Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Formación Profesional

El Panteó de Roma

Obra en el temps i context històric

El Panteó de Roma és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats. Es va construir com a temple dedicat a tots els déus. L’obra que es veu és una reconstrucció perquè l’edifici original va ser destruït al patir dos incendis. L'edifici original va ser construït per Marc Vipsani Agripa l’any 27 aC. Aquest edifici va patir dos incendis, els anys 80 i 110 dC, que obligaren a la seva restauració. Entre els anys 118 i 128 dC, Adrià el va reconstruir totalment; va canviar l’estructura i l’únic que va quedar del temple d'Agripa va ser el pòrtic.

L’any 609, el papa Bonifaci IV va transformar el temple pagà en església dedicada a Santa Maria i als màrtirs.

En el segle... Continuar leyendo "Guia Completa del Panteó d'Agripa a Roma" »

La Mesquita de Còrdova: Anàlisi Arquitectònica i Històrica

Document General: Introducció

La Mesquita de Còrdova forma part de l’art medieval i és una arquitectura islàmica. S’anomena Masjid (mesquita en àrab).

Context Històric i Fases de Construcció

Els arquitectes es desconeixen. La construcció es va realitzar entre els anys 785 i 988 d.C. La construcció té diferents fases:

• Abd-al-Rahman I: va construir 11 naus.
• Abd-al-Rahman II: va ampliar les naus.
• Abd-al-Rahman III: va ampliar el pati i va construir un nou minaret.
• Al-Hakam II: va afegir 12 trams i va construir la Maksura.
• Al-Mansur: va afegir per la part oriental vuit naus.

Materials de Construcció

Es van aprofitar molts materials i elements constructius preexistents: maó, pedra... Continuar leyendo "Guia Completa de la Mesquita-Catedral de Còrdova" »

Mare de Déu de Veciana

1. Fitxa Tècnica

Títol: Mare de Déu de Veciana
Autor: Desconegut
Cronologia: Entre el segon i el tercer quart del segle XIII
Tipologia: Escultura exempta
Material: Fusta d'àlber policromada
Mides: 88 x 44 x 30 cm
Estil: Romànic
Tema: Religiós
Localització: Museu Episcopal de Vic. Reproducció al presbiteri de l'església de Santa Maria de Veciana (Anoia).

2. Context

Època de plenitud feudal, d'economia agrària, en què apareix l'orde del Cister. Es prediquen les croades. Al segle XIII s'inicia l'eclosió del Gòtic i el creixement de les ciutats, i s'accentuen els intercanvis culturals i comercials. La cultura és encara eminentment religiosa però, justament en créixer les ciutats, sorgeixen algunes manifestacions... Continuar leyendo "Anàlisi de la Mare de Déu de Veciana: Escultura Romànica" »

El Laocoonte y sus Hijos

El tema representado es la agonía del sacerdote troyano Laocoonte y sus hijos. Dos gigantescas serpientes marinas se enroscan en sus cuerpos, asfixiándolos.

La obra está creada desde un punto de vista frontal. En cambio, los cuerpos escorzados de las figuras y la forma de las serpientes aportan cierta profundidad. Se utiliza un esquema compositivo piramidal, con la cabeza de Laocoonte, que centra toda la atención del espectador.

El escultor ha sabido plasmar a la perfección toda la tensión dramática del momento y la desesperación ante el inevitable y trágico final.

La figura de Laocoonte refleja en el rostro y en su cuerpo el esfuerzo de su lucha con la serpiente a la que agarra con ambas manos.

La obra refleja... Continuar leyendo "Exploración de Obras Maestras de la Antigüedad: Laocoonte, Panteón, Teatro de Mérida, Coliseo y Brutus Barberini" »

Casa Milà: Interior, Entorn i Significat

Espai interior: Va projectar dos grans portals d’entrada, treballats amb ferro forjat i vidre, amb un tractament formal que deixen veure l’interior i faciliten l’accés. Cada un dels accessos menen cap a dos celoberts que aporten ventilació i llum natural a l’interior. Els vestíbuls i aquests amplis patis actuen com a zones de transició entre el carrer i les vivendes. Els automòbils podien circular per aquests patis interiors i descendir al garatge. És al voltant d’aquests patis que s’articula la distribució de les plantes, compartimentades de manera irregular i sense un ordre aparent, fet que dóna com a resultat uns habitatges amb cambres de formes poligonals que obligà a moblar-... Continuar leyendo "Casa Milà (La Pedrera): Arquitectura, Interior i Significat" »

