Chuletas y apuntes de Latín de Formación Profesional

Fundamentos de Fonología Histórica del Castellano

Inventario Fonológico Consonántico (Siglo X)

A continuación, se presenta una lista de fonemas consonánticos relevantes en la evolución del castellano antiguo, con sus correspondientes grafías (< >) y notación fonética (/ /):

• Nasal palatal /ɲ/ (Grafías: <nn>, <ñ>)
• Lateral palatal /λ/ (Grafía: <ll>)
• Bilabial oclusiva sonora /b/ (Grafía: <b>)
• Labial fricativa sonora /β/ (Grafías: <u>, <v>)
• Palatal africada sorda /ʧ/ (Grafía: <ch>)

Sibilantes

• Prepalatal fricativa sorda /ʃ/ (Grafía: <x>)
• Prepalatal fricativa sonora /ʒ/ (Grafías: <ge, gi>, <j>)
• Predorsodentoalveolar africada sorda /ʦ/ (Grafías: <c>, <ç>)
• Predorsodentoalveolar

Introducció:

Diferents tipus de representacions dramàtiques romanes:

La comèdia romana

El gènere còmic és un bon antidot contra les preocupacions del moment, per la qual cosa sempre ha tingut èxit en èpoques de dificultats especials, com és el cas del període en què van escriure Plaute i Terenci, els dos poetes còmics més importants de la literatura llatina.

Tots dos tenien un tipus de peça teatral que podríem anomenar comèdia a la grega, imitava els models procedents del teatre hel·lènic, en l'acció i els personatges. L'argument sempre es desenvolupa a les ciutats gregues i es coneixen amb el nom de fabulae palliatae, pel vestit típic que portaven els actors. També hi ha múltiples referències al món romà, plenes d'anacronismes.

Tit Macci Plaute

Important comediògraf llatí, només tenim... Continuar leyendo "La comèdia romana: Plaute i Terenci" »

El Circ Romà: Un Llegat de l'Hipòdrom Grec

L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. S’hi oferien principalment curses de carros. Tenia una forma allargada, rectangular, amb els costats menors corbats. La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina). A cada extrem de la spina hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver obeliscos egipcis, estàtues de déus i els comptadors de voltes. El voltant de l’arena era ocupat per la cavea o graderia, sostinguda per un joc d’arcs i voltes, i separada de la pista per una barrera (podium). El pulvinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats. A un dels extrems de la pista hi havia... Continuar leyendo "Circ Romà, Amfiteatre, Termes i Teatre: L'Herència Romana" »

Terenci: Vida, Obra i el Concepte de Humanitas

El dramaturg va morir l'any 159 aC mentre feia un viatge a Grècia. Terenci, en efecte, va ser el portaveu de l'ideal de vida dels intel·lectuals romans, el qual girava al voltant de la humanitas. Aquest concepte, segons ells, distingia els pobles civilitzats dels pobles bàrbars, i consistia a:

• Mantenir relacions cordials amb els altres.
• Saber-se comportar en societat.
• Cercar el terme mig entre el luxe i l'austeritat.
• Defugir la rudesa.
• Tenir gust artístic, etc.

Obres conservades de Terenci

Se n'han conservat sis obres:

1. La noia d'Andros
2. La sogra
3. El botxí de si mateix
4. L’eunuc
5. Formió
6. Els germans

Estil Dramàtic: Terenci vs. Plaute

Les obres de Terenci no tenen la força còmica de les de Plaute, però en... Continuar leyendo "Terenci: Comèdia Psicològica, Humanitas i Influència en Molière" »

Expressions Llatines Comunes i el seu Significat

Termes Llatins d'Ús Freqüent

• accèssit m. 's'hi ha acostat'. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.
• addenda f. Notes addicionals a la fi d'un escrit, especialment d'un llibre, per a completar-lo o corregir-lo. En origen és el gerundi (neutre plural) del verb addo 'coses que s'han d'afegir'.
• àlias (del llatí alias 'altrament', o segons l'IEC, àlies) adv. Per altre nom. Ex: Joan Pi, àlies el Xic. | m. Sobrenom. Ex: El Xic no és pas el seu nom; és el seu àlies.
• alter ego m. i f. 'un altre jo'.
  • Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, com d'ell mateix. Ex: L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica.
  • Amic inseparable, amic

