Chuletas y apuntes de Ciencias sociales de Secundaria

Ordenar por
Materia
Nivel

Societat i Economia Feudal a l'Edat Mitjana: Estaments i Senyoriu

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,1 KB

La Societat i l'Economia Feudal a l'Edat Mitjana

L'Estructura Social Medieval

La Noblesa: Senyors i Cavallers

La noblesa estava formada pels grans senyors propietaris d'extenses terres (comtes, marquesos, ducs, barons, castlans...) i els cavallers, que anaven a la guerra amb el seu equip d'armes i el seu cavall per ajudar el seu senyor.

Les seves tasques incloïen:

  • Gestionar el territori.
  • Defensar els vassalls.
  • Entrenar-se militarment.
  • Cobrar impostos.
  • Impartir justícia.
  • Anar a cacera.
  • Fer la guerra.

El Clergat: Bisbes, Abats i Monjos

Els eclesiàstics o clergat eren la gent de l'Església (bisbes, abats, monjos, capellans...) que pregaven a Déu per tothom i dirigien la religió cristiana. Els més importants tenien feus i actuaven igual que els senyors... Continuar leyendo "Societat i Economia Feudal a l'Edat Mitjana: Estaments i Senyoriu" »

Pilares de la Investigación Científica: Conceptos Clave y Metodología Esencial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 5,67 KB

Fundamentos de la Investigación Científica

La Ciencia: Concepto y Tipos

La Ciencia es el resultado de la investigación y la aplicación rigurosa del método científico. Ofrece un método sistemático para resolver problemas y proporciona enfoques alternativos para describir, explicar y predecir fenómenos, así como las consecuencias de determinadas acciones.

Según la definición clásica, “la ciencia es el conocimiento racional, cierto o probable, obtenido metódicamente, sistematizado y verificable.”

Tipos de Ciencia:

  • Formal: Se ocupa de entes ideales, como la lógica y las matemáticas.
  • Fáctica: Se ocupa de hechos y fenómenos observables, como las ciencias naturales y sociales.

La Teoría: Principios y Funciones

Una Teoría establece... Continuar leyendo "Pilares de la Investigación Científica: Conceptos Clave y Metodología Esencial" »

Primera Revolució Industrial: Orígens, Expansió i Impacte Social

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,02 KB

1.ELS Orígens DE LA PRIMERA Revolució INDUSTRIAL.1.1.LA Revolució DEMOGRAFICA DE LA DARRERIA DEL S.XVIII.A partir de la segona meitat del
S.XVIII, la natalitat es mantingué alta, pero la mortalitat va descendir Molt.Van sorgir les primeres vacunes.La població va començar a créixer, fenomen Que conmeixem com a revolució demografica:Cada vbegada hi havia mes persones Que demanaven mes productes,hi hagué un augment del consum.1.2.L'Expansió Agrícola DEL S.XVIII.Els canvis economics es van iniciar en el sector primari:-Es Van millorar les tecniques agrícoles=Substituir el guaret per la rotació Continua de conreus,cap a 1750 es va introduir l'aladre de ferro i es van Perfeccionar els sistemes de reg.Aquestes millores van permetre ampliar... Continuar leyendo "Primera Revolució Industrial: Orígens, Expansió i Impacte Social" »

Els regnes europeus i la ciutat medieval

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,9 KB

Els regnes europeus

Per quin motiu es van enfrontar Anglaterra i França. Aquest motiu a què els va conduir al s. XIV?

Perquè el monarca angles conservava territoris a França. Van tindre una guerra anomenada “guerra dels Cents Anys”. Aquest conflicte va arribar a dues fases.

Conseqüències de la Guerra dels Cent Anys, tant a França com a Anglaterra individualment com en conjunt

  • El conflicte va tenir importants repercussions en tots dos regnes. A França, l'augment dels impostos per pagar la guerra va provocar una revolta camperola (Jacquerie) al nord del país que va ser esclafada amb duresa.
  • A Anglaterra també va esclatar una revolta pagesa, però el fet més destacat va ser l'esclat d'una guerra civil, la guerra de les Dues Roses (1455-
... Continuar leyendo "Els regnes europeus i la ciutat medieval" »

Història Contemporània: Revolucions i Canvis del Segle XVIII-XIX

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,45 KB

L'Antic Règim, Il·lustració i Guerra de Successió

L'Antic Règim: Economia, Política i Societat

  • Economia: Agrícola i de subsistència.
  • Política: Monarquia absoluta amb tres poders (Legislatiu, Executiu i Judicial) concentrats en el rei.
  • Societat: Estamental i religiosa.
    • Noblesa i Clergat (Privilegiats): No treballaven, no pagaven impostos i eren els únics que podien portar armes.
    • Tercer Estat (No privilegiats): Tenien la situació contrària. La diferència no era una qüestió de diners, sinó de privilegis.

La Il·lustració: La Raó com a Base del Pensament

La Il·lustració va ser un conjunt d'idees que va aparèixer al segle XVIII i que defensava la fe absoluta en la raó.

