Chuletas y apuntes de Geografía de Formación Profesional

Índices para la Evaluación de Riesgos

Índice de Probabilidad (IP)

Este índice clasifica la frecuencia de sucesos en una escala del 2 al 6:

• 6: Más de cinco sucesos registrados en un año.
• 5: De tres a cinco sucesos registrados en un año.
• 4: Uno o dos sucesos registrados en un año.
• 3: Algún suceso registrado cada diez años.
• 2: Sin constancia registrada de sucesos.

Índice de Daños Previstos (ID)

Este índice evalúa el impacto potencial de los sucesos en una escala del 0 al 20:

• 20: Víctimas mortales.
• 10: Graves daños materiales y muchas personas afectadas.
• 5: Graves daños materiales o muchas personas afectadas.
• 2: Pequeños daños materiales y/o algunas personas afectadas.
• 0: Sin daños materiales ni personales.

Índice de Riesgo (IR)

El índice... Continuar leyendo "Cartografía de Riesgos: Elaboración y Clasificación de Mapas" »

Evolución Urbana de Ciudades Españolas

Madrid

a) El Casco Antiguo

• Origen medieval, junto al río Manzanares.
• Plano irregular, calles estrechas y cerradas.
• Edificaciones históricas: Palacio Real, calles radiales.

b) Los Ensanches

• Proyectados por Carlos María de Castro.
• Trazado regular, ortogonal, manzanas cerradas.
• Destinado a la burguesía.
• Importancia de la desamortización y la desaparición de las murallas.

c) La Periferia

• Crecimiento desde la posguerra.
• Áreas residenciales, industriales y de servicios.
• Urbanismo desordenado y difuso.

Alicante

a) El Casco Antiguo

• Origen griego, en la ladera del cerro Benacantil.
• Plano irregular, calles estrechas, rasgos árabes.
• Castillo de Santa Bárbara, Plaza Mayor, Calle Mayor.

b) El Ensanche

• Desde mediados del siglo

• Pirineus:
  - Pirineu Axial: Materials antics (Calcaris, esquist…), Muntanyes d’altitud de fins 3000m aprox: Pica d’Estats, Puigmal… També hi ha: Planes elevades, estanys, valls glacials.

• Prepirineu

Relleu de Catalunya: pàgines llibre (36.37.38.39)

• Pirineus

  • Pirineu Axial

    • Materials antics (granit, esquist…)

    • Muntanyes d’altitud de fins 3000m aprox: Pica d’Estats, Puigmal…

    • També hi ha: Planes elevades, estanys, valls glacials.

  • Prepirineu: (Cadí Montseny)

    • Formen materials sedimentaris, més modernes que a l’Axial (roques calcàries)

    • Cims que arriben als 2000 metres

    • Hi ha congostos profunds oberts per l’acció del riu.

    • Boscos d’espècies variades (pi blanc i pi negre, alzines, faigs, …) els nuclis de població es situen a les riberes

Espainiako turismoa

Espainiako ekonomiarentzat turismoa funtsezkoa da → BPGaren %10-15 baino gehiago da. Espainia munduko 3. estaturik bisitatuena da, hau da, erreferentea da arlo honetan. Kosta Brava, Kosta Dorada, Kosta del Sol, Madril, Balear uharteak eta Kanariak dentsitate altuko eremuak dira, Madril kenduta. Guztiak kostaldea dute, Madril izan ezik. Ikusi ahal dugu turismo garrantzitsuena eguzkia eta hondartza direla, hori esan nahi du jendeak eguzki eta hondartza oporrak bilatzen dituela. Esan dudanez, Madril salbuespena da, baina bertan turismo indartsuena kultura eremua da: El Prado, Reina Sofía… Ere beste turismo mota batzuk eskaintzen ditu, denda turismoa eta negozio turismoa, jende asko erakartzen du.

Dentsitate ertaineko eremuak

Dentsitate... Continuar leyendo "Turismoa Espainian eta Euskal Autonomia Erkidegoan" »

Ciutat compacte

Tipus de ciutat en què hi ha poc espai entre les construccions, els edificis guanyen alçada per compensar l’escassetat de sòl i la densitat de població és força alta. Això ha estat tradicionalment així per motius diversos, fins i tot de caire militar.

Ciutat difusa

Tipus de ciutat caracteritzat per un creixement extensiu, dispers i de baixa densitat d’edificació, per la segregació d’usos i per una elevada ocupació del territori.

Densitat de població

Resultat de dividir el nombre d’habitants d’un territori entre unitats de superfície, normalment quilòmetres quadrats.

Poblament urbà

Població de la ciutat.