Lírica

Siguen siendo semejantes las características a las de la lírica griega (mitología, polimetría, etc.), pero la diferencia es que los romanos escribieron poca poesía lírica propiamente dicha pensado para ser leído y no cantado. En este marco afloró en primer lugar el círculo de Lutacio Catulo y sus célebres epigramas eróticos, a quien podemos considerar como precedente de los neotéricos (son llamados así un grupo de poetas, considerados como los renovadores cultistas de la poesía latina del momento que propugnaban el abandono de la épica). El término 'neotéricos' fue acuñado por Cicerón de una manera un tanto despectiva, y se generalizó en la Antigüedad tardía.

Catulo

Nacido en Verona, tuvo una vida breve, pero intensa.... Continuar leyendo "La Oratoria y Retórica en la Literatura Latina" »

Àmbit general

INRI

Acrònim de l'expressió Iesus Nazarenus Rex Iodeorum (Jesús de Natzaret, rei dels jueus), inscripció que figurava a la creu de Jesucrist com a burla. Com a mot comú, INRI s'aplica a allò que constitueix un afront, un escarni. Ex.: Per a més INRI, li van treure els pantalons.

Mea culpa

Per culpa meva, procedent de la frase Mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa del Confiteor, resat a l'inici de la missa catòlica com a confessió dels pecats. Serveix per reconèixer un error. Ex.: Abans de dimitir, el president va entonar un mea culpa.

Peccata minuta

Faltes petites, error o falta de poca importància.

Per saecula saeculorum

Pels segles dels segles, fórmula final de moltes oracions i del cànon de la missa.

Rèquiem

(Acusatiu... Continuar leyendo "Locucions i frases llatines: guia completa" »

La creación de centros itálicos y colonias fue un factor importante, ya que cada colonia era un centro de romanización, pues en ella se vivía como si se estuviera en Roma. De este modo, los indígenas que estaban en contacto con ellas adquirirían la civilización y el pensamiento romanos.

Centros y Ciudades Romanas

Las ciudades se podían dividir en dos tipos principales: colonias (de formación romana), como Tarraco, Hispalis o Emérita Augusta, y ciudades indígenas romanizadas.

Tipos de Ciudades Indígenas Romanizadas

• Estipendiarias: conquistadas a la fuerza y obligadas a pagar un tributo anual (estipendio).
• Federadas: aliadas de Roma que debían prestarle auxilio y víveres.
• Inmunes: autónomas y libres de pagar impuestos.

Urbanismo y Ciudadanía

Epika

Definizioa eta Jatorria

Epika kantuen bidez transmititzen zen, gertakizun eta ekintza heroiko eta bortitzak kontatzen zituena. Genero hau bi arlotan banatzen da: epopeia (kantu luzea) eta kantu epikoa (berriagoa). Herrien ohituretan eta gertakizun historikoetan oinarritzen ziren poemak eta kantuak sortzeko.

Epika hitza grekerazko epikos hitzetik dator. Epikos hitza epos hitzetik konposatua dago, eta -iko atzizkiarekin. Epos-ek sustrai indoeuroparrak ditu.

Epika poesia heroikoa da. Bertan kontatzen diren istorioek zaldun bat beti irabazten duela diote. Nahiz eta kanta guztiek eduki bera izan, herri edo hiri bakoitzak bere kontatzeko modu espezifikoa zuen. Hauek dira adibide famatuenak:

• Iliada
• Eneida
• Chanson de Roldan

Historia eta Bilakaera

Literatura... Continuar leyendo "Epika: Definizioa, Historia eta Adibide Nagusiak" »