Chuletas y apuntes de Historia de Formación Profesional

Dokumentuak, mitin bat izanik, forma narratiboa du

eta edukiaren arabera ekonomikoa da. Hartzaileak

enpresaburuak eta Gobernua dira, beraz, testua publikoa

da. Egilea Federico Echevarria euskal enpresaria izan zen.

Bilbon 1893ko abenduaren 9an emandako mitin-protesta

batean protekzionismoaren alde egin zuen hitzaldi baten

zatia dugu. Echevarriaren helburu nagusia merkataritza-

itun librekanbistak ezabatzeko Gobernuari presio egitea

da. Testua Errestaurazio garaian kokatzen da eta Bizkaiko

industrializazio prozesuaren testuinguruarekin lotuta

dago, konkretuki enpresaburuek protekzionismoaren

alde garatutako borrokarekin.

Dokumentuaren ideia nagusiak Espainia eta

Alemaniaren arteko merkataritza-itun librekanbistaren

salaketa (Sagastaren gobernuak sinatua... Continuar leyendo "Bizkaiko Siderurgia: Merkataritza-Itun Librekanbistaren Salaketa" »

Poder Legislativo en Argentina

El poder legislativo es un sistema de gobierno basado en la división de poderes. La función principal es sancionar y derogar leyes. El poder legislativo reside en el congreso, parlamento de carácter bicameral.

Se compone de dos cámaras, una de Diputados de la Nación y otra de Senadores de las provincias y de la ciudad de Buenos Aires.

Estructura del Poder Legislativo Nacional

Los diputados son los representantes del pueblo de la nación.

Los senadores son los representantes de las provincias y de la ciudad de Buenos Aires. El sistema bicameral permite un mejor control de la labor legislativa: ambas cámaras se controlan entre sí. Este sistema tiene, en cambio, la desventaja de ser operativamente más lento que... Continuar leyendo "Estructura y Funciones de los Poderes Legislativo y Ejecutivo en Argentina" »

El Régimen Franquista en España

El régimen franquista se instauró en España al inicio de la Guerra Civil, concretamente en octubre de 1936, por Francisco Franco, quien asumió los cargos de jefe de Gobierno, jefe del Estado y Generalísimo. Inicialmente, se instauró solo en las zonas donde triunfó la sublevación y se fue extendiendo con el avance de las tropas sublevadas.

Características del Régimen

Las características principales del régimen fueron las siguientes:

• Inspiración ideológica: Régimen inspirado en el fascismo italiano con una fuerte influencia católica. Se utiliza a menudo el término nacionalcatolicismo para definirlo.
• Totalitarismo: Se eliminó toda la legislación republicana, las garantías individuales y colectivas,

La Segona República

A l’agost del 1930 va arribar el pacte de San Sebastià on es pactava reconèixer a les autonomies i er un acord per a posar fi a la monarquia el qual van signar els socialistes, els rep els nacioalistes i els independentistes.

Les eleccions del 12 d’abril del 1931, les quals vàren ser les primeres municipals van donar el triomf als republicans i el 14 d’abril, Francesc Macià va proclamar la república catalana, es proclama també l’espanyola i Alfons XIII fuig. Amb l’objectiu de modernitzar i democratitzar l’Estat i s’enceta un període difícil. ( crac borsari (29), lentes reformes, augment feixisme, conflictes socials..) Els representants que van signar el pacte de San Sebastià van constituir un govern... Continuar leyendo "La Segona República Espanyola: Política, Reformes i Autonomies" »

Coexistencia Pacífica: Causas y Consecuencias

La coexistencia pacífica surgió en un contexto donde Estados Unidos había perdido el monopolio nuclear, generando temor a una guerra atómica. A pesar de intentos de acercamiento entre naciones (Cumbre de París 1960, visita de Kruschev a EE.UU.), la carrera armamentística se desarrolló con rapidez. Naciones como Gran Bretaña, Francia, China, India y Pakistán obtuvieron armas nucleares propias.

La ascensión de Eisenhower y Kruschev impulsó un giro hacia la paz. Sin embargo, la cohesión dentro de cada bloque se debilitaba. Europa se independizó económicamente de EE.UU., y en el bloque comunista surgieron fisuras en Polonia, Praga y Hungría. China se separó de la URSS, impulsando la liberación... Continuar leyendo "Coexistencia Pacífica y Guerra Fría: Claves de un Mundo Dividido" »

Antic Règim i les seves bases

Al segle XVIII, Europa encara vivia a l'Edat Moderna en una societat feudal. Era una societat injusta i desigual, controlada per la noblesa i l'Església, que eren els estaments privilegiats.

