Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Virgilio

0-19 a.C.)Es responsable de la construcción de la idea de Roma al trabajar sobre el material de origen griego y el nacimiento de la nacíón romana.Toda su obra responde a un proyecto ideológico.En sus textos, el fondo y la forma están unidos y contribuyen a la creación de una obra que sostiene el proyecto colectivo que fue Roma.La primera obra fue las Bucólicas. Diez églogas componen el texto, presenta diferentes cuadros de la vida pastoril que imitan los idilios de Teócrito.El paisaje de Virgilio se convierte en un lugar agradable y hermoso donde los personajes del dialogo exponen dolores y satisfacciones.Los personajes son seres cultos y refinados, auténticos romanos del círculo de amistades de Virgilio que se presentan... Continuar leyendo "Obra de virgilio naturaleza idealizada - las bucólicas" »

Testuingurua: Hamlet antzerkia William Shakespeare britaniarrak 1600. urtean idatzi zuen. William Shakespeare Berpizkunde eta Barroko arteko literatura unibertsalaren antzerkigile famatuenetarikoa da. Antzerkian oso murgilduta zegoen, bere bizitzaren hasieran antzezlari izan zelako, geroago antzerkigile eta azkenik enpresario. Hizkuntza eder batez gizakiaren ariman sartzen zen. Hainbat genero landu zituen, hala nola, drama, komedia eta tragedia. Hamlet tragedia arloaren barruan dagoenez, esan dezakegu Barrokoaren garaikoa dela.

Shakespearek, Barroko garaian murgilduta zegoelarik, hainbat obra garrantzitsu idatzi zituen, adibidez, Romeo eta Julieta, Otelo, Macbeth eta Lear erregea. Shakespearen garaian, Isabeldar antzerkia izeneko formula nagusitu... Continuar leyendo "Antzerkiaren bilakaera Erdi Arotik Barrokora" »

Las guerras civiles y su repercusión en Hispania

​En el siglo I a.C. Hispania es campo de batalla de las guerras civiles y conflictos sociales de la República romana. Tras la guerra entre Mario y Sila, un soldado de Mario, Sertorio, huye a Hispania. Su intención era convertirla en la base de operaciones para conseguir que su partido alcanzara el poder en Roma. Se atrajo a su causa a los celtíberos, a los lusitanos y a otros pueblos de la península, y adoptó la táctica militar de la guerrilla, que tan buen resultado había dado a Viriato y se adaptaba muy bien a las condiciones del terreno. Causó grandes derrotas a los ejércitos romanos hasta que finalmente fue asesinado en Osca (Huesca).

​También la guerra civil que puso fin a la... Continuar leyendo "Las guerras civiles y la romanización de Hispania" »

Les urbanitzacions

Ildefons Cerdà (1815-1876) va crear el pla de l'Eixample, basat en una xarxa viària oberta i uniforme d'illes de cases. L'engraellat dels carrers s'assembla molt al que van idear els romans per a la colònia romana de Barcino, situada dalt del mont Tàber. Totes les ciutats romanes de nova creació eren concebudes segons aquest model. En el cas de la ciutat de Roma, no ho van fer a causa de la seva antiguitat. El disseny de les ciutats amb carrers paral·lels i perpendiculars fou ideat per l'urbanista grec Hipòdam de Milet. Els enginyers militars romans van tenir en compte els seus criteris a l'hora d'aixecar els campaments; molts d'aquests, després, van ser ciutats, i moltes d'elles van ser dissenyades amb els mateixos... Continuar leyendo "Urbanisme i infraestructures a l'antiga Roma" »

Relats Curts de Ciència-Ficció

El cens total

En un edifici d’oficines treballa el John. Al costat del seu despatx n'hi ha un altre i sempre veu gent pàl·lida entrant. Un dia, li pica la curiositat i entra a investigar. Hi havia uns arxius de totes les persones que vivien al món. Es va quedar bocabadat. Va mirar l’arxiu de la seva dona, que suposadament havia mort, i va descobrir que vivia en un altre lloc, a Nova York. La va buscar i ella el va reconèixer. Van tornar tots dos junts i l’empresa ja no hi era.

Un món distant i veí

Una noia òrfena i italiana va deixar un anunci a una empresa que cobrava bé. Entra i el noi li diu que haurà de traduir textos. L'Eva sospitava que passava alguna cosa estranya. Una nit es va ficar a casa... Continuar leyendo "Relats Curts de Ciència-Ficció: Viatges en el Temps i Mons Paral·lels" »

Ciceró: Vida i Inicis

Va néixer a Arpino, al sud-est de Roma, l'any 106 a.C., al si d'una família benestant de rang equestre. Va iniciar la carrera d'advocat i ben aviat es va convertir en un dels més famosos de Roma.

Ciceró a la Tribuna d'Oradors

L'any 81 a.C. va debutar al Fòrum i l'any següent va defensar Rosci d'Ameria en un procés per assassinat contra les acusacions d'un llibert del dictador Sul·la. L'any 79 a.C. va viatjar a Atenes per estudiar retòrica i filosofia a les escoles dels millors filòsofs i retors grecs. L'any 48 a.C. va abandonar la política i es va retirar a la seva vil·la de Túscul, on es va dedicar a escriure les seves obres sobre retòrica i filosofia.

Ciceró Polític: Carrera i Consolat

L'any 75 a.C. va ser... Continuar leyendo "Ciceró: Vida, Obra i Llegat d'un Orador Romà" »

Erlijio Erromatarra: Ezaugarri Orokorrak eta Garapena

Erromatarrek ahalmen handia erakutsi zuten menderaturiko beste populazioen kultura bereganatzeko. Hau dela eta, Erroman, Italia eta atzerriko kultu eta sineskerak nahastu egin ziren. Erromatarra inoiz ez zen mistikoa izan. Jainkoengan jartzen zuen bere burua haien faborea lortzeko eta zigortua ez izateko.

Hasierako Erlijioa

Lehenengo erromatarrak hainbat indarretan (naturakoak, nekazarien populazioa...) sinesten zuten. Indar horiei numen izena jarri zieten, ez ziren jainkoak baizik eta gauzetan dauden indar misteriotsuak. Numen bakoitzak izen eta funtzio desberdinak zeuzkaten eta erromatarrek pentsatzen zuten: ulertezinak ziren gauzak numenek sortzen zituztela. Ekintza guztientzako zeuden.... Continuar leyendo "Erromatar Erlijioa: Ezaugarriak, Garapena eta Kultuak" »

XIX. mendea. Iparraldeko idazleak.

Sarrera

Gatazka, gudu, borroka eta altxamendu garaia dugu. Era askotako egituraketa politikoak egon ziren ehun urte hauetan: monarkia-aldiak, inperioak, errepublikak... Dena dela, lurralde-antolamenduari dagokionez, ez ziren gauzak lehenera itzuli, izan ere Euskal Probintziek ez zituzten aurretik zituzten eskubideak berreskuratu.

Garraiobideetan eta industrian urrats ikaragarriak eman zituen Frantziak. Iparraldean, ordea, industrializazioak eragin txikia izan zuen; nekazal giroko gizarte tradizionala izaten jarraitu zuen Ipar Euskal Herriak.

Estatu frantseseko eztabaida erlijioso eta borroka ideologikoen oihartzunak iristen ziren Iparraldera, baina Elizak indartsu zirauen oraindik. Euskarazko produkzioaren zati... Continuar leyendo "XIX. Mendeko Ipar Euskal Herriko Literatura eta Euskalariak" »