Chuletas y apuntes de Latín

coitus interruptus

'coit interromput'. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.

delirium tremens

o delírium trèmens 'deliri tremolós, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors.

in uitro

loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'.

placebo

'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts.

rigor mortis

('rigidesa de la mort') m. Rigidesa cadavèrica.

gravamen

Càrrega, obligació onerosa

Anno Domini

'any del Senyor' per referir-se a un any de l'era cristiana.

peccata minuta

'faltes... Continuar leyendo "Mètodes contraceptius i termes llatins" »

L'Educació a l'Antiga Roma

Els romans creien que l'objectiu de l'educació era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició; la base essencial d'un bon ciutadà romà.

Educació Familiar: Els Primers Anys

Fins als 7 anys, l'educació era responsabilitat de la mare, la qual, personalment o amb l'ajuda d'una altra dona, els ensenyava a parlar, a fer els seus primers passos i els acompanyava en els seus jocs. A partir d'aquesta edat, i en una societat amb una clara diferenciació de sexes, els nens passaven a dependre del pare. Era el pater familias qui ensenyava a llegir i escriure als seus fills. El principal objectiu... Continuar leyendo "Educació a Roma: Família, Escola i Etapes" »

L'Imperi de Justinià i el Dret Romà

L'Imperi de Justinià: Justinià i els seus juristes van intentar renovar l'Imperi i el dret romà creant compilacions conegudes com a Corpus Iuris Civilis, que es van centrar en els drets dels habitants de tot l'Imperi. Aquestes es divideixen en quatre parts:

• Institucions: Manual per als estudiants, que recull els principis del dret.
• Digest: Recull les opinions jurídiques dels jurisconsults, que interpretaven el dret.
• Codex: Recopilació de les lleis anteriors.
• Novellae: Lleis de tota la història romana, incloses les creades per Justinià, que regulen la cultura urbana, la vida diària i la construcció de ciutats.

Durant 1500 anys, el dret romà va ser escrit i va estar molt evolucionat en la seva legislació... Continuar leyendo "L'Imperi de Justinià i l'Evolució del Dret Romà" »

Virgili: el poeta més gran de Roma

Virgili, considerat el poeta romà més gran, escrivia poesia èpica. Aquest gènere servia per a explicar la fundació de ciutats importants i moments històrics. De fet, els primers escrits de la literatura llatina estan escrits en poesia èpica.

Virgili es va influenciar per la literatura grega, prenent com a model l'Ilíada i l'Odissea d'Homer per escriure la seva obra més important: l'Eneida. Escrita a l'època de l'Imperi, es va convertir en la gran epopeia nacional romana. Altres autors que també van utilitzar la poesia èpica van ser Nevi i Enni.

La vida i les obres de Virgili (70 aC - 19 aC)

Publi Virgili Maró va néixer l’any 70 aC a Màntua, en el si d'una família modesta. Va iniciar els seus... Continuar leyendo "Virgili: Vida, Obres i l'Anàlisi de l'Eneida" »

Fundació i Planificació de les Ciutats Romanes

Quan els romans conquerien un territori, de vegades aprofitaven les ciutats preexistents i les ampliaven, i altres vegades creaven ciutats de nova planta (des de zero). Aquestes ciutats de nova planta tenien el seu nucli original basat en l'estructura del campament militar, que servia de model per a la ciutat.

El Ritual de Fundació

El primer pas era realitzar un ritual per tal que la ciutat estigués protegida i fos fructífera. Aquest ritual consistia a marcar el perímetre de la ciutat amb dos bous blancs (animals considerats *sagrats*). Simbòlicament, s'hi posava una mica de terra de Roma i es realitzava algun sacrifici per interpretar els *auguris*.

