Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

El Renacimiento en Italia y la imprenta veneciana

En el siglo XV comienza el Renacimiento con el Quattrocento, acompañado del Humanismo. Será en Venecia donde se instalen la mayoría de los impresores que llegan de Alemania. En Italia se estudia la perspectiva, la proporción y los órdenes clásicos, pero también se atienden cuestiones de diseño gráfico, como la correcta composición de las letras.

Las aportaciones de Italia serán muy novedosas, entre otras:

• Nuevas tipografías.
• Nueva composición en el formato de los libros.
• Ampliación de la temática de las obras.

Uno de los tipógrafos asentados en Venecia fue Johannes de Spira. Sus obras más importantes fueron De civitate Dei de San Agustín y las Epistulae ad familiares ("Cartas a familiares"... Continuar leyendo "La Revolución del Libro en el Renacimiento: De la Imprenta Veneciana a Durero" »

El Crit d'Edvard Munch

1. Documentació general

Catalogació: El Crit. Edvard Munch. 1893. Museu Nacional d’Oslo.

Aspectes bàsics: Oli i encàustica sobre cartró.

Una figura femenina cridant al costat d’un paisatge format per unes muntanyes i una llenca d’aigua.

2. Anàlisi formal

Composició: S’estructura a partir d’una línia diagonal que talla el quadre de dreta a esquerra separant dues zones clarament diferenciades. A la de la dreta predominen les línies rectes i diagonals, mentre que a la part dreta tot queda sotmès a les línies ondulants, recargolades.

Espai i Volum: La profunditat, la perspectiva queda suggerida amb diversos elements com les línies rectes del terra, la barana, les dues figures de l’esquerra o el contrast cromàtic... Continuar leyendo "El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Significat de l'Obra Expressionista" »

Santa Sofia de Constantinoble (Hagia Sophia)

Santa Sofia de Constantinoble: Nom de l'obra: Santa Sofia de Constantinopla, Autor: Antemi de Tralles (Tralles, c. 474–534) i Isidor de Milet (Milet, c. 480–540). Tipus: Església. La planta de l'edifici mostra un rectangle aproximat de 71 x 77 m. La cúpula s'alça fins als 65 m. Estil: Bizantí. Cronologia: 532–537. Ubicació: Istanbul (antiga Constantinoble/Constantinopla, Turquia). Materials: maó i marbre; l'interior està recobert amb mosaics.

Dades generals

Art: Art bizantí. Material: maó, marbre i, a l'interior, mosaics. Mides: La planta mostra aproximadament un rectangle de 71 x 77 m; la cúpula central s'alça fins als 65 m. Sistema constructiu: arquitravat i voltat.

Elements de suport

U de Jackson Pollock

1. Classificació de l'obra

a) Títol: U

b) Autor: Jackson Pollock

c) Cronologia: 1950

d) Escola o País: National Gallery (Washington)

e) Estil: Expressionisme abstracte

Pintura dinàmica i gestual, sense llenguatge figuratiu. Restricció cromàtica (blanc i negre). Expressa sentiments amb el traç i llibertat expressiva.

2. Tema

a) Atributs: Abstracte

b) Fonts literàries: No n'hi ha

3. Descripció: Anàlisi tècnica

a) Elements de suport: Tela

b) Elements tècnics: Oli, esmalt i pintura d'alumini

Tècnica del dripping (goteig). Pintura llançada sobre la tela amb moviments salvatges, creant una superfície all-over painting.

4. Elements formals i compositius

a) Forma oberta o pictòrica

Predomini del color, absència de dibuix.

b) Composició

Sense... Continuar leyendo "Anàlisi de 'U' de Jackson Pollock: Expressionisme Abstracte" »

Eskultura Barrokoa

Ezaugarri Orokorrak

• Mugimendua (jarrera teatralak, une dramatikoak, sentimenduak adierazi).
• Konposizio libreak, irekiak.
• Aurpegien espresioa, jantzien eta gorputzen trataera eta bolumena landu.
• Argiaren trataera: argilun efektua lortu material ezberdinekin (kolorezko marmolak, brontzea).
• Lerro kurbatuak, eskortzoak, konposizio diagonalak, asimetria, desoreka.

Gai nagusiak

• Erlijiosoak (martirioak, estasiak, mirariak) eta erretaulak (bustoak eta zaldizko figurak).
• Hilobi monumentalak (hildakoaren ospea goraipatu).
• Mitologia (jauregi, lorategi eta plazak dekoratzeko).

Barrokoa Espainian

Ezaugarri orokorrak

• Helburua: fededunak hunkitu eta emozionatu.
• Gai erlijiosoak (gai profano oso gutxi).
• Genero nagusiak: Erretaulak (pintura, eskultura, arkitektura)

El Jardí de les Delícies (Hieronymus Bosch)

Aprox. 1500. Estil: Gòtic flamenc. Tècnica: Oli sobre fusta. Localització: Museu del Prado (Madrid). Tema: Religiós.

Anàlisi del Tríptic

Tapa (Exterior): Grisalla

Pintura monocroma que produeix la sensació de ser un relleu escultòric.

Interior: Oli

El tríptic interior utilitza pigments mòlts dissolts en olis secants, que fan d'aglutinant.

• Dibuix: Definit per la línia.
• Perspectiva: Lineal.
• Temes i Simbolisme: El 6è dia de la Creació, Paradís/Edèn. L'estany és la Font de vida. Hi apareixen animals reals i fantàstics. Adam, l'únic vestit, assenyala Eva (la Mare pecadora).
• Símbols destacats: Maduixes = Pits, Ocells = Penis. Representació d'actes luxuriosos i lascius.

Influències

Influenciat

La Mezquita de Córdoba: Joya del Arte Califal

La Mezquita de Córdoba es una de las principales obras del arte hispanomusulmán, identificada como el máximo exponente del arte califal. Su construcción se inició en el año 780 y atravesó diversas etapas históricas.

Función y Planta Arquitectónica

La función básica del edificio es la oración orientada hacia La Meca. Su planta consta de los siguientes elementos:

• Sala de oración: Espacio principal para el culto.
• Muro de la Qibla: Orientado hacia el sur, posiblemente hacia la ciudad de Damasco.
• Mihrab: Pequeño nicho situado en el muro de la Qibla.
• Maqsura: Espacio anterior al mihrab donde se colocaba el minbar.
• Patio porticado: Incluye la fuente de las abluciones o sabil y el alminar o minarete.