Chuletas y apuntes de Geología

Cerca de nous recursos hídrics

L'augment de la població comporta un augment de la despesa, i per tant, la necessitat de cercar més aigua.

Embassaments

Avantatges: augment del temps de resposta, control del cabal, producció d'energia elèctrica, magatzem d'aigua per a sequeres, etc.

Inconvenient principal: tenen caducitat, ja que els embassaments s'omplen de sediments i es redueix la capacitat.

Dessalinització d'aigua marina

Per destil·lació (mitjançant calor per evaporar l'aigua) o per membranes (per osmosi inversa, que consisteix en eliminar les sals de l'aigua mitjançant membranes). Però té un inconvenient: la salmorra, altament contaminant i que pot causar un impacte mediambiental si no es tracta correctament.

Reciclatge de l'aigua

S'... Continuar leyendo "Gestió de Recursos Hídrics: Estratègies i Solucions Sostenibles" »

A Deriva Continental: O Punto de Partida da Xeodinámica

A Teoría da Deriva Continental, proposta por Alfred Wegener en 1912, explicaba que os continentes non sempre estiveron nas súas posicións actuais, senón que antigamente formaban un supercontinente único chamado Panxea, rodeado por un único océano, a Panthalassa. Co paso do tempo, esa gran masa continental fragmentouse e os continentes comezaron a desprazarse lentamente ata acadar a súa disposición actual. Wegener apoiou a súa teoría en diferentes argumentos científicos, agrupados en catro tipos:

Argumentos que Sustentaron a Hipótese de Wegener

• Argumentos Xeográficos: Observou que os continentes encaixaban como pezas dun quebracabezas, especialmente as costas de América do

Minerals i Cristalls: Formació, Propietats i Tipus

Els elements més abundants a la Terra són el Fe (Ferro), l'O (Oxigen) i el Si (Silici). A l'escorça terrestre, trobem: O, Si, Al (Alumini), Fe, Mg (Magnesi), Ca (Calci), Na (Sodi) i K (Potassi).

Tipus de Material Mineral

Matèria amorfa: Els elements químics que la constitueixen es troben disposats a l'atzar, sense cap ordre periòdic (exemples: vidres volcànics o obsidianes, l'òpal, la limonita).

Matèria cristal·lina: Els seus constituents es troben ordenats periòdicament en l'espai, units per enllaços químics, formant una estructura interna cristal·lina. En l'estat cristal·lí, els àtoms es troben en equilibri tèrmic.

Què és un Cristall?

Un cristall és un sòlid orgànic o inorgànic,... Continuar leyendo "Minerals i Cristalls: Formació i Propietats" »

Tema 7:UN FONDO Oceánico JOVEN

Los Fondos oceánicos son muy jóvenes

Su edad es inferior a 185 millones de Años( Ma ). Lo que significa que el 95% de la historia de nuestro planeta no Esta representada en los fondos oceánicos

Las Dorsales oceánicas están constituidas por rocas recién formadas

Estoas Relieves submarinos de mas de 65000 km de longitud, están cortados de forma Transversal por fracturas que los desplazan lateralmente, denominadas fallas Transformantes. La dorsal atlántica presenta un surco central, denominada rift, Pero no todas las dorsales lo tienen

La Corteza oceánica envejece a medida que se separa de la dorsal

El estudio De los basaltos que constituyen la corteza oceánica muestra que su edad se Incrementa a medida que... Continuar leyendo "Porque en la dorsal oceánica no hay sedimentos" »

Estructura Interna de la Terra

Escorça Terrestre

L'escorça és la capa més externa de la Terra, formada bàsicament per silicats rics en alumini. Es distingeixen dos tipus:

• Escorça continental: En els continents, té un gruix mitjà de 35 km i pot arribar fins als 80 km.
• Escorça oceànica: Té un gruix màxim de 10 km i està constituïda per roques basàltiques.

Mantell Terrestre

El mantell s'estén des de la base de l'escorça fins a uns 2900 km de profunditat. Està separat de l'escorça per la discontinuïtat de Mohorovičić i està constituït per silicats rics en ferro i magnesi. Es divideix en dues parts: el mantell superior i l'inferior, amb variacions en la seva composició química. Entre el mantell superior i l'inferior trobem la... Continuar leyendo "Geologia Essencial: Estructura, Fenòmens i Formacions de la Terra" »

Tectònica de Plaques: Límits i Processos

Límits Neutres o Transformants

Els límits neutres són límits on dues plaques interaccionen desplaçant-se horitzontalment en sentit oposat. També es coneixen com a falles transformants, límits passius o conservatius, perquè no es forma ni es destrueix la litosfera oceànica.

