Chuletas y apuntes de Filosofía y ética de Otros cursos

Hel·lenisme

Hel·lenisme → (des de la mort d'Alexandre Magne fins a la conquesta per part dels romans de l'últim regne hel·lènic que queda, que és Egipte). Visió humanista que valora la dignitat humana.

S'estén per tot el món el pensament grec → suposa: (al ser plantejat per un àmbit petit i les conquestes d'Alexandre Magne són molt grans) conflicte de cultura grega i el context amb el qual ha de donar resposta. Desenvolupament de qüestions pràctiques i de ciència. Escales ètiques (felicitat → causes → solució infelicitat):

Escoles hel·lenístiques

• Epicuris / hedonistes → FELICITAT = PLAER (absència de dolor físic i mental). Quatre pors (tetrapharmakon):
  • Déus → com que no sabem si existeixen no hem de tenir por; i

El problema del coneixement i de la realitat

La filosofia comença preguntant-se què és la realitat i què vol dir que una cosa sigui real. Aquesta pregunta és molt important perquè, segons com s’entengui la realitat, també canvia la manera d’entendre el coneixement, la veritat i la ciència.

Aquesta part de la filosofia s’anomena metafísica, que és l’estudi del que existeix i de com és el que existeix. Dins la metafísica hi ha una part anomenada ontologia, que estudia quines coses existeixen i quines característiques tenen.

Realitat física i realitat no física

Quan ens preguntem què és real, podem distingir entre:

• Realitat física: És tot allò material que podem percebre amb els sentits, com una taula, una persona o una

Introducción al Pensamiento de Ortega y Gasset

El texto refleja con claridad el núcleo de la filosofía de José Ortega y Gasset, especialmente su concepción del perspectivismo y del raciovitalismo, dos ideas centrales en su pensamiento.

El Perspectivismo: La Verdad como Suma de Visiones

Ortega parte de la crítica tanto al racionalismo absoluto como al relativismo subjetivista. En lugar de una verdad única y objetiva, válida para todos los tiempos, propone que cada persona, pueblo o época representa un punto de vista insustituible sobre la realidad. Esta es la base de su perspectivismo: cada vida ofrece una visión parcial pero necesaria de la verdad. Por tanto, la verdad completa solo puede alcanzarse sumando múltiples perspectivas, sin... Continuar leyendo "Filosofía de José Ortega y Gasset: Perspectivismo y Raciovitalismo" »

La Filosofía de René Descartes: Razón y Certeza

La obra de René Descartes marca un hito fundamental en la historia de la filosofía occidental, al proponer un sistema de pensamiento que busca establecer un fundamento sólido para el conocimiento, basado en la razón y la evidencia. Su enfoque sistemático y su insistencia en la importancia de la duda metódica transformaron la manera de abordar la búsqueda de la verdad.

El Método Cartesiano para la Búsqueda de la Verdad

René Descartes propuso un método riguroso para alcanzar el conocimiento cierto y evitar el error. Este método se compone de cuatro reglas fundamentales:

1. Evidencia: Aceptar solo lo que es claro y distinto.
2. Análisis: Descomponer proposiciones complejas en elementos más

La historia de la filosofía ha estado marcada por profundas confrontaciones entre distintos pensadores. Uno de los enfrentamientos más significativos es el de Platón y Nietzsche, dos filósofos con visiones radicalmente opuestas sobre la realidad, el conocimiento, la moral y la política. Mientras Platón representa el idealismo y la búsqueda de una verdad absoluta, Nietzsche rompe con esta tradición y defiende una perspectiva vitalista en la que no existen valores universales.

