Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Cicerón: Retórica, Oratoria y Filosofía en la Antigua Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,17 KB

La Retórica y la Oratoria en Roma

1. Cicerón (107-43 a.C.)

La época que vivió Cicerón fue especialmente propicia para el ejercicio del discurso. La República estaba en un momento intenso y álgido: las tensiones entre partidos eran máxima. Cicerón fue testigo de cuatro enfrentamientos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la Conjuración de Catilina. Fue defensor de la República, y por ello no vio con buenos ojos el triunfo de César, en quien adivinaba tendencias dictatoriales e imperialistas.

La Obra Oratoria de Cicerón

Los discursos de Cicerón se pueden dividir en dos grandes grupos:

  • Discursos Judiciales: pronunciados ante un tribunal.
  • Discursos Políticos: pronunciados en el Senado
... Continuar leyendo "Cicerón: Retórica, Oratoria y Filosofía en la Antigua Roma" »

Història de Tàrraco i Ilerda

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,15 KB

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Ilerda" »

Teatre Romà: Plaute i Terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6 KB

ÈPOCA ARCAICA

És notable la influència de la literatura grega, això augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia; on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana, que oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga grega; així les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.... Continuar leyendo "Teatre Romà: Plaute i Terenci" »

Història dels Teatres Romans

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables. Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres de pedra segons els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades:

La graderia (CAVEA), on seien els espectadors. Tres nivells: summa, media i ima.

L'orquestra (ORCHESTRA), un espai circular al centre del teatre on cantava i ballava el cor.

Les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (el prosceni -PROSCAENIUM- i l’escena -SCAENA-).

La façana que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de decorat permanent... Continuar leyendo "Història dels Teatres Romans" »

Teatre Romà: Característiques, Representacions i Gèneres

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,49 KB

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

  • Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un
... Continuar leyendo "Teatre Romà: Característiques, Representacions i Gèneres" »

El teatro español en el siglo XX y la novela en la posguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 8,79 KB

T.A a 39: En el teatro español se dan 2 grandes tendencias en las 3 primeras décadas del s. XX: el teatro renovador y el comercial. En el teatro comercial se distinguen 3 tipos de obras: la comedia burguesa, el teatro poético y el cómico. En la comedia burguesa, el autor que más destaca es Jacinto Benavente. En sus obras hace una crítica sutil e irónica de la burguesía y se caracteriza por su dominio del diálogo. Su obra más valiosa es 'Los intereses creados'. Se trata de una farsa satírica sobre el poder del dinero. El teatro poético de esta época es muy tradicional, de temas históricos, escrito en verso. Entre sus autores destacan Eduardo Marquina, que escribió 'Las hijas del Cid'; y los Hermanos Machado con obras como 'La

... Continuar leyendo "El teatro español en el siglo XX y la novela en la posguerra" »

Mites de la mitologia grega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,41 KB

Deucalió i Pirra

Deucalió (home) es va casar amb Pirra (dona). Júpiter va decidir destruir-ho tot utilitzant un gran diluvi. Llavors, Prometeu, pare de Deucalió, li va aconsellar fer una arca per tal que poguessin sobreviure. Després de la pluja van decidir anar a veure un oracle que els hi va dir "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare". La paraula mare representa la terra i els ossos representen les pedres. Van començar a tirar pedres enrere i d'aquestes pedres que tiraven per darrere les seves esquenes va néixer la raça humana de nou. Aquí és quan es va crear la humanitat.

Apol·lo i Dafne

Apol·lo, déu de la bellesa i les arts, va burlar-se de Cupido,... Continuar leyendo "Mites de la mitologia grega" »

Espectáculos Romanos: Circo, Anfiteatro y Gladiadores

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,01 KB

Los Espectáculos Públicos en la Antigua Roma

Los romanos fueron grandes cultivadores de los espectáculos públicos. Los primeros se remontan a los tiempos de Rómulo y se realizaban tres o cuatro veces al año en honor de los dioses Marte y Conso. Pertenecían al culto público romano y tenían fechas festivas en el calendario oficial. Consistían en la celebración de carreras de caballos y de carros.

Evolución de los Juegos

Tarquinio Prisco ordenó construir el Circo Máximo y, con ello, se multiplicaron los juegos, que llegaban a durar varios días.

Tipos de Ludi: Circenses y Scaenici

Los ludi eran de dos clases: los ludi circenses, que se celebraban en el circo o en el anfiteatro, y los ludi scaenici, que consistían en representaciones... Continuar leyendo "Espectáculos Romanos: Circo, Anfiteatro y Gladiadores" »

Estructura política de la Roma Antiga

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,92 KB

Organs executius

  • Censors: magistratura + prestigiosa Roma, classificar romans en centuries segons la fortuna
  • Consuls: 2 maxims representants poder executiu, convocar i presidir el senat i assemblees -poble, proposar aprovació lleis, comandar exercit i gestionar finances
  • Edils: qüestions administratives i gestió diaria (2 patricis-2 plebeus)
  • Qüestors: gestionaven finances publiques Roma i les d exercit en campanya
  • Tribuns de la plebs: escollits x assemblea plebs, tenen dret d veto, la sva persona i els seus bens eren inviolables
  • Dictador i mestre de cavalleria: magistratures caracter exepcionals i implicaven suspensió d tota la resta

Organs judicials

  • Pretors: 16, dues classes: justicia entre ciutadans romans (praetor urbanus)/ “””” amb
... Continuar leyendo "Estructura política de la Roma Antiga" »

Sociedad ilustrada

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 19,59 KB

literatura latina: etapas:
-Arcaica (s. III-I a.C.) Desde los inicios hasta el año 81 a.C., fecha en la que Cicerón pronunció su primer discurso.
-Clásica (s. I a.C.). Desde Cicerón hasta la muerte de Augusto (14 d. C.). Ésta se suele subdividir en dos periodos: periodo ciceroniano, que coincide con la República y el augústeo, con los primeros años del Imperio
-Posclásica (s. I-II d.C.). Desde la muerte de Augusto hasta Marco Aurelio (180 d.C.)
Tardía (s.II-s.V). Desde Marco Aurelio hasta la caída de Roma géneros:

Épica, que narra hechos heroicosVirgilio, Ovidio y Lucano
.,

Teatro


Surgíó de la adaptación de los esquemas dramáticos griegos tragedia y comedia son séneca plauto y terencio lírica transmite pensamientos y sentimientos... Continuar leyendo "Sociedad ilustrada" »