Falles Transformants

Les falles transformants són zones de fracturació molt nombroses que tallen perpendicularment les dorsals de 50 a 100 km i en desplacen l'eix. Originen una gran activitat sísmica degut a la fracturació de les roques.

Origen de les Falles Transformants

L'origen de les falles transformants no és gaire clar. Alguns creuen que són fractures heretades de l'antic continent on es va obrir l'oceà, i altres... Continuar leyendo "Tectònica de Plaques: Límits, Cicle de Wilson i Proves" »

Bordes de Placa, Corrientes de Convección, Formación Oceánica y Deformaciones: Un Viaje al Interior de la Tierra

1. Tipos de Bordes de Placa

La litosfera terrestre está fragmentada en placas tectónicas que interactúan entre sí. Existen tres tipos principales de bordes de placa:

• Dorsal oceánica: Son límites constructivos donde se genera nueva litosfera oceánica a partir de materiales ígneos provenientes del manto. Se caracterizan por ser relieves submarinos con alta actividad magmática y sísmica.
• Zonas de subducción: Son límites destructivos donde una placa litosférica se hunde bajo otra (subducción). Las fosas oceánicas son rasgos distintivos de estas zonas. El desplazamiento no es uniforme, sino que ocurre a saltos, generando

Fundamentos de Cartografía e Sistemas de Información Xeográfica (SIX)

Proxección Cartográfica

Proceso técnico e matemático de representar a superficie curva da Terra nun plano. Debido á natureza esférica do noso planeta, este proceso introduce sempre algunha distorsión en propiedades como a área, a forma, a distancia ou a dirección. O seu obxectivo é minimizar estas distorsións para crear mapas útiles e comprensibles, adaptados a diferentes propósitos.

Os distintos métodos de proxección, como os cilíndricos, cónicos e azimutais, elíxense en función da propiedade xeométrica que se desexa manter.

Ortofoto

Fotografía aérea dixitalizada que foi corrixida xeometricamente para eliminar distorsións como a orientación da cámara... Continuar leyendo "Vocabulario Esencial de Xeoloxía e Cartografía: Termos Clave do Relevo Terrestre" »

El Universo: Del Big Bang al Big Rip

Todo el mundo habla del Big Bang, pero casi nadie sabe cómo se llegó a esa hipótesis. Para ello fue necesario que Edwin Hubble aplicara el efecto Doppler a los espectros de la luz que nos llega de las galaxias lejanas.

El Efecto Doppler y la Expansión del Universo

Este efecto consiste en el acortamiento de la longitud de onda cuando la fuente que la produce se acerca hacia el observador, y al revés cuando se aleja. La longitud de onda se manifiesta en su color. Los espectros de la luz muestran líneas conocidas desplazadas al rojo, lo que nos indica que las galaxias se alejan y, cuanto más lejos están, más rápido se alejan. Andrómeda es una excepción, ya que se acerca a nuestra galaxia.

Una vez explicado... Continuar leyendo "La Fascinante Historia del Universo: Del Big Bang al Big Rip y Más Allá" »

1. Aztertu grafiko hau eta esan zeinek adierazten duen egoera normala eta Zeinek inbertsio termikoko egoera. Zer alde dago 2 eta 3 lerroek adierazten Duten egoeren artean?

1. Egoera normala. Altitudea handitu ahala Tenperatura jaisten doa

2 eta 3. Inbertsio termikoko egoerak. Bien Arteko aldea: 2-n altitude handiago batean gertatzen da inbertsio termikoa; hau Da, altitudean igo ahala, toki batean tenperatura handitzen hasten da, jaitsi Beharrean, eta gero beste toki batetik aurrera berriro hasten da jaisten. Altitudearekin tenperatura handitzen egin den espazioan inbertsio termikoa Gertatu da.

2. Atmosfera kutsatu batean zer ondorio du inbertsio termikoak? Zergatik?

Kutsaduraren eragin handitu egiten du, Kutsatutako airea errazago metatzen delako