Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Introducció a les Vies Romanes

La més antiga era la Via Àpia (s. IV aC), que unia l’Urbs amb Brundisi (al sud d'Itàlia). La majoria eren vies estratègiques, construïdes per facilitar la mobilitat de l’exèrcit allí on hi hagués un conflicte. Amb el pas del temps, totes van adquirir també un caràcter mercantil. La qualitat de les viae permetia als romans recórrer grans distàncies en el temps més curt possible.

Vies Romanes a Catalunya: Història i Rutes

Catalunya és un territori romanitzat des de bon principi. Això fa que hi hagi una gran quantitat de vies que connecten el territori. Ara bé, la complicació de l’orografia catalana fa que no n’hi hagi més, ja que molts contactes es feien via marítima.

La via més important... Continuar leyendo "Vies Romanes: Història, Construcció i Rutes a Hispània" »

Reforma Agrària i Mari/Sula

Reforma Agrària

Tiberi i Gai Grac → tribuns de la plebs.

Intenten dur a terme alguna reforma agrària.

Les solucions topen amb els interessos dels latifundistes.

Assassinats (noblesa).

Les seves idees continuen vigents.

Guerra Social

Ruptura política: optimates i populares.

Guerra social: diferències entre els romans i els itàlics.

Itàlics: no considerats ciutadans → reclamen equiparació.

Els itàlics són derrotats però aconsegueixen el seu objectiu.

S’aproven tres lleis segons les quals es concedeix la ciutadania romana a tots els itàlics.

Segle I aC: Primeres Intents de Consolidar el Poder Personal: Mari i Sul·la

Inici I aC → primeres intents unipersonals d’acaparar el poder.

Disputes entre optimates i populares.... Continuar leyendo "Història de la Reforma Agrària i Guerres Púniques a Roma" »

1. A posteriori: “amb posterioritat”. S’utilitza per referir-se a alguna cosa que s’ha sabut amb posterioritat.

2. A priori: “amb anterioritat”. S’usa per referir-se a alguna cosa que s’estableix abans d’haver examinat la qüestió amb molt de compte.

3. Accèssit: “es va acostar”. En un certamen, recompensa immediatament inferior al premi.

4. Ad absurdum: “fins a l’absurd”. Expressió utilitzada per a un raonament que demostra la veritat d’una proposició per la falsedat.

5. Ad hoc: “per això precisament”. Es diu normalment d’alguna cosa que s’ha fet o constituït per a l’ocasió concreta.

6. Ad calendas graecas: “en les calendes gregues”. Les calendes eren una data en el calendari romà.

7. Ad nauseam:

Definición

DEFINICIÓN: La palabra drama (procedente del verbo griego δράωdrao ‘actuar’) es un género en verso destinado a la representación pública, en la que unos personajes viven e intentan afrontar diversos conflictos.

Géneros

El género dramático se divide principalmente en dos subgéneros: tragedia y comedia. Esta división se basa en diferencias profundas de contenido, tono y lenguaje.

Tragedia

La tragedia suele tener como protagonistas a dioses, héroes o personajes míticos, inmersos en situaciones límite de aflicción o espanto; plantea graves problemas morales derivados de las pasiones humanas, y presenta una acción seria, de tono elevado, caracterizada por un lenguaje solemne.

Comedia

La comedia, en cambio, pone en escena... Continuar leyendo "El Teatro Romano: Géneros, Características y Autores" »

Virgili i l'Eneida: L'Èpica Romana

La poesia èpica, un gènere narratiu que destaca per obres extenses en vers hexàmetre, se centra en personatges i les seves gestes heroiques, amb la possible intervenció divina. Virgili, destacat escriptor romà, va escriure l'Eneida, la gran epopeia nacional romana, sota l'emperador August. La literatura llatina inicial va mostrar una clara influència de la cultura grega, amb Virgili fent una traducció llatina de l'Odissea d'Homer.

Vida i Obres de Virgili

Virgili, nascut el 70 aC prop de Màntua, va tenir una vida senzilla dedicada a la poesia. Va escriure Bucòliques, poemes pastorals, i Geòrgiques, un poema didàctic sobre agricultura, aconseguint l'amistat de Mecenes. La seva obra mestra, l'Eneida,... Continuar leyendo "Virgili i l'Eneida: Èpica Romana" »

ERREPUBLIKA

Zesar (K.a. 100 – K.a. 44)

Erroman jaioa. Silaren alboan hasi zen, baina laster diktadorea eta alderdiko burua bihurtu zen. Karrera politiko eta militar harrigarria izan zuen:

• Magistraturak eta kargu politikoak.
• Lehen Triunbiratua.
• Galiak konkistatu zituen.
• Gerra Zibilean Ponpeio menderatu zuen.

