Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

Adriano

Adriano, emperador hispano, renunció a Mesopotamia debido a su difícil defensa y fortificó las fronteras del Imperio. Algunas de sus construcciones más notables incluyen:

• Muro de Adriano: Actual frontera entre Inglaterra y Escocia, construido para proteger la Britania romana de los pictos (nativos).
• Cúpula del Panteón de Agripa: Adriano ordenó la construcción de la icónica cúpula sobre el Panteón.

Además, ordenó la expulsión de los judíos de Judea y renombró la provincia como Palestina. Adriano fue un emperador artista, destacado como escultor, pintor y poeta. Viajó extensamente por todo el imperio y poseía una memoria prodigiosa. Murió en el año 138.

Antonino Pío

Antonino Pío, conocido como "el piadoso", provenía de... Continuar leyendo "El Imperio Romano: De Adriano a Alejandro Severo" »

Mites d'Amor i Destí

• Píram i Tisbe

  Vivien a Babilònia. Es van enamorar, però els pares s'hi oposaven. Un dia es van trobar al sepulcre del rei Ninus. Primer, va arribar Tisbe i es va trobar amb una lleona que va espantar la noia i se'n va anar deixant-se el vel. La lleona el va tacar i quan va arribar Píram va pensar el pitjor i es va treure la vida amb la seva espasa. Quan Tisbe va tornar també es va llevar la vida. Així és com van demostrar el seu amor.

• Filemó i Baucis

  Eren una bella parella que va oferir tot el que tenia a Júpiter i Mercuri, dos viatgers que buscaven hospitalitat, segons ells. Els visitants, molt agraïts, els van dir que eren déus i els van concedir un desig. Van desitjar estar junts fins a la seva mort, i així

Numa Pompili (El Rei Sacerdot) (715-673 aC)

Reformes al calendari:

• Va establir un any de 12 mesos i 355 dies.
• Va afegir 51 dies al calendari original.
• Mesos:
  • 7 mesos de 29 dies.
  • 4 mesos de 31 dies.
  • Febrer: 28 dies.
• Problema: 11 dies menys que l'any solar.
• Solució (any 432 aC): Afegir 22-23 dies cada dos anys.

Comparació amb Juli Cèsar:

• Numa Pompili: Any de 12 mesos, 355 dies, amb ajustos periòdics.
• Juli Cèsar: Any de 365 dies, amb un dia extra cada quatre anys (any de traspàs). Va afegir 10 dies a l'any, distribuint-los entre gener, agost, desembre, abril, juny, setembre i novembre. "Bis sextum": dos dies sisè abans de les calendes de març. Va afegir un dia al juliol i a l'agost, trets del febrer.

Dies de la setmana (origen romà):

• Dies Solis: Diumenge

El Sistema Educativo Romano: Escuelas y Maestros

Al igual que la sociedad romana, la Educación en Roma no era igualitaria, ya que solo accedían a ella los hijos de los más ricos.

La Educación Familiar y los Orígenes de la Escuela

En un principio, la educación de los romanos se desarrollaba dentro de la familia. Allí, aparte de aprender a leer, escribir y contar, los niños adquirían conocimientos prácticos sobre la agricultura y el oficio de sus padres. Además, aprendían el manejo de las armas y los valores cívicos y morales que se esperaban de un buen ciudadano.

En la época de la República se crearon las primeras escuelas, que recibían el nombre de ludus (plural, ludi).

El Ludi Magister y la Influencia Griega

Al frente del ludus se... Continuar leyendo "La Estructura Educativa y Familiar en la Antigua Roma: Escuelas, Maestros y el Poder del Paterfamilias" »

Morfología Nominal: Las Declinaciones

Primera Declinación

La primera declinación se compone mayoritariamente de sustantivos femeninos:

• Singular: -a (nominativo), -a (vocativo), -am (acusativo), -ae (genitivo), -ae (dativo), -a (ablativo).
• Plural: -ae (nominativo), -ae (vocativo), -as (acusativo), -arum (genitivo), -is (dativo), -is (ablativo).

