Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Secundaria

GOTIKOA

- Kronología : XII. 2.1/2tik – XIII-XIV-XV.

- Sorrera eta hedapena . Frantzian Portu, Espainia, Ingalaterra , Italia eta Alemania.

- Testuingurua :  

- Zister ordenaren erreforma, forma arkitektoniko berriak ekarriko dituena.

- Filosofiko eta teologiko pentsamenduan Aristotelesen (sentsazioa, Platonen abstrakzioaren gainetik) filosofia nagusitu. Arkitekturan injeniaritza arloa nagusitu, plastikan naturalismoa.

- Hirien garapenak ekarriko duen egitura sozial berria XIII. aurrera.  Merkatal garapenak hirien berpiztea ekarriko du eta bertan merkatal eta artisau burguesía klasenagusia bihurtuko da.  Hiriko katedralak landatar monasterio isolatua ordeztuko du, eta hiriko sinboloaz aparte arkitektura, eskultura eta pinturaren integrazio

Dades bàsiques

Autor: Escola de Pèrgam. Es tracta d'una obra col·lectiva en què van participar uns quaranta escultors, alguns dels quals van deixar-hi la signatura. Per això sabem que, entre altres, hi van col·laborar Dionisíades, Menècrates i Melànip.

Tipus de construcció: Religiosa i propagandística.

Nom de la construcció: Altar de Zeus.

Cronologia: Projectat l'any 188 aC i dut a terme entre el 164 i el 156 aC.

Ubicació: La base de l'altar és encara *in situ*, a l'actual Bergama (Turquia), però els relleus i altres parts es guarden al Pergamonmuseum de Berlín.

Anàlisi formal

Planta i espai

Gairebé quadrada, amb una escalinata central que marca una forma de U dels murs dintre d'una columnata períptera jònica. L'altar de Zeus estava... Continuar leyendo "Altar de Zeus a Pèrgam: Anàlisi i Història" »

Amfiteatre Flavi

Documentació general. Títol (Colosseu o amfiteatre Flavi), Autor (Desconegut), Cronologia (s. I), Tipologia (Amfiteatre), Material (Marbre travertí, formigó, maó, pedra i estuc), Estil (Romà imperial), Localització (Roma), Sist. Constructiu (Arquitravat i voltat)

Anàlisi Formal. Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis està separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.

Espai exterior. Te 4 pisos el primer és d’estil dòric, el segon és jònic i el tercer és corinti i el quart es va fer posteriorment i és un àtic... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Amfiteatre Flavi, Panteó, Maison Carrée, Aqueducte de les Ferreres, August de Prima Porta, Escultura Equestre de Marc Aureli" »

Etapa arcaica: 1r unificació d'Egipte: faraó Menes, fa uns 3000 anys

Imperi antic: Construccions de les piràmides

Imperi mitjà: Construccions dels 1r temples i hiògeus, expansió cap a Núbia

Imperi nou: Època Ramesa, Tutankamon i Cleopatra, expansió cap a l'orient

Estiu (juny-octubre): L'època de les crescudes del Nil, inundava les terres, els camperols els contractava el faraó per fer monuments i palaus

Tardo-Hivern (octubre-febrer): L'època dels cultius, l'aigua tornava al cabal, llaurava amb l'arada i els bous i sembrava, treia les males herbes, xaduf: sistema de regadiu

Primavera (març-juny): L'època de la collita, segava i feien la batuda, recollida de palla, operació de venda i després ho guardaven en magatzems, els funcionaris... Continuar leyendo "Història de l'antic Egipte" »

El Urbanismo y la Arquitectura Romana: Un Legado Duradero

La civilización romana dejó una huella imborrable en la historia, no solo por su vasto imperio, sino también por sus innovaciones en urbanismo y arquitectura. Este documento explora aspectos clave de la vida urbana, la ingeniería y las costumbres cotidianas en el mundo romano.

La Vida Urbana y la Planificación

La Arqueología Urbana Romana

La disciplina que estudia la vida urbana en el mundo romano es la arqueología.

Prioridades de los Arquitectos Romanos

Los arquitectos romanos se preocupaban más por los aspectos prácticos, buscando mejorar la calidad de vida de los habitantes, que por la estética pura. Su enfoque estaba en la funcionalidad y la durabilidad.