Els Estaments Socials

Estaments: Són les classes socials. Els 1r (privilegiats): no pagaven impostos, tenien poder polític i la llei no els afectava. En canvi, el 3r estament era la majoria de la població que no era privilegiada i suportava la noblesa i l'Església.

La Crisi de Subsistència

Crisi de subsistència: Males collites que feien que la població morís de fam. Vivien en una societat injusta, endarrerida i controlada per una minoria social (la noblesa i l'Església).

L'Absolutisme Monàrquic

Absolutisme: A finals del... Continuar leyendo "Antic Règim i Revolucions Liberals: De l'Absolutisme al Canvi" »

1876ko Konstituzioa

1876ko Konstituzioaren sarrera eta artikulu batzuk ditugu aztergai. Dokumentu historikoa, lehen mailakoa, publikoa, politikoa eta juridikoa da. 1875ean, Cánovas del Castillok adituen batzorde bati deitu zion Konstituzioaren aurreproiektua idazteko (berak ere ekarpenak egin zituen). 1876ko urtarrilean onartu zuten sufragio unibertsalez hautatutako Gorteek, eta maiatzaren 24an testu definitiboa onartu zuten, eta Alfontso XIIak berretsi ondoren aldarrikatu zen. Ekainaren 30an argitaratu zen. 1845eko Konstituzioa baino aurreratuagoa eta 1869koa baino kontserbadoreagoa da.

Joaquín Costaren Oligarqía y Caciquismo

1901ean argitaratu zen Madrilen. Testu historiko-literario eta politikoa da, lehen mailakoa, eta espainiar guztiei... Continuar leyendo "1876ko Konstituzioa, Joaquín Costaren Oligarqía y Caciquismo, Euskeldun Batzokijaren Estatutuak, La Lucha de Clases" »

Majoria d'Edat d'Isabel II (1844-1868)

El regnat d'Isabel II es pot dividir en tres fases principals:

Dècada Moderada (1844-1854)

• El Partit Moderat es manté gairebé sempre al poder, amb el suport de la monarquia.
• 1846-1849: Segona Guerra Carlina, la qual acaba amb victòria liberal.

Bienni Progressista (1854-1856)

• 1854: Pronunciament militar de la Vicalvarada per part del general O'Donnell.
• Retorna al poder Espartero juntament amb O'Donnell.
• Sorgeix la Unió Liberal, partit format pels sectors menys radicals dels progressistes i més reformistes dels moderats.

Govern d'Unió Liberal i Moderats (1856-1868)

• Alternança en el poder entre els moderats i la Unió Liberal.
• Augmenta l'oposició.
• Tots els partits polítics marginats comencen a conspirar per

La muerte del emperador José I marcó el principio del fin de la Guerra de Sucesión española. El cambio de monarca cambiaba también el equilibrio continental porque, si Carlos de Habsburgo lograba la victoria en España, podría formarse un inmenso y poderoso imperio. Por lo que Gran Bretaña y las Provincias Unidas, empeñadas en imponer una política basada en el equilibrio continental, empezaron a negociar con Francia el fin de la guerra. Se configuró el sistema de Utrecht, formado por los tratados de Utrecht y Rastatt. El Tratado de Utrecht (1713) y el de Rastatt (1714) supusieron el reconocimiento de Felipe V como rey de España y de las Indias, aunque renunciaba al trono francés y a diversos territorios en Europa.

Acuerdos Territoriales

Sektore honen finkatze eta garapenean erabakigarria izan zen gobernuak emandako babesa. Izan ere, Bizkaiaren industrializazio berantiarraren eraginez enpresei Europako merkatuan lehiatzea ezinezkoa egin zitzaien eta beraz, merkatu espainiarra bakarrik geratzen zitzaion aukeran. Merkatu hau Europako konkurrentziatik babestu beharra zeukaten beraz, eta horregatik, Bizkaiko industria oligarkiaren helburu politiko nagusia barne merkatuaren kontrola bermatuko zion legeria protekzionista lortzea izan zen.

1891n Cánovasen gobernuak ezarritako arantzel protekzionista ondo onartua izan bazen ere, Bizkaiko industria gizonen kezka nagusia gobernuak merkataritza hitzarmenen bidez muga-zergak beheratzeko erabakia hartzea zen. Kezka errealitate bihurtu zen... Continuar leyendo "Bizkaiko Industria Oligarkiaren Garapena" »