Chuletas y apuntes de Física de Bachillerato y Selectividad

Ciència

Del llatí scire: saber, oposat a ignorar.

Mètode científic és un conjunt de tècniques per conèixer nous coneixements.

1. Definició del problema i recollir observacions.
2. Generació d'una hipòtesi.
3. Experimentació i control de variables.
4. Comprovació de l'acompliment de la predicció.

Serendipia: descobriment que es dóna per casualitat mentre s'està buscant una altra cosa diferent.

Divulgació científica:

• Per masses: televisió, diaris, revistes especialitzades i conferències.
• Per la comunitat científica: tesis doctorals, articles de revistes científiques, conferències.

Karl Popper: filòsof i científic austríac que més ha contribuït a reflexionar sobre la veracitat de la ciència. Visió negativa de la ciència ➟ intenció: consolidar-... Continuar leyendo "Mètode científic i models universals" »

Leyes de Kepler

1. Los planetas se mueven en órbitas elípticas, en uno de cuyos focos está el Sol.

2. Los radiovectores barren áreas iguales en tiempos iguales, es decir, la velocidad areolar es constante. V_a= área barrida/ t. La velocidad de los planetas no es constante en una órbita elíptica: a mayor r, menor velocidad orbital.

3. El cuadrado del periodo de revolución de un planeta es directamente proporcional al cubo de su radio orbital. (fórmula). Ley de gravitación universal: la fuerza de atracción gravitatoria es directamente proporcional al producto de las masas de los cuerpos que interaccionan e inversamente proporcional al cuadrado de la distancia que los separa (fórmula -p).

El Peso y la Tercera Ley de Kepler

El peso es la fuerza de... Continuar leyendo "Leyes de Kepler y Campo Gravitatorio" »

Giza Begia: Ikusmenaren Oinarria

Begien helburua objektuen irudi estigmatikoak eta akatsik gabekoak sortzea da. Begien forma ia esferikoa da, ikusmen-eremu zabala dute, 180°-koa. Fokapena oso bizkor aldatzeko gai dira. Objektuei dagokienez ikusten dugun tamaina, erretinan eraturiko irudiaren (erreala eta buruz beherakoa) tamainaren araberakoa da. Objektua zenbat eta hurbilago egon, orduan eta irudia handiagoa izango da, eta alderantziz.

Begiaren Sistema Optikoa

Begia osatzen duen sistema optikoa: dioptrio esferiko bat, kornea izenekoa, eta lente bat, kristalinoa. Normalean, infinituan fokaturik dago, hau da, urruneko puntuan. Objektu hurbil batean fokatzeko, gihar ziliarrak uzkurtu eta kristalinoaren forma esferikoagoa bihurtuz, distantzia fokala... Continuar leyendo "Giza Begia eta Argazki Kamera: Funtzionamendua eta Akatsak" »

Indar Kontserbakorrak eta Energia Potentziala

Gorputzek lana egin dezakete, nahiz eta energia zinetikoa ez aldatu. Horretarako, posizioaren menpekoa izango den indarraren eraginpean egon behar du derrigorrez. Horrelako kasuetan, posizio-aldakuntza sortzen duen lana kalkulatuko dugu: W1-2 = ∫12 F·dr.

Indar Kontserbakorrak

Aurreko baieztapena indarrak mota berezi batekoak diren kasuan bakarrik da zuzena: indar kontserbakorrak direnean. Zenbait indar mota, pisua esaterako, gai dira indar hori gainditzeko egiten den lan guztia ordezkatzeko; beste batzuek, berriz, ezin dute horrelakorik egin, adibidez, marruskadura-indarrak.

Izaera horretako indarrek eragiten dutenean, indar horiek gainditzeko egiten dugun lana ez da galtzen; energia potentzial gisa

Campo magnético en el interior de una espira circular

La ley de Biot y Savart permite calcular fácilmente el campo magnético en el centro de una espira circular de radio *R* recorrida por una corriente eléctrica.

Dado que el campo magnético es perpendicular a todos los elementos de corriente en que puede descomponerse la espira, es perpendicular al plano que la contiene; el ángulo α vale 90º para todos los elementos.

La inducción magnética total *B* en el centro de la espira es igual a la suma de los campos magnéticos generados por cada elemento de corriente:

*B* = (μ₀ * *I* * Δ*L) / (4 * π * *R*²)

De donde:

*B* = (μ₀ * *I*) / (4 * π * *R*²) * ΣΔ*L*

Y, dado que la suma Σ Δ*L* de las longitudes de todos los elementos de corriente... Continuar leyendo "Campo Magnético: Espira Circular, Solenoide e Interacción entre Corrientes" »

Evolució del Pensament Astronòmic: De l'Antiguitat a la Modernitat

Tales de Milet (635-545 aC): L'Aigua com a Origen del Cosmos

Abans de Tales de Milet, l'origen del cosmos s'explicava amb mites, herois i déus. Per a ell, l'origen era l'aigua, la primera explicació amb un significat del món físic, no sobrenatural. Va postular que la Terra és una esfera i que la Lluna reflecteix la llum del Sol.

Pitàgores (569-475 aC): Els Inicis del Model Geocèntric

Pitàgores va iniciar les idees geocèntriques, que incloïen els següents principis:

• Els planetes, el Sol, la Lluna i les estrelles es mouen en òrbites circulars perfectes.
• La velocitat dels astres és uniforme.
• La Terra es troba al centre exacte dels cossos celestes.

Eudox de Cnidos (408-355

Erradioaktibitatea: Oinarrizko Definizioak

Erradioaktibitatea

Erradioaktibitatea substantzia erradioaktiboek intentsitate handiko erradiazioak igortzeko duten propietatea da. Erradiazio horiek gorputz opakuak zeharkatzeko, airea ionizatzeko, plaka fotografikoak inpresionatzeko eta zenbait substantziaren fluoreszentzia kitzikatzeko gai dira.

Konstante Erradioaktiboa (λ)

Konstante erradioaktiboa (λ) isotopo erradioaktibo bakoitzaren ezaugarria da, eta nukleo baten desintegrazio-probabilitatea adierazten du denbora-unitateko.

Batez Besteko Bizitza (τ)

Isotopo erradioaktibo baten batez besteko bizitza (τ), zoriz aukeratutako nukleo bat desintegratzeko pasatzen den batez besteko denbora da. Matematikoki, desintegrazio-konstantearen (λ) alderantzizkoa... Continuar leyendo "Erradioaktibitatea: Oinarriak eta Eraginak" »

Termodinámica

Se encarga de describir los procesos que implican cambios en temperatura, la transformación de la energía, y las relaciones entre el calor y el trabajo.

Variables:

1. Trabajo: Fuerza que se aplica sobre un cuerpo para desplazarlo de un punto a otro.
2. Calor: Transferencia de energía de una parte a otra de un cuerpo o entre diferentes cuerpos, en virtud de una diferencia de temperatura.

Expansión Térmica:

Es el aumento longitudinal, volumétrico, espacial, de área o de otra dimensión métrica que sufre un medio físico a causa del aumento de la temperatura.

Experimento de Joule:

Joule ideó un experimento para demostrar que el calor no era más que una forma de energía, y que se podía obtener a partir de la energía mecánica. Dicho... Continuar leyendo "Principios de Termodinámica: Calor, Trabajo y Transformaciones de Energía" »