Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

La Poesía Lírica y Amorosa Latina

Partiendo de los modelos griegos, los líricos latinos lograron superar a sus predecesores. Tanto el fondo como la forma resultan insuperables. La poesía se convierte así en documento testimonial de pasiones y estados anímicos de unos hombres que murieron jóvenes o muy jóvenes. Solo tuvieron tiempo de expresar vivencias fuertes y grandes sentimientos. Sus poemas rebosan vitalidad y sinceridad.

Entre los poetas líricos más destacados se encuentran Horacio, Catulo, Ovidio, Tibulo y Propercio; de ellos, Horacio y Ovidio sobresalen como figuras cumbres.

Horacio (65 a.C. - 8 a.C.)

Muy culto, Horacio tuvo una discreta participación en los asuntos públicos de Roma, prefiriendo la vida retirada en su finca bajo... Continuar leyendo "Horacio y Ovidio: Pilares de la Poesía Lírica y Amorosa Latina" »

Plauto (Época Arcaica)

Tito Maccio Plauto está considerado el autor cómico más genuino de la literatura romana. Sus representaciones gozaron de un gran éxito de público, a pesar de sus problemas económicos. Destaca por sus ingeniosas adaptaciones de la comedia nueva griega.

Obras Cómicas Destacadas de Plauto

• Anfitrión: Júpiter, enamorado de Alcmena, la engaña haciéndole creer que su marido ha regresado de la guerra. El tono de la obra es familiar y cotidiano, lleno de equívocos.
• La comedia de la olla (Aulularia): Narra la historia de un viejo avaro que ha encontrado una olla de oro y vive obsesionado por la desconfianza hacia todos.
• Los Menecmos (Menaechmi): Un personaje busca a su hermano gemelo, al que no ha visto nunca. Las situaciones

Noms de l'antiga península Ibèrica

La situació de la península Ibèrica va fer que des de temps antics es cregués que era terra de misteri i de llegenda. Les aventures d'Hèracles, el jardí de les Hespèrides, la creença que més enllà de l'estret de Gibraltar no hi havia terra habitable i que, per tant, era la Finis Terrae. La península Ibèrica s'anomenava Hespèria.

Al segle XI aC, els grecs van colonitzar la part occidental de la costa i la van anomenar Ibèria a causa de les tribus que hi habitaven (els ibers). Hispània va ser el seu nom definitiu. L'origen d'aquest terme es troba en la colonització fenícia (anterior a la grega). Gades o Gadir (Cadis) és l'enclavament més antic. S'ha volgut creure que Hispània és un topònim... Continuar leyendo "Història Antiga de la Península Ibèrica: Noms, Roma i Romanització" »

Zer gertatu zen Vesubion? Zergatik dira garrantzitsuak Ponpeia eta Vesubio erromatarren zibilizazioa ikertzeko?

Vesubio sumendiak, kristo ondorengo 79. Urteko abuztuaren 24ean erupzio bat izan zuen eta hondamendi ikaragarri bat sortu zuen, inguruko Herkulano eta Ponpeia herriak eta herritarrak erabat suntsituz. Hautsekin eta gasekin itota hil ziren gehienak. Hondamendi horren ondorioz, erabat desagertu ziren inguru horiek, baina urte dexenteren ondoren, hainbat ikerketa eta eskabatze lanen ondorioz, bertako eguneroko bizitzako hainbat tresna eta ezaugarri topatu dituzte egoera ezin hobeetan oso ondo kontserbatuta. Esaterako, ontziak, pertsonak eurak ere bai… aurkitu zituzten.

ERROMAKO ERLIJIOA

 Nolakoa zen Erromako erlijioa?

• Erromako jainko

Diccionario de Locuciones Latinas y Expresiones Comunes

• A priori: de antemano, sin comprobar.
• A posteriori: después de una comprobación con la experiencia.
• Ad hoc: para esto.
• Agenda: lo que hay que hacer.
• Alea iacta est: la suerte está echada.
• Alias: de otro modo, por otro nombre.
• Alter ego: amigo íntimo.
• Altius, citius, fortius: más alto, más rápido, más fuerte.
• Ante meridiem (a. m.): antes del mediodía.
• Auditorium: auditorio. Sala destinada a conciertos.
• Ave, Caesar, morituri te salutant: Ave, César, los que van a morir te saludan.
• Bis: dos veces.
• Campus: campo, terreno llano.
• Carpe diem: disfruta el día.
• Casus belli: caso o motivo de guerra.
• Cogito, ergo sum: pienso, luego existo.
• Corpore insepulto: de cuerpo presente, sin enterrar todavía.
• Corpus

Ovidi: Vida i Obra

Època: Emperador August

Cercle literari: Mecenes

Naixement: Centre d'Itàlia l'any 43 aC

Família benestant

August va desterrar-lo

Poesia elegíaca d'amor

1. Amors: Poema que explica les situacions més habituals en una relació amorosa.
2. Heroides: Elegies escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents.