Segunda Declinación

La segunda declinación incluye géneros masculinos, femeninos y neutros:

• Masculinos y Femeninos (Singular): -us / -er / -ir (nominativo), -e / -er / -ir (vocativo), -um (acusativo), -i (genitivo), -o (dativo), -o (ablativo).
• Neutros (Singular): -um (nominativo), -um (vocativo), -um (acusativo), -i (genitivo), -o (dativo), -o (ablativo).
• Masculinos y Femeninos (Plural): -i (nominativo),

Conceptes Lingüístics del Llatí

Etimologia: ciència que ens aporta informació de la procedència de les paraules.

Substrat: influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes.

Superstrat: influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la.

Adstrat: influència lingüística entre dues o més llengües per proximitat o per raons polítiques o comercials.

Mots patrimonials: aquells que ens han arribat per transmissió oral.

Cultismes: ens han arribat directament de fonts escrites. Gairebé no tenen canvis fonètics. Forma actual semblant a l'original.

Semicultismes: paraules llatines que han patit una evolució fonètica parcial.

Doblets o al·lòtrops: quan un mateix mot presenta una forma patrimonial i una de... Continuar leyendo "Llengua Llatina: Conceptes, Topònims i Mites" »

Miles Gloriosus: Argument de l'Obra

En el Miles Gloriosus de Plaute, un militar es porta amb si una cortesana d'Atenes a Efes. L'esclau del jove amic de la noia vol donar la notícia al seu amo, que estava fora en una missió oficial, però és fet captiu durant la travessia i lliurat al militar d'Efes. Llavors aconsegueix fer venir el seu amo d'Atenes a Efes i se li acudeix fer un passadís a la paret mitgera entre les dues cases on s'allotgen, perquè així tinguin la possibilitat de reunir-se els amants.

El guardià de la jove els veu des de la teulada abraçant-se a casa del veí, però el burlen i l'enganyen fent-li creure que es tracta d'una altra, de la germana bessona de la noia. L'esclau convenç el militar que acomiadi la seva amiga,... Continuar leyendo "Resums de Clàssics Llatins: Miles Gloriosus i L'Eneida" »

Diferències Socials a l'Antiga Roma

La primitiva ciutat de Roma es va formar quan unes quantes famílies de la regió del Laci es van unir per habitar un mateix territori i compartir el naixement d'una nova ciutat. La primera diferenciació, que es va mantenir tant durant la Monarquia com durant la República i l'Imperi, era entre homes lliures i esclaus.

Homes Lliures: Classes Socials Romanes

Es consideraven homes lliures totes les persones que no havien nascut esclaves. Com a homes lliures, tenien drets i deures, però aquests variaven en funció d'unes classes socials internes. Podem dir que tots els homes lliures no eren iguals, fet que originà l'aparició de dos grups socials principals: els patricis i els plebeus.

Patricis: L'Aristocràcia

Las Guerras Pírricas

2.11. Al mismo tiempo, los tarentinos, que se encontraban en la última parte de Italia, sufrieron una declaración de guerra debido a la injuria cometida contra los legados romanos. Estos llamaron en su ayuda a Pirro, rey del Epiro, quien tenía su origen en la estirpe de Aquiles. Pirro llegó pronto a Italia y, entonces, por primera vez, los romanos lucharon contra un enemigo del otro lado del mar.

Entablada la lucha, Pirro venció con la ayuda de sus elefantes, a los cuales los romanos temieron por ser desconocidos para ellos. Sin embargo, la noche puso fin al combate; Levino huyó durante la oscuridad, mientras que Pirro capturó a mil ochocientos romanos, a quienes trató con sumo honor y dio sepultura a los muertos.... Continuar leyendo "Las Guerras Pírricas y el Conflicto contra Cartago: Historia de Roma" »

El papel de la mujer en la sociedad romana

En la sociedad romana, las mujeres estaban sometidas a los hombres y tenían un papel secundario, aunque con el tiempo fueron ganando derechos y libertades. Las leyes obligaban a todas las mujeres a estar bajo la tutela del hombre, que podía ser el pater familias, el marido u otro tutor designado por el pater.

El matrimonio y la maternidad eran la única posibilidad para las mujeres libres y de clase alta. El matrimonio era un acto privado en el que no intervenía ninguna autoridad civil o religiosa, y podía ser de dos tipos:

Tipos de matrimonio

• Cum manu (con mano): la mujer pasaba a la tutela del marido.
• Sine manu (sin mano): la mujer seguía bajo la autoridad de su pater familias. Es decir, la mujer