Grans Pensadors Il·lustrats

  • Montesquieu: Defensa la separació de
... Continuar leyendo "Història Contemporània: Revolucions i Canvis del Segle XVIII-XIX" »

La sociología como ciencia social y su relación con otras disciplinas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en español con un tamaño de 7,79 KB

La sociología es considerada una ciencia de estudio cuyo objetivo es estudiar al individuo como ser social.

Relación con la Economía

Marx y Weber la consideraban de primera importancia para la comprensión de la sociedad. Ninguna explicación sociológica es totalmente convincente o completa si ignora factores tales como el ingreso que obtienen las personas por su trabajo, la ocupación, la clase social, etc.

Relación con la Historia

Los sociólogos siempre acuden a los datos y a la información suministrada por la historia, sin los cuales hubiera sido imposible gran parte de la producción sociológica. En particular, el estudio del cambio social, que es uno de los problemas fundamentales de la sociología, debe considerar necesariamente la... Continuar leyendo "La sociología como ciencia social y su relación con otras disciplinas" »

Història de l'Al-Andalus i la conquesta musulmana de la Península Ibèrica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,78 KB

711-929: Exèrcit musulmà derrota visigots

Un exèrcit musulmà arriba a la Península Ibèrica i derrota al dèbil exercit visigot a la batalla de Guadalete.

718: Dominen tota la Península Ibèrica i passa a ser emirat independent

Visigots no van poder aturar els musulmans perquè els visigots no tenien gaire exercit i perquè un noble (Julian) va enganyar al seu rei (Rodrigo) passant-se a l'altre banda.

No varen dominar la serralada Cantàbrica i els Pirineus

No van poder dominar la serralada Cantàbrica i els Pirineus.

Península Ibèrica a l'època musulmana: Al-Andalus i es va establir el govern com a un emirat independent

Abderraman I va ser l'únic supervivent del califat omeia. És de la capital de l'imperi: Damasc. Era un emir independent

... Continuar leyendo "Història de l'Al-Andalus i la conquesta musulmana de la Península Ibèrica" »

De la Caiguda de Roma a l'Europa Feudal i l'Islam

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,97 KB

La Fi de l'Imperi Romà d'Occident

Al començament del segle V, els huns, un poble bàrbar que va arribar d'Àsia dirigit per Àtila, van envair i arrasar els territoris de l'est d'Europa. Els pobles germànics van irrompre en massa a l'Imperi Romà d'Occident i el van acabar conquerint.

Els Regnes Germànics a Europa

  • Ostrogots: Van ocupar Itàlia.
  • Visigots: Hispània.
  • Francs: Gàl·lia.
  • Burgundis: Est de Gàl·lia.
  • Alamans: Rin.
  • Anglosaxons: Britània.

El Regne Visigot: Organització i Consolidació

Els visigots, poc nombrosos, van dominar els hispanoromans i es van repartir una gran part de les terres. Constituïen un grup social aristocràtic i privilegiat. L'organització del regne es fonamentava en:

  1. Una monarquia forta: El monarca es basava en una
... Continuar leyendo "De la Caiguda de Roma a l'Europa Feudal i l'Islam" »

L'Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències (s. XIX-XX)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,8 KB

Definició i Context

L'imperialisme és el domini d'un país sobre un altre. El país dominant s'anomena metròpoli i el dominat, colònia. El moment àlgid de l'imperialisme modern se situa entre els segles XIX i XX.

Causes de l'Imperialisme

Causes econòmiques

Europa estava en plena Revolució Industrial, per tant, les fàbriques treballaven al màxim. La necessitat de matèries primeres va ser una de les principals causes econòmiques. A més, les colònies representaven un nou mercat on vendre els productes manufacturats o els excedents.

Causes demogràfiques

En créixer tant la població europea, hi havia un excedent de persones. Molta gent va marxar a les colònies a buscar feina i oportunitats. Sovint era gent emprenedora que buscava prosperitat.

... Continuar leyendo "L'Imperialisme Europeu: Causes i Conseqüències (s. XIX-XX)" »

Fonaments Polítics, Organització Territorial d'Espanya i la UE

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,53 KB

Conceptes Polítics i Administratius Fonamentals

Sobirania

Tenir el control i poder decidir dins les pròpies fronteres.

Organisme Supranacional

Agrupació de països que opera per sobre de les nacions.

Ens Subestatals

Petites parts d'un estat amb certa autonomia.

Estat

Organització política i administrativa formada per diverses institucions que exerceixen el poder sobre un territori.

Nació

Conjunt de persones amb un lligam cultural comú.

Drets Fonamentals

  • No ser sotmesos a tortura.
  • Tots som iguals davant la llei.
  • Dret a l'educació.
  • No et poden privar de la teva nacionalitat.

Deures Ciutadans

  • Obligacions militars (servei militar).
  • Pagar impostos.
  • Conservació del medi ambient.

Constitució

Conjunt de lleis fonamentals que expliquen la forma de govern... Continuar leyendo "Fonaments Polítics, Organització Territorial d'Espanya i la UE" »