Poesia didàctica d'amor

1. Art amatòria (Art d'estimar): Ovidi ensenya la pràctica de la seducció per a la unió carnal extramatrimonial. Consta de tres llibres:
   • Llibre I: On trobar les dones i com conquistar-les (cartes, regals, elegància, galanteria, promeses, pressió psicològica).
   • Llibre II: Com conservar l'amant (afectuós, agradable, compliments, regals, dissimular infidelitats, provocar gelosia, ser discret).

Monarquía Romana (753 a. C. - 509 a. C.)

Los datos sobre la época monárquica romana son escasos y poco fiables. Se sabe que Roma era gobernada por un rey, asistido por el Senado y la Asamblea del pueblo. Inicialmente, se alternaron reyes romanos y sabinos, pero los tres últimos fueron etruscos. Se cree que hubo siete reyes, siendo Rómulo el primero. Este se rodeó de un grupo de cien hombres, origen de los futuros patricios. La unión con los sabinos, tras el famoso rapto de sus mujeres, consolidó el poder romano.

A Rómulo le sucedieron Numa Pompilio, Tulio Hostilio y Anco Marcio, todos de origen latino-sabino. Posteriormente, tres reyes etruscos gobernaron Roma:

• Tarquinio el Antiguo: Realizó importantes obras en Roma, como el Circo

La Pintura a Pompeia

A Pompeia, la pintura mural, generalment al fresc, s'ha conservat en bon estat malgrat l'erupció del Vesuvi, que va cobrir la ciutat amb una gruixuda capa de cendres. Es poden reconèixer quatre estils pictòrics:

• El primer estil o d'Incrustació (150-80 a. C.)
• El segon estil o arquitectònic (80-30 a. C.)
• El tercer estil o ornamental (30 a. C.-60 d. C.)
• El quart estil o il·lusionista (60-80 d. C.)

A aquest últim correspon El Sacrifici d'Ifigènia, amb gust per l'arquitectura teatral i escenes mitològiques. Al centre, Ifigènia, sostinguda per Ulisses i Diomedes, és portada al sacrifici, mentre l'endeví Calcant mira l'escena a la dreta. A l'esquerra, Agamèmnon es cobreix el cap en senyal de dol i desesperació, ja que... Continuar leyendo "Pintura Mural a Pompeia: El Sacrifici d'Ifigènia" »

El Mite de Narcís i Eco: L'Amor No Correspost

Narcís: Bellesa i Supèrbia

Hi havia una vegada un noi, Narcís, el qual tenia disset anys i era un jove bonic. Molts nois i moltes noies el van desitjar, però hi va haver una supèrbia brutal en un físic delicat: cap jove ni cap noia el van tocar.

Eco i la Maledicció de Juno

La nimfa Eco, la qual ni podia contestar parlant ni havia après a parlar primer, veu a Narcís que persegueix els cérvols trepidants cap a la xarxa.

Eco tenia cos però no veu pròpia, tan sols podia repetir les últimes paraules dels altres. Això ho havia fet Juno, a la qual Eco va retenir amb una llarga conversa, ja que sovint les nimfes s'unien amb Júpiter, i d'aquesta manera elles podien fugir de Juno. Juno va dir irritada... Continuar leyendo "Mite de Narcís i Eco: Història de l'Amor No Correspost i la Flor" »

La Monarquía Romana: Orígenes, Poder y Estructura de Gobierno

Desde Rómulo (753 a.C.), la forma de gobierno en Roma fue la monarquía, extendiéndose hasta la expulsión del último rey etrusco (509 a.C.). Hubo siete reyes que se dividen en tres romanos y cuatro sabinos. Una característica notable fue la sucesión: siempre a un rey guerrero le sucedió un rey pacifista.

Todos los reyes, excepto Rómulo, quien fundó la ciudad, fueron elegidos con carácter vitalicio. Inicialmente, el rey era elegido por sus cualidades y no por su ascendencia o linaje. Sin embargo, a partir del quinto rey, la monarquía se hizo hereditaria.

Poderes y Atribuciones del Rey

• Derecho de Auspicium: Consistente en interpretar los designios de los dioses en nombre de