La Catedral de Santiago de Compostela: Elementos Arquitectónicos y Estilísticos

1. La Planta Arquitectónica

En el contexto arquitectónico, la planta de la catedral se refiere al diseño en el suelo del edificio, es decir, el esquema estructural y la disposición de sus diferentes partes. La Catedral de Santiago de Compostela presenta una planta en forma de cruz latina, característica de las grandes iglesias medievales. Esta configuración incluye:

• Nave central: El eje principal longitudinal de la iglesia, que conduce al altar.
• Transepto: La parte transversal de la cruz, que interseca la nave central.
• Ábside: La cabecera de la iglesia, generalmente semicircular o poligonal, donde se encuentra el altar mayor.
• Capillas laterales: Espacios adyacentes

Contexto Histórico del Arte Románico

Durante los siglos X al XII, Europa carecía de una unidad política tras la disolución del imperio de Carlomagno. Las invasiones habían devastado los territorios, y la sociedad se regía bajo un sistema feudal. Cada región, con recursos limitados, se replegaba en sí misma.

Características de la Arquitectura Románica

La arquitectura románica se distingue por el uso de elementos constructivos específicos que le otorgan una estética y funcionalidad únicas. Entre estos elementos, destaca el arco de medio punto, empleado en bóvedas, arquerías, portadas y vanos. Este arco, con una doble función técnica y decorativa, se inspira en modelos de la antigua Roma y Bizancio.

La cubierta es otra gran aportación... Continuar leyendo "Arquitectura y Escultura Románica: Características y Contexto Histórico" »

ARQUITECTURA

1. Fitxa tècnica

• Autor
• Títol i cronologia
• Ubicació
• Fons gràfica

2. Descripció de la tècnica

• Materials
• Tipus d’aparell: regular, irregular, ciclopi, combinat...
• Sistema constructiu: arquitravat, voltat, nous materials.

3. Anàlisi de la forma

Elements constructius:

1. Elements de suport: mur, columnes, pilars, contraforts, pilastres.
2. Elements sostinguts: llinda, arc, volta (canó, aresta, ogiva), cúpula.

Articulació de l’espai:

• Planta
• Principi organitzador de l’espai
• Línies dominants
• Proporcions
• Il·luminació
• Policromia o decoració
• Espai exterior: línies dominants, façana.

4. Funció i tipologia de l’edifici

• Religiosa: altar, baptisteri, capella, catedral, església, mesquita, temple.
• Funerària: hipogeu, mausoleu, piràmides, sepulcre.

El Arte Romano: Funcionalidad, Monumentalidad y Poder

El arte romano se desarrolló desde el siglo VIII a.C. hasta la caída del Imperio Romano en el siglo V d.C. A diferencia del arte griego, que buscaba la perfección estética, el arte romano se centró en la funcionalidad, la monumentalidad y la exaltación del poder. Aunque Roma adaptó influencias griegas y etruscas, su arte estaba diseñado para mostrar la grandeza del Imperio y reforzar su control.

Arquitectura Romana: Innovación y Grandeza

La arquitectura romana destacó por sus innovaciones, como el uso del hormigón, el arco, la bóveda y la cúpula. Estas técnicas permitieron la construcción de grandes obras como el Coliseo, los acueductos y el Panteón. Estas edificaciones no solo... Continuar leyendo "Características y Evolución del Arte en la Antigua Roma: Arquitectura y Escultura" »

La Basílica presenta una planta centralizada en forma de cruz griega, coronada por cinco cúpulas, una de las cuales se encuentra en el centro de la cruz y descansa sobre tambores con vanos. Su interior está decorado de manera muy rica, con columnas con pechinas en su parte superior y mosaicos de diversas épocas, no solo de la época bizantina. Además, destaca por su ornamentación exterior, que también incluye mosaicos, continuando su construcción hasta el siglo XVII d.C. Todas estas características reflejan claramente el arte bizantino.

