Chuletas y apuntes de Arte y Humanidades de Bachillerato y Selectividad

El Matrimoni Arnolfini (Jan van Eyck, 1434)

El matrimoni Arnolfini és una pintura a l’oli sobre fusta feta per Jan van Eyck el 1434. És una de les obres més importants del gòtic flamenc, un estil que es caracteritza per la precisió en els detalls, l’ús de l’oli i la voluntat de representar la realitat amb gran fidelitat.

El quadre mostra una parella burgesa en una habitació, donant-se la mà en un acte solemne. Es creu que representa un matrimoni o un contracte matrimonial.

Van Eyck utilitza la tècnica de l’oli amb molta habilitat, aconseguint una textura molt realista i efectes de llum i reflexos. Aquesta tècnica permet representar amb gran detall els objectes, els teixits i fins i tot els rostres.

L’obra també destaca per... Continuar leyendo "Anàlisi Comparativa: El Matrimoni Arnolfini i El Naixement de Venus" »

Santa Maria del Mar: Un Tresor Gòtic a Barcelona

Autors: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig

Cronologia: 1329-1383

Tipologia: Església

Materials: Pedra i vidre

Estil: Gòtic

Localització: Barcelona

Descripció Formal

Santa Maria del Mar presenta un aspecte robust amb predomini de línies horitzontals. L'exterior s’organitza en tres nivells: les capelles amb finestrals apuntats, les naus laterals reforçades amb contraforts amples i la nau central. La façana, flanquejada per dues torres octagonals, compta amb una portalada decorada discretament i una gran rosassa flamígera del segle XV. L'interior, cobert per una volta de creueria, té una planta de saló amb tres naus separades per vuit columnes octagonals, que divideixen l’espai en quatre... Continuar leyendo "Santa Maria del Mar: Arquitectura Gòtica a Barcelona | Guia Completa" »

El Gótico Francés: Arquitectura y Evolución

La arquitectura gótica francesa se desarrolla a lo largo de tres períodos principales, reflejando una evolución estilística que combina avances técnicos, ornamentales y estructurales.

Gótico Inicial o Protogótico (Segunda mitad del siglo XII)

Es una etapa de transición entre el románico y el gótico. Las catedrales se caracterizan por su robustez, aunque ya introducen elementos distintivos del gótico, como los arcos apuntados y las bóvedas sexpartitas.

• Notre-Dame de París (1163-1250)

  • Estructura: Cinco naves, doble girola y capillas radiales.
  • Innovación: Girola con bóvedas triangulares segmentadas.
  • Elementos románicos: Columnas como soporte y tribunas.
  • Fachada: Triple pórtico abocinado,

Contexto Histórico del Arte Románico

Durante los siglos X al XII, Europa carecía de una unidad política tras la disolución del imperio de Carlomagno. Las invasiones habían devastado los territorios, y la sociedad se regía bajo un sistema feudal. Cada región, con recursos limitados, se replegaba en sí misma.

Características de la Arquitectura Románica

La arquitectura románica se distingue por el uso de elementos constructivos específicos que le otorgan una estética y funcionalidad únicas. Entre estos elementos, destaca el arco de medio punto, empleado en bóvedas, arquerías, portadas y vanos. Este arco, con una doble función técnica y decorativa, se inspira en modelos de la antigua Roma y Bizancio.

La cubierta es otra gran aportación... Continuar leyendo "Arquitectura y Escultura Románica: Características y Contexto Histórico" »

ARQUITECTURA

1. Fitxa tècnica

• Autor
• Títol i cronologia
• Ubicació
• Fons gràfica

2. Descripció de la tècnica

• Materials
• Tipus d’aparell: regular, irregular, ciclopi, combinat...
• Sistema constructiu: arquitravat, voltat, nous materials.

3. Anàlisi de la forma

Elements constructius:

1. Elements de suport: mur, columnes, pilars, contraforts, pilastres.
2. Elements sostinguts: llinda, arc, volta (canó, aresta, ogiva), cúpula.

Articulació de l’espai:

• Planta
• Principi organitzador de l’espai
• Línies dominants
• Proporcions
• Il·luminació
• Policromia o decoració
• Espai exterior: línies dominants, façana.

4. Funció i tipologia de l’edifici

• Religiosa: altar, baptisteri, capella, catedral, església, mesquita, temple.
• Funerària: hipogeu, mausoleu, piràmides, sepulcre.

El Arte Romano: Funcionalidad, Monumentalidad y Poder

El arte romano se desarrolló desde el siglo VIII a.C. hasta la caída del Imperio Romano en el siglo V d.C. A diferencia del arte griego, que buscaba la perfección estética, el arte romano se centró en la funcionalidad, la monumentalidad y la exaltación del poder. Aunque Roma adaptó influencias griegas y etruscas, su arte estaba diseñado para mostrar la grandeza del Imperio y reforzar su control.

Arquitectura Romana: Innovación y Grandeza

La arquitectura romana destacó por sus innovaciones, como el uso del hormigón, el arco, la bóveda y la cúpula. Estas técnicas permitieron la construcción de grandes obras como el Coliseo, los acueductos y el Panteón. Estas edificaciones no solo... Continuar leyendo "Características y Evolución del Arte en la Antigua Roma: Arquitectura y Escultura" »

La Basílica presenta una planta centralizada en forma de cruz griega, coronada por cinco cúpulas, una de las cuales se encuentra en el centro de la cruz y descansa sobre tambores con vanos. Su interior está decorado de manera muy rica, con columnas con pechinas en su parte superior y mosaicos de diversas épocas, no solo de la época bizantina. Además, destaca por su ornamentación exterior, que también incluye mosaicos, continuando su construcción hasta el siglo XVII d.C. Todas estas características reflejan claramente el arte bizantino.

Es una obra arquitectónica más esbelta en su exterior en comparación con otras, que suelen ser más pobres. En el año 828 d.C., dos mercaderes robaron en Alejandría el cuerpo del evangelista San... Continuar leyendo "Basílica de San Marcos y Santa María del Naranco: Joyas Arquitectónicas" »

Termes d'Art Clàssic

Grècia

Mètopa: espai generalment quadrat i llis que hi ha al fris de l’entaulament dòric entre dos tríglifs. De vegades estan esculpides.

Temple perípter: edifici envoltat completament per columnes.

Contrapposto: manera de disposar el cos humà en una cultura, que consisteix a equilibrar la massa corporal al voltant d’un eix vertical per evitar la simetria i la llei de la frontalitat. És característic de l’escultura clàssica grega i del Renaixement.

Temple amfipròstil: temple que té un pòrtic amb columnes a cadascuna de les façanes més estretes.

Opistòdom: part posterior d’un temple grec de l'antiguitat sense comunicació amb el naos. Era on es guardava el tresor de la divinitat o del temple.

Tambor: cada... Continuar leyendo "Glossari d'Art: Grècia i Roma" »

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega es caracteritza per la seva harmonia, proporció i bellesa. Els edificis més importants eren els temples, dedicats als déus. A continuació, es descriuen els elements més importants de l'arquitectura grega:

Urbanisme i Edificis

• Acròpoli: Zona alta i fortificada. Contenia els edificis de caràcter sagrat.
• Àgora: Plaça pública on es feien les celebracions públiques, assemblees, mercats, etc.
• Temple: Eren la llar dels déus als quals estaven dedicats.
• Teatre: S'hi representaven les tragèdies i les comèdies.
• Estoa: Porxo o galeria amb columnes, sovint coberta, que servia com a espai públic per a reunions, passeigs i comerç.
• Palestra: Espai o edifici dedicat a l'entrenament físic, especialment de lluita