Criteris d'Ubicació Geogràfica

Un cop fet... Continuar leyendo "Planificació Urbana Romana: Fundació, Fòrum i Cardo/Decumanus" »

literatura latina: etapas:
-Arcaica (s. III-I a.C.) Desde los inicios hasta el año 81 a.C., fecha en la que Cicerón pronunció su primer discurso.
-Clásica (s. I a.C.). Desde Cicerón hasta la muerte de Augusto (14 d. C.). Ésta se suele subdividir en dos periodos: periodo ciceroniano, que coincide con la República y el augústeo, con los primeros años del Imperio
-Posclásica (s. I-II d.C.). Desde la muerte de Augusto hasta Marco Aurelio (180 d.C.)
Tardía (s.II-s.V). Desde Marco Aurelio hasta la caída de Roma géneros:

Épica, que narra hechos heroicosVirgilio, Ovidio y Lucano
.,

Teatro

Surgíó de la adaptación de los esquemas dramáticos griegos tragedia y comedia son séneca plauto y terencio lírica transmite pensamientos y sentimientos... Continuar leyendo "Sociedad ilustrada" »

Termes Específics i Vocabulari Essencial

PRORRATA:

Part que toca a cada persona.

QUÒRUM:

Mínim nombre de presents necessari.

RÀTIO:

Elements diferents per comparar-los (relació o proporció).

RÈQUIEM:

Missa de difunts.

SÚMMUM:

Grau més alt o màxim.

ULTIMÀTUM:

Darreres condicions o exigències.

Locucions Llatines d'Ús Comú

A POSTERIORI:

Després de (basat en l'experiència o els fets).

A PRIORI:

Abans de (basat en la raó o sense proves prèvies).

AB ILLO TEMPORE:

Des d’aquell temps.

AD HOC:

Que és apropiat o adequat per a un propòsit concret.

AD KALENDAS GRAECAS:

Fins a les calendes gregues (mai).

AD NAUSEAM:

Fins a l’avorriment.

ALEA IACTA EST:

La sort està tirada (quan una decisió ja està presa).

ALTER EGO:

L’altre jo, algú molt lligat a tu.

ANTE

A priori: con anterioridad. No podemos descartarlo a priori.

A posteriori: con posterioridad. Cambió las reglas de juego a posteriori.

Accessit: «se acercó». Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso. Como latinismo en español se escribe «accésit».

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso. La comisión creada ad hoc decidirá las becas.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar. Literalmente significa «las cosas que se deben llevar a cabo», «que se deben hacer».

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando... Continuar leyendo "Locuciones Latinas: Guía Completa con Ejemplos y Significados" »

Pablo era un nen que, juntament amb el seu pare Alfredo Biosca, es va traslladar durant uns dies al carrer de les Acàcies per arreglar la instal·lació elèctrica d'una vella casa. Corria el mes de setembre quan van arribar a la mansió.

A la casa hi havia una habitació que només tenia una tauleta, un balancí i tres enormes armaris negres.

Aquell dia, una senyora Barrientos va arribar a la casa per veure com anaven les reparacions i va dir que es quedaria fins que acabessin la instal·lació. El pare de Pablo va estar-hi d'acord, però a Pablo, en canvi, no li va semblar una bona idea.

Pablo va veure com més tard la senyora Barrientos tornava i es dirigia a l'habitació dels armaris. Llavors, el noi va escoltar com la dona parlava amb algú.... Continuar leyendo "El Misteri dels Armaris Negres: Una Història de Suspense Infantil" »

Como xénero literario, a oratoria comprende os discursos que foron elaborados segundo as regras da retórica. A oratoria é a arte de falar diante dun auditorio (ars dicendi) coa finalidade de persuadilo nalgún sentido. O orador é o artífice que elabora e pronuncia o discurso. O coñecemento e dominio das regras desta arte, denominadas retórica, é a elocuencia. O orador debe ser un experto na arte de falar.

Partes da Oratoria

Para elaborar un discurso, o orador debía prestar atención a 5 fases:

1. Inventio: O orador extrae as posibilidades de desenvolvemento das ideas verdadeiras que lle permiten defender a súa causa.
2. Ordo: É a distribución axeitada das ideas atopadas grazas á inventio.
3. Elocutio: Traslada á linguaxe as ideas previamente