Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

El teatre:

La cavea (graderia) eren semicirculars i esglaonades i els espectadors s'hi seien d'acord amb la seva categoria social. S'hi entrava pels accessos (vomitoria), que donaven a unes escales radials (scalae), les quals separaven la graderia en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) dividien les grades en tres sectors horitzontals (maeniana).

L'orquestra

Era la zona semicircular que hi havia al peu de la graderia (reservada als senadors).

L'escenari (scaena):

proscaenium- plataforma rectangular i allargada escenario propiament dit. Postcaenium- lloc on els actors es vestien. Subscaenium- situat sota l'escenari, lloc on es guardava la maquinaria.

Els dies que plovia o feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal (velum)... Continuar leyendo "Els edificis romans: teatre i termes" »

Bàrcino Romana

Fundació i Estructura

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l'emperador August a finals del segle I aC, en territori dels laietans. El seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i ocupava unes 10 hectàrees. La seva fundació buscava controlar els rius Llobregat i Besòs, importants vies de penetració cap a l'interior. La ciutat, de nova planta sobre un turó, tenia forma rectangular, amb els vèrtexs adaptats a la geografia del terreny. Les insulae s'organitzaven en paral·lel al cardo i al decumanus, que es creuaven al fòrum (l'actual Plaça Sant Jaume). Al fòrum hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i part del podi. Els dos eixos principals donaven accés... Continuar leyendo "Història de Bàrcino i la Poesia d'Ovidi: De Roma a l'Exili" »

Descripció formal

L’aqüeducte té el seu punt d’origen a 15 Km de Tarragona, a Puigdelfí, on pren aigua del riu Francolí. D’aquí en surt un canal que avança en paral·lel al riu fins al pont del Codony. Aprofitant el desnivell natural, la canalització arriba al barranc dels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que salva el desnivell de la vall. El pont del Diable és l’únic tram sobre pont de tot l'aqüeducte, la resta de l’specus, que transcorria directament sobre el terreny, s’ha conservat en alguns trams.

Consta de dues fileres d’arcades de mig punt superposades. La filera inferior té 11 arcs i el pis superior 25. El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 26 m, sense comptar la galeria... Continuar leyendo "Aqüeducte del Pont del Diable a Tarragona" »

Orígenes de la Historiografía Romana

Los primeros textos conservados son:

• Foedera regum o actas de magistrados.
• Laudationes funebres y tituli imaginum, es decir, alabanzas funerarias e inscripciones a pie de busto, respectivamente.

Fueron los historiadores griegos los encargados de transmitirnos las primeras noticias sobre Roma y redactar sus propias historias, que al principio se llamaron Annales por ser narraciones anuales. El primer analista fue Fabio Pictor, que escribía en griego. Será Catón quien escriba en latín.

Nepote (Siglo I a.C.)

Cultiva el género de la biografía histórica. Su obra es De viris illustribus. Intenta siempre resaltar el ejemplo moral del héroe, de ahí que su obra sirviera como libro de texto para los jóvenes... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Desde los Orígenes hasta Tácito" »

Historiografía Romana

Características del Género

La historiografía es un género literario que busca relatar los sucesos de un pueblo. En la historiografía romana, la prosa era el método más común, lo que resultó en una gran variedad de obras. A diferencia de la historiografía griega, que buscaba moralizar, la romana emitía juicios y manipulaba los hechos, especialmente en la política, para justificar su supremacía, destacar a familias importantes, criticar a la nobleza, defender acciones políticas y cuestionar el régimen político. Los autores usaban la historiografía para expresar opiniones de forma directa, con narraciones en primera persona, o indirecta, a través de otros personajes.

Fuentes e Influencias

Las fuentes de estas... Continuar leyendo "Literatura Romana: Historiografía y Teatro" »

Este documento analiza el teatro español en dos épocas históricas muy diferentes: la dictadura y la democracia.

El Teatro Bajo la Dictadura (1940-1975)

Durante la dictadura (de los años 40 al 75), destacan aspectos como los problemas económicos, la censura, el conservadurismo y el aislamiento con respecto a Europa. La censura limitó profundamente la expresión artística y el desarrollo del teatro.

Corrientes Literarias

A pesar de la pérdida de grandes autores como Lorca y Valle-Inclán, surgieron nuevas corrientes teatrales:

• Alta Comedia: Continuadora del estilo de Benavente, se centra en personajes de clase media sin demasiados problemas económicos. Destaca Joaquín Calvo Sotelo.
• Teatro del Humor Renovado: Corriente antirrealista basada

Plaute

Va viure a cavall dels segles III i II a.C. (250-184 a.C.).

Va ser l'autor que més èxit va tenir entre el públic, perquè era un home de poble i escrivia comèdies per a les classes més baixes, amb un llatí en general molt col·loquial.

Justament l'originalitat de Plaute és el seu llenguatge vigorós i expressiu, que va des de l'obscenitat i l'insult més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia. No té cap preocupació moral o intel·lectual, només vol divertir i fer riure el seu públic.

S'han conservat 21 de les seves comèdies, entre les quals:

Aulularia ('La comèdia de l'olla'): un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin. Promet la seva filla a... Continuar leyendo "Plaute: autor de comèdies en llatí col·loquial" »

La Épica: Una Manifestación Literaria de Civilizaciones

Definición y Características

La poesía épica es una narración heroica en verso que constituye una de las primeras manifestaciones literarias de una civilización. El poeta aborda las hazañas de un héroe, individual o colectivo, tomando como base una serie de materiales reales o legendarios que constituyen el legado de tradiciones orales de un pueblo.

Este mundo irreal es cantado de tal manera que el poeta no lo anuncia de su propia concesión, sino a través del ritmo regular, del recitado mecánico y la uniformidad de su palabra. Los acontecimientos aparecen como independientes del propio poeta, como si el poema se cantara a sí mismo.

Categorías de la Poesía Épica

Podemos distinguir... Continuar leyendo "La Épica: Una Manifestación Literaria de Civilizaciones" »

POESIA EPIKOA narrazio heroikoak bertsotan biltzen dituen genero literarioa da. Poesia epiko latindarra greziar epika oinarritzat hartu zuen, baina jasoagoa da eta idatzita konpozatzen da.

Virgilio (K.a. I) Erromako poeta nazionala zen. Errepublika garaian bizi zena, Augustoren garaian. Augustoren ideal politikoak defendatu nahi zituen. 0bra hauen egilea: Bukolikoa, Georgikoak eta Eneida (latinezko poema epiko gorena). Virgilio Erromaren epopeia idatzi nahi zuen (Eneida) jatorri mitologikotik abiatuz Erromako familia zaharrenak Eneas eta Venusekin konektatuta zeudela frogatzeko idatzi zuen poema. Virgiloren Eneidan Homeroren obretan ez dagoen abertzaletasuna topatu dezakegu. Lehenengo sei liburuetan Homeroren Odisea hartu zuen eredu eta azken

Épica

La épica es un género poético que narra sucesos legendarios o históricos de importancia nacional o universal. Se caracteriza por ser de carácter narrativo y contar las hazañas legendarias de héroes o los orígenes míticos de un pueblo. Hay que distinguir varios tipos:

• Épica popular: Son composiciones que se transmiten oralmente y no tienen ningún autor. Utilizan recursos expresivos como los paralelismos y repeticiones.
• Épica culta: Autor individual y conocido, se dirige a un público definido. Está escrita en hexámetros y podemos observar tres características: influencia homérica, utilización de la historia nacional e influencia de la poesía alejandrina.

Como autores destacan:

• Livio Andrónico con Odisea.
• Gneo Nevio con Bellum