El Trazado de las Ciudades

L'Arquitectura Gòtica: La Catedral

Característiques Generals

L'edifici tipus de l'arquitectura gòtica, la catedral, sol tenir les següents característiques:

• Planta de creu llatina, dividida en 3 o 5 naus longitudinalment i 3 al transsepte.
• Transsepte situat al centre, allunyat de la capçalera.
• Girola senzilla o doble.
• Capçalera gran, envoltada de capelles radials.
• Creuer amb cimbori destacat.
• Cor situat a la nau central, especialment en les catedrals espanyoles.

Façanes

Destaca la façana principal, però també les dels laterals del transsepte. Generalment, tenen forma d'H, flanquejades per dues torres amb 3 portes i una rosassa al centre. Poden rematar en terrassa, torres apiramidades o chapiteles.

Divisió Horitzontal

• Cos inferior: Amb 3 portes

Pintura Romànica

• En els seus orígens, la pintura romànica segueix l'estil bizantí: figures allargades.
• Els temes tractats van ser sempre bíblics, escenes religioses.
• La tècnica més utilitzada és la del fresc i sobre taula.
• Grafisme: línia gruixuda per als contorns.
• No hi ha perspectiva, les figures es disposen en postures paral·leles.
• No es comuniquen entre elles.
• Anti-naturalisme.
• Absis.

Pintura Gòtica

Fases

Té 4 fases: Estil gòtic-lineal o franco-gòtic, italià-gòtic trescentista, internacional i flamenc.

Objectiu

Definir les característiques generals i els estils de la pintura gòtica.

Tècnica

La tècnica utilitzada és el tremp, en què s'utilitza l'ou com a aglutinant dels colors o cola obtinguda dels animals. En el segle XV amb la pintura... Continuar leyendo "Característiques de la Pintura Romànica i Gòtica" »

La Familia de Carlos IV: Un Retrato Íntimo de la Realeza por Goya

Este retrato, realizado por Francisco de Goya, es una representación de La Familia de Carlos IV, título que recibe la obra. Está compuesto por catorce personajes que conforman la familia real de la época. Los personajes se disponen en tres grupos:

• Primer grupo: Carlos María Isidro, Fernando (Príncipe de Asturias), Doña María Josefa y la futura esposa de Fernando VII (aún desconocida en ese momento).
• Segundo grupo: Carlos IV (Rey), María Luisa de Parma (Reina), María Isabel y Francisco de Paula.
• Tercer grupo: Antonio Pascual, Doña Carlota Joaquina, los reyes de Parma (que llevan en brazos a Carlos Luis) y, finalmente, Goya, quien se autorretrata pintando la obra.

El autor... Continuar leyendo "La Familia de Carlos IV por Goya: Un Retrato de la Realeza Española" »

Cinquecento: Contexto Histórico y Artístico

Es el periodo artístico y cultural en Italia durante el primer tercio del siglo XVI, extendiéndose hasta 1527. El periodo posterior es el Manierismo, que también presenta características del Barroco. El Cinquecento es uno de los periodos más idealizados, con tres autores esenciales: Leonardo da Vinci, Miguel Ángel y Rafael Sanzio. Admiraban profundamente la Antigüedad Clásica. La imitación de los modelos clásicos es más profunda y fiel, lo que se aprecia especialmente en la arquitectura de Bramante y Palladio. Roma sustituye a Florencia como principal centro artístico.

Arquitectura del Cinquecento

La arquitectura imita los elementos del arte clásico. La belleza se vincula a la proporción,... Continuar leyendo "El Esplendor del Cinquecento: Maestros y Obras Clave del Alto Renacimiento Italiano" »

La Casa Milà

Autor: Antoni Gaudí
Títol: La Casa Milà
Cronologia: 1906-1912
Estil: Modernista
Sist.Constructiu: Materials
Materials: Pedra, Marbre, Vidre, ferro format
Localització: Barcelona

Context Històric i Cultural

Edifici construït durant la restauració borbònica i durant la setmana tràgica on el proletariat fart dels abusos polítics i eclesiàstics comencen a cremar palaus i esglésies.
Cultural: destaca la renaixença moviment cultural iniciat al segle XIX que defensava la recuperació de la llengua catalana basada en els sentiments, tradició patriòtica i fets històrics.

Anàlisi Formal

Aquell edifici era la residència dels senyors Milà i un bloc de pisos de lloguer. L'edifici s'estructura en la façana a partir d'uns pilars amb... Continuar leyendo "La Casa Milà de Gaudí a Barcelona" »