Chuletas y apuntes de Geología de Oposición

Descripción de Unidades Geológicas y Propiedades Geotécnicas en la Cuenca de Santiago

6) Arenas del Lampa y Colina (QALC)

Son suelos tipo SM-SC (según USCS), producto de la acción fluvial del río Lampa y el estero Colina. Están constituidos por arenas finas a medias (sin cementación, de color pardo a grisáceo, con bajo porcentaje de finos, incluyendo lentes irregulares de finos, pumicita y, en algunos casos, de grava). Se ubican parcialmente cubriendo los suelos finos del noroeste (QFNO). En general, tienen una distribución limitada, constituyendo un depósito lenticular de espesor máximo de 3 m.

7) Depósitos de Pumicita (QP)

Son suelos que no permiten una clasificación rigurosa (según USCS), pues la estructura original de la ceniza

Contaminació: Definició

La contaminació és el conjunt de matèries, substàncies o formes d'energia presents a l'atmosfera que impliquen algun risc per a la seguretat o la salut de les persones, el medi ambient i els ecosistemes.

Fonts de Contaminació

• Naturals: Generades per l'activitat natural dels subsistemes de l'ecosistema.
  • a) Erupcions volcàniques: Aporten compostos com SO2 i H2S que es barregen amb el vent i es dispersen per l'atmosfera.
  • b) Incendis forestals: Emeten CO2, òxids de nitrogen, fum, pols i cendres.
  • c) Activitat dels éssers vius: La respiració augmenta el CO2.
  • d) Descàrregues elèctriques: Formen NO en oxidar el N2 atmosfèric.
  • e) El mar: Emet partícules salines a l'aire.
  • f) Vents forts: Transporten partícules.
• Artificials:

Tipos de Suelo en Santiago

9) Ripio de Santiago (QRS)

Son suelos tipo GW; GP; GW-GM; GP-GM; GM-GC; GC (según U.S.C.S.). Su origen se asocia a las acciones fluviales del río Mapocho en el norte y al Maipo en el sur. Están constituidos por ripios y gravas compactas, de excelente gradación, con lentes de arenas y finos predominantemente arcillosos, de color gris pardo rojizo, lo cual depende de la composición y porcentaje de finos que posee la matriz.

Los clastos son duros, frescos y de formas subredondeadas a redondeadas. La granulometría varía desde arenas con pequeños porcentajes de finos hasta bolones de 10 a 20 pulgadas (15%). Se ubican en el área suroriente de Santiago, la cual puede estar cubierta por material de relleno de espesor... Continuar leyendo "Tipos de Suelo en Santiago: Ripio, Finos y Fenómenos Geotécnicos" »

Peneplà

Superfície de gran extensió amb pendent molt suau i amb valls de fons molt amples per les quals les aigües dels rius circulen tranquil·lament. La seva formació correspon al final del cicle d’erosió.

Plana litoral

Àrea costera formada pels al·luvions dels rius dipositats a la costa. Exemple: Plana de València.

Plegament

Deformació de les capes d’estrats que sorgeix com a conseqüència de la pressió tectònica en roques plàstiques que en lloc de fracturar-se, es pleguen.

Pluges torrencials

Són pluges molt freqüents o abundants que poden produir inundacions quan cauen amb molta intensitat en un espai de temps molt curt.

Pressió atmosfèrica

És el pes que exerceix l’aire sobre la superfície. La pressió mitja a nivell del... Continuar leyendo "Glossari de Geografia Física" »

Repercussions Ambientals de les Activitats Econòmiques

Totes les activitats econòmiques (humanes) modifiquen el paisatge (medi ambient), en diferent grau.

Aquesta modificació es pot definir com a contaminació.

La contaminació es classifica segons el medi contaminant, ja sigui terrestre, aquàtic o aeri, i segons l’agent contaminant.

Conseqüències de la Contaminació

Canvi Climàtic

El canvi climàtic és causat per l’escalfament global, un fenomen que consisteix en l’augment de la temperatura mitjana de la Terra i del mar. Es calcula que la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat aproximadament 1 grau des dels anys 60.

Les conseqüències del canvi climàtic inclouen el desglaç dels pols, l'augment del nivell del mar i el canvi... Continuar leyendo "Impacte Ambiental de les Activitats Econòmiques: Causes i Conseqüències" »

ACTIVITAT ERUPTIVA:

Efusiva:

• Volcans puntuals: són els volcans clàssics, en què l'efusió es produeix per un punt. Un volcà puntual consta de foc volcànic, xemeneia, cràter i con volcànic.
• Volcans fissurals: la lava surt en enorme quantitat a través d'una fissura de gran longitud. La lava pot arribar a cobrir grans extensions de terreny, com a l'altiplà del Dècan a l'Índia.

Explosiva:

• Hidromagmàtica: S'associa amb magmes àcids o bàsics. Quan es barreja el magma amb aigua meteòrica es desencadena una erupció molt violenta. L'eficiència de la transferència de calor del magma a l'aigua depèn de la quantitat d'aquests fluids a la barreja. Es pot trobar el cas que hi hagi una explosió molt violenta o que no en hi hagi. L'estromboliana

Com sabem com és la terra per dins? Volcans-> surten materials molt calents que, quan es refreden, tenen una composició diferent a la de les roques de la superfície (escorça continental). Terratrèmols-> són el resultat de forces que actuen a l'interior de la terra i que afecten la superfície. Els volcans també en poden produir. Per la densitat de la Terra-> es pot saber si sabem la massa amb la òrbita i volum = densitat (els resultats han de ser molt densos a l'interior). Meteorits-> 2 composicions: condríctics fets de silicats ferromagnesians i fèrrics de ferro. El camp magnètic-> un planeta no pot crear vida si no té camp magnètic que provoca una massa de ferro líquida a l'interior. Per prospecció sònica o... Continuar leyendo "Composició i estructura interna de la Terra" »