Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

1. Garapeneko Espainia (1960-1969): "Desarrollismoa"

Egonkortze Planaren osteko atzeraldia gaindituta, Espainia herrialde azpigaratu izatetik munduko hamargarren industria-potentzia izatera igaro zen. Espainia munduko ekonomian sartzeak produktu nazionala haztea eta enplegua hobetzea ekarri zuen. Desarrollismoaren garaia izan zen. Gobernuko ministro teknokratek, Opus Deiko kide zirenek, lau urteko hiru Garapen Plan burutu zituzten.

Garapen ekonomikoaren finantzaketa

Inbertsioak eta inportazioak finantzatzeko dibisak iturri hauetatik lortu ziren:

• Turismotik lortutako diru-sarrerak.
• Emigranteek bidalitako aurrezkiak. Esan beharra dago, gainera, milioi bat langile espainiarrek emigratu zutela, Frantziara eta Alemaniara bereziki.
• Atzerriko kapitalaren

El model capitalista dels EUA (1945-1991)

Hegemonia i crisi del model americà

Entre 1945 i 1991, el model de vida americà, basat en l'alt consum i la democràcia liberal, va ser emulat pels països capitalistes. Aquesta expansió es va frenar el 1973 amb la crisi del petroli. Paral·lelament, el sistema comunista es va expandir per l'Europa de l'Est, Àsia, Àfrica i Amèrica. A principis dels 80, problemes interns del bloc soviètic van portar a la crisi del sistema, la desaparició del socialisme a l'Europa de l'Est i la caiguda de l'URSS.

L'hegemonia dels Estats Units

El model polític i econòmic

El sistema polític estatunidenc, basat en la Constitució de 1787 (amb esmenes com l'abolició de l'esclavitud el 1868 i el sufragi femení el... Continuar leyendo "El model capitalista dels EUA (1945-1991): Hegemonia, crisi i transformació" »

Regionalisme i nacionalisme

A finals del segle XIX, neixen a Catalunya i al País Basc moviments que qüestionen l'existència d'una única nació espanyola a Espanya. El punt de partida dels arguments nacionalistes consisteix a afirmar que Catalunya i el País Basc són nacions i que, per conseqüència, tenen dret a l'autogovern. Aquesta afirmació la basen en l'existència d'unes realitats diferencials: llengua, drets històrics (furs), cultura i costums propis. Aquests moviments tindran plantejaments més o menys radicals: des de l'autonomisme a l'independentisme o separatisme.

a) El nacionalisme català

Catalunya i els altres regnes de la Corona d'Aragó havien perdut les seves lleis i furs particulars amb els Decrets de Nova Planta, després... Continuar leyendo "Regionalisme i nacionalisme a Catalunya i al País Basc" »

Relació Església-Estat a l'Espanya del Segle XIX

Evolució de la política religiosa i la seva influència

• Dècada Moderada: Inicialment, es frena la desamortització i es dona suport al clergat amb un pressupost. Després d'un concordat amb la Santa Seu, es sosté l'Església i augmenta l'educació religiosa.
• Bienni Progressista (1854-1856): Apareix la Desamortització de Madoz (1855).
• Constitució de 1869: Es reconeix el catolicisme, però es deixa oberta la porta al culte d'altres religions. La dinastia Savoia va acabar amb els Estats Pontificis per unificar Itàlia, fet que va suposar una pèrdua de poder per a l'Església.
• Primera República: Es declara la llibertat de culte i la separació Església-Estat sense subvenció.
• Constitució de

**Navarra: Régimen Foral, Conflictos y Transformación (1808-1841)**

Antecedentes: El régimen foral de Navarra en el Antiguo Régimen

La crisis del Antiguo Régimen en Navarra

Navarra es escenario de todos los conflictos bélicos de la época, sufriendo una gran destrucción material y crisis de subsistencias, así como un fuerte endeudamiento de los ayuntamientos, la venta de bienes comunales y la ruina campesina. La **cuestión foral** es central: Navarra tenía instituciones y leyes propias, lo que genera un conflicto, ya que los liberales buscan la homogenización del territorio.

