Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

L'arquitectura grega

L’arquitectura és l’art de construir espais per mitjà d’un sistema constructiu.

Anomenem sistema constructiu a la manera com es barregen els elements sostenidors i sostinguts formant l’estructura o esquelet bàsic d’un edifici.

Arquitectura arcaica

La fundació de colònies va impulsar el comerç i millorar l'economia tant a les colònies com a les metròpolis. Culturalment, l'època arcaica es va iniciar amb els primers jocs olímpics el 776 aC, i es caracteritza per l'aparició de grans obres com la Ilíada i l'Odissea d'Homer i els primers filòsofs com Tales de Milet i Pitàgoras.

Arquitectura clàssica

És l’època de major esplendor tant econòmic com polític i cultural. Destaquen dues grans polis enfrontades... Continuar leyendo "Història de l'arquitectura grega" »

Los Órdenes Arquitectónicos Griegos

Orden Dórico

Surgido hacia el siglo VII a. C., el orden dórico se caracteriza por su severidad y monumentalidad, reflejando la mentalidad ruda y agrícola de los dorios. Sus orígenes se remontan a antiguos modelos en madera. Este orden plasma el ideal griego de racionalidad y proporción, considerándose un estilo masculino. Se dice que el radio de la columna dórica equivale a la planta del pie de un hoplita (soldado griego de infantería). Hacia el 600 a. C., el modelo dórico se consolida en templos como el de Artemisa en Corfú. Sus elementos principales son:

• Crepidoma: Plataforma con tres escalones, el último llamado estilóbato.
• Columnas: Fuste estriado con arista viva, éntasis (ligero abombamiento)

Ara Pacis Agustae

Fitxa Tècnica

• Nom: Ara Pacis Agustae o Altar de la Pau d'August

• Autor: Desconegut

• Cronologia: 13-9 a.C.

• Tipus: Altar

• Material: Marbre de Carrara

• Estil: Imperial romà

• Tema: Commemoratiu

• Localització: Museu de l'Ara Pacis (Roma)

Context Històric

Pax Romana

Descripció Formal

Aquesta obra és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix l'altar central. Té dues entrades: la principal s'aixeca sobre un podi amb escales i està orientada cap a l'oest, i era la que utilitzava el sacerdot per fer els sacrificis. L'altra porta està orientada cap a l'est, i és per on entraven els animals que anaven a ser sacrificats. L'altar es troba damunt d'un pedestal i ocupa el centre.

Pel que fa a l'exterior, està totalment... Continuar leyendo "L'Ara Pacis d'August" »

Descripció General de l'Obra

d’un horitzó ben definit, el contrast de grandàries i la concentració de colors intensos i càlids al primer pla. Recupera un ús acurat del clarobscur. Presenta fortes alteracions de forma i escala. El seu cromatisme és nítid i lluminós, amb predominança de blaus i ocres. El tractament de la llum extremadament clara separa el quadre en dues parts, una clara sobre l’horitzó, d’atmosfera irreal, i una altra més fosca a sota.

Composició: Anàlisi Estructural

En diagonal, asimètrica i múltiple. Presidida per una diversitat d’elements clarament determinats i connectats. Dalí aconsegueix una gran sensació d’unitat al crear un horitzó lineal que suggereix un terra de gran profunditat, un espai incommensurable... Continuar leyendo "La persistència de la memòria: Anàlisi i significat de Dalí" »

Presentació de l'Obra: Antoni Gaudí i La Pedrera

Antoni Gaudí, un arquitecte visionari, va viure en la misèria durant molt de temps, tot i aportar solucions molt interessants i innovadores als habitatges. La seva obra destaca per una important funcionalitat. Gaudí era una persona molt religiosa. Va néixer a prop de Reus i va estudiar arquitectura. Va intentar l'obra pública i va realitzar molta obra que no va prosperar. L'encàrrec més important de la seva vida va ser la Sagrada Família. Un grup religiós molt conservador li va encarregar la construcció d'un temple expiatori (edificat en honor a Déu per a la remissió dels pecats). En aquest moment, la seva visió arquitectònica es va revolucionar.

Va morir atropellat per un tramvia.... Continuar leyendo "La Pedrera (Casa Milà): Obra Mestra de Gaudí a Barcelona" »

La Escultura Barroca de Bernini: Apolo y Dafne

La icónica escultura Apolo y Dafne, obra maestra de Gian Lorenzo Bernini, se encuentra en Roma. Creada entre 1622 y 1625, esta pieza cumbre del estilo barroco fue esculpida en mármol.

