Chuletas y apuntes de Física de Bachillerato y Selectividad

L'Univers: Energia, Matèria i Estructura

L'univers és tot allò que existeix: energia i matèria. La seva composició aproximada és:

• 70% hidrogen
• 20% heli
• 5% altres elements

L'estructura de l'univers es compon de:

• Energia fosca (50%)
• Matèria fosca (50%)

La matèria s'estructura acumulant els elements i creant cossos com estrelles, planetes i galàxies.

Fórmules de Newton i Gravetat

Fórmules de Newton:

• F = dp/dT = d(mv) /dt
• F = G·M·m / d²
• F = ma

Gravetat: 9,8 m/s²

Forats Negres: Estrelles de Gran Massa

Un forat negre és una estrella amb una massa enorme. Qualsevol objecte que s'acosti massa és absorbit per la seva gravetat i passa a formar part de la seva massa.

• Punt de no retorn: La llum intenta escapar, però la gravetat ho impedeix.
• Radiació solar:

Optika geometrikoa

Optika geometrikoa optikaren zati bat da, non, geometriaren bidez, islapen- eta errefrakzio-fenomenoetan argi-izpiek pairatzen dituzten desbideraketak aztertzen diren. Optika geometrikoa suposizio batzuetatik abiatzen da: argia ibilbide zuzenean hedatzen dela ingurune homogeneo eta isotropoetan, argi-izpiak itzulgarriak direla eta islapen- eta errefrakzio-legeak betetzen direla.

Sistema optiko bakunak

Dioptrioa

Dioptrioa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune banatzen dituen gainazal bakarrak osaturiko sistema optikoa da. Gainazalaren arabera, laua edo esferikoa izan daiteke.

Dioptrio esferikoa

Dioptrio esferikoa errefrakzio-indize desberdineko bi ingurune garden banatzen dituen gainazal esferikoa da. Kurbadura-erradioaren... Continuar leyendo "Optika geometrikoa: Dioptrioak, Ispiluak, Lenteak eta Tresna Optikoak" »

Óptica: Una Exploración de la Naturaleza de la Luz

La óptica, una de las ramas más antiguas de la física, se dedica a explicar el fenómeno de la visión. Las primeras hipótesis científicas significativas surgieron casi simultáneamente, propuestas por Newton y Huygens.

Teoría Corpuscular de Newton

Newton descubrió que la luz tiene una naturaleza corpuscular: los focos luminosos emiten minúsculas partículas que se propagan en línea recta en todas las direcciones. Al chocar con nuestros ojos, estas partículas producen la sensación luminosa. Los corpúsculos, distintos para cada color, atraviesan los medios transparentes y son reflejados. Esta teoría justificaba la propagación rectilínea de la luz y la reflexión, pero no la refracción.... Continuar leyendo "Naturaleza y Fenómenos de la Luz: Teorías, Espectroscopía e Interferencia" »

1. Formació i Composició de l'Atmosfera

L'atmosfera es va formar com a conseqüència de la desgasificació del planeta, igual que la hidrosfera, en les primeres etapes de la seva formació. L'atmosfera primigènia presentava una composició diferent a l'actual (CO2, N2, H2, SH2) que va ser molt favorable a la formació de les primeres molècules orgàniques i, gràcies a elles, a la vida. El desenvolupament de la vida, especialment la fotosíntesi, va donar lloc a la formació de l'O2.

2. Capes de l'Atmosfera

L'atmosfera es divideix en diverses capes, cadascuna amb característiques úniques:

• Troposfera

  És l'embolcall més intern i el més important, ja que en ella hi tenen lloc els fenòmens atmosfèrics i climàtics. S'estén des de la superfície

Evolució Estel·lar i Forats Negres

Forats Negres

Centres de les galàxies, tenen molta capacitat d'atracció. S'han detectat perquè quan hi cau matèria, aquesta agafa tanta acceleració que emet raigs X.

Estels

Han d'estar a la distància més llunyana del punt de no retorn. Quan les nebuloses es col·lapsen, es formen estels.

