Chuletas y apuntes de Latín

El Senado Romano

El Senado concentraba todos los poderes y garantizaba la estabilidad de Roma.

Funciones y características:

• Negociaba con los extranjeros los tratados de paz.
• Dirigía la hacienda pública (impuestos, aranceles).
• Podía privar a los magistrados de sus funciones o prorrogarlas.
• Si un cónsul moría, un senador asumía el poder durante 5 días.
• Sus miembros eran exmagistrados.
• Se reunían en la Curia.

Número de senadores:

• 300 al inicio de la República.
• 900 al final de la República.

Las Magistraturas

Requisitos y características:

• Para acceder era necesario ser ciudadano romano, poseer una fortuna considerable y tener experiencia en la gestión de asuntos públicos.
• El cargo no era retribuido, pero se consideraba un gran honor (honor).
• Los

Serie 1 Opció A

A la mateixa època va tenir lloc una matança terrible entre els nucerins i els pompeians en un espectacle de gladiadors que oferia Livinei Règul. Primer van agafar pedres i al final, les passaven. La plebs dels pompeians, a casa dels quals s'oferia l'espectacle, va ser més forta. En conseqüència, molts nucerins van ser transportats a la seva ciutat amb el cos mutilat a causa de les ferides i la majoria plorava les morts dels seus fills o dels seus pares.

Antecedents de Tàrraco

L'antecedent preromà de Tàrraco era en territori de la tribu dels cessetans, probablement conegut amb el nom de Cesse. L'any 218 aC, en el marc de la segona guerra púnica, amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir... Continuar leyendo "Història de Tàrraco: Matança, Incendis i Arquitectura Romana" »

Virgilio

0-19 a.C.)Es responsable de la construcción de la idea de Roma al trabajar sobre el material de origen griego y el nacimiento de la nacíón romana.Toda su obra responde a un proyecto ideológico.En sus textos, el fondo y la forma están unidos y contribuyen a la creación de una obra que sostiene el proyecto colectivo que fue Roma.La primera obra fue las Bucólicas. Diez églogas componen el texto, presenta diferentes cuadros de la vida pastoril que imitan los idilios de Teócrito.El paisaje de Virgilio se convierte en un lugar agradable y hermoso donde los personajes del dialogo exponen dolores y satisfacciones.Los personajes son seres cultos y refinados, auténticos romanos del círculo de amistades de Virgilio que se presentan... Continuar leyendo "Obra de virgilio naturaleza idealizada - las bucólicas" »

Latindar Esamoldeak (P-V)

Panem et circenses

Ogia eta zirkuko jokoak. Poeta batek erromatarrak kritikatzen zituen hitz hauekin: jendeak arazoak beren burutik baztertu nahian zebiltzan.

Pater familias

Familia burua.

Patria mea totus mundus est

Mundu guztia nire aberria da.

Peccata minuta

Akats txikiak, garrantzirik gabekoak.

Per capita

Pertsona bakoitzeko.

Per se

Berez, norberak egina.

Persona non grata

Atsegina edo gustukoa ez den pertsona bat.

Plus

Gehiago.

Podium

Plataforma edo oholtza.

Post data (P.D.)

Eskutitzetan sinatu ondoren idazten dena.

Post meridiem (p.m.)

Eguerdi ondoren.

Prima facie

Lehenbiziko ikustaldiaz, lehen begiratuan.

Prima non datur et ultima dispensatur

Lehenengoa ez da ematen eta azkenekoa barkatzen da (klaseko esamoldea).

Primus error veniam meretur

Lehenengo

Narratiba XIX. mendera arte

Narratiba prosaz egindako jardueratzat hartzen dugu gaur egun. Historian zehar, entzulearen oroitzeko gaitasunarekiko gaur baino konfiantza handiagoa zegoen garaietan, oso arrunta zen kontaketa hitz neurtu eta errimatuz egitea.

Baladak

Hitz neurtuetan eratutako tradiziozko kontakizunak dira. Epikoak edo lirikoak izan daitezke.

Garai bateko jendearen bizitzako gertakariei lotuta daude. XVI. eta XVII. mendeetan bildu ziren gehienak.

Batzuk osorik ezagutzen ditugu; beste batzuk, zatika. Balada beraren baitan euskalkitik euskalkira aldaerak izatea ere gertatzen da.

Hitz labur eta neurtuak erabiltzen dira. Ahozko tradizioarekin lotzen dira: neurri eredugarria, alferrikako osagaiak baztertzea, errepikapenak erabiltzea...

Errimak... Continuar leyendo "XIX. Mendera Arteko Euskal Narratiba" »

Testuingurua: Hamlet antzerkia William Shakespeare britaniarrak 1600. urtean idatzi zuen. William Shakespeare Berpizkunde eta Barroko arteko literatura unibertsalaren antzerkigile famatuenetarikoa da. Antzerkian oso murgilduta zegoen, bere bizitzaren hasieran antzezlari izan zelako, geroago antzerkigile eta azkenik enpresario. Hizkuntza eder batez gizakiaren ariman sartzen zen. Hainbat genero landu zituen, hala nola, drama, komedia eta tragedia. Hamlet tragedia arloaren barruan dagoenez, esan dezakegu Barrokoaren garaikoa dela.

Shakespearek, Barroko garaian murgilduta zegoelarik, hainbat obra garrantzitsu idatzi zituen, adibidez, Romeo eta Julieta, Otelo, Macbeth eta Lear erregea. Shakespearen garaian, Isabeldar antzerkia izeneko formula nagusitu... Continuar leyendo "Antzerkiaren bilakaera Erdi Arotik Barrokora" »

Historiografía Romana

La historiografía romana surge como un género literario con doble intención: narrar los hechos históricos y, al mismo tiempo, deleitar al lector, lo que a menudo resta objetividad al relato. Al principio, fueron historiadores griegos quienes escribieron sobre Roma, en general con una visión crítica. Esto impulsó a los romanos a redactar su propia historia con un marcado sentido patriótico y propagandístico.

Los primeros fueron los llamados analistas, como Fabio Píctor, que escribieron crónicas anuales (annales) en griego. Posteriormente, Catón el Viejo escribió en latín sus Origines, una obra más crítica y abarcadora que marcó el inicio de una verdadera historiografía nacional.

Grandes Historiadores de

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »