Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 12,28 KB

Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos

Étimo LatinoPalabra PatrimonialCultismoDerivados Patrimoniales o SemicultismosDerivados Cultos
annumañoanu-, ani-añojo, añal, añejo, añadaanual, anualidad
aperireabriraper-abierto, abril, aberturaapertura
aurumoroaur-orfebre, oropel, doradoaúreo, aurífero
capillumcabellocapil-cabellera, cabelludocapilar, capiloso
causamcosacausacosariocausal, causativo
clavemllaveclavellaveroclavícula, conclave
delicatumdelgadodelicadodelgadezdelicadeza
dominumdueñodominodon, doña, domingodominical, dominicos
facerehacerfac-, fic-Hacienda, hacendosofactura, manufactura
filiumhijofili-hijastro, ahijado, hijuelofilial, afiliarse
flammamllamaflamallameante, llamaradaflamante, inflamar
integrumenterointegroenterizo,
... Continuar leyendo "Del Latín al Español: Evolución de Vocablos y Fenómenos Fonéticos" »

El Imperio Romano en el Siglo I: Dinastía Julio-Claudia, Urbanización y Cristianismo

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,42 KB

El Imperio en el Siglo I: La Dinastía Julio-Claudia (14 d.C. - 68 d.C.)

Desde el 14 d.C. al 68 d.C. se desarrolla la dinastía Julio-Claudia. Durante su desarrollo, se producen dinámicas y cambios que van a condicionar el desarrollo interior. En este periodo, hay que tener en cuenta tres hechos fundamentales:

  1. La difusión de la ciudad.
  2. La difusión de la cultura helenística.
  3. El cristianismo.

Este periodo va a ser difícil de reconstruir, a pesar de tener una tradición literaria importante, pero que tiende a la manipulación.

La Difusión de la Ciudad

En cuanto a la difusión de la ciudad, se puede considerar como urbano al Imperio Romano, tanto que cuando la ciudad entra en quiebra, el imperio también lo hará. Roma creará un mundo privilegiado... Continuar leyendo "El Imperio Romano en el Siglo I: Dinastía Julio-Claudia, Urbanización y Cristianismo" »

L'Èpica Romana: Virgili i l'Eneida

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,63 KB

L'Èpica: Un Gènere Narratiu d'Herois i Deïtats

L'èpica és un gènere narratiu que relata llegendes, les quals poden ser fictícies o històriques. Els protagonistes solen ser herois i deïtats, i l'objectiu principal és exaltar la pàtria d'un poble, país o regió. L'etimologia del propi gènere prové de la paraula grega έπος, que significa "discurs" o "paraula". El seu inici rau en el Poema de Gilgamesh, escrit en l'idioma acadi (originari de Mesopotàmia) al voltant de l'any 2000 a.C. A més, té arrels pròpies de les obres d'Homer, la Ilíada i l'Odissea, les quals van ser la influència principal d'aquest gènere.

Èpica Romana

  • Livi Andrònic, Odussia (250 a.C). No és una obra amb una qualitat literària específica, ja que és
... Continuar leyendo "L'Èpica Romana: Virgili i l'Eneida" »

Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 4,14 KB

1-PAPEREZKO GORPUTZAK

Manexek trenean lan egiten du, tiketak konprobatzen. Horietako batean ume bat ikusten du trenean bakarrik, eta nora joango den galdetzen dio bere buruari. Manexek egunero kontatzen dizkio bere emazteari trenean ikusitako xehetasun guztiak, baina berak ez dio kasu handirik egiten. Bestetik Elena dago, honek ere senarrarekin arazoak ditu eta moztea pentsatzen ari da, eta bukaeran trenean Manexekin aurkitzen da.

2-BEHE LAINOA

Maitane (Saioak askotan urduri jartzen dio), Laura eta Saioa (bidea daki bere mutilarekin egin duelako) mendira joaten dira. Maitane azken aldian ez dago ondo eta lagunak buelta bat ematera joatea proposatzen diote ea hobetzen den. Behe lainoa jaisten da ibilaldi erdian eta ez dute ezer ikusten. Halako... Continuar leyendo "Gorputzak eta Beste Istorio Batzuk: Laburpenak eta Zuzenketak" »

Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Vestimenta Romana: La Túnica

La peça bàsica era la tunica, feta de lli. Consistia en dues peces de roba cosides, arribava fins sota els genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

Vestit Masculí: La Toga

Per sortir al carrer, els homes es posaven la toga, el vestit nacional romà. Tot home lliure havia de portar la toga per no ser confós amb un esclau. Era blanca, de llana i tenia forma d'el·lipse. S'havia de portar de manera que el braç dret quedés lliure i l'esquerre sostingués els plecs. Existien diferents tipus:

  • Toga pura: Sense ornaments.
  • Toga praetexta: Amb ornaments (sovint una franja porpra).
  • Toga picta: Decorada (associada aquí als adolescents, tot i que històricament tenia altres usos).

