Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,75 KB

Conjugació de Verbs en Català: Pretèrit Perfet Simple i Oracions

Verbs Irregulars Essencials (Pretèrit Perfet Simple)

A continuació, es presenten les conjugacions dels verbs irregulars més comuns en pretèrit perfet simple, persona per persona:

SER

  • 1a sg: fui
  • 2a sg: fores
  • 3a sg: fou
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: foren

ESTAR

  • 1a sg: estiguí
  • 2a sg: estigueres
  • 3a sg: estigué
  • 1a pl: estiguérem
  • 2a pl: estiguéreu
  • 3a pl: estigueren

FER

  • 1a sg: fi
  • 2a sg: feres
  • 3a sg: féu
  • 1a pl: férem
  • 2a pl: féreu
  • 3a pl: feren

VEURE

  • 1a sg: viu
  • 2a sg: veieres
  • 3a sg: veié
  • 1a pl: veiérem
  • 2a pl: veiéreu
  • 3a pl: veieren

Altres Verbs Irregulars Clau

Aquí teniu altres verbs irregulars importants amb la seva conjugació completa en pretèrit perfet simple:

  • TENIR → tinguí, tingueres, tingué,
... Continuar leyendo "Gramàtica Catalana: Verbs Irregulars i Tipus d'Oracions" »

La Elegía Latina Clásica: Estudio de Tibulo, Propercio y Ovidio

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,29 KB

La Poesía Elegíaca Romana: Tibulo, Propercio y Ovidio

Tíbulo

Tíbulo procedía del Lacio y de una familia adinerada del orden ecuestre que había sufrido las confiscaciones del Segundo Triunvirato. Figuró en el círculo de Marco Valerio Mesala Corvino, de quien era íntimo amigo y al que dedicó un famoso panegírico que se ha conservado.

Contexto y Actitud Antimilitarista

Combatió en la guerra civil en el bando de Augusto, pero enfermó y tuvo que abandonar la contienda. Quizá de esa experiencia proviene su poco amor por la guerra, lo que se traduce en su característica actitud antimilitarista.

Relaciones Literarias

Entre sus amigos estuvieron también otros poetas pertenecientes al círculo de Mecenas, como Horacio, Virgilio, Propercio y... Continuar leyendo "La Elegía Latina Clásica: Estudio de Tibulo, Propercio y Ovidio" »

Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Matrimoni a Roma: La Família Romana

La família feia referència a tots els membres que vivien en una mateixa casa: pares, fills solters i casats, filles solteres i esclaus.

Tipus de Matrimoni Romà

Durant el temps de la República, els pares acostumaven a ser els qui triaven la núvia o el nuvi per als seus fills o filles, sense tenir en compte els desitjos dels joves. Calia que els nuvis haguessin arribat a la pubertat; la llei establia que les noies podien casar-se als 12 anys i els homes als 16.

L'altra condició indispensable era estar en possessió del ius connubii (dret al matrimoni), dret que només tenien els homes lliures. Als esclaus els calia el permís de l'amo, i els fills que tenien eren considerats esclaus de naixement.

Matrimoni

... Continuar leyendo "Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret" »

Historia de Roma: República, Imperio y Cristianismo

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 12,12 KB

Roma: República, Imperio y Legado

Periodos de la Historia Romana

  • Monarquía: 753 a.C. - 509 a.C.
  • República: 509 a.C. - 27 a.C.
  • Imperio: 27 a.C. - 476 d.C.

República Romana Tardía

  • Dos grupos predominantes: Populares y Optimates
  • Cayo Julio César (100 a.C. - 44 a.C.): Figura clave. Autor de "La Guerra de las Galias", un diario de su conquista en Galia. Recordar a Vercingétorix.
  • Río Rubicón: Frontera que ningún ejército podía cruzar.
  • Egipto: Ptolomeo XIII (norte) y Cleopatra VII (sur).
  • Senadores "Salvadores de la República" y el asesinato de Julio César, incluyendo a Marco Bruto.
  • Julio César planea el Imperio; Octavio Augusto, su sobrino, lo ejecuta.

Imperio Romano

  • Primera dinastía imperial: Julio-Claudia.
  • Emperadores hispanos: Adriano, Trajano
... Continuar leyendo "Historia de Roma: República, Imperio y Cristianismo" »

Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,48 KB

Ilerda: Orígens i Importància Estratègica

Els Inicis de la Ciutat de Lleida

El nom llatí de la ciutat era Ilerda. La inscripció romana del bronze d’Ascoli, de l’any 89 aC, conté el registre més antic de la denominació Ilerdenses.

