Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Primaria

Arkitektura Greziarra

Orden Doriarra

Zaharrena, egurrezko tenpluetatik dator eta sinpleena. Ez du baserik. Kapitelaren barnean abakoa eta ekinoa daude: ekinoa (kono itxura) eta abakoa (oinarri karratua eta forma prismatikoa). Arkitrabe laua eta fatxadetan frontoia. Adibideak: Poseidon tenplua.

Orden Joniarra

Oinarriduna, konposatua. Enbor ildodunak kamutsirik. Kapitela: voluta eta kiribilduraz eratua. Arkitrabea: zerrenda horizontaletan banatua. Frisoa: etenik gabe eta erliebez dekoratua. Adibidez: Atenea Nikeren Tenplua.

Orden Korintiarra

Joniarraren antzekoa. Berezitasunak: enborra lerdenagoa da. Kapitela: akanto-hostoen itxurakoa. Adibideak: Apolo Epikuroren tenplua.

Grezia Klasikoko Eskultura

Garai Arkaikoa (K.a. VIII-VI. mendeak)

Giza irudiak nagusitzen... Continuar leyendo "Grezia Klasikoko Artea: Arkitektura eta Eskultura" »

Movimientos Arquitectónicos y Obras Clave de los Siglos XIX y XX

La Escuela de Chicago (4.6)

La destrucción de la parte vieja de Chicago a raíz de un incendio masivo generó la necesidad de una actividad constructiva rápida y económica. En este contexto, surgió un grupo de arquitectos conocido como la **Escuela de Chicago**. La renovación que representa esta escuela fue obra de arquitectos y no de ingenieros, ya que en el Nuevo Mundo no existía una larga tradición artística que condicionara la formación ni los planteamientos de los profesionales.

Características Fundamentales: El Origen del Rascacielos

La característica fundamental de esta escuela fue la **edificación en altura**, que dio origen al **rascacielos**. Este desarrollo... Continuar leyendo "Arquitectura Funcionalista y Modernista: De la Escuela de Chicago a Goya y Gaudí" »

Art Etrusc

Ordre toscà: Ordre d'origen etrusc semblant a l'ordre dòric, però la columna es presenta amb base i un fust llis.

Exemple: El trobam en el nivell inferior de la façana del Colosseu.

Podi: Basament escalonat a la part davantera, sobre el qual s'aixeca un temple etrusc o romà.

Exemple: La Maison Carrée s'eleva sobre un podi.

Quitó: Vestit grec de llana o llana prima.

Exemple: La dona del Sarcòfag dels esposos va vestida amb un quitó.

Terracota: Escultura feta amb fang cuit.

Exemple: El Sarcòfag dels esposos està fet amb aquest material.

Escultura Romana

Bucrani: En l'arquitectura grega i romana, crani de bou, adornat amb garlandes, emprat com a tema decoratiu en frisos esculpits o pintats.

Exemple: En trobam a l'estructura interior... Continuar leyendo "Art Etrusc i Escultura Romana: Característiques i Exemples" »

La Escultura en el Cinquecento

La escultura de este siglo se ha independizado totalmente de la arquitectura, mostrando un gran interés por la figura humana con un marcado naturalismo, idealización, perfección técnica y la aplicación de los principios desarrollados en el Renacimiento: perspectiva, humanismo y neoplatonismo, entre otros. En este periodo destaca el genio de Miguel Ángel, cuya obra resume la línea estilística de la escultura italiana del Cinquecento.

Miguel Ángel: El Genio del Renacimiento

Miguel Ángel fue un artista polifacético, destacado como escultor, pintor y arquitecto. Influido por los logros de los escultores del Quattrocento, especialmente por Donatello, estudió con empeño la escultura clásica desde muy joven.... Continuar leyendo "La Escultura del Cinquecento: El Legado Artístico de Miguel Ángel" »

Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Descendencia

Cuzco, la capital del imperio andino, fue tomada por Pizarro y refundada en 1534. Parte de la nobleza inca persistió a la conquista, se exilió de la ciudad y fundó una dinastía: los Incas de Vilcabamba. Fueron cuatro generaciones de incas que vivieron con una dinastía propia, aislada de los incas sucesores de Atahualpa, a quienes se les impusieron las doctrinas de Pizarro. En 1572, el último de estos incas fue derrotado, capturado y decapitado.

