Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,04 KB

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi

Numa Pompili: Pau i Fundació Religiosa

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 19-21

Numa va assolir el poder en una ciutat i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums. Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades.

Casualment, als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curacis, per banda albanesa. Els reis... Continuar leyendo "La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)" »

La Polis Grega i la República Romana: Societat, Costums i Dret

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,66 KB

1. Naixement de la polis grega

Entre els segles VIII i VI aC, al territori de l'Hèl·lade van sorgir comunitats en les quals els seus habitants volien participar, amb els mateixos drets, en els afers de la comunitat: va néixer la polis.
La polis era una comunitat amb autonomia política i autosuficiència econòmica. En són exemples Atenes i Esparta.

2. Formes de govern a la polis grega

  • Oligarquia aristocràtica: El poder polític era exercit per famílies aristòcrates.
  • Tirania: Presidida per un aristòcrata que havia aconseguit el poder per la força.
  • Democràcia: El poder polític el tenia l'assemblea de ciutadans.

3. Estructura social a Grècia (Esparta i Atenes)

Esparta

  • Espartiates: Ciutadans de ple dret que constituïen una minoria i es dedicaven
... Continuar leyendo "La Polis Grega i la República Romana: Societat, Costums i Dret" »

La Historiografía en Roma: Autores, Obras y Evolución del Género

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,73 KB

La Historiografía Romana

Era entendida como un verdadero género literario más que como una obra científica. Se caracterizaba por la inclusión de leyendas, la recreación de ciertos episodios, la creación de discursos y cartas ficticias, y la utilización de recursos expresivos típicos de la retórica.

Orígenes y Primeros Pasos

Sus orígenes se encuentran en los anales que los pontífices elaboraban cada año, en los que anotaban los hechos acaecidos más relevantes. En el siglo III a.C., tras ganar la Primera Guerra Púnica, los romanos decidieron escribir historia como propaganda política y afirmación nacional. Los primeros historiadores recibieron el nombre de analistas.

Los primeros escribieron en griego, ya que era la lengua más... Continuar leyendo "La Historiografía en Roma: Autores, Obras y Evolución del Género" »

Emerita augusta

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,19 KB

BARCINO:


La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August  amb un estatus de colònia al final del s. I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans, que vivien en els turons (turó de Sant Honorat i turó de Sant Just i Pastor) que envolten el territori de Barcino (la trobada entre romans i laietans va ser pacífica); fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Barcino va ser un centre religiós i administratiu per controlar una zona més àmplia de nuclis urbans preexistents o de villa. El territori que l'envoltava, l'ager, era ric en recursos hídrics, cosa que afavoria l'agricultura: a les parcel·les de fora la ciutat es cultivaven cereals i vinya, i també l'olivera. El mar Mediterrani (est),... Continuar leyendo "Emerita augusta" »

Història de Grècia: Èpoques Clau i Evolució Cultural

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,73 KB

Època Cretense/Minoica (2000-1600 aC)

  • Els habitants vivien a Creta i a les illes del voltant (mar Egeu).
  • Rei Minos.
  • Els cretencs comerciaven amb els habitants de la península Grega.
  • Els reis de Creta dominaven el mar (talassocràcia).
  • Cada ciutat tenia el seu propi rei.
  • Fou una època d'esplendor, amb la construcció de grans palaus (com el de Cnossos).
  • Els cretencs no eren considerats grecs; la seva llengua, cultura i sistema d'escriptura eren diferents.
  • El Lineal A era el sistema d'escriptura dels cretencs.
  • Societat matriarcal: la matrona era la figura central. Això es dedueix de la representació predominant d'una deessa que simbolitza la natura.
  • Al segle XVII aC, els primers indoeuropeus (ja considerats grecs) van arribar a la península Grega
... Continuar leyendo "Història de Grècia: Èpoques Clau i Evolució Cultural" »

Magistraturas Romanas: Cónsul, Edil y Pretor

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,61 KB

Magistraturas en la Antigua Roma: El Consulado, la Edilidad y la Pretura

El Consulado

El consulado era la magistratura con imperium, patricia, mayor, curul, ordinaria (duraba un año) y que era ostentada por dos personas que eran elegidas en los comicios centuriados. Era la magistratura más alta, tenía la suprema potestas y el imperium maius. Nació como magistratura con el nombre de praetor. En el año 367 a.C. fue cuando se estableció con el nombre de cónsul. La importancia de esta magistratura dio lugar al nacimiento de una nueva clase social, la nobilitas.

