Chuletas y apuntes de Historia

Sociedad, Cultura y Economía en los Siglos XVI y XVII

La Estructura Social Estamental

La sociedad de los siglos XVI y XVII mantuvo su carácter estamental, dividida principalmente en:

• Grupos Privilegiados: La nobleza y el clero.
• Burguesía: Enriquecida, buscaba ascender socialmente. La Corona aprovechó este deseo para vender títulos nobiliarios.
• Campesinado: Constituía la mayoría de la población y vivía en condiciones muy duras.

Evolución Económica: Del Crecimiento a la Crisis

El Siglo XVI: Expansión y la Revolución de los Precios

La economía experimentó una etapa de crecimiento impulsada por dos factores clave: el aumento demográfico y el comercio con América, que enviaba a Europa grandes cantidades de oro y plata.

Sin embargo, la masiva... Continuar leyendo "Transformaciones de España: Sociedad, Economía y el Impacto de la Conquista de América (Siglos XVI-XVII)" »

John Maynard Keynes i la Crítica al Tractat de Versalles

Keynes va ser molt crític amb el Tractat de Versalles (1919) perquè considerava que castigava excessivament Alemanya. Va denunciar que les decisions s’havien pres per venjança política i no per criteris econòmics racionals.

En el seu llibre Les conseqüències econòmiques de la pau (1919), advertia que el tractat generaria inestabilitat política i social. Els seus arguments principals eren:

• Les reparacions de guerra imposades eren econòmicament impossibles de pagar i destruirien l’economia alemanya.
• Això provocaria pobresa, atur i inflació, no només a Alemanya sinó a tota Europa.
• El tractat trencava la interdependència econòmica europea necessària per a la recuperació

El regnat d'Alfons XIII i el Regeneracionisme

El regnat efectiu d'Alfons XIII comença el 1902, marcat per la crisi del caciquisme i l'intent de Regeneracionisme dinàstic per salvar el sistema des de dalt. El conservador Antonio Maura impulsa el "Govern Llarg" el 1907, aprovant la Llei Electoral (amb l'article 29) i mesures proteccionistes, però el seu projecte s'enfonsa amb la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona.

La Setmana Tràgica i el reformisme de Canalejas

Aquest conflicte esclata per la mobilització de reservistes obrers a la Guerra del Marroc (Barranc del Llop), derivant en una revolta anticlerical i la crema de convents que acaba amb una dura repressió i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, provocant la caiguda de Maura. El relleu... Continuar leyendo "De la Setmana Tràgica al cop d'estat de Primo de Rivera" »

Transformaciones Socioeconómicas en la España del Siglo XIX

Organización Social: De Estamentos a Clases

Las sociedades de clase son aquellas en las que la población se organiza según la riqueza y la propiedad, no por privilegios legales. En la España del siglo XIX sustituyeron a la sociedad estamental. Se caracterizan por la desigualdad económica y la movilidad social. Un ejemplo es la división entre burguesía industrial y proletariado urbano.

Contraste Histórico: Sociedad Estamental vs. Sociedad de Clases

• Sociedad Estamental: Propia del Antiguo Régimen, se basaba en privilegios legales y el nacimiento, dividiéndose en nobleza, clero y pueblo llano.
• Sociedad de Clases: Surgida en el siglo XIX con el liberalismo, eliminó los privilegios

Les Etapes de la Segona República Espanyola (1931-1936)

Primera Etapa: El Bienni Reformista (1931-1933)

El 28 de juny de 1931 es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Espanya, en les quals van votar els homes majors de 25 anys. Van guanyar els partits de centre i d’esquerra, i es va nomenar Niceto Alcalá Zamora com a president. Les Corts van redactar una nova Constitució.

Es va formar un nou govern de coalició, presidit per Manuel Azaña, que va intentar modernitzar el país a través de quatre reformes fonamentals:

• Reforma agrària: Buscava redistribuir la terra.
• Reforma educativa: Orientada a la laïcització i a l’expansió de l’ensenyament públic.
• Reforma militar: Destinada a professionalitzar i reduir el nombre d’oficials.