Cicle de Vida d'un Estel

• Nanes Blanques

  Són estels que tenen una massa més petita que la del Sol. Esgoten el combustible, es refreden i s'apaguen.

• Gegants Vermelles

  Tenen una mida semblant a la del Sol. Quan acaben el combustible (hidrogen), encara tenen prou energia per fer noves reaccions i generar una gegant vermella, que s'acabarà convertint en una nana blanca.

• Supernoves

  Estels amb una massa 10 vegades o més gran que

Un imán o una carga eléctrica en movimiento generan un campo magnético.
Podemos definir por tanto el campo magnético de la siguiente forma:

  El campo magnético creado por un imán o una carga eléctrica en movimiento es el espacio que les rodea, tal que, si colocamos en un punto de dicho espacio un imán de prueba, instantáneamente se verá sometido a una fuerza magnética debida a la presencia del imán o la carga eléctrica en movimiento iniciales.Cada punto de un campo magnético viene caracterizado por una magnitud vectorial denominada intensidad del campo magnético o inducción magnética ,

La LEY DE LORENTZ:
Cuando un cuerpo cargado pentetra con una velocidad v en una región del espacio donde existe un campo magnético se ve... Continuar leyendo "Fuerza de Lorentz" »

Naturaleza de la Luz: Teoría Corpuscular y Ondulatoria

La cuestión sobre cuál es la naturaleza de la luz ha supuesto un problema desde la antigüedad hasta el siglo XX. A lo largo de la historia se han desarrollado principalmente dos teorías contrapuestas: la teoría corpuscular, que considera que la luz está compuesta de partículas o corpúsculos, y cuyo principal representante fue Newton, y la ondulatoria, que defiende que la luz se comporta como una onda. Las dos teorías explicaban los fenómenos de reflexión y de refracción. Sin embargo, sólo la teoría ondulatoria pudo explicar satisfactoriamente los fenómenos de interferencia y de difracción y el hecho de que la velocidad de la luz es mayor en los medios menos densos. Esto,... Continuar leyendo "Naturaleza de la Luz: Teoría Corpuscular y Ondulatoria, Ametropías y Leyes de Reflexión y Refracción" »

Fisika Klasikoa

Teoria klasikoaren arabera, argiaren intentsitatea (energia azalera-unitateko) zenbat eta handiagoa izan, orduan eta elektroi gehiago kanporatuko lirateke, eta esposizio-denborak ere efektu bera izango luke. Baina esperientziak kontrakoa frogatu zuen. Esperientzia horietako emaitzak aztertzean, fisika klasikoaren bidez azaldu ezin diren hiru gertaera agertu ziren:

1. Emisioa edo igorpena f maiztasuna minimo bat baino handiagoa denean soilik gertatzen da; maiztasun minimo hori metal bakoitzaren ezaugarri propioa da eta atari-maiztasuna deritzo, f_u. Hau da, nahiz eta intentsitatea handia izan, gerta daiteke elektroirik ez kanporatzea, eta intentsitate txikiago batekin, aldiz, bai. Teoria klasikoaren arabera, argiaren intentsitatea

Movimiento Ondulatorio: Conceptos Fundamentales

El movimiento ondulatorio se define como la propagación de un movimiento vibratorio a través de un medio, transportando energía sin desplazamiento neto de materia.

Parámetros Clave de las Ondas

• Longitud de Onda (λ): Distancia entre dos puntos consecutivos en la misma fase de una onda.
• Frecuencia (f): Número de ciclos completos por unidad de tiempo. Se mide en Hertz (Hz).
• Periodo (T): Tiempo que tarda una onda en completar un ciclo. Es el inverso de la frecuencia (T = 1/f).
• Velocidad de Propagación (v): Velocidad a la que se desplaza la perturbación.
• Amplitud (A): Máxima elongación o desplazamiento de las partículas del medio desde su posición de equilibrio.
• Número de Onda (k): Relacionado