Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades

El Dorífor de Policlet: El Cànon de la Perfecció

El Dorífor, elaborat al segle V aC durant el període clàssic grec, s’inscriu en un moment d’estabilitat política i de consolidació de l’idealisme antropocèntric. En aquest context, Policlet pretén definir l’home perfecte a través del seu famós Cànon, basat en proporcions matemàtiques i harmonia visual. L’escultura presenta un jove atleta en contrapposto, de manera que el pes recau sobre una cama mentre l’altra relaxa el cos, creant un equilibri natural però alhora idealitzat. La musculatura és precisa i mesurada, sense cap tipus d’expressivitat dramàtica, cosa que reforça la serenitat i l’equilibri propis del classicisme. L’obra, originalment en bronze (avui... Continuar leyendo "L'Art de l'Antiga Grècia i el Món Etrusc: Obres Mestres" »

Ubicación y Contexto Histórico

La Basílica de Majencio y Constantino se construyó a comienzos del siglo IV d.C. La empezó Majencio en 308 y la terminó Constantino en 312-313, dentro del Bajo Imperio Romano, cuando el Imperio ya estaba entrando en la Tardoantigüedad.

Estilo y Características

Pertenece al estilo romano tardío. Mantiene la forma tradicional de las basílicas romanas, pero con una arquitectura muy monumental, usando grandes bóvedas y el hormigón romano. Es un ejemplo típico de la arquitectura imperial del siglo IV, caracterizada por ser más masiva y técnica.

Localización Geográfica

La Basílica de Majencio y Constantino está en Roma, dentro del Foro Romano, junto a la Vía Sacra. Se encuentra en el corazón político... Continuar leyendo "La Basílica de Majencio y Constantino: Arquitectura, Historia y el Poder Imperial en el Foro Romano" »

La Escultura Románica

El Relieve Románico: Características y Ubicación

El relieve románico se caracteriza por su fuerte dependencia del marco arquitectónico y su función didáctica.

• Ubicación principal: Tímpano, arquivoltas, jambas y capiteles.
• Adaptación al espacio: Las figuras se deforman para adaptarse al espacio disponible.
• Estilo y expresión: Figuras rígidas e inexpresivas, reflejo de una técnica que prioriza el mensaje sobre el naturalismo.
• Estética: Importancia del tema, no de la belleza estética. Los temas son perfectamente reconocibles.
• Función pedagógica: Escultura catequética. La población analfabeta aprendía la doctrina a través de la imagen, plasmando la Biblia en piedra.
• Color: Relieves generalmente policromados.

Temática

Características del Diseño Urbano Barroco

1. Carácter Escenográfico

• La ciudad se concibe como un escenario teatral.
• Se diseñan secuencias espaciales que generan sorpresa, dramatismo y grandeza.
• El movimiento del peatón es guiado visualmente hacia puntos clave.

2. Ejes y Perspectivas Monumentales

• Uso de grandes ejes visuales que conectan plazas, avenidas y edificios importantes.
• Calles rectas y amplias que terminan en:
  • Iglesias
  • Palacios
  • Plazas circulares
  • Columnas o fuentes monumentales

3. Plazas Barrocas

• Formas circulares, elípticas o radiales, buscando dinamismo.
• Espacios ordenados alrededor de un punto focal.
• Ejemplos: Piazza Navona, Piazza San Pietro.

4. Unificación Espacial

• Integración de arquitectura, escultura y paisaje.
• Fachadas que acompañan

Definición y Cronología

Se denomina prerrománico al conjunto de manifestaciones artísticas desarrolladas en Europa Occidental entre los siglos VIII y finales del X, que se distinguen del período anterior por un incipiente intento de recuperar el esplendor de la cultura clásica grecorromana, tanto a nivel político (el proyecto imperial de Carlomagno, por ejemplo) como intelectual, aunque sin desprenderse del todo de los rasgos propios de la cultura germánica.

Lejos de ser un estilo “internacional”, como luego lo serían el románico y el gótico, dentro del prerrománico se engloban varios estilos artísticos, entre los que destacan los siguientes:

• Arte Carolingio: Englobaría todo el área del Imperio de Carlomagno (actuales Francia,

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

Fitxa tècnica i context històric

• Gènere: Pintura retratística.
• Estil: Gòtic flamenc (Primitius flamencs).
• Autor: Jan van Eyck.
• Data: Cap a 1434.
• Comitents: Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenami (comerciants italians a Bruges).
• Ubicació actual: National Gallery de Londres.

