Chuletas y apuntes de Historia de Bachillerato y Selectividad

El Inicio de la Transición y el Gobierno de Arias Navarro (1975-1976)

Tras la muerte de Franco el 22 de noviembre de 1975, se proclamó como rey a Juan Carlos I, iniciándose así el proceso de transición democrática en España, caracterizado, en general, por una baja conflictividad violenta.

El primer presidente del Gobierno fue Carlos Arias Navarro, quien mantuvo en su ejecutivo a figuras clave como Fraga, Suárez y Martín Villa. Su intento de reforma política resultó insuficiente para una sociedad que exigía cambios más profundos, lo que generó un aumento de huelgas y protestas, con episodios de represión como el sucedido en Vitoria en 1976. Finalmente, Arias Navarro dimitió por la falta de apoyos.

El Gobierno de Adolfo Suárez y

🧭 Europa a inicis del segle XX: un continent desigual

Tot i que Europa era la zona més avançada del món en aquell moment, hi havia grans diferències entre països pel que fa a economia, política i societat.

⚙️ La Segona Revolució Industrial

• Va començar a finals del segle XIX i es va intensificar al segle XX.
• Sectors clau: electricitat, química, petroli i automòbil.
• Va provocar un gran creixement econòmic, sobretot en països com Alemanya, Gran Bretanya i França.
• Va afavorir l’expansió del capitalisme, les grans empreses i l’augment del comerç mundial.

🌍 L'Imperialisme Europeu

• Les potències europees (com Gran Bretanya, França i Alemanya) es van repartir gairebé tot Àfrica i Àsia.
• Volien obtenir matèries primeres, mercats

1. Catalunya en Guerra: Col·lectivització i Fets de Maig

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), Catalunya va viure una profunda transformació social, econòmica i política, marcada per la col·lectivització de les empreses, l'organització de milícies antifeixistes, el protagonisme de sindicats com la CNT i la UGT, i els tràgics Fets de Maig del 1937.

La col·lectivització va ser una de les mesures més radicals impulsades pel govern de la Generalitat arran del fracàs del cop militar a Catalunya el juliol de 1936. Mitjançant el Decret de Col·lectivització del 24 d'octubre de 1936, les empreses amb més de 100 treballadors o abandonades pels seus propietaris van passar a ser gestionades pels obrers. Això va permetre que els... Continuar leyendo "Guerra Civil i Franquisme: Anàlisi Històrica i Impacte Social" »

La Crisis del Tardofranquismo (1969-1975)

La crisis del Tardofranquismo (1969-1975) fue un periodo de profunda inestabilidad política, económica y social en España que culminó con la muerte de Francisco Franco en 1975. Las causas de esta crisis fueron:

Causas de la Crisis

1. Crisis Económica: A partir de la década de 1970, España sufrió las consecuencias de la Crisis del Petróleo de 1973, lo que generó altos niveles de inflación, desempleo y una grave desaceleración económica. La economía española, basada en un modelo de crecimiento dependiente del exterior, comenzó a desmoronarse, afectando la calidad de vida de la población.

2. Represión y Autoritarismo: El régimen franquista, aunque había iniciado una cierta apertura bajo el Plan

Impacto de la Guerra Civil Española en el País Vasco

La Guerra Civil Española tuvo un impacto profundo en el País Vasco, con causas y consecuencias específicas para la región. Las causas fueron:

1. Polarización política: El País Vasco experimentó una intensa polarización entre republicanos (principalmente socialistas, comunistas y nacionalistas vascos) y facciones conservadoras y militares que apoyaban el golpe de estado liderado por Francisco Franco. El creciente apoyo al Partido Nacionalista Vasco (PNV) y al Frente Popular generó tensiones con sectores derechistas.