Era una magistratura anual que tenía prórroga para el mandato militar y entonces recibía el nombre de procónsul. Los cónsules distribuían entre ellos la fuerza: uno era el consul

... Continuar leyendo "Magistraturas Romanas: Cónsul, Edil y Pretor" »

Sátira y Epigrama en la Literatura Romana: Autores y Características

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,67 KB

La Sátira en la Literatura Romana: Orígenes, Evolución y Autores Clave

Características de la Sátira Romana

La sátira, en su origen, se atribuye a una forma de representación denominada "sátira dramática" por Tito Livio. Esta combinaba diversos géneros: canto, danza, texto y acompañamiento musical. Quintiliano, al afirmar "satura tota nostra est" (la sátira es totalmente nuestra), la define como un género originalmente romano. Su finalidad principal era la crítica de personajes, situaciones e instituciones. Inicialmente, se caracterizaba por la variedad de metros, pero a partir de Lucilio, se estableció el hexámetro como verso único.

Se distingue entre:

  • Sátira Menipea: Mezclaba prosa y verso.
  • Sátira Hexamétrica: Creada por Lucilio,
... Continuar leyendo "Sátira y Epigrama en la Literatura Romana: Autores y Características" »

Empúries: Història Viva de Grecs i Romans

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,96 KB

Empúries: Un Testimoni Viu del Passat

Les restes arqueològiques d'Empúries són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània, on s'hi pot visitar l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Aquesta zona estava habitada des de l'edat del bronze per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre... Continuar leyendo "Empúries: Història Viva de Grecs i Romans" »

La Eneida de Virgilio: Origen, Héroes y Legado Épico

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,98 KB

La Eneida: Un Poema Épico de Virgilio

La Eneida: Virgilio dedicó los últimos 10 años de su vida a escribir la Eneida, un poema épico en hexámetros. En la Eneida se ensalza el origen y crecimiento del poder romano. La narración gira en torno a 3 personajes: Dido, Eneas y Turno. El tema central de la obra es la leyenda de Eneas, el héroe troyano que sobrevivió por mandato de los dioses a la destrucción de Troya, y tras un largo viaje fundó un asentamiento troyano en Italia. La Ilíada y la Odisea le sugirieron la composición del poema en 2 partes: en los 6 primeros libros, se narra el viaje de Eneas desde la destrucción de Troya hasta su llegada a Italia; los otros 6 libros, que recogen las alternativas en la lucha por la conquista... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Origen, Héroes y Legado Épico" »

Grans Obres Romanes, Toponímia Llatina i Mites Clàssics

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,58 KB

Obres d'Enginyeria i Arquitectura Romana

Els invents i coneixements d'enginyeria van permetre als romans la construcció de grans obres públiques. Quan un aqüeducte s'acostava a la ciutat, s'enlairava i feia una filera d'arcades sobre les quals hi havia el canal per on passava l'aigua.

Aqüeductes Romanes Destacats

Pont du Gard (Nimes)

  • Aqüeducte construït prop de Nimes (França).
  • Té tres nivells d'arcades.
  • Construït al segle 19 aC.
  • Es troba a 50 metres sobre el nivell del riu.

Aqüeducte de Segòvia (Hispània)

  • Construït a la segona part del segle II dC.
  • Portava l'aigua del riu Frío fins a la ciutat.
  • Té 728 metres de llargada i 28,5 metres d'alçada.
  • Format per dos grups d'arcades: 119 arcs a la part inferior i 44 arcs a la superior.

Fars: Il·luminació

... Continuar leyendo "Grans Obres Romanes, Toponímia Llatina i Mites Clàssics" »