Chuletas y apuntes de Física de Bachillerato y Selectividad

HIGIDURA BIBRAKORRA Higidura periodikoa:

denbora tarte konstante bat pasau ondoren(periodoa) beraren higidurari dagozkion aldagaiak(r,v,a) balio berak hartzen dituztenean.
Hgidura bibrakorra higidura pèriodikoa baina bere oreka posisioaren inguruan alde batera eta bestera desplazatzen denean.

Higidura harmoniko simplea

Higidura bibrakorra baina posizio bektorearen jatorria oreka puntuan egonik indarra desplazamenduaren aurkako noranzkoa izanik posiziobektorearen proportzionala den indar ierakoile baten eraginean mugitzen denean, ibilbide zuzenean.

Elongazioa

Gorputzaren posisioa Amplitudea gorputzak hartzen duen elongazio max Periodoa(T)
ibilbide oso bat egiteko behar den denbora Maiztasuna(f)
zenbat ibilbide oso egiten dituen denbora unitateko... Continuar leyendo "Higidura Bibrakorra eta Uhin Higidura: Oinarrizko Kontzeptuak" »

1. Composició de l'univers i mètodes d'estudi

L'Univers és un buit immens en el qual hi ha milions d'objectes. Alguns els podem veure a simple vista i d'altres utilitzant telescopis. A més, hi ha matèria que no podem observar directament: la matèria fosca. L'Univers és un espai on hi ha milions de galàxies. En cada galàxia hi ha milers de milions d'estrelles, planetes i nebuloses.

La fórmula de la composició observable és senzilla: 75% hidrogen, 20% heli i 5% altres elements.

Sobre la matèria fosca: els astrònoms admeten que les galàxies constitueixen aproximadament el 10% de la matèria total de l'Univers, mentre que el 90% restant està format per una matèria desconeguda, la matèria fosca.

Per saber la composició de l'Univers... Continuar leyendo "Composició de l'Univers, matèria fosca i evolució còsmica" »

*

Dinámica:

parte de la física que estudia el movimientos de los cuerpos en relación con las fuerzas que lo producen.

1ª ley d nwton (de la inercia):

un cuerpo permanece en su estado de reposo o de MRU si no actúa ninguna fuerza sobre el, o si la resultante de las fuerzas que actúan es nula.

2ª ley de nwton (fundmental de la dinámica):

si sobre un cuerpo actúa una fuerza resultante, esta adquiere una aceleración directamente proporcional a la fuerza aplicada, siendo la masa del cuerpo la constante de proporcionalidad.

*Momnto lineal:

llamamos momnto lineal, p→, de un cuerpo al producto de su masa por su velocidad. P→=m*v→

**La resultante de todas las fuerza aplicadas a un cuerpo es igual al cociente entre la variación de su cantidad... Continuar leyendo "Fundamentos de la Dinámica: Leyes de Newton, Momento Lineal y Fuerzas de Rozamiento" »

Teoría Cinética Molecular

La teoría cinética molecular establece que la temperatura y la presión están relacionadas con la energía cinética de las moléculas. La temperatura indica el nivel de energía de un cuerpo o sistema; no depende de la masa, es una variable intensiva, una magnitud fundamental, medible y no aditiva. La teoría predice que, cuando dos cuerpos están a distinto nivel de temperatura y se ponen en contacto, producen calor y experimentan cambios en su energía interna hasta que alcanzan el equilibrio térmico.

Medición de la Temperatura

Para medir la temperatura, se ha de elegir una de las propiedades que experimentan los cuerpos cuando se les suministra calor. La propiedad que se elija, llamada propiedad termométrica,... Continuar leyendo "Fundamentos de la Teoría Cinética Molecular y Transferencia de Calor" »

L'Univers: Energia, Matèria i Estructura

L'univers és tot allò que existeix: energia i matèria. La seva composició aproximada és:

• 70% hidrogen
• 20% heli
• 5% altres elements

L'estructura de l'univers es compon de:

• Energia fosca (50%)
• Matèria fosca (50%)

La matèria s'estructura acumulant els elements i creant cossos com estrelles, planetes i galàxies.

Fórmules de Newton i Gravetat

Fórmules de Newton:

• F = dp/dT = d(mv) /dt
• F = G·M·m / d²
• F = ma

Gravetat: 9,8 m/s²

Forats Negres: Estrelles de Gran Massa

Un forat negre és una estrella amb una massa enorme. Qualsevol objecte que s'acosti massa és absorbit per la seva gravetat i passa a formar part de la seva massa.

