Chuletas y apuntes de Historia de Oposición

Constitución de 1812

Características principales

• Soberanía nacional
• Cortes unicamerales
• Estado confesional
• Reconoce derechos y libertades fundamentales (libertad de expresión, igualdad ante la ley, derecho de propiedad, libertad de imprenta...).
• Monarquía constitucional
• División de poderes (ejecutivo: Rey, legislativo: Cortes, judicial: Jueces)
• Sufragio universal masculino

Constitución de 1837

Características principales

• Soberanía nacional
• Cortes bicamerales: Congreso (elegido por sufragio censitario) y Senado (elegido por la Corona).
• Reconoce derechos y libertades fundamentales
• El Estado se obliga a mantener el culto y los ministros de la religión católica que profesan los españoles (Estado confesional)
• Monarquía constitucional
• División de poderes
• Ayuntamientos

La mort de Lenin i la lluita pel poder

La mort de Lenin el 1924 va provocar una lluita de poder dins del PCUS entre Trotski i Stalin.

• Trotski, formador de l'Exèrcit Roig, i Stalin, que controlava l'aparell del PCUS, ja mantenien una lluita des de feia temps, durant la paràlisi de Lenin.
• La lluita de poder es va produir en forma de "gran debat".

Les visions enfrontades de Trotski i Stalin

• Trotski volia estendre la revolució socialista a tot el món i passar ràpidament a la col·lectivització del treball i la propietat agrícola.
• Stalin volia consolidar la revolució a l'URSS, instaurar un pensament únic (amb la Txeka i la NKD perseguint dissidents) i allargar la NEP.

L'ascens de Stalin i la repressió

• Stalin va aconseguir el poder i el lideratge

La Coexistència Pacífica (1962-1980)

Arran de la crisi dels míssils el 1962, les dues superpotències van canviar d'actitud. El primer pas va ser la coordinació mútua. Els dos dirigents van començar a parlar de rebaixar la tensió públicament. DISTENSIÓ. El segon pas va ser el desglaç. Comencen a haver-hi diàlegs per establir controls i límits. Es crea el telèfon vermell: línia de comunicació entre els màxims dirigents per evitar situacions com la crisi dels míssils. Ja no busquen la destrucció mútua, volen seguir la guerra perquè afavoreix a certa gent.

L'Equilibri del Terror

Significa que tot anirà bé mentre les dues superpotències estiguin empatades. Malgrat la crisi dels míssils, a finals dels 60 el món va quedar saturat... Continuar leyendo "La Coexistència Pacífica i la Guerra Freda (1962-1980)" »

Irakurritako testua, lehenengo mailako testua da, garaiko testu zuzena delako. Lege bat denez, testu juridikoa eta politikoa da. 1839an, Lehenengo Gerra Karlista bukatu eta gero, 1837ko konstituzio liberal aurrerazalea dago indarrean, beraz, Mari Kristinak, Elisabet II.aren amak, sinatzen du gorteek agindutakoa. Elisabet II.a Fernando VII.aren alaba zen, eta oso gaztea zenez gobernatzeko (3 urte), bere ama, Maria Kristina jarri zen bere ordez 1833tik 1840ra bitartean. Ondoren, 1840tik 1843ra Espartero egon zen agintean. Erregina gobernatzaileak sinatu zuenez, baina gorteek egin, egile kolektiboa dela esan daiteke. Lege hau guztiek ezagutzeko egina da, edo ulertzen duten guztiei zuzendua. Hori kontuan hartuta, hartzailea publikoa dela ondoriozta... Continuar leyendo "Euskal Foruak eta Konstituzioak: Historia eta Interpretazioa" »

Gipuzkoa

Bizkaiko eredutik aldenduz, Gipuzkoak beste modelo bat jarraitu zuen. XIX. Mendearen lehenengo hiru laurdenetan finkatu ziren industri hedapenaren oinarriak.

• Industria desberdinak garatu ziren: papergintza, metalurgia, ehungintza, …

• neurri txikiko industriak ziren eta

• probintzia osoan garatu ziren(Deban, Urolan, Orian, Hernani, Pasaia, …).

