Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,63 KB

Matrimoni a Roma: La Família Romana

La família feia referència a tots els membres que vivien en una mateixa casa: pares, fills solters i casats, filles solteres i esclaus.

Tipus de Matrimoni Romà

Durant el temps de la República, els pares acostumaven a ser els qui triaven la núvia o el nuvi per als seus fills o filles, sense tenir en compte els desitjos dels joves. Calia que els nuvis haguessin arribat a la pubertat; la llei establia que les noies podien casar-se als 12 anys i els homes als 16.

L'altra condició indispensable era estar en possessió del ius connubii (dret al matrimoni), dret que només tenien els homes lliures. Als esclaus els calia el permís de l'amo, i els fills que tenien eren considerats esclaus de naixement.

Matrimoni

... Continuar leyendo "Matrimoni i Família a l'Antiga Roma: Costums i Dret" »

Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

Publi Ovidi Nasó

Vida

Nascut a Sulmona el 43 a.C. Era de família rica eqüestre. Es va consagrar a la poesia. Va freqüentar cercles literaris i aristocràtics. Va conèixer Horaci i Virgili. Les seves poesies eren de gran èxit en les classes altes. Poeta fecund i espontani.

Obres

a) Obres de joventut: poemes eròtics

L'Art d'estimar: Poema didàctic. Consells per a l'amor i la seducció. Obra humorística.

b) Obres de maduresa: poemes èpics i didàctics

Les Metamorfosis: Obra més coneguda. Col·lecció de mites sobre transformacions. S'hi relaten històries conegudes amb un estil poètic molt visual i emotiu. Crucial en la difusió dels mites grecs i romans.

c) Obres d’exili: poemes elegíacs de dolor i tristesa

Les Tristes i Les Pòntiques:... Continuar leyendo "Ovidi i Virgili: Vida, Obres i Influència" »

Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,92 KB

La Historiografía Romana: Carácter Moralizante y Exaltación Patriótica

La historiografía, género narrativo por excelencia de la literatura romana, se caracterizó por ser mucho menos rigurosa que la griega y poseer una intención marcadamente moralizante. Su función era transmitir los hechos antiguos, juzgarlos y describirlos desde el punto de vista del autor. En este género se buscaba la exaltación del sentimiento patriótico.

Orígenes y Fundadores

  • Polibio y Tucídides: Considerados los primeros historiadores romanos. Eran analistas que escribían por orden cronológico, utilizando el griego.
  • Catón: Fundador del género en latín. Su obra, aunque importante, no alcanzó un carácter universal.

Los Grandes Historiadores Clásicos

Cayo

... Continuar leyendo "Historiadores Romanos Clásicos: Propósito Político, Estilo y Legado Literario" »

Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,34 KB

A priori: con anterioridad.
A posteriori: con posterioridad.

Accessit: se acercó. Distinción inmediatamente inferior al premio que se concede en un concurso.

Ad hoc: para esto. Algo adecuado a una cuestión o caso.

Ad kalendas Graecas: para las calendas griegas, esto es, para nunca, ya que los meses del calendario griego no tienen calendas.

Agenda: lo que hay que hacer. Cuaderno en el que se apuntan las ocupaciones a realizar.

Alea iacta est: la suerte está echada. Se utiliza cuando, después de dudar mucho, se toma una decisión arriesgada.


Alias: de otro modo, por otro nombre. Se utiliza en abreviatura seguida de otro nombre o apodo.

Alma mater: madre nutricia. Designa a la Universidad, a la patria, a un benefactor, etc.

Alter ego: un yo, un segundo... Continuar leyendo "Frases y Términos Latinos Esenciales para Comprender la Historia de Roma" »

Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,17 KB

Poesia Dramàtica: Plaute i Terenci

L'origen del teatre és religiós. El teatre neix a Grècia (s. VII-VIII a.C.) als santuaris, amb una funció religiosa i amb unes festes anomenades *dionisíaques* (dedicades a Dionís, déu del vi, la festa, les orgies, etc.), representant escenes de la vida de Dionís.

El gran referent del teatre romà serà Grècia; de fet, hi haurà vegades que el copiarà.

Tragèdia i Comèdia Gregues

Els tres grans autors de tragèdia grega són *Sòfocles*, *Èsquil* i *Eurípides*. Aquests autors són importants perquè parlen de temes que avui seguim patint (com la traïció, el desamor, els dilemes morals, etc.). Aquests temes vigents són els temes de l'ànima.

Funció social: La *catarsi* (que vol dir purificació... Continuar leyendo "Literatura Llatina Clàssica: Plaute, Virgili, Horaci i Les Metamorfosis d'Ovidi" »

Mostellaria de Plaute: Anàlisi Completa de la Comèdia del Fantasma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,47 KB

🏛️ Fitxa tècnica de Mostellaria

  • Títol: Mostellaria ("L'obra del fantasma").