• Punt de no retorn: La llum intenta escapar, però la gravetat ho impedeix.
• Radiació solar:

Defectes de la visió

Miopia

Les persones miops tenen el cristal·lí més convergent del que és normal. Enfoquen bé els objectes pròxims, però els raigs procedents dels objectes allunyats convergeixen en un punt anterior a la retina; per això, la imatge que es forma en aquesta és borrosa. La miopia es corregeix amb una lent divergent, que fa que el focus del conjunt lent-cristal·lí se situe sobre la retina.

Hipermetropia

Les persones hipermetrops tenen el cristal·lí menys convergent del que és normal. El focus dels objectes llunyans està més enllà de la retina. Veuen bé els objectes llunyans, però veuen malament els pròxims, ja que quan els raigs refractats arriben a la retina encara no han convergit. Es corregeix amb una lent

Optika geometrikoa

Optika geometrikoa optikaren zati bat da, non, geometriaren bidez, islapen- eta errefrakzio-fenomenoetan argi-izpiek pairatzen dituzten desbideraketak aztertzen diren. Optika geometrikoa suposizio batzuetatik abiatzen da: argia ibilbide zuzenean hedatzen dela ingurune homogeneo eta isotropoetan, argi-izpiak itzulgarriak direla eta islapen- eta errefrakzio-legeak betetzen direla.

Sistema optiko bakunak

Dioptrioa

Dioptrioa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune banatzen dituen gainazal bakarrak osaturiko sistema optikoa da. Gainazalaren arabera, laua edo esferikoa izan daiteke.

Dioptrio esferikoa

Dioptrio esferikoa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune garden banatzen dituen gainazal esferikoa da. Kurbadura-erradioaren... Continuar leyendo "Optika geometrikoa: Dioptrioak, Ispiluak, Lenteak eta Tresna Optikoak" »

Óptica: Una Exploración de la Naturaleza de la Luz

La óptica, una de las ramas más antiguas de la física, se dedica a explicar el fenómeno de la visión. Las primeras hipótesis científicas significativas surgieron casi simultáneamente, propuestas por Newton y Huygens.

Teoría Corpuscular de Newton

Newton descubrió que la luz tiene una naturaleza corpuscular: los focos luminosos emiten minúsculas partículas que se propagan en línea recta en todas las direcciones. Al chocar con nuestros ojos, estas partículas producen la sensación luminosa. Los corpúsculos, distintos para cada color, atraviesan los medios transparentes y son reflejados. Esta teoría justificaba la propagación rectilínea de la luz y la reflexión, pero no la refracción.... Continuar leyendo "Naturaleza y Fenómenos de la Luz: Teorías, Espectroscopía e Interferencia" »

1. Formació i Composició de l'Atmosfera

L'atmosfera es va formar com a conseqüència de la desgasificació del planeta, igual que la hidrosfera, en les primeres etapes de la seva formació. L'atmosfera primigènia presentava una composició diferent a l'actual (CO2, N2, H2, SH2) que va ser molt favorable a la formació de les primeres molècules orgàniques i, gràcies a elles, a la vida. El desenvolupament de la vida, especialment la fotosíntesi, va donar lloc a la formació de l'O2.

2. Capes de l'Atmosfera

L'atmosfera es divideix en diverses capes, cadascuna amb característiques úniques:

• Troposfera

  És l'embolcall més intern i el més important, ja que en ella hi tenen lloc els fenòmens atmosfèrics i climàtics. S'estén des de la superfície

Evolució Estel·lar i Forats Negres

Forats Negres

Centres de les galàxies, tenen molta capacitat d'atracció. S'han detectat perquè quan hi cau matèria, aquesta agafa tanta acceleració que emet raigs X.

Estels

Han d'estar a la distància més llunyana del punt de no retorn. Quan les nebuloses es col·lapsen, es formen estels.

Cicle de Vida d'un Estel

• Nanes Blanques

  Són estels que tenen una massa més petita que la del Sol. Esgoten el combustible, es refreden i s'apaguen.

• Gegants Vermelles

  Tenen una mida semblant a la del Sol. Quan acaben el combustible (hidrogen), encara tenen prou energia per fer noves reaccions i generar una gegant vermella, que s'acabarà convertint en una nana blanca.

• Supernoves

  Estels amb una massa 10 vegades o més gran que