Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Vestimenta Romana: La Túnica

La peça bàsica era la tunica, feta de lli. Consistia en dues peces de roba cosides, arribava fins sota els genolls i s'ajustava al cos amb un cinturó.

Vestit Masculí: La Toga

Per sortir al carrer, els homes es posaven la toga, el vestit nacional romà. Tot home lliure havia de portar la toga per no ser confós amb un esclau. Era blanca, de llana i tenia forma d'el·lipse. S'havia de portar de manera que el braç dret quedés lliure i l'esquerre sostingués els plecs. Existien diferents tipus:

  • Toga pura: Sense ornaments.
  • Toga praetexta: Amb ornaments (sovint una franja porpra).
  • Toga picta: Decorada (associada aquí als adolescents, tot i que històricament tenia altres usos).

Com s'abrigaven a l'hivern?

A l'hivern,

... Continuar leyendo "Vestimenta i Cura Personal a l'Antiga Roma: Guia Completa" »

Diccionari d'Expressions Llatines i Termes Comuns amb Exemples

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,12 MB

Expressions i Termes Comuns

Accèssit
Premi de reconeixement, encara que no hagis guanyat. Ex: Quan quedes segona en un concurs i et donen un accèssit.
Agenda
Llibre per apuntar coses. Ex: Tinc una agenda on apunto els deures i les cites.
Àlies
Nom fals o diferent del real. Ex: El cantant fa servir un àlies en lloc del seu nom real.
Alter ego
Un altre “jo”, una altra personalitat teva. Ex: Quan actues en una obra de teatre ets el teu alter ego.
Esnob
Persona que vol aparentar el que no és. Ex: Algú que no és ric però vol fer veure que ho és.
Sic
“Tal com està escrit”, per indicar que una cosa està malament però és textual. Ex: Va escriure “haber” en lloc d’“a ver” (sic).
Ex-libris
Marca que poses en un llibre per indicar que
... Continuar leyendo "Diccionari d'Expressions Llatines i Termes Comuns amb Exemples" »

El soldado fanfarrón características de los personajes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 6,49 KB

Historiografía. Carácterísticas generales


Intencionalidad moral, patriotismo y compromiso político de la mayoría de los historiadores y el componente retórico que se halla siempre presente en la obra histórica considerada como un asunto artístico.

Orígenes

Las fuentes más antiguas son los documentos oficiales y los registros públicos. Durante la II Guerra Púnica, aparecieron los primeros retratos sobre los acontecimientos pasados, que recibieron la misma denominación de Annales porque la exposición seguía el mismo diseño cronológico que las anotaciones de los sacerdotes del Estado. El primer autor de Annales de tipo literario fue Q. Fabio Pictor que vivíó entre los siglos III y II a.C. Pero fue M. Porcio Catón, el autor de... Continuar leyendo "El soldado fanfarrón características de los personajes" »

La Crisi de la República Romana: De Mari a Octavi

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

Gai Mari: Ascens i Reformes (157-86 aC)

  • Gai Mari va ser un homo novus que va aconseguir gran fama a Roma gràcies a les seves campanyes militars: la Guerra contra els invasors germànics (Cimbres i Teutons) i la Guerra de Jugurta a Numídia.
  • Casat amb Júlia, tia de Juli Cèsar.
  • Va ser escollit cònsol en diverses ocasions.

La Reforma de l'Exèrcit Romà de Mari

  • Va permetre que els proletaris, lliberts i, extraordinàriament, esclaus s'allistessin a l'exèrcit.
  • L'exèrcit es va convertir en professional: els soldats tindrien una paga, participarien en el repartiment del botí i rebrien terres en llicenciar-se.
  • Conseqüències:
    • Augment de la seva capacitat i efectivitat.
    • Els soldats van esdevenir més lleials al general que al Senat, fet que va atorgar
... Continuar leyendo "La Crisi de la República Romana: De Mari a Octavi" »

Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3 KB

Mites grecs

Deucalió i Pirra: l'arca

Deucalió, fill de Prometeu, es va casar amb Pirra, filla de Pandora i Epimeteu. Quan Zeus va decidir destruir la raça humana amb un diluvi, Prometeu va aconsellar al seu fill que construís una gran arca per a ell i la seva esposa, plena de provisions. L'arca va navegar durant nou dies per sobre de la terra inundada fins arribar al mont Parnàs. Un cop va parar de ploure, Deucalió i Pirra van desembarcar i van consultar l'oracle per saber com trobar altres persones. L'oracle els va respondre que llancessin els ossos de la seva mare. Van entendre que es referia a la Mare Terra i les pedres. Deucalió i Pirra van llençar pedres: les de Deucalió es van convertir en homes, i les de Pirra, en dones.

