Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

¿Por quiénes estuvo formado el Segundo Triunvirato y de qué territorios eran dueños?

Tras la muerte de Julio César (44 a. C.), se formó un segundo triunvirato romano, compuesto por Marco Antonio, Lépido y Octavio (sobrino nieto de César).

Octavio permaneció en Roma a cargo de las tres provincias de Occidente; Lépido fue a África y Marco Antonio se quedó con Oriente y se trasladó a Egipto, donde se casó con su reina, Cleopatra.

¿Cómo logró Octavio adueñarse del Imperio?

Octavio aprovechó esta situación para lograr la desacreditación de Antonio y la declaración de guerra contra Cleopatra. Triunfando en la batalla naval de Accio (31 a. C.), se apoderó de la capital de Egipto, Alejandría, y transformó este territorio en una... Continuar leyendo "Octavio Augusto: Consolidación del Imperio Romano, Sucesores y Declive Histórico" »

I. Tema de l'Obra

-Quin és el tema de l'obra? Parlar dels cossos transformats en formes noves.

Del Caos al Cosmos

-Què era el Caos? L'aspecte de la natura (el mateix a tot l'univers), una massa informe i desordenada, un pes inert i una acumulació confusa de les llavors de les coses, encara no estructurades.

-Què es va formar quan un déu, o una naturalesa millor, va posar fi al desacord? La separació de la substància ígnia, la volta celeste, l'aire, la terra i l'aigua.

-Quins elements havien estat amagats i van començar a resplendir pel cel? Els estels.

Edats

-Quines són les quatre edats del món? En què es diferencien?

La primera, l'edat d'or. Sense responsable i sense lleis, es practicaven la lleialtat i la justícia. No hi havia càstigs... Continuar leyendo "Explorant els Mites d'Ovidi: Anàlisi i Preguntes Clau" »

Comedia y Tragedia en la Literatura Latina

La primera y fundamental división en el teatro latino es la de tragedia y comedia. La tragedia, que presenta como protagonistas a héroes y a dioses, tiene un tono solemne y su lenguaje es elevado. La comedia, en cambio, utiliza un lenguaje desenfadado, que imita el habla de la calle y, a veces, resulta procaz.

Plauto (254-184 a.C.)

Nació en Umbría. Era de condición libre pero muy pobre. Fue actor, director y empresario.

Obras de Plauto

Se conservan:

• Asinaria (La comedia de los asnos)
• Mostellaria (La comedia de las apariciones)
• Menecmos
• Miles gloriosus (El soldado fanfarrón)
• Pseulodus
• Captivi (Los prisioneros de guerra)
• Rudens (El cable)
• Aulularia (La ollita)
• Trinummus (El hombre de los tres centavos)

Anfitrión... Continuar leyendo "Exploración de la Comedia y Tragedia Latinas: Plauto, Terencio y Séneca" »

La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi

Numa Pompili: Pau i Fundació Religiosa

Font: Tit Livi, Ab Urbe Condita I, 19-21

Numa va assolir el poder en una ciutat i es disposà a fundar-la de bell nou seguint la justícia, les lleis i els bons costums. Va manar construir un temple dedicat a Janus a la part baixa de l'Argilètum, com a indicador de la pau i de la guerra, ja que quan el temple estava obert, indicava que la ciutat estava en armes, i tancat, que tots els pobles propers estaven pacificats. Després del seu regnat, el temple ha estat tancat dues vegades.

Casualment, als dos exèrcits hi havia germans trigèmins, semblants en força i edat. Els germans eren els Horacis, per banda romana, i els Curacis, per banda albanesa. Els reis... Continuar leyendo "La Monarquia Romana: Fets Clau Segons Tit Livi (Ab Urbe Condita)" »

La Historiografía Romana

Era entendida como un verdadero género literario más que como una obra científica. Se caracterizaba por la inclusión de leyendas, la recreación de ciertos episodios, la creación de discursos y cartas ficticias, y la utilización de recursos expresivos típicos de la retórica.