Navarra (1808-1833)

La **Constitución de 1812** abolió el régimen foral de Navarra como legislación del Antiguo Régimen. El **Sexenio Absolutista (1814-1820)... Continuar leyendo "Navarra: Régimen Foral, Conflictos y Transformación (1808-1841)" »

El Tratado de Roma y la Creación de la CEE

Competencias y Avances

La Segunda República: Bienio Radical-Cedista, Revolución de 1934 y Elecciones de 1936

Tras la dimisión de Azaña, se celebraron elecciones en 1933. La abstención del anarquismo favoreció el triunfo de la coalición de derechas, con Lerroux al frente del Partido Radical y el apoyo de la CEDA. La izquierda temía por el futuro de la República, lo que llevó a la preparación de armas y a la fallida insurrección anarquista de 1933. Paralelamente, se produjeron conversaciones entre Calvo Sotelo y Mussolini.

Aunque la CEDA fue el partido más votado, Alcalá Zamora no nombró presidente a su líder, Gil-Robles, por dudas sobre su lealtad republicana. Los socialistas, por su parte, iniciaron una insurrección. Lerroux y la CEDA buscaron desmantelar... Continuar leyendo "De la Segunda República al Franquismo: Transformaciones Políticas y Económicas en España (1933-1975)" »

Aspectos Económicos

El Rey recibe de los Presupuestos Generales del Estado una cantidad para el mantenimiento de su casa y familia, pudiendo disponer libremente de ella:

1. S.M. el Rey
2. S.M. la Reina
3. S.M. el Rey Don Juan Carlos
4. S.M. la Reina Doña Sofía

Protocolo Militar

El protocolo militar está regulado por las ordenanzas militares y establece cinco tipos de uniformes:

1. De gran etiqueta
2. De etiqueta
3. De gala
4. De diario
5. De trabajo

Condecoraciones y Honores Militares

Pueden ser de Mérito Militar, distintivos de títulos, de función, de destino o de permanencia.

Los Honores Militares

Están regulados por el Real Decreto 834/1984 de 11 de abril. De esta forma, queda establecido que se rendirán honores militares a:

• Bandera de España
• Sus Majestades los Reyes
• Sus Altezas

El Reinado de Carlos III: Reformas Ilustradas y Transformación de España

El reinado de Carlos III marcó un periodo de profundas reformas en España, impulsadas por la Ilustración y con el objetivo de mejorar la vida de la población y fortalecer la autoridad real. Estas medidas abarcaron diversos ámbitos, desde la administración hasta la economía y la sociedad.

Medidas Clave y Transformaciones

1. Fortalecimiento de la Autoridad Real y Embellecimiento de la Capital

• Secretarios Eficientes: Carlos III se rodeó de ministros ilustrados y eficientes como Floridablanca y Campomanes, quienes buscaron centralizar y fortalecer el poder monárquico.
• Madrid, Capital del Reino: Para engrandecer la capital y simbolizar el poder real, Madrid experimentó

Francesos en les batalles de Vitòria (21 de juny) i Sant Marcial (31 d'agost). El tractat de Valençay (11 de desembre de 1813) va restaurar a Ferran VII i deixava a Espanya lliure de la presència estrangera, però no va evitar la invasió del territori francès, sent la batalla de Tolosa de Llenguadoc (10 d'abril de 1814), l'últim enfrontament de la guerra.

En el terreny socioeconòmic, la guerra va costar a Espanya una pèrdua neta de població d'entre 215.000 i 375.000 habitants, resultant en un balanç de descens demogràfic de 560.000 a 885.000 persones, del 6 al 10% de la població ponderada a partir del cens de 1787, que va afectar especialment a Catalunya, Extremadura i Andalusia. A l'alteració social i la destrucció d'infraestructures,... Continuar leyendo "Conseqüències de la Guerra del Francès a Espanya" »