Cuzco fue un centro comercial y cultural de los Andes, pero la administración virreinal se instaló en Lima. Lima, fundada en 1535, estaba mucho más cerca del puerto del Callao. Además, en Cuzco, debido a las características de... Continuar leyendo "Arte e Identidad en Cuzco: Retratos de Incas y su Legado Colonial" »

Glossari d'elements arquitectònics romans

Terma

Definició: Complex arquitectònic de l'antiga Roma destinat als banys públics, als exercicis físics, al descans, a l'esbarjo i a activitats intel·lectuals.

Exemple: Cal destacar les termes de Caracalla, a Roma.

Lesena

Definició: Faixa vertical en baix relleu, semblant a una pilastra, amb funció decorativa.

Exemple: En trobem d'estil corinti al nivell superior del Colosseu.

Arena

Definició: Part central d'un circ o d'un amfiteatre on tenen lloc les curses, els combats i els jocs o espectacles.

Exemple: Al centre de l'Amfiteatre Flavi hi trobem l'arena.

Càvea

Definició: En el teatre grec i romà, i en els amfiteatres romans, l'espai destinat als espectadors.

Exemple: Al voltant de l'arena de l'Amfiteatre... Continuar leyendo "Glossari d'arquitectura romana: termes i elements clau" »

1. Fitxa tècnica

• Nom: Apol·lo i Dafne.
• Autor: Gian Lorenzo Bernini.
• Cronologia: Segle XVII (1622-1625).
• Localització: Galeria Borghese, Roma.
• Estil: Barroc.
• Forma: Exempta, grup escultòric.
• Tècnica: Tallada en marbre.
• Policromia: Monocroma.
• Materials utilitzats: Marbre de Carrara.
• Dimensions: 2,43 m d’alt.
• Tema: Mitològic.

2. Context històric

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, i contrastarà... Continuar leyendo "Apol·lo i Dafne de Bernini: Anàlisi i Context Barroc" »

Arte Paleocristiano: Orígenes y Desarrollo en el Imperio Romano

El cristianismo en el Imperio Romano supuso un cambio significativo en su estructura social y cultural. La coexistencia de la religión oficial romana y la nueva fe cristiana determinó la aparición de dos modalidades artísticas diferentes. Hasta el siglo III d.C., el arte paleocristiano se mantuvo en la clandestinidad.

Este periodo de ocultamiento finalizó en el año 313 d.C., cuando el emperador Constantino reconoció el cristianismo como religión lícita mediante el Edicto de Milán. Hasta ese momento, el arte paleocristiano se había desarrollado en secreto.

1. El Concepto y la Ideología Cristiana Primitiva

Los años anteriores al año 0 contemplan un cambio de actitud, con... Continuar leyendo "Arte Paleocristiano: Arquitectura, Iconografía y Orígenes del Cristianismo Primitivo" »

Oració a l’Hort de Getsemaní

Fitxa Tècnica

• Nom: Oració a l’Hort de Getsemaní
• Autor: Francisco Salzillo
• Cronologia: 1754
• Localització: Museu Salzillo, Múrcia
• Estil: Barroc
• Forma: Exempta, grup
• Tècnica: Tallada
• Policromia: Sí
• Materials utilitzats: Fusta
• Tema: Religiós

Context Històric i Artístic del Barroc

L’Europa del segle XVII estava enfrontada ideològicament i políticament: el nord, protestant i iniciant el parlamentarisme, s'oposava al sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes serà la França de Lluís XIV.

A l’Anglaterra parlamentària, una incipient revolució agrícola posarà les bases per a la Revolució Industrial del segle XVIII, contrastant amb la resta d’Europa, on la població... Continuar leyendo "Oració a l'Hort de Getsemaní de Salzillo: Anàlisi Barroc" »

La Pedrera (Casa Milà): L'Obra Mestra d'Antoni Gaudí

La Casa Milà, popularment coneguda com La Pedrera, és una de les obres més emblemàtiques de l'arquitecte Antoni Gaudí. Construïda entre els anys 1906 i 1912, aquesta edificació de tipus civil és un clar exponent del Modernisme català. La seva singularitat rau en l'ús innovador de materials com el maó, la pedra, la ceràmica i el ferro, i es troba ubicada al cor de Barcelona.

Anàlisi Formal de La Pedrera

La línia corba domina la façana de la Casa Milà, que, tot i estar mancada de decoració superficial, presenta una riquesa formal extraordinària. L'edifici es caracteritza per:

• Dues entrades independents.
• Un garatge.
• Dos patis interiors.
• Cinc pisos d'habitatges.
• Un àtic amb terrassa.