Orígenes y Primeros Pasos

Sus orígenes se encuentran en los anales que los pontífices elaboraban cada año, en los que anotaban los hechos acaecidos más relevantes. En el siglo III a.C., tras ganar la Primera Guerra Púnica, los romanos decidieron escribir historia como propaganda política y afirmación nacional. Los primeros historiadores recibieron el nombre de analistas.

Los primeros escribieron en griego, ya que era la lengua más... Continuar leyendo "La Historiografía en Roma: Autores, Obras y Evolución del Género" »

BARCINO:

La colònia romana de Barcino va ser fundada per l’emperador August  amb un estatus de colònia al final del s. I aC, en territori de la tribu ibera dels laietans, que vivien en els turons (turó de Sant Honorat i turó de Sant Just i Pastor) que envolten el territori de Barcino (la trobada entre romans i laietans va ser pacífica); fou anomenada Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino. Barcino va ser un centre religiós i administratiu per controlar una zona més àmplia de nuclis urbans preexistents o de villa. El territori que l'envoltava, l'ager, era ric en recursos hídrics, cosa que afavoria l'agricultura: a les parcel·les de fora la ciutat es cultivaven cereals i vinya, i també l'olivera. El mar Mediterrani (est),... Continuar leyendo "Emerita augusta" »

Literatura Llatina: La Comèdia

Plaute i Terenci: Els Grans Comediògrafs

L'Arribada de la Comèdia a Roma

El gènere dramàtic de la comèdia entrà a Roma per influència de la cultura grega, ja que els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics. Livi Andronic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui compongué un tipus de comèdia d’esperit romà.

Tipus de Comèdia a Roma

A Roma convivien dos tipus principals de comèdia:

• Fàbula palliata: La comèdia a la manera grega. L'acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges vestien el pallium.
• Fàbula togata: La comèdia d’ambient romà, en què els actors vestien la toga.

Les més ben rebudes pel públic eren les comèdies pal·liates.

La Vida

La Sátira en la Literatura Romana: Orígenes, Evolución y Autores Clave

Características de la Sátira Romana

La sátira, en su origen, se atribuye a una forma de representación denominada "sátira dramática" por Tito Livio. Esta combinaba diversos géneros: canto, danza, texto y acompañamiento musical. Quintiliano, al afirmar "satura tota nostra est" (la sátira es totalmente nuestra), la define como un género originalmente romano. Su finalidad principal era la crítica de personajes, situaciones e instituciones. Inicialmente, se caracterizaba por la variedad de metros, pero a partir de Lucilio, se estableció el hexámetro como verso único.

Se distingue entre:

• Sátira Menipea: Mezclaba prosa y verso.
• Sátira Hexamétrica: Creada por Lucilio,

Empúries: Un Testimoni Viu del Passat

Les restes arqueològiques d'Empúries són un testimoni de la presència dels grecs i dels romans a casa nostra durant segles. Aquest jaciment, que va començar a excavar-se oficialment fa cent anys, és un dels recintes arqueològics més importants de la Mediterrània, on s'hi pot visitar l'única colònia grega conservada a la península Ibèrica.

Els Pobladors Ibers de l'Empordà

Aquesta zona estava habitada des de l'edat del bronze per unes tribus indígenes, els indigets, que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en diversos enclavaments situats en les elevacions que ressortien entre... Continuar leyendo "Empúries: Història Viva de Grecs i Romans" »

La Eneida: Un Poema Épico de Virgilio

La Eneida: Virgilio dedicó los últimos 10 años de su vida a escribir la Eneida, un poema épico en hexámetros. En la Eneida se ensalza el origen y crecimiento del poder romano. La narración gira en torno a 3 personajes: Dido, Eneas y Turno. El tema central de la obra es la leyenda de Eneas, el héroe troyano que sobrevivió por mandato de los dioses a la destrucción de Troya, y tras un largo viaje fundó un asentamiento troyano en Italia. La Ilíada y la Odisea le sugirieron la composición del poema en 2 partes: en los 6 primeros libros, se narra el viaje de Eneas desde la destrucción de Troya hasta su llegada a Italia; los otros 6 libros, que recogen las alternativas en la lucha por la conquista... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Origen, Héroes y Legado Épico" »