Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

Laocoont

Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor Cronologia: segle I aC, descoberta al palau de Neró a Roma. Anàlisi: Té una composició piramidal en diagonal i unes corbes molt exagerades amb una tensió muscular. Expressivitat als rostres i una multiplicitat de punts de vista. Tema: Laocoont, va desaconsellar l’entrada del cavall de Troia que pretenien els grecs. Els déus li castigaren enviant-li dues serps. Significat: La ira dels déus i el seu poder davant dels mortals. Els mortals no poden decidir el seu futur.

Partenó

Autor: Ictinos Cronologia: 447-432 aC Materials: Marbre i fusta Sistema: Arquitravat. Context: És el final de les Guerres Mèdiques i l'inici del Segle d’Or, amb la consolidació del sistema democràtic a Atenes. Estil:

Pintura del Renaixement

Característiques generals: S. XV a Itàlia. Precursor: Giotto. Perspectiva (disminució de la grandària), representació de l'arquitectura clàssica, sistema racional. Dibuix important (contorns nítids). Temàtica variada (retrats i paisatges, temes mitològics). Evolució tècnica. Llum més treballada.

Pintura del Quattrocento

• Fra Angelico (1387-1455): Estil internacional i elements renaixentistes. Misticisme. Pintura espiritual. Colorisme preciosista. Pintura d'anunciacions.
• Masaccio (1401-1428): Primer pintor autènticament renaixentista. Trenca totalment amb el gòtic. Preocupació per captar la llum, el pes i el volum. Perspectiva aconseguida (obres): El tribut a Cèsar, El tribut de la moneda, La Trinitat (pintura

Context Històric

La història de Roma es divideix en tres grans periòdes: Monarquia, República i Imperi. Amb l’estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre influència cultural de la civilització etrusca i de la cultura grega. L'imperi pertany al s. I AC fins al V dC en el qual s’inclou l’art tardoromà iniciat a la darreria del s. III dC. L’aqüeducte de les Ferreres, conegut com el Pont del Diable, va ser construït per un desconegut a la primera meitat del segle I dC a Tarragona.

Característiques de l’Estil

L’aqüeducte de les Ferreres és d’estil romà republicà tardà, tot i que es d’estil etrusc. La diversitat d'influències es veu en l’arquitectura on el model etrusc i grec es fusionen.... Continuar leyendo "Aqüeducte de les Ferreres a Tarragona: Història, Estil i Significat" »

Descripció formal

Sobre un escenari arquitectònic angoixant, en el qual reconeixem a penes finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula, hi distingim sis persones i tres animals. Totes aquestes figures s’estructuren de manera ordenada a partir d’una piràmide compensada per dos eixos verticals a cada extrem. El vèrtex superior del triangle es troba just al centre de la composició, proper al quinqué que aguanta la dona que entra per la finestra i baixa en diagonal fins als extrems inferiors. Dintre la superfície del triangle, al centre hi ha un cavall amb una llançada clavada al costat; a la seva esquerra, una dona seminua que fuig; sota el cavall, un soldat esquarterat. A la part esquerra, hi ha una dona i un bebè i un... Continuar leyendo "Guernica de Picasso: Anàlisi i Significat" »

Arkitektura eta Arte Erlijiosoaren Bilakaera: Erromanikotik Gotikora

Arkitektura Erromanikoko Elementuak

Latindar Gurutzedun Oinplanoa: Latindar gurutzea neurri ezberdineko bi segmentuk osatzen duten gurutze bat da. Arkitekturan, nabea eta transeptuaren intersekzioak gurutze formako oinplanoa eratzen du.

Oinplano Borobila: Oinplano arkitektonikoaren tipologia bat da, eraikin baten barneko espazioa biribilgunean kokatzen duena. Ondoriozko solairuak simetria puntuala izaten du, edo eredu geometriko horretara hurbiltzen da.

Zinborrioa: Gurutzadura estaltzeko eraikitzen den dorre zilindriko edo oktogonala da.

Absidea: Eliza baten burualdean dagoen zatia da. Orokorrean, oinplano erdizirkularrekoa izaten da. Estalkia gangatua izaten da. Sinpleak izan... Continuar leyendo "Artearen Historia: Erromanikotik Pizkundera" »

Església de la Madeleine (París)

Anàlisi Arquitectònica i Contextual

Dades Generals

Autoria i Cronologia:

• Arquitecte: Pierre Vignon (inici) i Jacques-Marie Huvé (continuació)
• Construcció: 1806-1842

Estil i Tipologia:

• Estil: Neoclàssic
• Tipologia: Església

Localització i Materials:

• Localització: Plaça de la Madeleine, París
• Materials: Pedra (principalment)

Anàlisi Formal

Exterior:

• Inspiració: Temple romà Maison Carrée de Nimes
• Podi: 7 metres d'alçada amb 28 graons
• Columnes: Corínties, exemptes, de 20 metres d'alçada
• Entaulament: Cornisa i frontó amb decoració
• Perípter: Octàstil amb coberta
• Perspectiva: Emmarcada entre dos edificis amb columnates (vista des de la Plaça de la Concorde o la Rue Royale)

Interior:

• Espai: Rectangular, ampli, similar

Francisco de Goya: Un Genio Más Allá de las Épocas

Aunque Goya fue un pintor contemporáneo del Neoclasicismo, se trata de un artista que supera cualquier encuadre estilístico. Además, su estilo sufre una evolución personal muy fuerte a lo largo de su vida, desde los cartones para tapices de su primera época hasta las Pinturas Negras del final. Es uno de los principales genios de la pintura de todos los tiempos.

Es optimista en su primera época, cuando la fortuna le sonríe, y pesimista cuando su progresiva sordera, los desastres de la Guerra de la Independencia y el Absolutismo de Fernando VII convierten el último período de su vida en un momento triste. Goya utiliza su pintura para denunciar situaciones que no le gustan. En sus retratos,... Continuar leyendo "Francisco de Goya: Evolución Artística y Crítica Social" »

Greziar Arkitektura

Ezaugarriak

• Materiala: Harria. Aro arkaikoko lehenengo eraikinetan egurra erabili zuten. K.a. V. mendetik aurrera marmola erabili zuten gehienbat.
• Egitura: Ataburu sistema, sistema arkitrabatua edo sistema dinteldua. Ez zuten ez arkurik ez gangarik erabiltzen.
• Apainketa: Kanpoaldea margotzen zuten.
• Harmonia: Ikusmen harmoniotsua bilatzen zuten. Horretarako:
  • Taulamendua kurbatzen zuten.
  • Kanpoko zutabeak barrurantz makurtzen zituzten.
  • Zutabeen zentroguneak zabaltzen zituzten, entasia deritzona.
  • Alboetako zutabeak besteak baino zabalagoak ziren.

Ordenak

Zutabeak eta hauek eusten dituzten taulamenduak eta frontoiak elementurik garrantzitsuenak ziren.

Oinarrizko Eraikinak

Tenplua

Greziar arkitekturaren eraikuntzarik garrantzitsuena. Egipton... Continuar leyendo "Greziar Artearen Gida: Arkitektura eta Eskultura" »