraco.
• Baetica: amb capital a Corduba.
• Lusitània: amb capital a Emerita Augusta.

Segle III dC: Reorganització del Baix Imperi

Durant el Baix Imperi, Roma va reorganitzar de nou el territori. La província... Continuar leyendo "Hispània: Províncies romanes i monarquia visigoda" »

Hispania Romana: Conquista y Establecimiento del Imperio

Roma, bajo el mando del general Escipión, inició la conquista de la península ibérica. El ejército romano se dirigió a Tarragona, cruzó el Ebro y dominó toda la costa hasta Cartago. En el 206 a.C., el último general cartaginés fue expulsado de la península, aunque los cartagineses mantuvieron durante algún tiempo su dominio en las Baleares.

La conquista fue dura; se tuvieron que sofocar numerosas rebeliones y los pueblos indígenas fueron obligados a pagar tributos. El siglo I a.C. estuvo marcado por conflictos internos en Italia, donde Julio César y Pompeyo se disputaban el poder. Esto se reflejó en Hispania, donde se enfrentaron los partidarios de uno y otro. Pompeyo fue... Continuar leyendo "Hispania Romana: Conquista, Romanización y Legado del Imperio" »

La República (509 a. C. - 27 a. C.)

El gobierno de la República se basaba en tres instituciones fundamentales:

• Comicios: Asamblea de ciudadanos que votan leyes y eligen magistrados.
• Senado: Formado por antiguos magistrados. Sus funciones incluían la política exterior, las finanzas y el control de los magistrados.
• Magistrados: Personas que ocupaban los diferentes cargos del gobierno. Destacan los cónsules (hay dos por un año), quienes dirigían el gobierno y el ejército.

La Sociedad Romana

Se dividía en grandes grupos:

• Patricios: Minoría que poseía el dinero y las tierras (según el mito fundacional) con plenos derechos políticos.
• Plebeyos: Mayoría de la población, compuesta por grupos muy variados como artesanos, comerciantes y campesinos.

Las Guerras Civiles en Roma

Roma se vio envuelta en un periodo de guerras civiles que acabaron con la República.

Primera Guerra Civil

El primer episodio fue la lucha entre Mario y Sila. La victoria de Sila supuso la instauración de una dictadura bajo su mando, que duró pocos años.

Primer Triunvirato

Tres generales, Pompeyo, Julio César y Craso, formaron una alianza política.

Segunda Guerra Civil y Dictadura de Julio César

Julio César alcanzó un gran poder y popularidad después de conquistar la Galia. Fue nombrado por el Senado dictador vitalicio, pero el 15 de marzo del 44 a.C. fue asesinado por los partidarios de la República.

Segundo Triunvirato

El asesinato de Julio César desencadenó una nueva crisis que terminó con la formación del... Continuar leyendo "Las Guerras Civiles en Roma y el Imperio Romano: Historia, Crisis y Legado" »

Vies Romanes: Xarxes de Carreteres

Les vies romanes eren xarxes de carreteres delimitades per pedres mil·liars. La construcció consistia en excavar, posar statumen, sorra i nucleus (pedres i plaques), i cobrir-ho amb pedra. Algunes vies importants són la Via Apia i l'Avelia, que s'enllaçaven a territoris conquerits.

Expansió del Món Grec

L'expansió grega no es considera un imperi, ja que eren polis independents. El fundador, anomenat Oikistés, escollia el lloc, repartia territoris per a l'atac i mantenia llaços culturals i comercials amb les zones conquerides.

1. Les polis gregues van perdre la independència per la derrota a la batalla de Queronea (338 aC) contra Filip II de Macedònia.
2. Es va formar la Lliga de Corint contra els perses per

Decisió Vocacional

El meu pare s'havia entossudit que jo havia de ser enginyer industrial com ell. De bona gana hauria preferit una carrera literària, però quan es parlava a casa d'aquestes qüestions, el meu pare considerava indiscutible que jo, el seu fill únic, havia de ser enginyer. Vaig haver de passar per les angúnies de l'ingrés a l'Escola. Enfrontat amb el primer curs, no m'hi vaig veure amb cor; i un dia vaig donar un disgust al meu pare en comunicar-li que desistia de seguir aquella carrera. L'home em va fer tota mena de consideracions durant una llarga estona fins que va comprendre que eren inútils i que no en trauria res. Pràctic com era, va decidir que jo aprofités els estudis que havia hagut de fer fins aleshores i em... Continuar leyendo "Relats Catalans: Explorant Temes Universals a Través de la Narrativa" »

Joan Ignazio Iztueta (1767-1845)

Bizitza

• Zaldibian jaio eta hil zen.
• Lehen ezkontzatik 5 seme-alaba izan zituen.
• Dantzari arina zen.
• Arlo askotan nabarmendu zen.

Obrak

• Gipuzkoako dantzen eta probintziaren historia idatzi zuen bi liburukitan.
• Euskal dantzen deskribapena egin zuen.
• Bere emazteari, Kontxesiri, bertsoa idatzi zion.

Estiloa eta Iritzia

Iztuetak garrantzi handia ematen die errimari (edo puntuari) eta erritmoari. Haren eskuetan errima ustekabean sortzen da. Iztuetak, eta geroago Bilintxek, doinu berriak erabili zituzten.

Piarres Topet Etxahun (1782-1862)

Bizitza

Badakigu ez zuela bizimodu erraza izan. Zuberoako Barkoxen jaioa, zoritxarreko haurtzaroa izan zuen. Berak Etxahunen bizitziaren khantoria izeneko bertsoan kontatzen digunez, gurasoek ez... Continuar leyendo "Euskal Idazle eta Bertsolariak (XVIII. eta XIX. mendeak)" »

Vies de Comunicació Terrestres

Les vies romanes no van ser concebudes per al transport de mercaderies, sinó com el sistema nerviós de l'Imperi Romà, permetent l'arribada ràpida de la informació.

Construïen les calçades excavant una rasa de l'amplada desitjada i d'un mínim d'un metre de profunditat. Quatre capes:

• Statumen: capa més profunda, a base de pedres mitjanes i gruixudes sense argamassa.
• Rudus: a sobre de l'anterior, amb pedretes i grava, sovint barrejades amb argamassa.
• Nucleus: a base de pedres de riu triturades.
• Pavimentum: a base de lloses grans i planes.

Mil·liaris

Era una senyal de pedra gravada que s'usava per indicar les distàncies recorregudes en una via.

Els Ponts

Els romans van construir grans ponts de pedra. Exemples: Martorell... Continuar leyendo "La Vida a l'Antiga Roma: Infraestructures i Habitatges" »