Metamorfosi

... Continuar leyendo "Mites grecs: Deucalió, Dafne, Hermafrodit, Perseu, Aracné, Midas i Narcís" »

Historiografia, Oratòria i Poesia a Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,25 KB

La Historiografia Llatina: Orígens i Autors

La historiografia és el gènere literari més important en prosa de la literatura llatina. Els seus orígens es troben en els documents que els magistrats i pontífexs escrivien per explicar els esdeveniments més destacats de l'any, anomenats annals.

Inicis de la Historiografia Llatina

Els primers historiadors llatins van començar al segle II aC, però al principi explicaven la història de Roma en grec. El primer historiador en llatí va ser Marc Porci Cató, que va escriure una obra titulada Origens. Altres historiadors importants van ser Gai Juli Cèsar, Gai Sal·lusti, Corneli Nepot i Tit Livi.

Juli Cèsar: Vida, Obres Principals i Estil

Gai Juli Cèsar (100 aC - 44 aC) va ser un líder militar... Continuar leyendo "Historiografia, Oratòria i Poesia a Roma" »

Teatro Romano: Diferencias entre Comedia y Tragedia, Plauto, Terencio y Séneca

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,45 KB

Comedia y Tragedia en el Teatro Romano

La división fundamental en el teatro romano se establece entre la tragedia y la comedia. La tragedia presenta héroes y dioses en un tono solemne y con un lenguaje elevado. Por otro lado, la comedia utiliza un lenguaje desenfadado, a menudo imitando el habla cotidiana y, en ocasiones, siendo procaz.

Dentro de la comedia, se distingue entre:

  • Fabula palliata: De temas griegos, llamada así porque los actores vestían el pallium, una prenda griega.
  • Fabula togata: Trata temas romanos y se denomina así porque los actores usaban la toga, la vestimenta nacional romana para la vida civil.

La tragedia se subdivide en:

  • Fabula graeca (cothurnata): Obras generalmente traducidas o adaptadas de la tragedia griega.
  • Fabula
... Continuar leyendo "Teatro Romano: Diferencias entre Comedia y Tragedia, Plauto, Terencio y Séneca" »

Conflictos Sociales, Guerras Civiles y la Familia en la Antigua Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,73 KB

Conflictos Sociales en la Antigua Roma: Patricios y Plebeyos

El enfrentamiento entre patricios y plebeyos se desarrolla en cuatro etapas principales:

Primera Etapa: La Revuelta Aristocrática

La revuelta que expulsó a los reyes tuvo un marcado carácter aristocrático. Esto causó una pérdida de poder para los plebeyos, quedando el gobierno en manos exclusivas de los patricios. La causa principal de este conflicto fue la demanda de los plebeyos por una mayor participación en el poder político, que estaba concentrado en los patricios.

Segunda Etapa: La Amenaza de Secesión y los Tribunos de la Plebe

Ante la falta de derechos, los plebeyos amenazaron con fundar su propia ciudad. Como consecuencia, se crearon los tribunos de la plebe. Estos magistrados... Continuar leyendo "Conflictos Sociales, Guerras Civiles y la Familia en la Antigua Roma" »

Tipus de Cases Romanes: Domus, Insula i Villa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,44 KB

La Domus Romana

La domus era la casa romana dissenyada per a una sola família. Estava orientada cap a l’interior, amb obertures al sostre per permetre l'entrada de llum i aire. Generalment, no tenia finestres exteriors i solia tenir un sol pis. A l'atri (el centre de la casa), hi havia un petit jardí (hortum), i les habitacions s'utilitzaven per a fins específics.

Zones de la Domus

  • Vestibulum i Fauces: Passadís que precedia l'entrada principal (ianua) i la secundària (posticum), sovint flanquejat per sales comercials (tabernae) llogades com a botigues.

  • Atrium: El cor de la casa, amb una obertura al sostre (compluvium) per on entraven llum, aire i aigua, que es recollia a l'impluvium per anar a una cisterna. Aquí també hi havia el larari,

... Continuar leyendo "Tipus de Cases Romanes: Domus, Insula i Villa" »

Historiografia eta Literatura Erroman

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en vasco con un tamaño de 393,81 KB

Historiografia:

SARRERA: Grezia eta Erroman, historiagileek beren idatziak lan literariotzat hartzen zituzten, ikertzaile eta idazle moduan jardunez. Ekintzak eta protagonistak aztertzen zituzten eta estilo erakargarri batekin idazten zuten irakurlearen arreta lortzeko.

Genero honek Grezian du jatorria K.a. V. mendean, prosaz idatzitako lehen generoa izanik. Herodotok sortu zuen, erretorikaren arauak jarraituz irakurlea limurtzeko.

Erroman literatura genero gisa hasi zen K.a. III-II. mendeetan, greziar ereduei jarraituz. Lehen historiagile ezaguna Katon izan zen, "Jatorriak" izeneko Erromako eta Italiako historia orokorra idatziz (galdu egin dena). Historiografia prosako generorik garrantzitsuena bihurtu zen Erroman, eta hainbat azpigenero zituen:
... Continuar leyendo "Historiografia eta Literatura Erroman" »