Chuletas y apuntes de Geología de Bachillerato y Selectividad

Corrents de Convecció: Motor de l'Activitat Interna de la Terra

L'activitat interna de la Terra es deu a la gran quantitat d'energia tèrmica acumulada a l'interior, la qual cosa produeix moviments convectius.

Els moviments de convecció consisteixen en corrents ascendents i descendents a l'interior d'un fluid. El fluid calent s'expandeix, en disminueix la densitat i tendeix a surar en un medi més dens, formant corrents ascendents, mentre que el fluid situat més amunt està més fred i la seva major densitat l'empeny a enfonsar-se, de manera que crea corrents descendents.

En el cas de la Terra, el nucli metàl·lic és més dens que el mantell rocós; per això no es barregen, encara que entre tots dos hi ha una situació de convecció teòrica.... Continuar leyendo "Geodinàmica Interna: Convecció, Punts Calents i Subducció" »

Meteorització i agents geològics externs

Meteorització

Meteorització: Procés de descomposició de les roques i dels minerals per contacte amb l'atmosfera.

Meteorització física

• Descompressió: Quan la roca arriba a la superfície es descomprimeix i es fractura formant diàclasis.
• Gelifracció: Fractura de la roca per acció del gel. Origina tarteres.
• Amplitud tèrmica: Es dóna en zones càlides, els canvis de temperatura fan que la roca es fracturi i doni lloc a la sorra. Deserts.
• Arrels vegetals: Col·laboren en la fractura de les roques introduint-se per les esquerdes.

Meteorització química

• Aigua: És el principal agent químic de meteorització.
• Hidròlisi: Destrucció de les xarxes cristal·lines deguda a l'aigua. La sienita passa a argila,

1. Diferències entre orogènia alpina i andina

Orogènia de tipus alpí: Es produeix per la col·lisió entre dos continents (C+C). Es formen plecs entre les dues plaques que donen lloc a una serralada. Solen haver-hi mantells de corriment o encavalcaments, metamorfisme, i un magmatisme i vulcanisme escàs. Exemples: Pirineus i Apenins.

Orogènia de tipus andí: Es produeix per la subducció d'una placa oceànica sota una de continental (O+C). Es forma una gran serralada al marge de l'escorça continental, amb formació de plecs, falles i metamorfisme. Exemples: Andes i Muntanyes Rocalloses.

2. El metamorfisme i els seus tipus

El metamorfisme és el conjunt de canvis que es produeixen a les roques com a conseqüència de l'augment de la pressió... Continuar leyendo "Processos Geològics: Orogènia, Metamorfisme i Tectònica" »

Fòssils

Datació Absoluta i datació relativa:

Els Mètodes de datació en permeten ordenar en el temps i, a vegades, Esbrinar l’edat dels estrats, fòssils, roques etc...

Aquests Mètodes es divideixen en dos grups:

Datació Relativa:

Datació Absoluta:

Permeten donar una Data numèrica més o menys exacta.

-Ordenar Esdeveniments geològics en el temps:

Hi Ha diverses pistes que serveixen per fer datacions relatives, és a Dir, per ordenar cronològicament els esdeveniments geològics. S’ Ha de dur a terme una tasca semblant a la de un detectiu, observant Les condicions dels estrats i les pistes que ens donen sobre el que Pot haver passat. S’ha de tenir una sèrie de coses... Continuar leyendo "Fòssils guia" »

Meteorització: Descomposició de Roques i Minerals

La meteorització és la descomposició de roques i minerals pel contacte amb l'atmosfera, ja que s'han format en unes altres condicions de pressió (P) i temperatura (T). Les roques de la superfície s'han format en zones profundes, amb condicions de T i P molt desiguals. Sota les noves condicions, les roques es troben inestables i es donen reaccions que restauren l'equilibri. Es produeixen nous minerals més estables en aquestes condicions.

Tipus de Processos de Meteorització

1. Meteorització Mecànica (Física)

   La meteorització mecànica implica la fragmentació de la roca sense canvis químics significatius.

