Chuletas y apuntes de Latín

La Elegía Romana

La elegía es un género poético que expresa los sentimientos del autor, a menudo con un tono triste o melancólico. En la literatura romana, la elegía se desarrolló como un género independiente con características y temáticas propias.

Características

• Metro: Dístico elegíaco, formado por un hexámetro dactílico y un pentámetro.
• Temática: Amor, pero un amor real y experimentado.
• Origen: Influencia de la elegía griega.
• Época: Siglo I d. C.

Temas

• Amor: El amor es el tema central de la elegía romana, pero se trata de un amor real y vivido, no idealizado.
• Lamento: El lamento es un elemento importante, pero no dominante.
• Servitium amoris: El poeta se entrega completamente a su amada.
• Desprecio o infidelidad: La amada a menudo

OVIDI

Ovidi és considerat el poeta per excel·lència. Va viure en temps d'Octavi August. Mai va formar part del cercle literari dels Mecenes, sinó que formà part del de Messala, contrari als objectius d'August. Tenia afinitat amb poetes com Tibul i Properci. Aquests poetes conreaven una poesia elegíaca, és a dir, que expressava sentiments de tristesa i enyorament.

Biografia

Va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia en el si d'una família benestant. Es traslladà a Roma on completà els seus estudis. Una vegada acabada la seva formació, ocupà càrrecs públics. Ben aviat, es dedicà plenament al conreu de la poesia i es convertí en poeta d'èxit fins que Octavi August el desterrà a Tomis (actual Constança).

Obra

La major part... Continuar leyendo "Biografia i obra d'Ovidi, Virgili i Horaci" »

Pronombres Personales

Pronombre Posesivo

Pronombres Anafóricos

Pronombre Demostrativo Idem

El humanismo, un movimiento intelectual y cultural que floreció durante el Renacimiento, se caracterizó por un renovado interés en la cultura clásica grecorromana y una valoración de la dignidad y el potencial del ser humano. A continuación, exploraremos las características principales, las tradiciones que lo nutrieron y algunas de sus figuras más destacadas.

Características Principales

• Poesía: Menos encorsetada.
• Lenguas:
  • Nobles: Hebreo, griego.
  • Rústicas: Romances, neologismos.
• Naturaleza humana:
  • Copula mundi: Enlace mundo-Dios.
  • Hombre: Resumen de la creación.
  • Palabra: Fiereza.
  • Naturaleza mutable.
• Conocer:
  • Práctica contemplativa: Observar, reflexionar.
  • Cosas buenas en sí mismas.
• Escolástica:
  • Anquilosada.
  • Res non verba (Hechos, no palabras).
  • Romper

Marko Tulio Zizeron (K.a. 106-43)

Marko Tulio Zizeron, Lazioko Arpino hirian jaio zen, K.a. 106. urtean. Erdi mailako familia batean heziketa ona jaso zuen. Erroman, Grezian eta Asia Txikian ikasi zuen.

Abokatu bikaina izan zen eta politikan ere lan egin zuen. Gizon jakintsu eta hizlari aparta zen. Politikan, Cursus Honorum (karrera politikoaren pauso guztiak) egin ondoren, kontsul izendatu zuten, eta, ondorioz, Senatuaren kide egin zen.

Kontsul izendatu ondoren, Katilinaren konjurazioa salatu eta traidoreen kontra ekintza batzuk hartu zituen. Ondorioz, zenbait urte beranduago, erbestea jaso zuen. K.a. 57. urtean, Erromara itzuli zen eta politika estrategikoa aldatu zuen, bertan parte hartzea lehenetsiz. Gizonik boteretsuenak, hau da, triunbiroa... Continuar leyendo "Zizeron eta Plauto: Bi Erromatar Klasikoen Literatura Ondarea" »

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix... Continuar leyendo "Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana" »

Esaldi Zuzenak eta Okerrak

Hona hemen euskarazko esaldi batzuen zuzenketak, parentesi artean azalpenekin:

• Posible da hori horrela izatea (izan liteke, baliteke)
• Lan horrek prestakuntza handia suposatzen du (eskatzen du)
• Aspalditik botatzen dut laguna faltan (sumatzen dut lagunaren falta)
• Lanean egon naiz (lanean aritu naiz)
• Imajinatu ezazu bihar jai dela (pentsa ezazu bihar jai dela)
• Berandutu egin zenez, ez zuen pena merezi pelikula ikustera joateak (ez zuen merezi izan pelikula ikustera joatea)
• Ondo eramaten gara (ondo konpontzen gara)
• Antzokia kale honetan kokatzen da (antzokia kale honetan dago)
• Mikelek gero eta hizkuntza gehiago ezagutzen ditu (Mikelek gero eta hizkuntza gehiago dakizki)
• Ni, zuekin konparatuta, baxuagoa naiz (ni, zuekin alderatuta,

Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a l'Antiga Hispània

El text següent és un fragment del llibre "Epítome de les històries Filípiques" de Pompeu Trogo, citat per Marc Junià Justí en la seva obra. Pompeu Trogo és conegut per la seva història de l'ascens i la història de la monarquia macedònica, tot i que Justí en fa una antologia, no un resum fidel. L'autor analitza com el poble d'Hispània va ser civilitzat per un rei criat en la naturalesa i com un rei, inicialment hostil, acaba sent impactat per la grandesa d'aquell a qui havia intentat matar diverses vegades.

Context històric: El Principat Romà

El text s'emmarca en el context històric del període del Principat Romà (segles I i II dC). Durant aquesta època, els emperadors... Continuar leyendo "Gàrgoris i Habis: Llegendes i Dret a Hispània" »

Carácterísticas:

-Legitimación poder

-Creación derecho

Con el Desembarco romano en Ampurias, en el 218 AC, Hispania inicia su romanización Social, luego cultural y finalmente política y jurídica, y no Abandona esa influencia romana hasta bien entrado el siglo V, momento de La desmembración del Imperio Romano.

A Partir del siglo III AC, se inicia la romanización jurídica en la península. Una incorporación a la cultura romana que tiene un carácter gradual, paulatino, No se produce de la noche a la mañana, sino que esconsecuencia de decisiones políticas, de Instituciones jurídicas. Roma se articula jurídicamente como una Ciudad-estado; y desde su emplazamiento original, se va haciendo y Dominando todo el Mediterráneo. Como consecuencia,