Els orígens de la ciutat de Lleida es remunten a l’època ibèrica, ja que s’identifica amb la Iltirta que apareix com a capital de la tribu ibera dels ilergets en monedes ibèriques trobades al Turó de la Seu Vella.

Tot i que les restes romanes més antigues són de finals del segle II aC, la ciutat va ser fundada, probablement, a l’inici del segle I aC. August li atorgà el títol de municipium i va ser monumentalitzada.

Posició Estratègica i Desenvolupament

La seva situació era especialment estratègica,... Continuar leyendo "Ilerda i Horaci: Un Viatge per la Història i la Literatura Clàssica" »

Mites Clàssics: Deucalió, Dafne, Faetont i Altres Històries

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,89 KB

LLIBRE I: Deucalió i Pirra

Deucalió i Pirra van anar al temple de Temis després de veure que tota la humanitat havia mort a causa del diluvi. Li van demanar que els digués com repoblar el món. La deessa els va ordenar que llancessin darrere de si mateixos els ossos de la seva mare (pedres). Ho van fer, i les pedres que va llançar Deucalió es van transformar en homes, i les de Pirra, en dones.

Personatges principals

  • Deucalió: Fill de Prometeu (tità) i Clímene (nimfa oceànide).
  • Pirra: Filla d’Epimeteu (tità) i Pandora (dona humana).
  • Temis: Deessa de la justícia, filla de Gea i Urà.

Nota: Deucalió i Pirra, marit i muller, són cosins perquè Prometeu i Epimeteu són germans.

Explicació del mite

Explica per què els éssers humans som... Continuar leyendo "Mites Clàssics: Deucalió, Dafne, Faetont i Altres Històries" »

Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,92 KB

La Historiografía Romana: Carácter Moralizante y Exaltación Patriótica

La historiografía, género narrativo por excelencia de la literatura romana, se caracterizó por ser mucho menos rigurosa que la griega y poseer una intención marcadamente moralizante. Su función era transmitir los hechos antiguos, juzgarlos y describirlos desde el punto de vista del autor. En este género se buscaba la exaltación del sentimiento patriótico.

Orígenes y Fundadores

  • Polibio y Tucídides: Considerados los primeros historiadores romanos. Eran analistas que escribían por orden cronológico, utilizando el griego.
  • Catón: Fundador del género en latín. Su obra, aunque importante, no alcanzó un carácter universal.

Los Grandes Historiadores Clásicos

Cayo

... Continuar leyendo "Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario" »

La Eneida de Virgilio: Epopeya del Origen de Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,65 KB

La Eneida: Epopeya Fundacional de Roma

El Poema Épico de Virgilio

La *Eneida* es una epopeya latina escrita por **Virgilio** en el siglo I a.C. por encargo del emperador **Augusto** con el fin de glorificar el imperio atribuyéndole un origen mítico. Virgilio elaboró una reescritura, más que una continuación, de los poemas homéricos tomando como punto de partida la guerra de Troya y la destrucción de esa ciudad, y presentando la fundación de Roma a la manera de los mitos griegos.

Estructura de la Obra

La *Eneida* se divide en doce libros, que pueden agruparse en dos partes:
  • Libros 1 al 6: A imitación de la *Odisea*, se narran los viajes de Eneas hasta llegar a Italia.
  • Libros 7 al 12: A imitación de la *Ilíada* y del Ciclo troyano, se narran
... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Epopeya del Origen de Roma" »

Història i Art de l'Antiga Roma: Monarquia a Imperi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,75 KB

1. Monarquia Romana (753-509 a.C.)

Etapa fosca, se sap poca cosa. Hi va haver 7 reis (4 llatins i 3 etruscs). Els reis van construir:

  • La muralla que envoltava la ciutat
  • La Cloaca Maxima
  • Un circ
  • El temple de Júpiter

El rei tenia tots els poders i governava amb l'ajuda d'un Senat, format per les grans famílies aristòcrates. L'últim rei va ser Tarquini el Superb, qui va ser expulsat per les grans famílies.

2. República Romana (509-27 a.C.)

Roma estén el seu territori, primer dominen els pobles de la península Itàlica i després s'estenen pel Mediterrani. Per estendre's pel món van haver de lluitar contra els cartaginesos en les Guerres Púniques (n'hi va haver dues). Els romans deien Mare Nostrum al Mediterrani.

Organització política: manava... Continuar leyendo "Història i Art de l'Antiga Roma: Monarquia a Imperi" »