Chuletas y apuntes de Latín de Primaria

La Lírica Latina

La poesía lírica fue en su origen todo poema destinado al canto. El instrumento acompañante de la voz humana solía ser la lira, de ahí el nombre lírico. Es, ante todo, una canción, que se puede convertir en un poema o incluso un himno si expresa sentimientos.

1. Lírica Romana: Catulo

Catulo, nacido en Verona, donde conoció a Claudia, la esposa de Metelo, es considerado el introductor de la lírica griega en Roma. Estrictamente lírico es el Canto Nupcial. A excepción de los poemas mitológicos, por ejemplo, Las bodas de Tetis y Peleo, de carácter elegíaco o epigramático. Su elegía está relacionada con la lamentación, pero el tema predominante es el amor. Lesbia suele ser la destinataria. En cuanto a su epigrama,... Continuar leyendo "Exploración de la Lírica Latina: Catulo, Tibulo, Propercio y Ovidio" »

Epidaure

Epidaure: 350 aC. Finals del període clàssic inici de l'hel·lenístic. Durant les guerres mèdiques l'acròpolis d'Atenes va quedar destruïda i es va començar a reconstruir. Després s'iniciaran les guerres del Peloponès enfrontament de les diferents polis gregues en contra de la supremacia d'Atenes. Totes les ciutats gregues van passar a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Felip (338 aC) pare d'Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d'Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.

Significat: La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perquè hi havia el santuari d'Asclepi, déu de la... Continuar leyendo "Epidaure, Aqueducte de Tarragona i monuments romans" »

La casa de lloguer (insula)

A partir de les guerres púniques a Roma es va fer evident que calia multiplicar els habitatges.

Com que no es disposava de sòl suficient, va caldre construir cap amunt i així van sorgir moltes illes de cases de lloguer (insulae), que van arribar a fer més de 20 m d'alçària (6 o 7 pisos). Tenien grans balcons exteriors i s'accedia als pisos per escales exteriors. Les insulae estaven dividides en apartaments de diverses habitacions. Aquests habitatges es llogaven sovint com a habitacions individuals, on vivia tota una família. Un esclau del propietari (insularius) s'ocupava de l'edifici i s'encarregava de gestionar i cobrar els lloguers. La planta baixa servia d'habitatge a una família rica, o s'havia destinat... Continuar leyendo "L'habitatge a l'Antiga Roma" »

E

• Ex libris: locució llatina que significa literalment 'de entre els llibres de', és a dir, llibre procedent de entre els llibres d'una biblioteca pública o privada.
• Errare humanum est: errar és humà.
• Ex aequo: locució que significa 'en igualtat de mèrits'. Es fa servir en concursos, competicions o proves, especialment de caràcter esportiu, per a indicar que dos o més concursants han acabat empatats. Ex. Premi ex aequo.

H

• Hic et nunc: 'aquí i ara', en les circumstàncies actuals.
• Honoris causa: 'per honor', locució adjectiva utilitzada en l'expressió doctor honoris causa. Persona que ha rebut el més alt grau acadèmic a títol d'honor, per la fama o els mèrits que acredita.

I

• In crescendo o crescendo: indicació que prescriu l'augment

Aportaciones Culturales de la Romanización

La lengua romana se extendió por casi toda la Península. Roma implantó escuelas importantes en diversas ciudades, sobre todo en la Bética. Sertorio fundó en Huesca, para los hijos de los jefes indígenas, una escuela con maestros de latín y griego. En los centros de enseñanza de la Península se educaron personajes tan ilustres como el filósofo Séneca, los poetas Lucano y Marcial, o el gran maestro de oratoria Quintiliano.

Con respecto a la lengua introducida por los romanos, hay que decir que con ella nacen todas las lenguas habladas actualmente en la península, a excepción del vasco. Pero no debe pensarse que el latín que se extendió rápidamente por la Península era el mismo latín... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Aportaciones Culturales y Organización Provincial" »

Monarquia Romana (753-509 aC)

La monarquia marca la fundació de Roma. El poder requeia en una sola persona, el rei, que concentrava el poder religiós, militar i judicial (imperium). Roma va començar a comerciar i va construir ponts, aqüeductes i clavegueram. La monarquia va acabar el 509 aC amb Tarquini el Superb, que va començar a implantar un sistema dictatorial. Això no va agradar al poble, i plebeus i patricis es van unir per donar un cop d'estat. Així, va acabar la monarquia i va començar la República.

