Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Pirinioak Hiru Erregeen Mahaiatik Larruneraino

• Ardatzetako Pirineoak: Larrun, Irati eta Aiako Harriak dira mendi nagusiak. Kuartziak granitoak eta kareharriak dira nagusi. Ez dira oso garaiak, ibaien jarduera oso bizia da eta hartzaile sakonak sorrarazi ditu.

• Pirinioen Hego isurialdea:

  • Barrualdeko mendikateak garaienak eta hedadura handienekoak dira (Orhi 2.021m; Auñamendia 2.521). Horma bertikalak eta ibaiek sortutako arroilak daude.

  • Barrualdeko sakonuneak: Irunberritik Iruñeraino eta Arakileko korridoretik luzatzen da. Material tertziarioak, flyschak eta marga sektoreak nabarmentzen dira.

  • Kanpoaldeko mendikateak Erreniega, Alaitz, Izko eta Leirek osatzen dute, eta tertziarioko materialez osatuta daude.

• Pirinioen ipar isurialdea: Orografia sinplea

GRANDES UNIDADES DE RELIEVE

1.1 El territorio español: extensión, localización y límites. La superficie total del territorio español es de 505.956 . Esta longitud se divide en 493.484 de península, 4992 del archipiélago balear y 7447 archipiélago canario, 9.6 de Ceuta y 12.3 de Melilla. El otro restante pertenece a islotes y peñones.

1.2. Rasgos principales del relieve español.

A/ Forma maciza

B/ Altitud media, elevada 660m, sistema territorial en la meseta, esta basculada hacia el atlántico, dominan los relieves llanos que se disponen a gran altura, las llanuras costeras ocupan poco.

C/ disposición periférica de las cadenas montañosas:

Norte: macizo galaico leonés, cordillera cantábrica, pirineos.

Este: cordillera costero catalana,... Continuar leyendo "Unidades de relieve en España" »

Terremotos

Los terremotos son las vibraciones del terreno producidas por la liberación brusca de energía acumulada en las rocas que se encuentran sometidas a esfuerzos. Se originan al fracturarse grandes masas de rocas o si se produce un nuevo desplazamiento. Estas fracturas reciben el nombre de fallas.

El lugar en el que se origina el terremoto es el foco sísmico o hipocentro, desde aquí las ondas sísmicas se transmiten en todas direcciones. El hipocentro se sitúa en el interior de la Tierra a una profundidad que oscila los 700 km. El punto de la superficie terrestre más próximo al foco sísmico es el epicentro.

Para registrar los terremotos y medir su magnitud se utilizan unos instrumentos denominados sismógrafos, que dibujan unas gráficas,... Continuar leyendo "Fenómenos Sísmicos: Terremotos y Tsunamis" »

Desenvolupament del Delta de l'Ebre

El primer desenvolupament té lloc després de la darrera glaciació, a conseqüència de l'ascens del nivell del mar. Aquest ascens crea planes deltaiques que se submergien quan el mar ascendia i feien de base per a la següent. Al segle IV no n'hi havia. Al segle XII, els terrenys ja anaven mar endins. Al segle XV, el riu amb diversos desenvolupaments. Segles XVII i XIX: El Fangar. Més tard, l'Ebre té diverses avingudes i fa un nou pas cap al nord, abandonant la desembocadura original. Des de llavors, ha anat erosionant l'extrem oriental, i s'ha omplert l'occidental.

Definicions:

• Delta: Terreny format per sediments de riu a la desembocadura.
• Desembocadura: Lloc on un riu entra en un altre riu o al mar.

Denudació

- Geruza isurkorrak: ez dira solidoak, mugikortasun handia

- Atmosferare funtzioak: 1babeslea:izpietatik babestu,2erregulatzailea:atmosferako gasek tenperatura erregulatu

- Atmosfera: lurra inguratzen duen gas-geruza, 500km. Airea. 78,1N; 0,9Argona eta CO2; 21O

- Atmosferako geruzak: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera. Tropopausa, ozono geruza, estratopausa, mesopausa

- Izpiak: termosfera x eta gamma izpiak, estratosfera izpi ultramoreak, lurzoruraino izpi ikusgaia eta izpi infragorriak

- Tenperaturak: troposferan jaitsi (-51), estratosfera igo (0-4), mesosfera jaitsi (-83), termosfera igo (1000). Tenperatura igotzen dira izpietatik

- Konposizio aldetik: airea=atmosfera. zenbat eta gorago, aire gutxiago. Lehengo 180km-tan airea kte.

-... Continuar leyendo "Atmosferaren Dinamika" »

1. La Sobreexplotació dels Recursos i els Ecosistemes

Els ecosistemes són sistemes dinàmics, en principi autònoms, formats per una comunitat natural (biocenosi) i per un medi ambient físic (biòtop), els quals interaccionen mútuament. L'ecologia és la ciència que estudia els ecosistemes.

1.1 La Sobreexplotació i el Desenvolupament Sostenible

La sobreexplotació dels recursos naturals es produeix quan aquests són explotats a un ritme superior al de la seva regeneració natural. Els recursos naturals es poden classificar en parcialment renovables i no renovables. Els primers es poden explotar al ritme que es van recuperant. Per exemple, els boscos i els sòls.

La conseqüència més greu de la sobreexplotació és l'extinció dels recursos,... Continuar leyendo "Sobreexplotació de Recursos Naturals i Sostenibilitat: Guia Completa" »

1. Què és l’atmosfera?

L'atmosfera és la capa de gasos que envolta un cos celeste amb una massa suficient per atraure els gasos mitjançant la gravetat i amb una temperatura suficientment baixa perquè els gasos no s’expandeixin i s'escapin. Actua com una capa protectora de les radiacions solars i amortidora de les grans variacions tèrmiques.

2. Quina és la composició de l’atmosfera?

L’atmosfera està formada per:

• Nitrogen (N₂): constitueix el 78% del volum de l'aire. És un gas inert.
• Oxigen (O₂): representa el 21% del volum de l'aire. És un gas molt reactiu i la majoria dels éssers vius l’usen per respirar.
• Argó (Ar): contribueix en el 0,9% al volum de l'aire. És un gas noble.
• Diòxid de Carboni (CO₂): és el 0,03% del volum

Espainiako erliebea

Mapa hau gai jakin bati buruzkoa da, non fenomeno geografiko zehatz bat kartografiatzen den. Kualitatiboak izan daitezke banaketa bakarrik erakusten dutenean, edo kuantitatiboak, irudikatutako fenomenoaren kopurua ere erakusten dutenean. Hemen, Espainiako erliebe unitate nagusiak ageri dira.

Legendaren arabera, kolore berde argiz, zokalo hertziniarra edo Mendigune Hesperiarra adierazten da; marrekin, zokaloko bloke gaztedunak; arroz kolorez, bitarteko erako mendikate tolestuak; hori argiz, goi-lautadako sakonuneak; hori ilunez, goi-lautadako sakonune periferikoak; berde ilunez, alpetar mendikateetako gune zaharrak; gorriz, goi-lautadako kanpoaldeko mendikate alpetarrak eta, azkenik, urdinez, sumendi-aldeak.

Espainia, Europan... Continuar leyendo "Espainiako erliebearen ezaugarriak" »