Chuletas y apuntes de Latín

La comèdia romana: Plaute i Terenci

L'elegia és un gènere poètic que té com a objectiu expressar sentiments íntims, aquells que fan referència a l'amor i al desamor. Estan formats per una successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Des del segle XVI fins avui el mot elegia s'usa per designar composicions poètiques en què s'expressen sentiments de pena, enyor, lamentació, etc.

Va viure època emperador August i va pertànyer al cercle literari de Messala, grup allunyat objectius polítics d'August. Les seves composicions expressaven sentiments més íntims, com ara la pena o el dolor…

Entre tots ells, destaca Ovidi juntament amb Virgili com els poetes més rellevants d'aquella època.

Vida i seves obres

Va... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

Retòrica: L'Art de Parlar Bé

La retòrica, també anomenada oratòria, és l'art de parlar bé. Parlar bé es considerava propi de la cultura del refinament i de la bona educació, la urbanitas. Tots els joves aristòcrates romans l'estudiaven a Grècia. Els oradors més grans són Demòstenes i Antístenes. Saber retòrica era bàsic per a la carrera política, que es deia cursus honorum, i per a la carrera militar, per arengar les tropes (per animar l'exèrcit). En aquestes escoles ensenyaven a utilitzar paraules adequades, dir les coses en ordre, a preparar les rèpliques i a parlar amb el to adequat.

Ciceró: Plenitud de l'Oratòria Romana

La plenitud de l'oratòria romana és al segle I aC amb Ciceró, un personatge polifacètic que era... Continuar leyendo "Literatura Llatina: Autors i Obres Clau" »

Barcino: La Fundació de la Barcelona Romana

La ciutat de Barcino va ser fundada l'any 14 a.C. per l'emperador August, un cop acabades les Guerres Càntabres. Va ser construïda en territori de la tribu ibèrica dels laietans, sobre el cim del turó Tàber, delimitada pels rius Besòs i Llobregat, i entre Collserola i el mar, i ubicada sobre el traçat de la Via Augusta.

La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet va ser Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Tenia una estructura de rectangle amb els angles retallats per adaptar-se al relleu del turó. Estava delimitada per muralles amb torres i quatre portes. D'aquestes portes sortien els dos carrers principals:

• El cardo maximus, que anava des de la plaça de l'Àngel

La Ciutat Romana: Elements Clau de l'Urbanisme

• Aqüeducte: Servia per portar aigua a la ciutat.
• Circ: S'hi celebraven curses de carros estirats per cavalls.
• Fòrum: Era el centre de la ciutat, envoltat de botigues i edificis públics.
• Temple: Guardava l'estàtua dels déus als quals estava dedicat.
• Arc de Triomf: Commemorava gestes militars.
• Amfiteatre: S'hi celebraven jocs i lluites entre gladiadors.
• Termes: Lloc on es prenien banys i es feia gimnàstica.
• Teatre: El que més agradava als romans eren les comèdies.
• Muralla: Les ciutats solien estar emmurallades per defensa.

Característica de l'Urbanisme Romà

La xarxa de carrers es dissenyava habitualment en forma de quadrícula (planificació hipodàmica).

L'Arquitectura Domèstica: La Casa Romana

• Habitacions:

Antzinaroa (K.a. 4000)

Mesopotamia eta Egipto

Idazkera kuneiformea Mesopotamian eta hieroglifikoa Egipton. Bedak (testu erlijiosoak) eta Epopeiak (Ramayana eta Mahabharata).

Txina

Konfuzio: Herri askoren folklore bilduma idatzi zuen. Laozio: Ying Yang.

Biblia

Testamentu Zaharra (hebreeraz): Judutarren historia, juduentzat sakratua. Testamentu Berria (grekeraz): Jesusen bizitzaren inguruan.

Grezia (K.a. 2000)

Poesia: Epopeiak (Homero, Iliada eta Odisea). Lirikoa (Norbanakoa: Safo eta korala). Antzerkia: Komedia (Aristofanes, Lisistrata eta Menandro) eta Tragedia (Sofokles, Edipo Erregea; Euripides, Medea; Eskilo, Orestiada).

Erroma (K.o. III)

Poesia: Epopeiak (Virgilio, Eneida). Lirikoa (Katulo, Carmina; Horazio, Odak; Ovidio, Heroidak). Antzerkia: Komedia... Continuar leyendo "Antzinaroa Aro Modernora: Literatura Unibertsalaren Garapena" »

El Género Historiográfico Romano: Características y la Obra de Tito Livio

El género al que pertenece el texto es la historiografía, un género literario escrito en prosa que recoge los sucesos acaecidos a un determinado pueblo, así como el estudio y narración de los hechos del pasado.

Características Generales de la Historiografía en Roma

Las características generales que definen este género en Roma son las siguientes:

• Al principio, la historiografía se escribía en griego, siguiendo la tradición de los pontífices y otros magistrados, que redactaban actas y documentos llamadas annales, que narraban los sucesos año por año. Ante este hecho, reaccionaron romanos nacionalistas como Marco Porcio Catón, que escribió en latín la obra

La Romanización de Hispania: Claves de su Integración en el Imperio

I. La Vida Urbana, Vías de Comunicación y Comercio

Roma se aprovechó de las ciudades existentes en Hispania, pero en otras zonas fundó nuevas urbes con pobladores romanos. Para favorecer los intercambios comerciales y los desplazamientos, desarrolló un amplio sistema de calzadas, que no sería superado hasta la Edad Contemporánea. Las principales ciudades romanas estaban intercomunicadas entre sí y con Roma a través de la Vía Augusta.

Otras calzadas importantes fueron:

• Vía de la Plata
• Vía del Atlántico
• Vía del Norte
• Vía Hercúlea

II. El Papel del Ejército Romano

El ejército fue un importante vehículo de romanización. Los soldados difundieron la lengua, las creencias... Continuar leyendo "La Romanización de Hispania: Claves de su Integración en el Imperio Romano" »

La Eneida de Virgilio consta de 12 libros que relatan las aventuras del troyano Eneas, desde la caída de Troya hasta su llegada y victoria en el Lacio, donde se casa con Lavinia y funda la estirpe que dará origen al pueblo romano. Los primeros seis libros detallan el viaje de Eneas, incluyendo su romance con Dido en Cartago y su descenso a los Infiernos. Los últimos seis libros narran los enfrentamientos en el Lacio y la victoria de Eneas sobre sus enemigos. La estructura de la Eneida refleja tanto la Odisea como la Ilíada de Homero, y se puede dividir en diferentes bloques temáticos o enfoques en función de los personajes y las situaciones. A pesar de estas divisiones, la obra muestra un equilibrio y coherencia que la hacen destacar... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Epopeya Fundacional de Roma" »

Urbanisme Romà

Urbanisme: Per a la fundació de les noves ciutats, els romans van seguir el ritus tradicional que van heretar dels grecs a través dels etruscos. Un cop triat l'emplaçament de la nova ciutat, un àugur consultava els presagis per saber si el lloc escollit tenia el beneplàcit dels déus. Situat al centre de l'emplaçament, l'àugur traçava amb una vara una creu, de manera que els braços marquessin l'un la direcció nord-sud, i l'altre la direcció est-oest. La prolongació d'aquests braços servia per traçar les dues vies principals de la ciutat: el cardo maximus (N-S) i el decumanus maximus (E-O). Tot seguit, amb un coble de bous -un bou i una vaca blancs, segons Ovidi- que tiraven una arada amb una rella de bronze, es... Continuar leyendo "Urbanisme, Aqüeductes i Vies Romanes: Enginyeria i Societat" »