Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

La Elegía Romana

La elegía es un género poético que expresa los sentimientos del autor, a menudo con un tono triste o melancólico. En la literatura romana, la elegía se desarrolló como un género independiente con características y temáticas propias.

Características

• Metro: Dístico elegíaco, formado por un hexámetro dactílico y un pentámetro.
• Temática: Amor, pero un amor real y experimentado.
• Origen: Influencia de la elegía griega.
• Época: Siglo I d. C.

Temas

• Amor: El amor es el tema central de la elegía romana, pero se trata de un amor real y vivido, no idealizado.
• Lamento: El lamento es un elemento importante, pero no dominante.
• Servitium amoris: El poeta se entrega completamente a su amada.
• Desprecio o infidelidad: La amada a menudo

OVIDI

Ovidi és considerat el poeta per excel·lència. Va viure en temps d'Octavi August. Mai va formar part del cercle literari dels Mecenes, sinó que formà part del de Messala, contrari als objectius d'August. Tenia afinitat amb poetes com Tibul i Properci. Aquests poetes conreaven una poesia elegíaca, és a dir, que expressava sentiments de tristesa i enyorament.

Biografia

Va néixer a Sulmona, una ciutat del centre d'Itàlia en el si d'una família benestant. Es traslladà a Roma on completà els seus estudis. Una vegada acabada la seva formació, ocupà càrrecs públics. Ben aviat, es dedicà plenament al conreu de la poesia i es convertí en poeta d'èxit fins que Octavi August el desterrà a Tomis (actual Constança).

Obra

La major part... Continuar leyendo "Biografia i obra d'Ovidi, Virgili i Horaci" »

Pronombres Personales

Pronombre Posesivo

Pronombres Anafóricos

Pronombre Demostrativo Idem

Marko Tulio Zizeron (K.a. 106-43)

Marko Tulio Zizeron, Lazioko Arpino hirian jaio zen, K.a. 106. urtean. Erdi mailako familia batean heziketa ona jaso zuen. Erroman, Grezian eta Asia Txikian ikasi zuen.

Abokatu bikaina izan zen eta politikan ere lan egin zuen. Gizon jakintsu eta hizlari aparta zen. Politikan, Cursus Honorum (karrera politikoaren pauso guztiak) egin ondoren, kontsul izendatu zuten, eta, ondorioz, Senatuaren kide egin zen.

Kontsul izendatu ondoren, Katilinaren konjurazioa salatu eta traidoreen kontra ekintza batzuk hartu zituen. Ondorioz, zenbait urte beranduago, erbestea jaso zuen. K.a. 57. urtean, Erromara itzuli zen eta politika estrategikoa aldatu zuen, bertan parte hartzea lehenetsiz. Gizonik boteretsuenak, hau da, triunbiroa... Continuar leyendo "Zizeron eta Plauto: Bi Erromatar Klasikoen Literatura Ondarea" »

L'Elegia

A Grècia s'anomenava elegia qualsevol composició poètica escrita en dístics elegíacs (estrofa formada per un hexàmetre més un pentàmetre) sobre qualsevol tema.

Els poetes alexandrins del segle III a. C. (Cal·límac i Teòcrit) van escriure elegies de tema amorós, sobre els amors d'herois mitològics, però no tracten els seus sentiments personals.

La poesia elegíaca llatina va néixer de la imitació de les elegies dels poetes alexandrins. Els poetae noui la van introduir a Roma; La cabellera de Berenice de Catul n'és un exemple.

La gran elegia romana va sorgir en l'època d'August. Es caracteritza per l'ús del dístic elegíac, tracta els sentiments personals del poeta i les seves experiències doloroses.

Actualment es defineix... Continuar leyendo "Ovidi: Vida i Obra - L'Elegia Romana" »

Esaldi Zuzenak eta Okerrak

Hona hemen euskarazko esaldi batzuen zuzenketak, parentesi artean azalpenekin:

• Posible da hori horrela izatea (izan liteke, baliteke)
• Lan horrek prestakuntza handia suposatzen du (eskatzen du)
• Aspalditik botatzen dut laguna faltan (sumatzen dut lagunaren falta)
• Lanean egon naiz (lanean aritu naiz)
• Imajinatu ezazu bihar jai dela (pentsa ezazu bihar jai dela)
• Berandutu egin zenez, ez zuen pena merezi pelikula ikustera joateak (ez zuen merezi izan pelikula ikustera joatea)
• Ondo eramaten gara (ondo konpontzen gara)
• Antzokia kale honetan kokatzen da (antzokia kale honetan dago)
• Mikelek gero eta hizkuntza gehiago ezagutzen ditu (Mikelek gero eta hizkuntza gehiago dakizki)
• Ni, zuekin konparatuta, baxuagoa naiz (ni, zuekin alderatuta,

A

• A posteriori: (De lo posterior, con posterioridad, después, ulteriormente) Indica la demostración que consiste en ascender del efecto a la causa o de las propiedades de algo a su esencia. Después de examinar el asunto de que se trata.
• A priori: (De lo anterior, previamente, con antelación) Usada para indicar la demostración que consiste en descender de la causa al efecto o de la esencia de una cosa a sus propiedades. De esta especie son todas las demostraciones directas en las matemáticas. Antes de examinar el asunto de que se trata.
• A.M.: Antes del mediodía.
• Ab initio: Desde el principio, desde tiempo inmemorial o muy remoto.
• Ab ovo usque ad mala: Desde el huevo hasta la fruta (desde el principio al fin).
• Accésit: Se acercó. Recompensa

Carrera política de Març Porcí Cató M. Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; nomenat pretor va obtenir la pAb. Rovíncia de Sardenya de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni.
Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts Una vegada dividit l'exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles parts que pertanyen als Menapis; envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba al costat dels aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants... Continuar leyendo "Tarquini prisc" »

Ovidi, el poeta desterrat

Ovidi va viure en l’època de l’emperador August, però mai va formar part del Cercle literari de Mecenes, sinó que va pertànyer al cercle literari de Messala.
Va conèixer altres poetes de l’època com Tibul i Properci, eren poetes elegíacs I les seves composicions expressaven els seus sentiments més íntims, com ara la Pena, el dolor, la tristesa, l’enyorament... Tibul escrigué quatre llibre D’elegies on expressà l’amor que sentia per Dèlia (Diana) i Nèmesis (deessa Venjança).
Properci va escriure elegies sentimentals, en les quals plasmà el seu amor per Cíntia i una sèrie d’elegies nacionals. Ovidi juntament amb Virgili foren els Poetes més rellevants d’aquesta època.

La vida i les Obres

Publi