Final de la Monarquia

La societat estava dividida en patricis (descendents directes dels fundadors de Roma, rics, agrupats en famílies amb avantpassats comuns, tenien terres i governaven la ciutat) i plebeus (havien arribat a Roma... Continuar leyendo "Ascens i Caiguda de Roma: Monarquia, República i Imperi" »

Publio Virgilio Marón: Vida y Obra

Publio Virgilio Marón (Publius Vergilius Maro), nació en Andes (actual Pietole, Italia) en el 70 a. C. y murió en Brindisi en el 19 a. C. Fue un poeta latino. Hijo de padres modestos, estudió retórica, lengua y filosofía griegas en Cremona, Milán, Roma y Nápoles.

Inicios y Apoyo de Mecenas

No intervino directamente en la política, pero tuvo el apoyo de mecenas y amigos como Cayo Mecenas, el poeta Horacio y Octavio, el futuro emperador Augusto. Este apoyo fue propiciado por el éxito de su primera obra mayor, las Bucólicas, que trata temas de la tradición pastoril tomados de los idilios de Teócrito.

Las Geórgicas y la Vida Campesina

Escribió las Geórgicas en apoyo de la política imperial de relanzar... Continuar leyendo "Biografía de Virgilio: Vida y Obra del Autor de la Eneida" »

La Domus

Ocupada per una família, característiques: orientada cap a l'interior, l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre de la casa. No hi havia vistes a l'exterior perquè no tenia finestres. Tenia un sol pis de normal, amb les habitacions destinades a un ús determinat. A l'entrada hi havia una porta (ianua) que no donava directament al carrer, es trobava al mig d'un passadís amb el nom de vestibulum abans de la porta i fauces després. Un cop passada la porta, habitació de l'esclau que feia de porter (cella ostiarii). A més de l'entrada principal hi havia una secundària (posticum). A banda i banda de la porta d'entrada hi havia les tabernae, unes sales que tenien accés al carrer i que el propietari... Continuar leyendo "La Domus i la Villa: Diferències i Característiques" »

Dies de la Setmana

• Lunae: dilluns
• Martis: dimarts
• Mercuri: dimecres
• Iovis: dijous
• Veneris: divendres
• Saturni: dissabte
• Solis: diumenge

Éssers Prodigiosos

L'Hidra de Lerna

Vivia en una cova prop del llac de Lerna. Tenia cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Cada vegada que n'hi tallaven un, en creixien dos. En el segon dels 12 treballs, Hèrcules va haver de matar l'Hidra de Lerna. No va ser fàcil perquè cada vegada que tallava un cap es tornava a reproduir. Va ajudar-lo el seu cosí Iolau que cremava amb una torxa els colls del monstre un cop s'havien tallat els caps. Així Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal, i el va enterrar sota una gran roca. Diu la llegenda que va mullar les seves fletxes amb la sang... Continuar leyendo "Aspectes de la Vida Quotidiana i Mitologia Romana" »

Dies de Festa

Cada 9 dies els romans tenien un dia de repòs, que era també el dia de mercat, de visitar parents i amics, així com també el dia d’anar a les termes.

Les festivitats romanes anaven molt lligades a la religió. De fet, era el Pontífex Màxim qui elaborava i controlava el calendari, indicant els dies festius i els laborables. Cada any senyalava els dies aptes per a l’activitat pública i per als tribunals de justícia (dies fasti) i els dies en què es prohibia celebrar actes públics i administrar la justícia (dies nefasti). Es penjava el calendari als murs dels edificis.

Durant la República hi havia 45 dies de festes religioses, dedicades a divinitats superiors, déus menors i divinitats primitives. Hi havia 60 dies consagrats... Continuar leyendo "Festes i Rituals a l'Antiga Roma: Calendari, Celebracions i Significat" »