Platón sostiene que el mundo sensible es solo una copia imperfecta del mundo de las Ideas, donde se encuentra la verdadera realidad. Nietzsche rechaza esta noción y considera que la idea de un mundo superior es una invención dañina que desprecia la vida real.... Continuar leyendo "Platón vs Nietzsche: Un Duelo Filosófico" »

Imperatiu Categòric de Kant i la Voluntat de Poder de Nietzsche

L'imperatiu categòric de Kant ens fa entendre que la seva raó pràctica esdevé formal i es fa present a l'individu sota la forma d'un imperatiu categòric: imperatiu perquè és un manament, un ordre (és a dir, "fes això") i, per altra banda, és categòric perquè diu que ho hem de fer simplement, perquè és el que hem de fer, és el nostre deure. En altres paraules, és la forma com la nostra consciència moral se'ns fa present i orienta la nostra conducta.

Les Dues Formulacions de l'Imperatiu Categòric

Així doncs, hi ha dues formulacions de l'imperatiu categòric, les quals apareixen en l'obra La fonamentació de la metafísica dels costums (1785):

Primera Formulació:

Ciències Formals

La lògica i les matemàtiques estudien objectes abstractes com ara números, raonaments lògics, etc. Expliquen les regles per les quals aquests símbols formen un sistema, es combinen i expressen les seves conclusions. Quan les premisses o les dades de les quals parteixen són certes, l’aplicació de les regles lògiques o matemàtiques mitjançant el raonament deductiu ens porta a una conclusió que sempre és veritable.

Requisits dels Sistemes Formals

Els sistemes formals han de respectar unes normes essencials:

• Consistents: Demostrar només deduccions vàlides.
• Coherents: No contenir elements contradictoris entre si.
• Complets: Totes les seves lleis han de poder ser potencialment demostrables.

Ciències Naturals

Les ciències... Continuar leyendo "Classificació de les Ciències i Metodologia Científica: Popper i Feyerabend" »

El Contrato Social de Rousseau: Hacia un Nuevo Orden Social

Jean-Jacques Rousseau plantea que, para mitigar las injusticias sociales y las diferencias de clase, los hombres deben establecer un nuevo Contrato Social que los acerque a su estado natural. Gracias a este nuevo pacto, se conseguiría la unidad del cuerpo social y los intereses particulares se subordinarían a la voluntad general.

En este nuevo estado, el hombre se ve forzado a obrar por otros principios y a consultar su razón antes de escuchar sus inclinaciones. Aunque en él se prive de muchas ventajas que provienen de la naturaleza, sus facultades se ejercitan al desarrollarse y sus ideas se amplían.

Libertad Natural vs. Libertad Civil

Lo que el hombre pierde al firmar el contrato... Continuar leyendo "El Contrato Social de Rousseau: Libertad Civil y Voluntad General" »

Comentario sobre Descartes

Autor
Filósofo y científico francés del siglo XVII. Fue uno de los iniciadores del racionalismo y de la filosofía moderna. Rechazó todo criterio de autoridad ajeno a la razón y vio en esta facultad el origen y el fundamento del conocimiento.

Tema
En su búsqueda de un principio firme para la filosofía, Descartes duda de las certezas comúnmente aceptadas. Concluye que «pienso, luego existo» es ese principio.

Ideas principales

• Dado que los sentidos, en ocasiones, nos engañan, puedo poner en duda la validez de las sensaciones.
• Como a veces nos equivocamos en los razonamientos matemáticos, puedo suponer que mis demostraciones son falsas.
• No siempre está clara la distinción entre lo que percibimos en sueños y en

La Qualitat dels Plaers en l'Utilitarisme de Mill

1. Resum de les idees principals

S’ha d’admetre que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals…

Mill defensa que hi ha plaers superiors (intel·lectuals) i inferiors (corporals), i que la qualitat també compta a l’hora de valorar el plaer, no només la quantitat. Critica que molts utilitaristes només valoren avantatges circumstancials, però afirma que també es pot justificar la superioritat dels plaers mentals per la seva naturalesa. Argumenta que només qui coneix ambdós tipus de plaers pot jutjar-ne amb criteri, com Sòcrates respecte a un ximple.

2. Significat dels mots clau

• «Circumstancials»: Relatius a les condicions externes o les circumstàncies,