• Industria garapena ahalbidetzeko kapitala merkatariek eta indianoek jarri zuten batez ere. Donostiako burgesiako talde batek “La Esperanza” fundatu zuen, paper jarraia egiten zuen estatuko lehen lantegia.Bigarren fasea  (1876tik aurrera) . 3.Gerra karlistaren ondorioz, industriaren garapenak eten bat sufritu zuen, baina 1876tik aurrera, gerra karlista amaitu ondoren, Euskal Herriko hazkundea

Estrategias Alemanas para Anular el Tratado de Versalles

El Tratado de Versalles impuso duras condiciones a Alemania tras la Primera Guerra Mundial. Sin embargo, Alemania implementó varias estrategias para desafiar y anular este tratado:

• Anexión del Sarre: El Sarre, una región alemana, había sido confiada a la Sociedad de Naciones.
• Remilitarización de Renania: En 1936, Hitler ordenó a su ejército ocupar la región de Renania, cuya remilitarización había sido prohibida por el Tratado de Versalles.

Alemania contó con el apoyo de:

• Italia: A través del Eje Roma-Berlín, que consolidó la cooperación entre Mussolini y Hitler, especialmente en su apoyo al bando franquista en la Guerra Civil Española.
• Japón: Mediante el Pacto Antikomintern

Los Problemas de la Posguerra en Europa

El periodo entre 1919 y 1924 fue especialmente inestable para Europa, que estuvo sometida a grandes tensiones internacionales. La cuestión de las nacionalidades en los ámbitos de los antiguos imperios alemán y austrohúngaro no quedó totalmente resuelta. Estos imperios se dividieron en ocho nuevos estados. Los resultados de los tratados de paz no satisficieron a todos y pronto dieron lugar a problemas políticos y fronterizos.

Otra cuestión fue la de las cláusulas del Tratado de Versalles, que enfrentó a Alemania y Francia. El eje del problema se hallaba en las reparaciones de guerra. El gobierno alemán se vio forzado a pedir una moratoria de pago. El gobierno francés se obstinó en que debía... Continuar leyendo "Desafíos de la Posguerra en Europa y las Colonias (1919-1924)" »

a) Evolució política de l'Espanya republicana durant la Guerra Civil

Poder popular i dispersió de poders (1936)

Després de l'aixecament militar, la població civil va prendre les armes, generant un poder paral·lel. Diversos grups radicals van dur a terme actes violents, causant milers de víctimes. Es va perseguir l'església, la burgesia i els grans propietaris.

A Catalunya, la Generalitat va crear el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, integrat per tota l'esquerra. Aquest comitè dirigia la guerra i la vida a la rereguarda. El govern republicà va dissoldre l'exèrcit lleial per crear les Milícies Populars, formades per voluntaris.

Els primers mesos de la guerra es van caracteritzar per la dispersió de poders en el bàndol republicà.... Continuar leyendo "Evolució Política de l'Espanya Republicana durant la Guerra Civil" »

Las Venas Abiertas de América Latina: Un Recorrido por su Historia

Las Venas Abiertas de América Latina es un libro escrito por el ensayista y autor uruguayo Eduardo Galeano, publicado en 1971. Constituye un análisis de la realidad del descubrimiento de América Latina, donde se comparan los diferentes tipos de sociedad, estableciendo puntos en común entre las culturas de los colonizadores y las de los estados latinoamericanos.

Fiebre de Oro, Fiebre de Plata

Comienza contando la historia de cómo Cristóbal Colón llegó a tierras americanas, creyendo que llegaba a la India. De esa manera, se descubrió el nuevo continente y comenzaron toda serie de conflictos y calamidades entre los colonizadores y los nativos. La corona española sacó miles... Continuar leyendo "Explotación y Dependencia en América Latina: Un Recorrido Histórico" »

Cadizko konstituzioa promulgatu zen momentuan, Espainia independentzia gerran murgilduta zegoen eta Cadiz okupatu gabeko lurraldea izanez. Konstituzioaren une historikoa ulertzeko, Karlos IV sortutako egoera politiko, soziala eta ekonomikoa aztertu behar da. 

1807an sinatutako Fontainebleau itunean kokatu behar gara, momentu honetan, Espainiako erregea Karlos IV zen eta barne politikan hainbat erreforma egin zituen, herriaren desadostasuna sortu zituztenak. Egoera horrela egonda, Napoleon eta Karlos IVa itun hau sinatu zuten, onartu ziona sarrera Frantziari, hau da, Espainiatik pasatzea Portugal konkistatzeko. 

Momentu horretan, Aranjuezko matxinaden ondorioz, Karlos IVa, bere semearengan, Fernando VII,  abdikatzeko behartuta zegoen. Geroago... Continuar leyendo "Karlos IV.Aren agintaldia" »