Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Conjugació de Verbs en Català: Pretèrit Perfet Simple i Oracions

Verbs Irregulars Essencials (Pretèrit Perfet Simple)

A continuació, es presenten les conjugacions dels verbs irregulars més comuns en pretèrit perfet simple, persona per persona:

SER

• 1a sg: fui
• 2a sg: fores
• 3a sg: fou
• 1a pl: férem
• 2a pl: féreu
• 3a pl: foren

ESTAR

• 1a sg: estiguí
• 2a sg: estigueres
• 3a sg: estigué
• 1a pl: estiguérem
• 2a pl: estiguéreu
• 3a pl: estigueren

FER

• 1a sg: fi
• 2a sg: feres
• 3a sg: féu
• 1a pl: férem
• 2a pl: féreu
• 3a pl: feren

VEURE

• 1a sg: viu
• 2a sg: veieres
• 3a sg: veié
• 1a pl: veiérem
• 2a pl: veiéreu
• 3a pl: veieren

Altres Verbs Irregulars Clau

Aquí teniu altres verbs irregulars importants amb la seva conjugació completa en pretèrit perfet simple:

• TENIR → tinguí, tingueres, tingué,

Organització política de la República romana

L’organització política de la República

La República romana va crear un sistema polític basat en l’equilibri de poders per evitar que una sola persona acumulés tota l’autoritat, com havia passat amb els últims reis.

El Senat

El Senat era l’òrgan amb més influència real. Inicialment format per 300 patricis (posteriorment ampliat fins a 600–900), controlava les finances, la política exterior i assessorava els magistrats. Tot i que no aprovava lleis formalment, la seva auctoritas era determinant.

Les magistratures

Les magistratures eren càrrecs públics electes que es caracteritzaven per ser anuals, col·legials (més d’un titular) i no remunerats. Les principals eren:

• Cònsols:

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

La Historiografía Romana: Carácter Moralizante y Exaltación Patriótica

La historiografía, género narrativo por excelencia de la literatura romana, se caracterizó por ser mucho menos rigurosa que la griega y poseer una intención marcadamente moralizante. Su función era transmitir los hechos antiguos, juzgarlos y describirlos desde el punto de vista del autor. En este género se buscaba la exaltación del sentimiento patriótico.

Orígenes y Fundadores

• Polibio y Tucídides: Considerados los primeros historiadores romanos. Eran analistas que escribían por orden cronológico, utilizando el griego.
• Catón: Fundador del género en latín. Su obra, aunque importante, no alcanzó un carácter universal.

Los Grandes Historiadores Clásicos

Cayo

A priori: con anterioridad.
A posteriori: con posterioridad.

Accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso.

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar.

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando, después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada.

Alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo.

Alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor, etc.

Alter ego: un yo, un segundo... Continuar leyendo "Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma" »

Poesia Dramàtica: Plaute i Terenci

L'origen del teatre és religiós. El teatre neix a Grècia (s. VII-VIII a.C.) als santuaris, amb una funció religiosa i amb unes festes anomenades *dionisíaques* (dedicades a Dionís, déu del vi, la festa, les orgies, etc.), representant escenes de la vida de Dionís.

El gran referent del teatre romà serà Grècia; de fet, hi haurà vegades que el copiarà.

Tragèdia i Comèdia Gregues

Els tres grans autors de tragèdia grega són *Sòfocles*, *Èsquil* i *Eurípides*. Aquests autors són importants perquè parlen de temes que avui seguim patint (com la traïció, el desamor, els dilemes morals, etc.). Aquests temes vigents són els temes de l'ànima.

Funció social: La *catarsi* (que vol dir purificació... Continuar leyendo "Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi" »

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

• Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

• Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

• Data: Entre el 194 i 190 aC.

• Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

• Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

• Lloc d'acció: Atenes.

• Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.

🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

• Fa festes constants a casa seva.

• Es gasta la fortuna del pare.

• Allibera Filemàcia,

Locuciones y expresiones latinas (11–20)

11. Carpe diem: “Goza del día presente; disfruta de lo presente.”
12. Casus belli: “Motivo de guerra.”
13. Curriculum vitae: “Carrera de la vida.”
14. De facto / de iure: “De hecho” / “De derecho.”
15. De incógnito: Sin que nadie lo reconozca.
16. Déficit: “Falta.”
17. Dura lex, sed lex: “La ley es dura, pero es la ley.”
18. Etcétera: “Y las demás cosas.”
19. Ex abrupto: “Bruscamente; de pronto.”
20. Ex aequo: “Por igual; con igual mérito.”

Obras clásicas y rasgos literarios

Eneida de Virgilio. Troya, Eneas: presencia de dioses y una musa. Lenguaje solemne y elevado; destino como fuerza superior inevitable; exclamaciones que intensifican la emoción; elementos religiosos; hipérboles que magnifican el imperio... Continuar leyendo "Términos latinos, obras clásicas y evolución fonética del latín al español" »

Orígens de la comèdia romana

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. A causa de la seva expansió territorial, els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics, i la comèdia romana no es va escapar d'aquesta influència.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui va compondre un tipus de comèdies d'esperit totalment romà, amb les quals aquest gènere va arribar a la seva màxima popularitat.

A Roma van destacar dos tipus de comèdia:

• Fabula palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (vestit típic grec), però estava adaptada a l'ambient romà.