2. Autonomía y nacionalismo vasco: La región tenía un fuerte sentimiento nacionalista, y los vascos buscaban una mayor autonomía, lo que generaba tensiones con el gobierno

1. Las Causas del Conflicto

Reacción Conservadora y Radicalización Social

En 1936, la República había generado enemigos internos. Tras la victoria electoral del Frente Popular, algunos grupos antirepublicanos optaron por acabar con esta situación y recuperar el poder a través de un golpe de Estado.

En estas condiciones, el gobierno republicano consiguió mantener el control del orden público con dificultad.

La Rebelión Militar Rompe el Orden Constitucional

Para acabar con el sistema democrático, un grupo de militares dirigido por el General Mola planteó un golpe de Estado que tuvo apoyo por parte de los oficiales del ejército, de la UME y de las fuerzas políticas extremistas. El General Sanjurjo, exiliado en Lisboa, fue elegido jefe... Continuar leyendo "Orígenes del Conflicto Español: Causas y Alzamiento Militar de 1936" »

Europa a inicis del segle XX: Context i règims polítics

Europa a la primera dècada del segle XX

• Segona Revolució Industrial
• Expansió imperialista
• Extensió dels ideals socialistes i anarquistes entre el moviment obrer

Règims polítics

Les democràcies occidentals

En els Estats europeus occidentals s’havien consolidat règims de tipus democràtic: monarquies parlamentàries com Gran Bretanya, Holanda, Suècia, Itàlia, Bèlgica o Espanya, o repúbliques com França o Portugal (el 1910).

• Règims constitucionals amb separació de poders i preeminència del poder legislatiu (Parlament) escollit per sufragi (idea de la sobirania popular).
• Pluripartidisme, que inclou partits progressistes i radicals, que en ocasions arriben a formar Govern. Sistema

La Regencia de María Cristina (1885-1902)

Durante la Regencia de María Cristina de Habsburgo (1885-1902), el sistema constitucional español ya mostraba signos de fraude electoral y falta de consolidación. La muerte inminente de Alfonso XII generaba incertidumbre, ya que la futura regente era poco popular y carlistas y republicanos veían la oportunidad de impulsar sus demandas.

Para asegurar la estabilidad del régimen, Cánovas y Sagasta firmaron el Pacto de El Pardo (1885), acordando respetar el turno de partidos y mantener las medidas legislativas de cada gobierno. Tras la muerte del rey, Sagasta asumió el gobierno y garantizó la continuidad del sistema.

Durante el gobierno liberal (1885-1890), se promovieron reformas como:

• La libertad

L'Aixecament Militar de 1936 i l'Inici de la Guerra Civil

L'aixecament militar de juliol de 1936 va ser un cop d'estat organitzat per un sector de l'Exèrcit espanyol contra el Govern de la Segona República. Aquest aixecament va ser el punt de partida de la Guerra Civil Espanyola.

A principis de la dècada de 1930, Espanya vivia una gran inestabilitat política i social. La Segona República (1931-1939) va impulsar una sèrie de reformes progressistes, com la reforma agrària, l'educació laica i la reforma militar. Aquestes reformes, però, van generar oposició entre diversos sectors de la societat, com els militars, la dreta i l'Església.

L'Inici de l'Aixecament Militar: 17 de Juliol de 1936

Un grup de militars, liderats pel general Francisco

Economia del Franquisme: De l'Autarquia al Desarrollisme

El període franquista va representar una transformació radical de l'economia espanyola, marcada per profundes contradiccions i canvis dràstics. La postguerra immediata va deixar el país en una situació catastròfica: més d'un milió de morts i exiliats, infraestructures destruïdes i una producció industrial reduïda a nivells del segle XIX. Davant aquest panorama, el règim va implantar un model autàrquic inspirat en el feixisme italià, que combinava nacionalisme econòmic extrem amb un fèrric control estatal.

Els anomenats «Anys Blaus» (1939-1951) van estar dominats per l'aïllament internacional i l'escassetat generalitzada. La política autàrquica, imposada tant per convicció... Continuar leyendo "Economia del Franquisme: De l'Autarquia al Desarrollisme i la Crisi" »