Varietats dialectals 1
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,93 KB
Les varietats dialectals
Concepte de varietat dialectal.
La diferenciació dialectal,que indentifica els diferents gurups de parlants,no tan sol té a veure amb la variació territorial(varietats geogràfiques),sino també amb la que es manifesta al llarg del temps(varietats gerenacionals) i amb la que depèn de lextracció social(varietats socials).La procedència geogràfica, històrica o social determina laparicio de les varietats dialectals.
Les varietats històriques i generacionals.
A petita escala, ja saprecien canvis entre les diverses generaciosn duna mateixa familía, ja que la gent gran tendéis a ser conservadora, mentre que la gent jove se sent atreta per la innovació i el qui ara són joves fan servir expressions que, pocs anys despres es trobaran passades de moda.
Les varietats socials.
Són els usos que fan de la llengua determinats sectors socials. Les classes altes solen diferenciar-se de les baixes en la manera denraonar, el parlar del camp no sol coincidir amb el de ciutat, els dels homes pot diferir de les dones, etc. Lexemple més clar de varietat social seria largot que en primer terme designa la parla privada que un grup social adopta com a senyal distintiu.
Les varietats geogrà fiques.
El seu domini lingü istic actualment està partit en 4 estats diferents. Espanta,Andorra,Franç a i Italia. A lestat espanyol, la zona catalanoparlant comprè n Catalunya, gran part del Paí s Valencià , les illes Balears, la franja de Ponent i el Carxe.
Varietat està ndard i dialectes.
Si els dialectes constitueixen un element diversificador de la llengua, lestá ndard representa un factor de cohesió de la comunitat lingüí stica. Per això lestá ndar té un alt valor simbò lic. Lestà ndard com a varietat comuna, representa la unitat de la llengua. Els usuaris duna llengua normalitzada sidentifiquen amb el seu está ndar, que adopten com a model de referè ncia dallò que es correcte. Lestandar té una funció unificadora de les diferè ncies internes, alhora que separadora respecte a altres comunitats lingüístiques .
Concepte de varietat dialectal.
La diferenciació dialectal,que indentifica els diferents gurups de parlants,no tan sol té a veure amb la variació territorial(varietats geogràfiques),sino també amb la que es manifesta al llarg del temps(varietats gerenacionals) i amb la que depèn de lextracció social(varietats socials).La procedència geogràfica, històrica o social determina laparicio de les varietats dialectals.
Les varietats històriques i generacionals.
A petita escala, ja saprecien canvis entre les diverses generaciosn duna mateixa familía, ja que la gent gran tendéis a ser conservadora, mentre que la gent jove se sent atreta per la innovació i el qui ara són joves fan servir expressions que, pocs anys despres es trobaran passades de moda.
Les varietats socials.
Són els usos que fan de la llengua determinats sectors socials. Les classes altes solen diferenciar-se de les baixes en la manera denraonar, el parlar del camp no sol coincidir amb el de ciutat, els dels homes pot diferir de les dones, etc. Lexemple més clar de varietat social seria largot que en primer terme designa la parla privada que un grup social adopta com a senyal distintiu.
Les varietats geogrà fiques.
El seu domini lingü istic actualment està partit en 4 estats diferents. Espanta,Andorra,Franç a i Italia. A lestat espanyol, la zona catalanoparlant comprè n Catalunya, gran part del Paí s Valencià , les illes Balears, la franja de Ponent i el Carxe.
Varietat està ndard i dialectes.
Si els dialectes constitueixen un element diversificador de la llengua, lestá ndard representa un factor de cohesió de la comunitat lingüí stica. Per això lestá ndar té un alt valor simbò lic. Lestà ndard com a varietat comuna, representa la unitat de la llengua. Els usuaris duna llengua normalitzada sidentifiquen amb el seu está ndar, que adopten com a model de referè ncia dallò que es correcte. Lestandar té una funció unificadora de les diferè ncies internes, alhora que separadora respecte a altres comunitats lingüístiques .