   • Descompressió: Disminueix la pressió litostàtica fins a assolir el valor de la pressió

Terremotos: Origen y Conceptos Fundamentales

Un terremoto es un movimiento vibratorio (liberación de energía en forma de ondas) de la superficie de la Tierra, que se produce a consecuencia de los esfuerzos de compresión, distensión y cizalla generados por el desplazamiento de las placas litosféricas, fracturas corticales (fallas) o fenómenos volcánicos.

Se denomina hipocentro o foco al punto del interior de la Tierra donde se genera el terremoto, y epicentro al punto de la superficie situado directamente encima del hipocentro, donde el terremoto se registra con mayor intensidad.

Ondas Sísmicas: Tipos y Características

Las ondas que emite un terremoto pueden ser de tres tipos principales:

• Ondas Primarias (P)

  Son las más rápidas, por lo

Datació: Ordenació Temporal en Geologia

La datació consisteix a ordenar en el temps i, de vegades, fins i tot esbrinar l'edat dels estrats, roques i fòssils. Hi ha dos tipus principals de datació:

• Datació relativa: permet ordenar els esdeveniments, però no els assigna una data numèrica.
• Datació absoluta: permet donar una data numèrica més o menys exacta.

Datació Relativa

Per fer datacions relatives cal tenir en compte els següents principis:

1. Superposició normal dels estrats: els estrats es van superposant els uns sobre els altres; un estrat és més antic que els que té per sobre i més modern que els que té per sota.
2. Superposició dels fenòmens geològics: quan es produeix una falla, un plegament o una intrusió, només afecta els

Dinámica Atmosférica: Convección, Presión y Gradientes

La dinámica atmosférica se refiere a los movimientos verticales que tienen lugar en la troposfera, denominados de convección, y que se deben a variaciones en la temperatura, humedad o presión atmosféricas.

Convección

Convección Térmica

Estos movimientos son originados por el contraste de la temperatura del aire entre la parte superficial, que tiende a elevarse formando corrientes térmicas ascendentes, y la superior, que tiende a descender.

Convección por Humedad

Se originan por la presencia de vapor de agua en el aire. El vapor de agua está presente en la atmósfera y se puede medir de dos maneras:

• Humedad absoluta: Es la cantidad de vapor de agua que hay en un volumen determinado

1. Lurraren Kanpoaldeko Dinamika

1.1 Atmosfera Aldatu Egiten Da

Atmosferaren konposizioa asko aldatu da Lurraren historian zehar, eta aldatzen ari da oraindik ere. Kantitatez eskasak diren zenbait gasek kontrolatzen dute klima eta, hortaz, bizitza.

Esaterako, ur-lurruna, karbono dioxidoa eta metanoa BEROTEGI-GASAK dira. Eguzkiaren erradiazioa igarotzen uzten dute, baina gure planetak atmosferarantz itzultzen duen erradiazio infragorria (beroa) islatzen dute berotegi-gasek. Lurrak igortzen duen bero-energia hori harrapatzen dute, eta horri esker, gure planetaren gainazaleko batez besteko tenperatura 30 °C-tik gorakoa da. Berotegi-gasak ez balego, atmosferaren batez besteko tenperatura ez litzateke 15 °C-koa izango, -18 °C-koa baizik.

Gainera,... Continuar leyendo "Lurraren Egitura eta Dinamika: Atmosfera, Jitoa eta Tektonika" »

Balanç hídric

P > Ev + ESS + IN

En aquest cas, aquesta zona pateix un superàvit hídric.

P < Ev + ESS + IN

En aquest cas, la regió pateix un dèficit hídric.

Salinitat

Una de les característiques dels oceans és que l'aigua que hi arriba és una dissolució més o menys diversa, amb orígens prou variats pel que fa a qui hi aporta material: rius, atmosfera, aigües del subsòl, etc. Ara bé, aquesta aigua que entra presenta un conjunt de soluts que, quan l'aigua surt per evaporació, no arrossega i, per tant, s'hi queden. El llistat de components i la seva concentració, però, no varien significativament i és el que coneixem amb el nom de salinitat. Normalment és un paràmetre que es mesura en grams de sals per kg de mostra i s'expressa... Continuar leyendo "Característiques i dinàmica dels oceans" »