El context històric és la Borgonya del segle XV, un període de gran desenvolupament econòmic i cultural als Països Baixos, on una burgesia adinerada començava a encarregar obres d'art que reflectissin el seu estatus i la seva vida privada.

Anàlisi formal de l'obra pictòrica

L'obra, tot i no ser arquitectònica, es pot analitzar formalment. La seva composició espacial és centrada i simètrica, organitzada al voltant de l'eix... Continuar leyendo "Anàlisi d'obres mestres: Van Eyck, Chartres i Santa Sofia" »

Teatre d’Epidaure

Context (Segle IV aC, Postclàssic)

Transició del món clàssic a l’hel·lenístic. Grècia encara estava organitzada en polis, amb una forta vida religiosa i cultural. El teatre era part de les festes dedicades a Dionís. Fou construït a Epidaure, relacionat amb el Santuari d’Asclepi.

Estil i Característiques

• Arquitectura teatral grega integrada a la natura.
• Planta semicircular, amb càvea, orquestra circular i escena.
• Materials: pedra.
• Destaca per la seva excel·lent acústica, proporció i harmonia.
• Estil clàssic evolucionat cap a més flexibilitat formal.

Significat i Funció

Espai destinat a funcions religioses i lúdiques. Simbolitza la importància del teatre com a expressió cultural i espiritual. És un model de referència... Continuar leyendo "Cinc Obres Essencials de l'Art Grec: Anàlisi i Context Històric" »

Art Bizantí: Història i Estil

Context Històric de l'Imperi Bizantí

• Constantí conquereix Bizanci (330 d.C.).
• Capital: Constantinoble.
• Iconoclàstia (segles VII-IX): destrucció d'imatges.
• Cisma d'Orient (1054): naixement de l'Església Ortodoxa.
• Els turcs conquereixen Constantinoble (1453).

Etapes de l'Art Bizantí

• Segle d'Or (V-VI).
• Període Iconoclasta (726-843).
• Període Posticonoclasta (843-1453).

Característiques Generals de l'Art Bizantí

• Influència 1: Grega.
• Influència 2: Romana (mosaics).
• Influència 3: Creences cristianes.

Escultura Bizantina

• S’allunya dels models clàssics (estàtues i murs).
• Predomini de l'orfebreria, relleus i esmalts litúrgics.
• Iconografia Imperial: Emperador + Déu (culte, missa).
• Relleus escultòrics: Frontals, rígids,

Art Grec: Característiques i Evolució

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega es fonamenta en l'escala humana, cercant sempre l'ordre i la raó. La seva concepció de la bellesa es basa en la perfecció i l'equilibri de les formes.

• Tècnica constructiva: Arquitravada (ús de línies rectes, sense arc ni volta).
• Estils o ordres: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologies Arquitectòniques

1. Arquitectura Civil

Destaca el teatre, concebut per a la representació de tragèdies i comèdies. Estava dissenyat per garantir una visibilitat i acústica perfectes. Les seves parts principals són:

• Càvea: Graderies per al públic.
• Orquestra: Espai circular central per al cor.
• Escena: Plataforma elevada on actuaven els actors.

2. Arquitectura Religiosa

El temple grec... Continuar leyendo "Art Grec i Romà: Guia d'Arquitectura, Escultura i Context" »

Orígens i Localització de la Civilització Grega

Els orígens més antics cal buscar-los en uns pobles indoeuropeus procedents de les estepes del Centre d’Àsia cap al segon mil·lenni abans de Crist (aC). Després van arribar altres pobles, els Aqueus i els Dorios. En un primer moment es van anar instal·lant al continent, però, a poc a poc, es van anar estenent cap a les illes.

El naixement de la cultura i l’art grecs va sorgir a la zona oriental del Mediterrani. Es va estendre per tres espais principals:

• La Península dels Balcans.
• Les Illes del Mar Jònic i Egeu.
• Les costes occidentals d’Àsia Menor (actual Turquia).

Etapes de la Història Grega (VIII aC – II aC)

A partir del segle VIII aC fins al segle II aC, la història dels grecs... Continuar leyendo "Història i Art de la Grècia Antiga: Polis, Partenó i Teatre" »