Es una obra arquitectónica más esbelta en su exterior en comparación con otras, que suelen ser más pobres. En el año 828 d.C., dos mercaderes robaron en Alejandría el cuerpo del evangelista San... Continuar leyendo "Basílica de San Marcos y Santa María del Naranco: Joyas Arquitectónicas" »

Termes d'Art Clàssic

Grècia

Mètopa: espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.

Temple perípter: edifici envoltat completament per columnes.

Contrapposto: manera de disposar el cos humà en una cultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.

Temple amfipròstil: temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.

Opistòdom: part posterior d’un temple grec de l'antiguitat sense comunicació amb el naos. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple.

Tambor: cada... Continuar leyendo "Glossari d'Art: Grècia i Roma" »

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega es caracteritza per la seva harmonia, proporció i bellesa. Els edificis més importants eren els temples, dedicats als déus. A continuació, es descriuen els elements més importants de l'arquitectura grega:

Urbanisme i Edificis

• Acròpoli: Zona alta i fortificada. Contenia els edificis de caràcter sagrat.
• Àgora: Plaça pública on es feien les celebracions públiques, assemblees, mercats, etc.
• Temple: Eren la llar dels déus als quals estaven dedicats.
• Teatre: S'hi representaven les tragèdies i les comèdies.
• Estoa: Porxo o galeria amb columnes, sovint coberta, que servia com a espai públic per a reunions, passeigs i comerç.
• Palestra: Espai o edifici dedicat a l'entrenament físic, especialment de lluita

Kore de Pèplum

Context Històric

La Kore de Pèplum pertany a l'època arcaica de Grècia, que va des del segle VIII aC fins al 499 aC. Aquest període va començar amb els primers Jocs Olímpics l'any 776 aC i va ser una època de grans canvis culturals i artístics.

Durant aquest temps, es van escriure obres literàries molt importants com la Ilíada i l'Odissea d'Homer, i va néixer la filosofia amb pensadors com Tales de Milet i Pitàgores.

En l'art, es van començar a construir edificis amb els primers estils arquitectònics, com l'ordre dòric i l'ordre jònic. En escultura, les estàtues de persones, com les korai (figures de dones vestides), eren molt comunes. La Kore de Pèplum és una d'aquestes estàtues, que representava una dona amb... Continuar leyendo "Escultures Gregues: Kore, Dorífor i Laocoont" »

Característiques de l'Estil Grec

• Recerca de perfecció, equilibri i harmonia: Mitjançant càlculs matemàtics complexos.
• Efectes òptics: Per corregir les desviacions visuals.
• Escala humana: L'home com a mesura de tot.
• Espais harmònics: Bellesa i sensibilitat.
• Simetria: Proporcions i equilibri visual.
• Sistema arquitravat: Elements horitzontals i verticals.
• Ordres arquitectònics: Dòric, jònic i corinti.
• Materials: Marbre policromat, principalment.
• Hel·lenisme: Monumentalitat i teatralitat, amb escultures expressives.

Anàlisi Formal de l'Altar de Zeus

• Planta: Podi quadrangular (7 m) amb pati interior i altar.
• Alçat: Columnata jònica sobre podi, escalinata monumental.
• Façana: Forma d'U, decoració amb frisos en alt relleu.

Interpretació de l'Altar

Escultura Barroca Española

La escultura barroca española es original, continuadora de la escuela del siglo XVI (Berruguete y Juan de Juni). Es una escultura religiosa creada para retablos y pasos procesionales, cuyo objetivo principal es transmitir la fe. Para ello, utiliza como rasgo principal el realismo, presentando un mensaje claro que subraya las acciones y los sentimientos, dando lugar a un arte fuertemente expresivo.

Se trata de una escultura realizada en madera policromada, con menos dorado que en el Renacimiento. Se completa con detalles naturalistas, como pelo natural, lágrimas de cristal, coronas de espinas o corcho para representar la carte tumefacta (patetismo). Abundan las imágenes de candelero: maniquíes de madera esculpidos... Continuar leyendo "La Escultura y Pintura Barroca Española: Un Recorrido por sus Escuelas y Maestros" »