BARROC:

S.XVII. oposició catòlics/protestants// França: absolutista// Anglaterra: parlament// Esp: decadència política

LOCALITZ.:

Roma papal influència de: Sevilla, València, Toledo, Madrid França + acadèmic// Holanda, focus burges, molta pintura// Anglaterra: estil propi

CARACT. GENERALS:

Perla de forma irregular, pejoratiu// manifest. 3 poders: monarquia, església i burgesia// 2 produccions: burgesia protestant - església i reis

2.ESCULTURA

-Moviment -Juga amb la unifacialitat i la multifacialitat -Unifacialitatà En arquitectura -França: Classicisme, vinculada al poder reial -Espanya: Realisme, només per l'església

• Materials: segons zona: pedra, marbre, alabastre, bronze, vori, or, argent.

• Temes: religió, monuments funeraris de papes,

Classificació de l'Obra: La persistència de la memòria

• Títol: La persistència de la memòria
• Autor: Salvador Dalí
• Cronologia: 1931
• Localització: MoMA (Nova York)
• Estil: Surrealista

Tema: El Pas del Temps i la Memòria Onírica

El tema és oníric i se centra en el pas del temps i la persistència de la memòria: allò que perdura és el que és dur, mentre que el pas del temps va esborrant la resta.

Anàlisi Tècnica i Descripció

Elements de Suport i Tècnica

• Suport: Tela.
• Tècnica: Oli sobre tela, que consisteix en una barreja de pigments amb oli (generalment de llinassa o de nou). Aquesta tècnica destaca el color i permet rectificar.

Elements Formals i Composició

Forma Tancada o Dibuixística

Hi ha una clara definició del dibuix i les imatges.... Continuar leyendo "Significat i Context de La persistència de la memòria (1931)" »

El Arte del Renacimiento: Escultura y Pintura

Escultura Renacentista

Grandes obras van a ser esculturas como el David (tipología clásica, pero completamente novedosa en la forma de representación, en la que además son apreciables la enorme fuerza intrínseca de sus personajes, la monumentalidad y el perfecto conocimiento y ejecución de la anatomía característicos de la obra de Miguel Ángel), el Moisés concebido para el sepulcro del Papa Julio II o la maravillosa Pietà vaticana.

Pintura Renacentista

Artistas Clave en la Pintura Renacentista

Leonardo da Vinci (1452-1519)

Las obras de Leonardo poseen un cierto misterio (empleará la técnica del sfumato para envolver sus representaciones de una especie de sugestivo velo difuminador) que las... Continuar leyendo "Maestros y Características del Arte Renacentista" »

El Entablamento

En el orden dórico, se forma de una parte inferior, el arquitrabe, ancho listón de piedra. Sobre él está el friso que está compuesto de triglifos y metopas que generalmente se decoran con relieves. Todo queda cubierto por la cornisa. Sobre el frontón, figuras animadas o vegetales.

En el orden jónico y en el corintio encontramos:

• Arquitrabe: 3 bandas, coronada la última con ovas y perlas.
• Friso liso y corrido.
• Cornisa con tacos rectangulares, un segundo cuerpo liso más prominente y la cima de sección curva.

Principales Manifestaciones de la Arquitectura Griega

El Templo Griego

En la arquitectura clásica, el templo no es el lugar de culto, estos se celebraban al aire libre. La dimensión variaba dependiendo del tamaño de la... Continuar leyendo "El Templo Griego en la Arquitectura Clásica" »

El Marxisme a l'Obra de Frida Kahlo

Classificació de l'obra

• Títol: El marxisme curarà els malalts
• Autora: Frida Kahlo
• Cronologia: 1954
• Localització: Museu Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
• Estil: Associat al surrealisme per la representació del seu interior, encara que Kahlo considerava que no ho era, ja que no pintava els seus somnis sinó la seva realitat. Seguint el comentari de l'artista, es podria considerar un estil de realisme social.

Tema

Es representa a Frida Kahlo alliberant-se del dolor gràcies a la ideologia marxista.

Descripció de l'obra: Anàlisi tècnica

• Elements de suport: Tela
• Elements tècnics: Oli sobre tela. La tècnica utilitzada consisteix en una barreja de pigments amb oli, normalment de llinassa o nou, que produeix un color