La Constitución Española de 1812: Pilar del Liberalismo en España

El texto aborda un documento histórico de suma importancia: un fragmento de la Constitución española de 1812, conocida popularmente como "La Pepa". Esta fue aprobada por las Cortes de Cádiz durante el contexto de la Guerra de la Independencia. Se trata de la primera constitución de carácter liberal en España y una de las más avanzadas de Europa en su tiempo.

Este documento es fundamental para comprender:

• El fin del Antiguo Régimen.
• El nacimiento del liberalismo político en España.
• La emergencia de una nueva forma de legitimidad basada en la soberanía nacional y la representación política, surgida incluso mientras el rey estaba ausente.
• El importante trabajo legislativo

Anàlisi de Fonts i Context de la Guerra Civil

A) Idees Fonamentals de la Font 1 (Fracàs del Cop a Barcelona)

La font descriu el fracàs de l'alçament militar del general Goded a Barcelona durant l'inici del cop d'Estat de juliol de 1936. Es destaca la seva rendició després d'una conversa amb Lluís Companys i la seva posterior execució després d'un consell de guerra. Aquest fet simbolitza que la rebel·lió no va triomfar a la capital catalana.

B) Idees Fonamentals de la Font 2 (Cartell CNT-FAI)

El cartell de la CNT-FAI amb el lema "Camarada! Treballa i lluita per la Revolució" reflecteix dues idees clau:

• La crida a la unitat i l'acció directa dels treballadors anarcosindicalistes.
• La voluntat revolucionària d'aquests col·lectius per transformar

Anàlisi del Tractat de París de 1898

1.a És una font històrica primària, de tipus jurídic i polític, perquè és un tractat de pau signat en aquell moment. El text explica les condicions del Tractat de Pau de París de 1898, pel qual Espanya, després de perdre la guerra contra els Estats Units, cedeix territoris com Cuba, Puerto Rico, Filipines i Guam.

1.b El context històric és la Guerra Hispano-nord-americana de 1898, entre Espanya i els Estats Units. Aquesta guerra va provocar la Crisi del 1898 i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar. El tractat posa fi a l’imperi colonial espanyol i inicia l’expansionisme dels Estats Units. En un context més ampli, se situa en la Restauració i marca l’inici de la seva crisi.

Articles

Repàs Històric: Industrialització i Lluita Obrera

Quina va ser la causa principal dels Fets d’Alcoi de 1873?

1. La manca de mà d’obra qualificada a les fàbriques
2. ☑ La repressió de la vaga dels treballadors del tèxtil i les reivindicacions de millora salarial
3. L’augment de la producció agrícola a la comarca
4. La construcció de noves fàbriques hidràuliques

Aspectes clau de la industrialització a Catalunya (S. XIX)

1. ☑ Predomini de la indústria tèxtil i ús creixent del vapor
2. Exclusivament mineria i indústria pesada
3. Retorn massiu de treballadors a l’agricultura
4. Construcció de només fàbriques al litoral

Fenòmens del moviment obrer incipient

1. Cooperatives agrícoles només
2. ☑ Creació de sindicats, associacions i primers conflictes laborals
3. Participació

Definiciones y contexto (versión 1)

Encasillado

Encasillado: sistema que se utilizó para asignar los escaños en las elecciones generales del periodo de la Restauración borbónica en España antes de que se celebraran, asegurándose después de que ese sería el resultado mediante el fraude electoral. El nombre proviene de que se «encasillaba» a los candidatos en las «casillas» (circunscripciones electorales uninominales). El proceso lo gestionaba el Ministro de la Gobernación.

Concierto económico

Concierto económico: es el acuerdo que rige las relaciones fiscales entre las provincias vascas y el Estado. Surge tras la abolición de los fueros después de la III Guerra Carlista y duró hasta la Guerra Civil. Durante la dictadura, sólo... Continuar leyendo "Encasillado, Concierto Económico y Movimientos Políticos en la España del siglo XIX y XX" »