Com s'abrigaven a l'hivern?

A l'hivern,

... Continuar leyendo "Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa" »

El Legado de Roma: Sociedad, Derecho y Conquista de Hispania

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 7,08 KB

Las Calzadas Romanas

El Imperio romano llegó a tener un sistema de carreteras de cerca de 80.000 km, formado por veintinueve vías que partían de la ciudad de Roma y una red que cubría todas las provincias conquistadas importantes, incluyendo Gran Bretaña.
Las dos calzadas más antiguas de Italia son la Vía Apia, que se empezó a construir alrededor del 312 a. C. (iba de Roma a Bríndisi), y la Vía Aurelia, iniciada a mediados del siglo I a. C., que pasaba por Etruria. En la península ibérica, la calzada más importante era la Vía Augusta, que unía Cádiz con los Pirineos, desde donde enlazaba con la Vía Domicia, que llegaba hasta Italia. Otras grandes calzadas de la península ibérica son la que partía de Tarragona y llegaba a Mérida
... Continuar leyendo "El Legado de Roma: Sociedad, Derecho y Conquista de Hispania" »

Evolució Política i Social a l'Antiga Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,49 KB

Etapes de la història de Roma

La història romana abasta la Monarquia, la República i l'Imperi. Els Triumvirats i l'ascens d'August marquen la transició de la República a l'Imperi. Durant la República, hi havia un sistema polític amb magistrats electes i legislatura bicameral. L'Imperi romà va durar més de cinc segles i es va caracteritzar per la seva expansió territorial i complexitat política. Aquesta evolució defineix la trajectòria política i social de Roma al llarg del temps.

Ròmul i Rem

Ròmul i Rem són personatges llegendaris de la fundació de Roma segons la mitologia romana. Segons la llegenda, van ser fills de Rea Sílvia i descendents d'Eneas, un heroi troià que va arribar a Itàlia i va establir les bases per a la fundació... Continuar leyendo "Evolució Política i Social a l'Antiga Roma" »

El soldado fanfarrón características de los personajes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,49 KB

Historiografía. Carácterísticas generales


Intencionalidad moral, patriotismo y compromiso político de la mayoría de los historiadores y el componente retórico que se halla siempre presente en la obra histórica considerada como un asunto artístico.

Orígenes

Las fuentes más antiguas son los documentos oficiales y los registros públicos. Durante la II Guerra Púnica, aparecieron los primeros retratos sobre los acontecimientos pasados, que recibieron la misma denominación de Annales porque la exposición seguía el mismo diseño cronológico que las anotaciones de los sacerdotes del Estado. El primer autor de Annales de tipo literario fue Q. Fabio Pictor que vivíó entre los siglos III y II a.C. Pero fue M. Porcio Catón, el autor de... Continuar leyendo "El soldado fanfarrón características de los personajes" »

La Crisi de la República Romana: De Mari a Octavi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

Gai Mari: Ascens i Reformes (157-86 aC)

  • Gai Mari va ser un homo novus que va aconseguir gran fama a Roma gràcies a les seves campanyes militars: la Guerra contra els invasors germànics (Cimbres i Teutons) i la Guerra de Jugurta a Numídia.
  • Casat amb Júlia, tia de Juli Cèsar.
  • Va ser escollit cònsol en diverses ocasions.

La Reforma de l'Exèrcit Romà de Mari

  • Va permetre que els proletaris, lliberts i, extraordinàriament, esclaus s'allistessin a l'exèrcit.
  • L'exèrcit es va convertir en professional: els soldats tindrien una paga, participarien en el repartiment del botí i rebrien terres en llicenciar-se.
  • Conseqüències:
    • Augment de la seva capacitat i efectivitat.
    • Els soldats van esdevenir més lleials al general que al Senat, fet que va atorgar
... Continuar leyendo "La Crisi de la República Romana: De Mari a Octavi" »

Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Mites grecs

Deucalió i Pirra: l'arca

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa, plena de provisions. L'arca va navegar durant nou dies per sobre de la terra inundada fins arribar al mont Parnàs. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van consultar l'oracle per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Van entendre que es referia a la Mare Terra i les pedres. Deucalió i Pirra van llençar pedres: les de Deucalió es van convertir en homes, i les de Pirra, en dones.

Metamorfosi

... Continuar leyendo "Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís" »