Zesarren obra historikoak

• De Bello Gallico: 8 liburu. Galiaren deskribapena eta herrialdeak.
• De Bello Civili: 3 liburu. Gerra Zibilaren gertakizunak.

Zesarren obretan beti aipatu izan da bere objektibotasuna kualitate gisa. Zesarrek hirugarren pertsonan idazten zuen, Zesarren izena errepikatzea inpaktanteagoa zelakoan. Gaur egun, Zesarren helburua propaganda politikoa egitea zela uste da. Narratzen dituen gertakizunak benetakoak dira zalantzarik... Continuar leyendo "Erromako Historialari Klasikoak: Errepublika eta Inperioa" »

Cicerón: Oratoria, Derecho y Filosofía en la República Romana

Marco Tulio Cicerón: Figura cumbre de la oratoria y la política romana. Estudió elocuencia, derecho y filosofía en Roma, perfeccionándolos en Grecia. Perteneciente a la clase media, su carrera política fue meteórica.

Obras Destacadas de Cicerón:

• Tratados de Oratoria: Brutus y De Oratore.
• Obras Jurídicas: Verrinas (discursos contra Verres, gobernador corrupto, que le valieron el triunfo como fiscal en Roma), Catilinarias (discursos contra el intento de golpe de estado de Catilina) y Filípicas (discursos contra Marco Antonio).
• Obras Filosóficas: De Republica y De Legibus.
• Correspondencia Personal: Ad Familiares.

Trayectoria Política y Exilio:

Durante la República, Cicerón... Continuar leyendo "Legado Clásico: Figuras Eminentes y Ciudades Romanas" »

La Poesía Épica

La épica responde al amor por los hechos nacionales en los que se mezclan leyendas de sus orígenes y el gusto por lo militar. Esta es una épica culta, consecuencia de la voluntad compositora de diversos autores.

La poesía épica mantiene los esquemas de los modelos griegos: verso hexámetro dactílico, estilo solemne, personajes elevados y tono grandilocuente. Los escritores latinos escribieron sobre hazañas llevadas a cabo en campos de batalla elevadas a la categoría de gestas irrepetibles y admirables, mitificadas por el pueblo.

Fuentes de la épica romana

Tres son las fuentes de la épica romana:

1. La tradición épica griega (Ilíada y Odisea).
2. La Poesía Alejandrina (Las Argonáuticas).
3. Las gestas de romanos ilustres en

La Casa Romana: Domus, Insula i Villa

Domus: La Típica Casa Romana Unifamiliar

La domus era la casa romana típica, on residia una sola família. Les seves característiques principals eren:

• Orientada cap a l'interior: l'aire i la llum entraven per dues obertures al sostre, situades al centre, amb les habitacions al voltant.
• Sense vista a l'exterior: no tenien finestres.
• Normalment d'un sol pis: les habitacions tenien un ús determinat.

La primitiva casa romana consistia en una sola sala, l'atri (atrium), lloc de desenvolupament de la vida familiar i domèstica, amb algunes habitacions al voltant. Al fons de la casa hi solia haver un jardí. La domus, però, es va anar ampliant i enriquint fins a convertir-se, en alguns casos, en luxoses cases senyorials.... Continuar leyendo "Domus, Insula i Villa: La Casa Romana" »

Historiografía Romana: Orígenes y Desarrollo

Introducción a las Fuentes Romanas

Las primeras noticias sobre Roma se difundieron a través de los historiadores griegos que no estaban alineados con la causa romana. Por ello, los romanos sintieron la necesidad de contribuir a la escritura de su propia historia.

Estos primeros historiadores romanos adoptaron el griego como lengua vehicular, dado que era la más extendida por toda la cuenca mediterránea. Con ello, lograron contraponer su visión de la historia romana a la ofrecida por los griegos.

Los Analistas Primitivos

A los primeros historiadores romanos se les denomina analistas primitivos; su método consistía en narrar los sucesos año por año.

• Los analistas más antiguos iniciaban sus relatos