Poblament rural concentrat

Tipus de poblament en què una població d’entorn rural s’agrupa fonamentalment... Continuar leyendo "Tipus de ciutats i poblament: definicions i característiques" »

Acuicultura

Conjunto de actividades que, mediante algún tipo de intervención en el ciclo biológico de animales o plantas acuáticas, o en el medio en el que habitan, permiten controlar su reproducción y/o crecimiento. La acuicultura se restringe a un pequeño abanico de especies, principalmente peces, moluscos y crustáceos. En Galicia, la acuicultura representa aproximadamente la tercera parte de la cifra del negocio de la pesca. (Fuente: PAU 2013, 2015, ABAU 2018, 2020).

Agricultura a Tiempo Parcial

Consiste en combinar la ocupación en la agricultura o la ganadería con el trabajo en la industria, la construcción o los servicios. Es un fenómeno muy extendido, que afecta al 30 % de la población rural, sobre todo en las explotaciones más... Continuar leyendo "Glosario de Términos de Geografía Agraria y Pesca" »

• Molt baixa natalitat (No es regenera de forma natural)

• Creixement vegetatiu negatiu (Perd població)

• Esperança de vida molt elevada

• Països desenvolupats (Espanya, Corea…)

• Molt elevada la taxa de dependència

• Necessitats: Incrementar les despeses de l'estat en les pensions i dedicar molts recursos a la creació de serveis per a la gent gran i despeses sanitàries.

• Economia dedicada sobretot al sector terciari

Característiques de la població de Catalunya:

• Natalitat:

• Esperança de vida:

• Creixement vegetatiu:

Serem 9800 milions el 2050

Pere Puigdomènec

El Periódico, Agost 2017

En aquest article el redactor escriu sobre el desenvolupament del creixement de població durant les properes dècades.

Narra que l'ONU va publicar que la població va augmentar... Continuar leyendo "Piràmide regressiva: Forma de ceba" »

Biztanleriaren piramide honek EAEko biztanleriak 2008. urtean sexuaren eta adinaren arabera duen egitura erakusten du, eta, modu berean, ia ehun urtetan zehar demografian ondorioak izan dituzten gertaerak ere azter daitezke grafiko honetan.

Piramide honek erraboil forma dauka. Horregatik, esan daiteke populazio erregresiboa dela, hau da, gero eta jende gutxiago jaiotzen dela, berezko hazkundea (BH) oso txikia edo ezezkoa denez. Piramide forma hau bere trantsizio demografikoa amaitu eta erregimen demografiko modernoa duen gizarteari dagokio. Ikus daiteke gizarte honek zahar multzo oso nabaria duela, bizi-itxaropena hainbeste handitu delako, eta, alderantziz, gazteen multzoa murrizkorra dela, nahiz eta azken urteotan immigrazioari esker hazkunde... Continuar leyendo "EAEko Biztanleriaren Piramidearen Analisia (2008)" »

Landa-eremua: Elementu abiotikoak, elementu biotikoak eta elementu antropikoak

Elementu antropikoak, giza jardueren bidez sartutako elementuak dira. Paisaia abiotikoetan, bizia urria da, basamortuetan. Paisaia biotikoetan, izaki bizidun ugari dago, oihanetan. Paisaia antropikoetan, gizakiaren eragina oso handia da, hirietan. Landa-paisaiak, paisaia-mota guztien konbinaketak dira. Landa-eremuak hirikoak ez diren lurraldeetan egiten diren jarduerak. Eremu agrarioak lehen sektorearekin lotutako jarduerak. Nekazaritza-eremuak nekazaritzarekin lotutako jarduerak.

Landa-paisaietako faktore erabakigarriak

Faktore fisiko garrantzitsuenak: Erliebea, tenperatura, hezetasuna, lurzorua, gazitasuna, azidotasuna, gainazaleko edo lurpeko erreserba hidrikoak.... Continuar leyendo "Landa-eremua eta Nekazaritza: Paisaiak, faktoreak eta jarduerak" »

Interacción Océano-Continente

Al igual que el suelo, el litoral también constituye una interfase en la que confluyen la hidrosfera, la geosfera, la atmósfera y la biosfera, interactuando intensamente y creando un subsistema de límites difusos, con una dinámica y una estructura propias.

Interacciones en la Interfase Océano-Continente

• Atmósfera:
  • Desarrolla un régimen de brisas.
  • Se enriquece en vapor de agua debido a la evaporación del agua salpicada por el oleaje.
  • Se enriquece en gases producidos por la actividad biológica.
  • Se enriquece en aerosoles.
• Hidrosfera:
  • Incrementa su concentración de oxígeno.
  • Desarrolla un mecanismo de control homeostático de la salinidad.
  • Se convierte en un importante agente geológico.
  • Experimenta una diferenciación