Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

10. Iruzkina:

Sailkapena

Aurrean dugun testua oinarrizko iturri historikoa da, aztertzen ari garen garaian idatzi zelako. Testu sozial bat da, gizarte-gaiak hizpide dituelako. Egilea Vicente Blasco Ibañez da, beraz banakakoa da, idazle oso famatua baitzen eta errealismoa izan zen bere estiloa. Testu publikoa da, Espainiako biztanleei zuzenduta dagoelako eta nazio mailakoa. Helburua Enkarterrietako meatzarien bizi eta lan baldintzak kritikatzea zen, Valentzian 1904an idatzi zuen “El Intruso” eleberrian, Enkarterrietan kokatuta eta langile mugimenduak sortzerakoan.

Analisia

Hiztegia:

• Peoiak: Meatzaritzan lan egiten zuten pertsonak. Bizi eta lan baldintza oso txarrak zituzten.
• Enkarterri: Bizkaiko eskualdea da, non burdina ateratzen zen.
• Burdina:

Liberalisme: Origen i Principis Fonamentals

El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina político-econòmica sorgida a partir de les idees de pensadors com John Locke o dels il·lustrats francesos.

Principis Bàsics del Liberalisme

• Sobirania nacional
• Dret al vot
• Separació de poders
• Existència d’una constitució
• Dret de propietat

Les Revolucions Liberals Burgeses

La burgesia va fer seves les idees dels il·lustrats i del liberalisme, impulsant les revolucions liberals burgeses que van posar fi a l’absolutisme.

Nacionalisme: Ideologia i Conceptes Clau

El nacionalisme és una ideologia política que defensa el dret de les nacions a exercir la seva sobirania i a crear el seu propi estat.

Definicions Essencials

• Nació: Conjunt d’individus

Causas de la Segunda República

El desprestigio de la monarquía entre las clases medias (partidos políticos "dinásticos", tradicionales) debido a su apoyo a la Dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930), que les marginó del poder, fue una de las principales causas de la proclamación de la Segunda República. A esto se sumó la oposición del movimiento obrero y de los republicanos históricos. Tras la victoria de la coalición de republicanos y socialistas en las elecciones municipales, Alfonso XIII decide abandonar el país, lo que lleva a la proclamación de la Segunda República el 14 de abril de 1931.

Características de la Constitución de 1931

La Constitución de 1931 se caracterizó por:

• Organización del Estado: Estableció

Testu hau historiko, politiko eta juridikoa da, lehen mailako iturria. Publikoa ere bada, BOEn argitaratua. Egilea kolektiboa da, Gorteak baitira eta herriak (erreferendum baten bidez) berretsi zuena. Hartzailea, herria bera. 1978ko Konstituzioa da, Francoren diktadura amaitu ondoren idatzia. Alderdi politiko ezberdinetako 7 kideko komisio batek idatzi zuen. Honako hauek izan ziren: Gabriel Cisneros, J.P. Pérez Llorca eta Miguel Herrero de Miñón (UCDkoak); Miguel Roca Junyent (Convergència i Unió); Manuel Fraga Iribarne (AP); Gregorio Peces Barba (PSOE); eta Jordi Solé Tura (PCE).

1978ko abenduaren 6an, erreferendum baten bidez, onartu zen eta BOEn abenduaren 29an argitaratu zen.

Ulermena eta Eduki Nagusiak

Testuan artikulu batzuk eta bi... Continuar leyendo "1978ko Espainiako Konstituzioa" »

Espainiako II. Errepublika eta Gerra Zibila

Konstituzioa (1931)

• Gizabanakoen eskubideak, dibortzio eskubidea.
• Sufragio unibertsala, sexu bereizketarik gabe.
• Estatu ez-konfesionala, erlijio ofizialik gabe.
• Lurralde antolamendu deszentralizatua, eskualde autonomoak sortzeko aukera.

Mugak izan zituen idaztean, adostasunak zeudelako erlijio gaietan eta autonomiarekin lotuta.

Biurteko Erreformista (1931-1933)

Azaña presidente.

• Nekazari erreforma: nekazarien bizimodua hobetu, landatu gabeko latifundioak desjabetzea.
• Lan erreforma: langileen bizimodua hobetu, gutxieneko soldata eta istripu aseguruak jarri.
• Hezkuntza erreforma: analfabetismoa kentzeko.

Casas Viejas nekazari matxinada (1933). Azañak dimititu.

Biurteko Beltza

Alderdi erradikala, Gil Robles (CEDA)... Continuar leyendo "Espainiako II. Errepublika eta Gerra Zibila: Gertaerak eta Ondorioak" »

La Situación Sociolingüística de Asturias

Asturias es una comunidad bilingüe donde coexisten el asturiano y el castellano. La lengua autóctona es minoritaria y está en inferioridad de condiciones con respecto al castellano. Se trata de una sociedad de bilingüismo diglósico: existe una lengua A, que es oficial, y una lengua B, con variantes dialectales, cuya función social estaba restringida hasta hace poco a usos cotidianos y familiares.

• El castellano es la lengua considerada alta, la oficial, la culta, la del buen hablar, la de prestigio, la que hay que usar en la escuela, en la universidad y en documentos oficiales; la de la televisión, la radio, conferencias, etc.
• El asturiano es una lengua considerada baja, la que no es oficial,

La Transición Española: Consenso Político y Desafíos

5. La Política de Consenso y sus Objetivos

La actuación de este gobierno estuvo presidida por una política de "consenso" entre todas las fuerzas políticas democráticas para tratar de resolver tres problemas fundamentales:

• La crisis económica que se sufría desde 1973 como consecuencia de la subida de los precios del petróleo.
• Elaborar y aprobar una Constitución.
• Solucionar el problema regionalista.

La crisis económica se materializaba en cuestiones como la subida de los precios, el paro y la inflación. Este deterioro económico necesitaba de una reconversión económica e industrial, y a tal fin se planteó un Plan de Saneamiento Económico. La aplicación del Plan de Saneamiento... Continuar leyendo "Transición Española: Consenso Político, Constitución de 1978 y Golpe de Estado Fallido" »

a) Font primària

És un text de caire polític, en concret de crítica política de l'obra “Lo Catalanisme“, de Valentí Almirall, 1888.

b) Època de la Restauració del segle XIX

c) Crítica a l'Estat centralista

L'Estat centralista no està disposat a concedir poder a les regions i per això mateix cal destruir-lo i substituir-lo per un altre que parteixi d'uns principis diferents i basats en una relació entre iguals.

a) Paper de Valentí Almirall dins del catalanisme polític

Almirall va ser republicà federalista i proper a Pi i Margall durant el Sexenni i posteriorment fins a la seva separació el 1881 en adoptar una posició més catalanista.

Durant el seu govern va fer el Primer Congrés Catalanista, Almirall va ser considerat un dels... Continuar leyendo "Valentí Almirall i el Catalanisme Polític (1888)" »