Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

El Panteó de Roma

Fitxa Tècnica

Panteó de Roma

Autor desconegut

Cronologia: s. II d.C. (118-128)

Tipus: Temple

Materials: Blocs de marbre, travertí, formigó, maó, pedra i estuc

Estil: Romà Imperial

Localització: Roma

Context

L'any 27 a.C., Agripa, un general romà, va impulsar la construcció del Panteó com a símbol del poder de Roma sobre el món. L'any 80 d.C., un incendi el va destruir gairebé del tot, i aleshores Domicià el va restaurar. Finalment, l'emperador Adrià el va ordenar reconstruir entre el 118 i el 128 d.C. Es diu que l'arquitecte del temple podria haver estat Apol·lodor de Damasc. La cúpula del Panteó és una mostra de l'enginyeria romana, ja que porta al límit la resistència dels materials.

Aquesta obra pertany a l'etapa... Continuar leyendo "El Panteó de Roma: Arquitectura i Història de l'Imperi Romà" »

Elements sostenidors

El mur. És un suport de caire continu que tanca l'edifici pels costats i el compartimenta interiorment. Pot ser de càrrega, també anomenat paret mestra, quan forma part de l'estructura sostenidora, i de separació, utilitzat en la compartimentació dels espais interiors.

En un mur cal considerar tres elements diferents: l'aparell, el parament i les obertures.

a) L'aparell

És la forma com es troben disposats aparellats els materials utilitzats per a la construcció. Els podem classificar en regulars i irregulars segons l'estructura.

b) El parament

O bé es pot amagar recobrint-lo amb una capa de morter de ciment de calç (argamassa).

c) Les obertures del mur

És a dir, les portes i les finestres, són elements essencials per... Continuar leyendo "Elements sostenidors en l'arquitectura" »

Mesquita de Còrdova

FITXA TÈCNICA:

1. AUTOR:

   
   anònim.

2. CRONOLOGÍA:

   
   S. VIII-X.

3. MATERIALS:

   
   fa servir una tècnica d’arquitravat i voltat, i els materials utilitzats són; pedra, maóns, fusta, marbre i guix per decorar.

4. ESTIL:

   
   el seu estil és hispanomusulmà.

5. LOCALITZACIÓ:

   
   Còrdova, Espanya.

FUNCIÓ: Té una funció religiosa ja que era un lloc d’oració, i també tenia una finalitat política.

SIGNIFICAT: la Mesquita de Còrdova és l’edifici clau de l’arquitectura hispanomusulmana en l’etapa califal.

CONTINGUT: La mesquita de Còrdova, convertida des del Segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalúsí.

HOSTÒRIA: Es va començar a construir com a mesquita en l'any 785, amb l'apropiació i reutilització

Iniciada por el califa Abd al-Rahman I, la Mezquita de Córdoba fue proyectada como una mezquita porticada, buscando la misma relación patio-sala de oración que ya existía en la Mezquita de Damasco, pero con las once naves de la sala transversales. Ya en este primer momento se organizan las arquerías que definen la mezquita.

Innovación arquitectónica: arcos y soportes

Tomando como fuente el romano Acueducto de los Milagros de Mérida, según algunos especialistas, el arquitecto cordobés introduce una importante novedad: el empleo de dos soportes superpuestos, una columna abajo y un pilar arriba, y dos arcos: uno inferior, de herradura, y otro superior, de medio punto, que recibe la techumbre de madera.

Ampliaciones y modificaciones a través

la gran imaginería

El s.XVII, de crisis para España y para la Iglesia católica, ve renacer un fervor religioso en los fieles alentado por una iglesia que impone las normas del Concilio de Trento. La escultura barroca española se centrará en las tallas en madera de tema religioso. La escultura barroca española se caracterizó por:

-Temática religiosa.

- Se siguen realizando retablos, donde aparecen figuras exentas y bajorrelieves.

- Los artistas destacan en el campo de la imaginería: figuras exentas para iglesias

y “pasos” para las procesiones de Semana Santa.

-El material más empleado es la madera.

- Desarrollo del sentido realista.

- Expresión de los sentimientos. Su finalidad es sugerir emoción en el espectador.

- Los escultores aún

Títol: Panteó

Autor:

Desconegut

Localització: Camp de Mart, Roma

Cronologia: s.II (118-128)

Materials: maó, pedra, granit, marbre, fusta

Tipologia: Temple

Estil: ROMà imperial

Sistema constructiu: arquitravat voltat.

El Arte del Renacimiento: Escultura, Arquitectura y Pintura del Quattrocento

Escultura del Quattrocento

• Naturalismo: Búsqueda de la semejanza entre la obra y el modelo, en contraposición al misticismo y simbolismo medievales. Se retoma el sentido de la proporcionalidad, con un canon que establece la medida del cuerpo en 9-10 cabezas.
• Figura humana como tema principal: Importancia del desnudo y, por tanto, del estudio de la anatomía. El cuerpo humano desnudo se convierte en el ejemplo máximo de la belleza perfecta, siguiendo las ideas antropocéntricas. Se representa de manera realista, con un estudio detallado de la anatomía, el movimiento y la proporción, según el canon clásico.
• Búsqueda de la belleza formal, capaz de producir placer

Les tècniques (pintura)

En la majoria de tècniques artístiques pictòriques es combinen dos constituents indispensables per aconseguir el color: els pigments de color i els aglutinants. Ja pigments a partir del carbó vegetal, la sang i la caseina barrejats amb greix animal, que feia la funció d'aglutinant. Les principals tècniques pictòriques tradicionals són:

El fresc

El fresc és la modalitat més usual de la pintura mural. Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc que serveix de suport per als diversos pigments dissolts en aigua. Després de la primera capa s'hi aplica una segona preparació, que consisteix en una capa de calç i una altra de sorra. Aquesta barreja de calç i sorra rep el nom d'emblanquinament. La realització... Continuar leyendo "Tècniques artístiques pictòriques: fresc, tremp, oli i més" »