Descripción y Composición

Sobre una base rocosa, se elevan los cuerpos juveniles de Apolo y Dafne. Bernini capta a Apolo justo en el momento de tocar a su amada, mientras ella es sorprendida en el preciso instante de su metamorfosis en laurel. El conjunto presenta una composición dinámica y helicoidal, visible especialmente en la curvatura que adquiere la anatomía de Dafne durante su transformación.

Valor Artístico y Técnica

El valor principal de esta pieza reside en la extraordinaria habilidad del artista, capaz... Continuar leyendo "Bernini: Apolo y Dafne, Escultura Barroca y las 5 Tendencias Clave de la Pintura del Siglo XVII" »

Grecia

Arquitectura:

• Calícrates: Templo de Atenea Nike
• Ictinio: Partenón

Escultura:

Clásica:

• Mirón: Discóbolo
• Policleto: Doríforo
• Fidias: Procesión de las Panateneas
• Praxíteles: Hermes con Dionisos
• Scopas: Cabeza de Meleagro
• Lisipo: Apoxiomeno

Antigua Roma

Arquitectura:

• Apolodoro de Damasco: Columna de Trajano

Gótico

Pintura:

• Gil de Siloé: Cartuja de Miraflores

Renacimiento Italiano y Manierismo

Arquitectura:

• Ghiberti: Puerta del Paraíso
• Vignola: Basílica de San Pedro

Escultura:

• Ghiberti

Pintura:

• Correggio: Danae
• Giorgione: La Tempestad
• Giotto: Crucifixión
• Leonardo Da Vinci: La Última Cena, La Gioconda

Escultura:

• Giambologna: Rapto de las Sabinas

Renacimiento Español

Arquitectura:

• Enrique Egas: Hospital de la Santa Cruz
• Covarrubias: Hospital de la Santa Cruz
• Rodrigo

Contexto Histórico y Artístico de la Puerta Preciosa

La Puerta Preciosa se enmarca en la intensa actividad constructiva del Reino de Navarra durante el siglo XIV, un periodo caracterizado por el estilo gótico. Esta época fue testigo de importantes obras como la Catedral de Pamplona, su claustro y otras dependencias relevantes, tales como la Capilla Barbazana. Estas construcciones estuvieron acompañadas de una notable actividad escultórica, siendo las cuatro portadas del claustro ejemplos destacados de esta tendencia.

Influencias y Origen

Aunque el autor es desconocido, se especula sobre la posible procedencia francesa de algunos de sus artífices, dada la fuerte vinculación de la obra con modelos franceses. Esta conexión se explica por... Continuar leyendo "La Puerta Preciosa de Pamplona: Arte Gótico y Devoción Mariana en Navarra" »

La Vicaria de Marià Fortuny (1870). Oli sobre tela. Realisme. MNAC.

Context Històric i Biogràfic de Marià Fortuny

Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874) va ser el pintor català més important del segle XIX. La seva trajectòria artística va estar marcada per un reconeixement internacional significatiu, sent un dels pocs artistes catalans a aconseguir-ho en la seva època.

Educat en el romanticisme, Fortuny va evolucionar cap a un realisme molt personal, caracteritzat per un detallisme exquisit. Les seves pintures destacaven per la predominança de les taques de color i un interès profund per captar la llum, aspecte que el va apropar a les tendències impressionistes.

Un moment clau en la seva vida va ser el seu matrimoni amb... Continuar leyendo "La Vicaria de Fortuny: Anàlisi i Significat d'una Obra Mestra" »

La Escultura Griega

La escultura griega es quizá la manifestación artística en la que mejor se plasma el espíritu griego y su búsqueda de equilibrio, armonía y proporción. Inspirados por la belleza del cuerpo humano, esculpieron principalmente figuras de hombres y mujeres sobre mármol y bronce.

Etapas de la Escultura Griega

• Etapa Arcaica: Representaciones de jóvenes, los kouroi y las korai. Se caracterizan por sus ojos almendrados, la llamada sonrisa arcaica y una actitud hierática.
• Etapa Clásica: Destaca por su gran realismo, perfección y sensación de movimiento. El escultor Mirón es un referente, mientras que el máximo exponente fue Fidias, autor de los relieves que adornaban el Partenón. Algo posterior es Praxíteles, quien aplicó