  • Autor: Plaute (Titus Maccius Plautus), dramaturg llatí.

  • Data: Entre el 194 i 190 aC.

  • Gènere: Fabula palliata (comèdia romana d'ambient i personatges grecs).

  • Font d'inspiració: Phasma de Menandre, comèdia nova grega.

  • Lloc d'acció: Atenes.

  • Representació escènica: Espais públics com el fòrum, amb escenografia de fusta i màscares per identificar personatges.


🧩 Argument detallat de Mostellaria

1. Situació inicial

Teopròpides, un ric comerciant atenenc, ha estat tres anys fora d'Atenes. Durant aquest temps, el seu fill Filòlaques, aprofitant la seva absència, porta una vida de plaers:

  • Fa festes constants a casa seva.

  • Es gasta la fortuna del pare.

  • Allibera Filemàcia,

... Continuar leyendo "Mostellaria de Plaute: Anàlisi Completa de la Comèdia del Fantasma" »

Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia a l'Antiga Roma

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,79 KB

Orígens de la comèdia romana

El gènere dramàtic de la comèdia va entrar a Roma per influència de la cultura grega. A causa de la seva expansió territorial, els romans van conèixer i adaptar molts aspectes hel·lenístics, i la comèdia romana no es va escapar d'aquesta influència.

Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues, però fou Plaute qui va compondre un tipus de comèdies d'esperit totalment romà, amb les quals aquest gènere va arribar a la seva màxima popularitat.

A Roma van destacar dos tipus de comèdia:

  • Fabula palliata: La comèdia a la manera grega. La seva acció es desenvolupava a Grècia i els seus personatges eren grecs que vestien el pallium (vestit típic grec), però estava adaptada a l'ambient romà.
... Continuar leyendo "Plaute i Terenci: Mestres de la Comèdia a l'Antiga Roma" »

La Épica Romana: Orígenes, Características y la Obra Maestra de Virgilio (Eneida)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,14 KB

Orígenes de la Épica en Roma

La palabra griega epos significa “narración”. La poesía épica es aquella que narra las hazañas de héroes históricos o legendarios. Por este motivo, también recibe el nombre de poesía heroica. La épica como género literario surge de la admiración que el poeta siente ante personajes de influencia colectiva, por oposición a la lírica, que nace del impulso por expresar sentimientos amorosos de tipo personal. En este género, normalmente, el autor no suele adoptar una posición objetiva, porque recoge hazañas de héroes propios de su cultura y demuestra la admiración que les profesa.

Características Fundamentales de la Épica

  • Su Origen: En la mayor parte de las culturas, la épica comenzó siendo oral
... Continuar leyendo "La Épica Romana: Orígenes, Características y la Obra Maestra de Virgilio (Eneida)" »

Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània i el seu Llegat Llatí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,26 KB

Emporion

Any i etapa de fundació

Segle VI aC, període de la República Romana.

Història i evolució

Emporion grega

Emporion va ser una ciutat grega d'origen comercial que mantenia relacions amb els ibers i els indigets. Els grecs es van establir inicialment en un illot anomenat paleàpolis («ciutat vella») i, més tard, van fundar a terra ferma la neàpolis («ciutat nova»). La població indígena vivia a la ciutat d'Indika, separada dels grecs per un mur.

Emporion romana

Durant les guerres púniques, que van enfrontar romans i cartaginesos, la ciutat grega es va aliar amb Roma. L'any 218 aC, els romans hi van desembarcar per aturar l'avanç del general cartaginès Anníbal, que pretenia atacar la ciutat. Més tard, el 195 aC, Marc Porci Cató... Continuar leyendo "Les Grans Ciutats Romanes d'Hispània i el seu Llegat Llatí" »

Imperio Romano: Estructura Política, Sociedad y Dinastías Clave

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,51 KB

La Tetrarquía y la Transición al Dominado

Diocleciano, al percibir que el imperio era demasiado extenso para ser dirigido por una sola persona, decidió compartir el poder con Maximiano. Dividió el imperio en dos partes administrativas: **Oriente** y **Occidente**.

El sistema se completó con la designación de dos **augustos** y dos **césares**. Uno de los augustos era Diocleciano y el otro Maximiano. Cuando los augustos se retiraban, los césares ascendían a augustos y elegían a dos nuevos césares. Diocleciano abdicó en el 305 d.C., y Maximiano hizo lo mismo. Aunque los augustos nombraron a dos nuevos césares, la **Tetrarquía** dejó de funcionar debido a la ambición de los césares por ascender rápidamente a augustos, lo que desencadenó... Continuar leyendo "Imperio Romano: Estructura Política, Sociedad y Dinastías Clave" »